
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

De sobte arriben uns quants centenars de cotxes, coordinadament i sense que se sàpiga, com van córrer les urnes el Primer d’Octubre. I en pocs minuts hi ha organitzada una cuina de campanya, capacitada per a alimentar tanta gent com calga. Durant tres dies. I de seguida uns xicots munten un escenari, amb micròfons, focus i llum. Un escenari sencer i complet, professional, enmig d’una autopista. Eixit del no-res. I apareixen màquines industrials de tota mena per a arrencar ràpidament la mitjana i moure-la, per a convertir la barrera vertical que separa el sentit de la marxa en una barrera horitzontal, que marca el territori. El territori alliberat que contemplen els gendarmes des del nord i els Mossos i la Guàrdia Civil des del sud. I l’app funciona. Caram si funciona. I envia missatges geolocalitzats a la gent. Un a un, missatges gairebé particulars. Explicant-los què convé que facen i on és millor adreçar-se. I com arribar-hi.
Fa fred, fa molt de fred. Però apareixen de sobte mantes i tendes de campanya per a refugiar la gent. I vàters portàtils, vàters plantats al mig de l’autopista amb el lema ‘Spain, sit and talk’ a la porta. Puja Lluís Llach a cantar dalt l’escenari i entona el ‘Venim del nord, venim del sud’ que sona més magnífic que mai precisament en aquell punt quilomètric exacte. El batlle de Prats de Molló, banda amb la bandera francesa al pit i llaç groc a la jaqueta, s’acosta a negociar. El Tsunami Democràtic ha aïllat Espanya des de territori català però des de fora de l’estat espanyol. És dilluns i la premsa de Madrid, entretinguda encara en unes eleccions que no han resolt res ni serviran de res, s’ho mira sense arribar a ensumar l’abast dels fets. La premsa francesa, en canvi, sí que n’està alerta. Això és gran. Això és gros.
I ho és més, es va fent més gros, a mesura que van passant les hores. Les cues fan aviat més de vint quilòmetres en cada direcció i la displicència inicial de l’estat espanyol esdevé preocupació. A les nou del vespre les autoritats franceses tallen l’autopista fins a Narbona, noranta quilòmetres. Pel sud n’hi ha cinquanta més de cua. Tots comencen a entendre les conseqüències de tres dies de control de la frontera pel Tsunami. No es pot assegurar que dimecres hi haja peix, perquè la majoria arriba de fora. I fàbriques grans que depenen de l’arribada de material precís comencen a calcular que dimecres no podran funcionar. Hi ha camions que es desvien cap a Hendaia-Irun, uns centenars de quilòmetres més enllà i no precisament en línia recta. El ministre d’Interior espanyol no sap què dir. Formalment la manifestació és fora del seu estat. A Catalunya Ràdio un energumen perillós de Ciutadans, que la Corporació continua subvencionant amb alegria, diu a crits que si ell fos ministre això no passaria. Deu diputats, xato. Deu. Vés callant, que la barraca s’enfonsa…
El tall de la AP-7 arriba després d’una jornada de reflexió, dissabte, en què el Tsunami Democràtic va organitzar més de tres-cents actes –sí, aquesta mateixa plataforma que el parlament de la comunitat autònoma de Madrid, fent una mostra excelsa de desorientació total, vol que s’inscriga en la llista d’organitzacions terroristes. La Junta Electoral i el govern espanyol van claudicar i no van fer res per impedir-los. Perquè no ho haurien pogut fer. Perquè no es pot aturar una rebel·lió d’aquestes dimensions. Jo mateix vaig començar el dissabte entrant en un col·legi electoral i mantenint-hi un amable debat amb dues-centes o tres-centes persones que no s’hauria hagut de poder fer amb les seues lleis a la mà i si ells mantinguessen el control que diuen que tenen però que ja no tenen. I vaig dir que no sabem valorar tot això que fem, fins a quin punt és important tot això que fem d’ençà del 14 d’octubre. No ho sabem valorar perquè l’èpica de la llibertat és així: ‘Les coses més grans de totes sempre semblen d’allò més simples’, va dir Churchill mentre aguantava els bombardaments nazis a Londres. La llibertat aleshores era prendre un te, eixir a passejar, comprar-se unes sabates noves mentre queia del cel la mort. Coses simples. Tan simples i quotidianes com menjar una fideuà, fer una partida de cartes i encendre fogueres enmig de l’autopista conquerida, abans de dormir sobre l’asfalt, sota els estels del nord i enmig de la tramuntana.
Deia Camus que l’única manera d’enfrontar-se a un món que no és lliure és esdevenint-ho, fent de la pròpia existència un acte de llibertat, de rebel·lió. Això és la rebel·lió d’ahir i avui, com ho era la rebel·lió de dissabte. Ocupar sense pudor la ratlla del mapa que és l’emblema màxim de l’estat-nació centralista, esborrar simplement la ratlla del mapa que ens separa els catalans de banda i banda. Arrossegar –com un tsunami, sí, precisament com un tsunami– un estat espanyol que comença a semblar ja una mica més que acovardit. Perquè la Moncloa i la Sarsuela confiaven en la violència cega dels seus uniformats però van ser insospitadament derrotats pels nostres joves en les cinc nits de la batalla d’Urquinaona i no han cessat de perdre el control del territori d’aleshores fins avui. Perquè fa dos anys van prometre a Europa que resoldrien el conflicte català i ara veuen que es fa com més va més gros i més europeu. Ai, que en devia ser, de divertida, ahir la trucada del ministre d’Interior francès demanant a l’espanyol què caram passa i com és que ha de bregar-hi ell, amb aquest conflicte, perquè Espanya no vol fer una cosa tan simple com seure i parlar, no vol reconèixer que té un problema enorme que ja no controla. El silenci del govern espanyol sobre els fets –ni una declaració ahir, ni una piulada, ni un comentari– era eixordador. Significatiu. Descriptiu de l’estupor en què viuen.
Aquest país nostre és un país petit i poc destacable. Però en el curs de la història ha demostrat unes quantes voltes que és capaç de pensar en gran i que quan ho fa ensenya la millor part d’ell mateix. Al llibre Homenatge a Catalunya, George Orwell s’exclamava admirat que els catalans eren capaços d’anar contra corrent i enfrontar-se a tots els autoritarismes, en el moment més difícil i complicat de la història d’Europa. Sols contra tots. I vuitanta anys després tornem a ser ací, els catalans, a primera línia, si és cert això que diu Bertrand Badie que l’onada de protestes a Hong Kong, a Xile, al Líban o a Catalunya és el començament de la segona fase de la globalització, la fase de la resposta dels pobles en defensa de les llibertats i la igualtat. Ací estem de nou, doncs, plantats dempeus contra la tirania. Pensant en gran i lluitant com els més grans. Fent del nostre un país nou i dibuixant, si cal en un tros gris i asfaltat d’autopista, una societat lliure i solidària, que volem que siga més digna i molt millor.
VilaWeb segueix en directe el tall a la AP-7, gràcies, sobretot, a la feina extraordinària que fan al Pertús i a la Jonquera els nostres companys Roger Graells, Roger Cassany i Albert Salamé. Ells fan possibles el vídeo en directe, les fotografies i la reflexió en forma de crònica que podeu trobar, i que us recomane molt que llegiu, ací: ‘Així ha estat com una onada ha esmicolat la frontera’
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
52 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
11.11.2019 | 22:14
Hi ha dos fets impressionants: el nivell logístic, organitzatiu i de tot tipus del Tsunami d’una banda. I la manca de reacció de l’Estat Espanyol de l’altra. Ells continuen fent-se cabassets sobre com formaran govern. Mentre, estan aïllats i sembla que ni ho saben. I si això es manté tres dies, pot ser més que èpic. Pot ser definitiu.

