19.09.2025 - 21:40
Un hipocorístic, diu el diccionari, és un ‘mot, propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic’. Aquesta denominació prové del grec hypokoristikós (‘acaronador, afalagador; diminutiu’), derivat de hypokorízomai (‘parlar com els infants’). Referit a noms de persona, en tenim una munió d’exemples: Fina, Quim, Bel, Nasi, Laia…
Però el cas és que, per la pressió del castellà, de vegades no sabem ben bé com s’han de formar. Hem d’escapçar els noms, però com? Pel davant o pel darrere? En català, tradicionalment, els hipocorístics es formen amb la part final del nom. I això té lògica si pensem en el significat del mot grec: ‘parlar com els infants’. Si escolteu com parla un infant, us adonareu que sempre que diu un mot incomplet en salva la darrera o les darreres síl·labes.
Per això, els catalans diem:
- Quim, Quimet o Ximo (Joaquim)
- Fina (Josefina)
- Tomeu (Bartomeu)
- Laia (Eulàlia)
- Ventura (Bonaventura)
- Cento, Centa (Vicent)
- Ton, Toni, Tonet (Anton, Antoni)
- Mei (Remei)
- Nasi (Ignasi)
- Mila o Mil·la (Camil·la)
- Tinet (Valentí)
- Gori (Gregori)
- Lari (Hilari)
- Cinto, Cintet (Jacint)
- Met (Jaumet)
- Quel, Queló (Miquel)
- Coia (Misericòrdia)
- Ciset, Ciseta (Narcís, Narcisa)
- Munda, Mundeta (Raimunda)
A més, tradicionalment s’havia dit sempre:
- Fel (i no Rafa)
- Bel, Beló (i no Isa)
- Biel (i no Gabri)
- Veva (i no Geno)
- Pep o Jep (i no Jose)
- Txell (i no Meri)
- Cesc, Xesc, Xesca, Xesco (i no Fran ni Francis)
- Dora (i no Teo)
- Tià, Tianet (i no Sebas)
- Vador (i no Salva)
- Gustí, Tinet (i no Agus)
- Sandre, Xandre o Xandri (i no Àlex)
- Lina (i no Carol)
- Tòfol (i no Cristo)
- Queta (i no Enri)
- Lena (i no Magda)
- Guida, Guideta (i no Marga)
- Rat o Tat (i no Montse)
