Per què fem el calendari d’advent? Quin és l’origen d’aquesta tradició?

El primer de desembre és a tocar i milers d’infants esperen amb delit el moment de començar a obrir el calendari d’advent i degustar-ne les vint-i-quatre xocolatines. Descobrir quina forma hi ha darrere de cada finestreta sempre fa il·lusió i, per a molta gent, aquest petit tast dolç es converteix en un autèntic compte enrere cap a les festes de Nadal. Però sempre ha estat així? D’on surt exactament aquesta tradició tan peculiar i per què la seguim?

De fet, és un costum relativament recent als Països Catalans, que ha guanyat molta popularitat aquests darrers anys. I el fet més curiós és que, al començament, no hi havia cap peça de xocolata: aquest format no va aparèixer fins el segle XX.

Què és l’advent?

Per a entendre què és el calendari d’advent, primer cal comprendre què és l’advent. És el període de quatre setmanes anteriors a Nadal, un temps d’espera i preparació –sobretot espiritual– per a aquesta festivitat cristiana. “És un compte enrere del temps, similar a la preparació de la Quaresma cap a la Pasqua”, explica Amadeu Carbó, folklorista, escriptor, gestor i activista cultural.

L’origen del calendari d’advent

A l’Alemanya de final del segle XIX, els nens encenien cada diumenge del període d’advent una espelma, fins a arribar a la nit de Nadal. D’aquesta manera, les famílies els feien partícips i els introduïen a la celebració cristiana. “Visualitzem una cosa que no existeix, que representa el temps que falta per arribar a Nadal”, detalla Carbó. Així, s’acostaven a Nadal amb una corona d’advent feta amb espelmes, que amb el temps ha acabant convertint-se en el calendari amb vint-i-quatre xocolatines que tots coneixem.

Anys després de la popularització de les corones d’espelmes d’advent, es va posar de moda pintar vint-i-quatre ratlles amb guix a la paret o a la porta de les cases. I no va ser fins a l’any 1908 que es va imprimir el primer calendari d’advent amb vint-i-quatre caselles en què cada dia s’hi havia d’enganxar una estampeta d’un sant.

La forma actual del calendari d’advent, que inclou la comercialització de les xocolatines, no arriba fins ben entrat el segle XX, com a evolució del món de la impressió, segons que explica Carbó.

Nous calendaris d’advent

Aquests últims anys, moltíssimes marques han decidit de treure noves modalitats de calendaris d’advent: n’hi ha de maquillatge i de bosses de te, i fins i tot n’hi ha que recomanen cada dia un llibre per a llegir. Molts calendaris ja no es fan pensant en els més petits de la casa, sinó en tota la família. De fet, aquesta època de l’any, les xarxes s’omplen de gent fent vídeos quan obren el calendari d’advent.

Enguany hi ha un nou calendari d’advent que ha estat al capdavant de les vendes. Tastets ha ideat el primer calendari d’advent dels Països Catalans, una primera versió inspirada en el patrimoni material i immaterial dels Països Catalans reconegut per la UNESCO fins el 2023. Té vint-i-quatre obres que exhibeixen la riquesa cultural del país, acompanyades de vint-i-quatre dolços o llepolies diferents, una per cada finestreta del calendari.

Per exemple, a la finestreta del dia 2 hi ha els castells, declarats patrimoni immaterial de la humanitat el 2010. Quan obrim la finestreta, hi trobem un mini cornet de Xixona. Així descobrim el patrimoni del país amb les obres d’Antoni Gaudí, la Festa de l’Ós del Pirineu, el Cant de la Sibil·la de Mallorca i les Falles de València, entre molts més.

Arran de la gran rebuda que ha tingut la proposta, Tastets ha explicat a VilaWeb que faran nous calendaris amb vista a l’any vinent, tot i que de temàtica diferent.

Compte enrere per Nadal: pessebres, enceses de llums i rifes

El calendari d’advent no és l’únic ritual que serveix de preparació per a Nadal. Durant el període preparatori de l’advent, se succeeixen unes quantes diades i esdeveniments que ajuden a fer el compte enrere, com ara les fires de pessebres, les rifes, l’encesa de llums i les decoracions vegetals, tal com explica Carbó al llibre Celebrem el Nadal.

De totes maneres, moltes d’aquestes pràctiques són com més va més buides de significat, segons que detecta l’autor del llibre, i això fa que en perilli la continuïtat: “Som una societat que tendeix a la banalització dels seus símbols, i a rendibilitzar-los econòmicament.” Per això, considera que el calendari d’advent actual s’ha convertit en marxandatge, de la mateixa manera que el caganer i el tió.

“Som en una societat com més va més laica i, per tant, tots aquests rituals i celebracions queden reduïts a l’espai íntim i personal”, afegeix. Això no vol dir que no se celebrin, sinó que no tenen la transcendència pública que tenien fa quaranta anys, cinquanta o vuitanta anys, puntualitza. Tanmateix, per a Carbó és important que celebrem les festes: “Totes són importants, perquè defineixen com som. De fet, les festes no deixen de ser un mirall de qui som i, per tant, ens ajuden a entendre’ns a nosaltres mateixos”, remarca.