Pere Melero
11.11.2019 | 22:23
Moltes gràcies per la teva editorial, és informativa, és culta, va del concret al global, però sobretot és molt emotiva i molt engrescadora.
Felicitats !

Josep M. Bla
11.11.2019 | 22:24
S’intentarà mantenir Josep, s’intentarà. Però cal més gent. Molta més.

Josep Salart
11.11.2019 | 22:32
Tant fart que vaig fer-me de dir en els comentaris que s’habia de bloquejar la frontera i no m’esperava una cosa tant perfecta. Ja m’espero les consequéncies d’aqui tres dies. Mercadona, El Corte Inglés, mani????
Impresionant, felicitats.
Tant de bo treiem els diners de les entitats bancàries espanyoles i anticatalanes i bloquegem centres importants i estratégics (??)

Josep Almar
11.11.2019 | 22:37
Jo vaig anar i no vaig arribar. Un gra de sorra a la carretera sumat a centenars com jo vàrem acabar fent un Mur infranquejable Cinc hores parats a la Jonquera fent que el bloqueig de la frontera fos tan consistent perquè ni tan sols les furgones poguessin avançar. Patint pels que es quedaven a passar la nit, vaig tornar amb la convicció que tots podem posar-hi el nostre gra de sorra i per això no cal ser cap heroi.
Només es necessita paciència, perseverància i perspectiva.

