29.12.2022 - 21:40
Hi ha una vella cançó valenciana que diu: “Per Mallorca ens ix el sol / bonica, morena, / i per Castella s’apaga.” La referència geogràfica és indiscutible perquè el sol, per als catalans peninsulars, ix per Mallorca, o per qualsevol de les altres illes. Però la interpretació política i nacional de la tornada també és diguem-ne clara i rotundament encertada. Especialment ahir.
Ahir, supose que alguns ja deveu haver llegit la notícia, la Plataforma per la Llengua va difondre un àudio excepcional protagonitzat per un ciutadà mallorquí que anava d’Artà a Capdepera, i va ser aturat per una patrulla de la Guàrdia Civil espanyola. El podeu escoltar sencer dins la notícia mateixa.
En la conversa, el guàrdia civil parla en espanyol, però, a més, exigeix al ciutadà que ha aturat que s’hi dirigisca en la mateixa llengua, cosa a què es nega. I aleshores s’enceta una conversa plena de tòpics espanyolistes que, amb tanta serenitat com fermesa, el nostre compatriota va desmuntant un per un.
Primer, el guàrdia civil treu a col·lació aquella vella i tronada cançoneta de l’educació, després juga al joc també desprestigiat segons el qual el català solament és cooficial i el castellà, en canvi, oficial, i finalment amenaça el ciutadà interpel·lat, i això ja és molt seriós, amb l’aplicació de la llei mordassa si no deixa de parlar en la seua llengua.
Però, a cada tòpic, el motorista aturat per la parella de guàrdies civils respon amb més contundència i amb més criteri. Que no és una qüestió d’educació sinó de dret. Que cal respectar la llei, en aquest cas, l’Estatut d’Autonomia. Que el castellà és tan cooficial com cooficial és el català. I que les amenaces no l’impressionen. I, a més, enregistra la conversa completa perquè n’hi haja constància.
El resultat és que el guàrdia civil desisteix i plega veles. I ara la Plataforma per la Llengua i l’afectat sospesen de denunciar-lo per haver qüestionat l’oficialitat del català, per l’actitud discriminatòria que va mantenir en tot moment i per amenaces. Espere que ho facen i que la denúncia tire endavant. Perquè encara que els jutges la desestimen, el policia sentirà l’alè al clatell i segurament no tornarà a tractar cap ciutadà d’aquesta manera. O s’ho pensarà dues vegades. I també perquè com més denúncies s’acumulen de més gent, més fàcil serà que entenguem que no n’hem de deixar passar ni una.
L’editorial d’ahir, sobre allò que va passar en el concert de Serrat i el paper dels presos polítics amagant el català al judici, va tenir una repercussió enorme, i em va preocupar especialment l’arribada d’alguns missatges de desesperació pel que hi explicava. Quan allò que jo plantege no és la desesperació ni la resignació enfront del que fan els altres, sinó la necessitat de canviar i respondre a cada provocació, a cada agressió. I, ves per on, per Mallorca ha tornat a eixir el sol. I novament una persona, tota sola, individual, una entre més, una de nosaltres, ha fet amb tota tranquil·litat allò que caldria que féssem tots sempre i ens ha retornat la dignitat i donat exemple. El cap no s’abaixa mai davant aquesta gent, que té en la nostra por la clau per a humiliar-nos. Perquè, sense por, no poden fer res. I aquesta, contenta i encoratjadora, és la gran lliçó que voldria remarcar en aquest article d’avui, que és el darrer editorial de l’any 2022.
PS1. No conec el protagonista dels fets, de moment és anònim, però una gran aferrada pel coll i gràcies de veritat. Moltíssimes gràcies.
PS2. Ací teniu Al Tall interpretant “Per Mallorca”.
