Unes eleccions amb tots els colors

La identificació d’una ideologia o una facció política amb un color determinat ve de lluny. De la Revolució Francesa, sembla. La bandera vermella fou associada per primera vegada amb els revolucionaris d’esquerres quan va ser adoptada pels jacobins. El vermell s’ha associat a les esquerres d’ençà d’aleshores fins avui. L’adjectiu va arribar a esdevenir substantiu quan els colpistes franquistes anomenaven rojos els defensors de la República.

El verd també va passar a ser una manera de definir o resumir, una tendència política. En aquest cas, l’opció ecologista.

De colors que defineixen una ideologia, hem passat al cas contrari: colors que serveixen per a no haver de definir la ideologia d’un partit. Així, els mitjans de comunicació van plens de referències a la formació “morada”, en al·lusió a Podem, que una vegada esgotades totes les declinacions del (bé) comú –comuners, comunistes, comuns…– es refugien en el color de la seva marca. Més delirant és el cas de “la formació taronja”, que, com Groucho Marx, té uns principis, però si no agraden al mercat electoral, els pot canviar de manera automàtica per uns altres. També comença a ser habitual en alguns mitjans de comunicació referir-se als conservadors com a “blaus”, després de les inevitables i capcioses referències als “populars”.

L’oferta política balear ha crescut molt en varietat cromàtica, i ara mateix veure un debat televisiu amb tots els candidats és una experiència pròxima a una festa holi.

El Partit Popular opta pel blau, que diuen els qui creuen amb aquestes coses que s’acostuma a relacionar amb confiança i netedat. La llarga tirallonga de casos de corrupció que ha protagonitzat el partit ho desmenteix.

Encara que hi queden ben pocs rojos, el PSOE opta pel vermell. Passió i desig, segons els entesos. Però bé, recordem que Francina Armengol es proclama republicana sempre que pot. I sense posar-se vermella.

El morat de Podem cal situar-lo entre el feminisme que pregona i, a vegades, fins i tot practica, i el porpra relacionat amb el poder, l’Església catòlica i el suposat assalt al cel que predicava Iglesias.

Ciutadans diu que utilitza el color taronja… alerta que al final no sigui carabassa.

Vox intenta de tenyir de verd les seves propostes en blanc i negre.

I arribam als partits d’aquí.

Gent per Formentera usa el magenta, com per sintetitzar colors i atenuar diferències ideològiques i posar l’accent en Formentera i fer-la sortir d’un oblit de segles.

I les formacions autòctones, i més o menys sobiranistes, de Més per Mallorca, Més per Menorca i el PI que opten per matisos del verd i comparteixen l’abandó dels colors de la senyera quadribarrada que lluïen els seus antecessors.

Més per Mallorca i Més per Menorca opten per un verd fosforescent, la CUP-Crida per Palma manté el groc, amb estelada incorporada al logotip, i el PI, per un verd no de pi sinó més aviat un verd marí.

Arc de Sant Martí

I avui, 17 de maig, Dia Internacional contra la LGTB-fòbia, tots els partits de les Illes Balears, tret de la sucursal dels neofeixistes de Vox, han fet públics pronunciaments de rebuig a la fòbia contra les persones LGTBI.

Vot rosa

Per la seva banda, l’entitat referent del col·lectiu LGTBI+ a les Illes, Ben Amics, ha fet públic el document “El 28-M vota rosa” en el qual demana als partits que es comprometin amb el blindatge de la llei LGTBI autonòmica.

El document recull les principals reivindicacions de les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals i més, en àmbits com la sanitat, l’educació i el treball.

Ple compromís de PSIB-PSOE, Unides Podem i Més per Menorca

L’entitat ha enviat als partits un formulari que els representants de les candidatures han de retornar triant entre tres opcions a cada proposta: ple compromís, compromís parcial o en desacord. En el cas del compromís parcial, Ben Amics insta els partits a justificar les seves objeccions o a fer propostes alternatives.

Fins el moment, han rebut resposta de les candidatures del PSIB-PSOE, Unides Podem i Més per Menorca, que han comunicat a Ben Amics el seu ple compromís amb totes les propostes. L’associació anirà actualitzant la informació a mesura que altres formacions els responguin.

Blindar la llei LGTBI

Avui es compleixen set anys de l’aprovació de la llei autonòmica amb el vot unànime al dictamen final de totes les forces polítiques. Ben Amics demana a tots els candidats a la presidència del govern el compromís de no tocar la llei i continuar-ne el desenvolupament.