Encarnació Parets
11.11.2019 | 22:42
Gràcies director, som un país petit però molt destacable per la nostra cultura, per la nostra llengua, per la nostra voluntat de ser i continuar essent Catalans del nord, del sud, de terra endins i mar enllà. Visca la Terra Lliure i a treballar per fer-la gran.

Ignasi Mora
11.11.2019 | 22:54
No haver-ho endevinat abans, això, que anb confiança màxima en un mateix, pot donar l’ordre que més convinga. L’enemic es desconcerta, no actua i alhora va assumint que aquells que han arribat, tenen “mando”. Tenim una altra cosa… però en fi, més val dir la veritat que mentir, almenys en la nostra època de supervigilats.

Anna Maria Niño
11.11.2019 | 23:24
Gran el que s’està fent. M’ha recordat molt l’1O, i com llavors, l’estat espanyol no sap per on li venen les bofetades. Aprofito per donar ànims i suport a la gent de La Junquera.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
11.11.2019 | 23:27
Quantes voltes en Josep Salart, en els comentaris va parlar d’aquesta acció !
Els empordanesos sou genials, xe !
Ha arribat l’hora d’ésser lliures !
A perseverar i a confiar en nosaltres mateixos, doncs, no n’hi ha ningú més !

Octavi Monsonís
11.11.2019 | 23:34
El teu editorial d’avui és la poesia de la revolta, és bell i grandiós, poesia pura d’aqiests joves i vells que dia a dia des del 14 d’octubre construeixen i viuen el país lliure i sobirà.
La poesia del temps que es viu intens i únic perquè és el temps del trànsit a la llibertat.
Aquesta revolta és la poesia que ens cal.

Gemma R.
11.11.2019 | 23:35
EL MEU (GRAN) PAIS PETIT (lluis Llach)
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna
Potser sí que exageren
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país
….
AMOR INFINIT A CATALUNYA I A TOTS AQUELLS QUE L´ESTIMEN I LA VOLEN TAL I COM ÉS, REBEL I LLIURE, SEMPRE MIRANT ENDAVANT.

Esteve Freixa Baqué
11.11.2019 | 23:36
Molt emocionant, el teu relat, Vicent! Gràcies.

Joan Cintero
11.11.2019 | 23:43
Extraordinari article. Extraordinari tsunami. Extraordinaria gent. Extraordinari poble…..

Soledat Balaguer
11.11.2019 | 23:50
Un amic m’envia un comentari -i em dona permís per fer-vos-ho arribar, perquè demà no el podrà fer ell mateix-.
“Del gràfic de resultats hi ha una dada més a extreure (amb matisos, ja que en el concepte “Espanya” incloc Euskadi i Galiza, amb Bildu i el BNG, i molts del PP i Cs també són involucionistes.Però, grosso modo, és això)
Constitucionalistes:
Catalunya, 33’55%
Espanya, 67’49%
Involucionistes:
Catalunya, 6’30%
Espanya, 17’43%
Republicans:
Catalunya, 56’77%
Espanya, 10’27%”
I acaba comentant que li sembla que aquesta és la base de la impossibilitat d’una entesa.
Crec que és un punt de vista francament interessant.

jaume vall
11.11.2019 | 23:56
Avui és dels dies que millor no comentar massa cosa.
Senzillament llegir, gaudir, viure.
Gràcies, sr. Partal.

Victòria Peris
11.11.2019 | 23:57
AMÉN.

Pepi Borrego
12.11.2019 | 00:20
Seguim endavant, amb les idees clares del què volem, lluitar per la nostra dignitat. Independència, ni un pas enrere!

Maria del Mar Serra
12.11.2019 | 00:23
Sou les millors! Joves de sang, de cor, d’esperit! Tant coratge fruit de tant enginy! Ànims! Us ho deurem sempre!

JORDI PIGRAU
12.11.2019 | 00:28
És dilluns i la premsa de Madrid, entretinguda encara en unes eleccions que no han resolt res ni serviran de res, s’ho mira sense arribar a ensumar l’abast dels fets. La premsa francesa, en canvi, sí que n’està alerta. Això és gran. Això és gros.
Evident lo de les eleccions….
Si el TSUNAMI DEMOCRÀTIC hagués començat el mateix dia del Judici-Farsa, potser ara ja en gaudiríem els resultats. Ara restem a l’espera(participant en allò que bonament pugui cadascú)…

Robert Mora
12.11.2019 | 01:04
El que més presiona és la poca rellevància que té el que està passant per l’opinió pública espanyola emmirallada en el resultats absurds d’unes eleccions absurdes.
I és que allò que no s’entén és difícil de transmetre, i com que el falsejament de la realitat catalana és tan complet, i tan construït sobre la mentida és impossible que l’opinió pública copse les dimensions, la rotunditat i la fondària dels esdeveniments.
Els que tenim ja uns quants anys recordem la rasa profunda que separava el carrer, les aules i les fàbriques de la realitat oficial de la premsa franquista.
Avui passa igual però més aguditzat per les noves tecnologies.
Atònits i perplexos la història els passara per davant sense entendre que ha passat.

Sílvia Fortuño
12.11.2019 | 02:24
No puc afegir res a tot el que s’ha dit fins ara, però vull manifestar que Vilaweb ens va prometre màxima informació , cobertura i complicitat i això tenim i per això som subscriptorxs.

Maria do Carmo Marques
12.11.2019 | 02:55
La Ciutadania es mereix un 8/10 en el procés de confrontació amb l’Estat/règim espanyol.
La classe política, de moment, segueix mereixent un “suspens”.
Per assolir la independència hem d’aprovar. Com a mínim amb un 5/10.
Cal prendre mesures, no?

Albert T
12.11.2019 | 03:23
Només recordar i animar a tothom i totdon, que cal anar cap amunt i no estar-hi tres dies no, tres anys si fa falta, fins que passi tot el que ha de passar!
Amb només tres dies de tall, i si després tot es normalitza ràpidament, no crec que canvii res de res pel que fa a la nostra independència, que és el que compta!

Anna CASACUBERTA
12.11.2019 | 03:30
Aquesta nit fa molta fred però aquí l’ambient i la companyia de tothom ho fa suportable. No defallim!

Carles Gracia
12.11.2019 | 04:27
Carles Gracia
D’acord amb tu, Vicent, i enhorabona pels teus editorials. El d’avui és magistral, excepte per un detall: Catalunya un país petit? De dimensió potser si, però és tan gran, tan enorme, que mireu, us escric des de l’Equador i, tot i que han viscut el seu conflicte fa tres setmanes, em demanen informació, volen saber més i fins i tot em demanen els llaços grocs per lluir-los amb orgull solidari. I les converses sempre ens porten a les mateixes preguntes…. “ i el rei que fa? I per què l’aguanteu?. La mida del nostre país és enorme encara que la seva dimensió sigui petita!

Júlia Laforga
12.11.2019 | 05:43
A mi també m’hagués agradat veure la cara d’en Marlaska atenent la trucada del ministre d’interior de França… un poema. Suposo que no li van dir que estava reunit

Maria Rosa Biadiu
12.11.2019 | 06:15
Gràcies Vicent. vull recordar-te “ que en el pot petit hi ha la bona confitura”. El meu país petit,no el voldria pas més gran.

Marcel Barbosa
12.11.2019 | 06:19
Moltes gràcies gent! Un altre gran petit pas cap a la llibertat. Som molts els que no podem ser-hi, sis plau obrir un compte solidari.
Salut i força companys/es!

Maria Cinta Comet
12.11.2019 | 06:22
Sr. Partal viostè sempre tan lúcid i amb tanta energia fa que encarem amb molts ànims el que molts i moltes vildríem fos l’últim pas.
LLIBERTAT!!!!
Endavant, sempre endavant.
Moltes gràcies.

Albert Miret
12.11.2019 | 06:58
Avui Vicent ens has emocionat a tots. És tan bell i tan important el que està passant, que cada dia t’enamores més del nostre poble i de sobte t’adones que el problema dels mals polítics ja no té gens d’importància, ha desaparegut. L’important és la nostra gent, que és capaç de fer coses tan difícils i de fer-les tan bé, tant, que transformen als governants del país violent en un remat de xaiets que no saben cap on anar ni què fer. És seu el control del territori? Que els ho demanin als camioners i milers de vehicles aturats a veure de qui és el control del territori. És seu l’aeroport? Que ho demanin a les companyies aèries, que van haver de suspendre centenars de vols aquell dia memorable. Som una nova República europea, i qui no ho cregui, només li cal veure qui en te el domini i qui fa el ridícul cada dos per tres. Felicitats a tots, i una forta abraçada al meu amic Josep Salart per haver-ho dit i descrit tantes vegades.

Nuria Coe
12.11.2019 | 07:20
Estimat Sr. Partal — o podem dir-te Vicent? Tant proper, tan íntim et sentim!
Cada dia espero el teu editorial. Cada dia. Quan em desespero, quan tinc l’ai al cor, quan no entenc el què passa, quan tinc l’ànima a punt d’explotar, tant de pena com d’alegria, el teu editorial és i ha estat sempre un amic. Un amic que consola a voltes, que informa i educa sempre, que s’indigna amb mi a voltes, i que m’omple, sempre, de fe, no d’una fe cega, si no de la fe dels que saben que tot i que la muntanya és feréstega i que s’està fent de nit, anem per bon camí i estem en molt i molt bona companyia.
T’escric i et segueixo des dels Estats Units, des d’on, els catalans a l’estranger, fem el que bonament podem per a internacionalitzar el nostre conflicte, però que també ens sentim plens de ràbia i d’impotència i amb l’anhel de poder ser allà, a la carretera, a la plaça Universitat, a la Meridiana, a Urquinaona, allà, allà! Tu i el teu equip ens hi porteu cada dia, i ens feu sentir partíceps, informats de primera mà, cada dia.
Sé que serem lliures molt aviat. Ho sento dins, al moll de l’os, i espero que quan el dia arribi poguem veure un recull de tots els teus editorials publicats en un sol llibre. Cada un dels teus editorials ha narrat amb certesa el moment concret en què ha estat escrit, i alhora ha estat un bri més dins d’una narrativa que ha explicat aquesta odissea pas a pas. Aquesta col·lecció és i serà un recull imprescindible per a poder explicar la nostra història recent quan sogui aigua passada, nones un record.
Rebeu, tú i tot l’equip de VilaWeb una abraçada ben forta, una abraçada que potser un dia us podrem fer en persona si Déu vol.
Gràcies per tot, i fins demà.

Esther Miquel
12.11.2019 | 08:25
Els que no hi podem anar, podem ajudar d’alguna manera?
Cal compartir despeses?
Gràcies, Vicent.

Blanca Anguera
12.11.2019 | 08:26
Meravellós, emocionant, una abraçada gran i forta a tota la gent que avui ha dormit sota els estels de l’Empordà.
I també mil gràcies a una editorial que a més de fer pensar, commou i engresca. Endavant a tots els treballadors de VilaWeb!!

Josep Aixà
12.11.2019 | 08:36
Cap declaració, cap piulada, cap comentari. No “ni un”

Josep Sànchez
12.11.2019 | 08:47
Quina enveja que em feu, amics acampats. ENDAVANT LES ATXES!

Francisco Javier López
12.11.2019 | 09:10
Amén Sr. Partal. Orgullòs de pertànyer a un dels millors pobles del món, per els seus valors, la seva història, la seva cultura.. emocionant.

Eduard Samarra
12.11.2019 | 09:21
És preciós. Em va fascinar la organització de l’1-O i això d’ara també. L’associacionisme és una de les coses que a Espanya li costa més d’entendre i segurament no l’entendran mai. En això som imparables i, diria, referència mundial. On hem de millorar és en negociació, ja que encara som presa dels xantatges emocionals. De moment però, seguiré assaborint el que està passant els últims dies. Ara, a rematar la feina!

Agnès Buscart
12.11.2019 | 09:39
Gràcies a totes les persones que no sabem els noms per pensar i actuar en GRAN! Milions de gràcies!
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Maria Terré
12.11.2019 | 09:41
L’editorial, Vicent, fantástica, emocionant i els comentaris que fan sentir orgull de país.
Catalunya, país petit? És com el vull i… potser que aconseguim el somni de PAÏSOS CATALANS, la NACIÓ SENSERA!!!!

Muntsa Navarro
12.11.2019 | 09:47
Gràcies molt especialment per l’editorial d’avui. No puc afegir paraules a les que ja s’han dit, amb concisió i el cor a la mà. M’hi sumo.

Ricard Pons
12.11.2019 | 11:19
Vicent, Gràcies, moltes gràcies per aquest editorial que j
hem va fer anar a dormir amb més orgull de país i de la nostre gent, del nord i del sud i veient que sabem fer les coses i vosaltres explicar-les. Teníem gent compromesa a actes ací a la capital que no han pogut venir per ser al tall, i amb molt orgull ens hem fet solidaris els que no hi podem ser. Acabi com acabi aquets acció, ser que no serà la darrera per què com ja va dir el MHP, Persistència, Paciència, Perseverància. GUANYAREM!

Josep Maria Martín
12.11.2019 | 11:20
Vilaweb, mil gràcies.
Penso que França i l’estat ejpañol poden acabar el bloqueig quan ells vulguin.
Em preocupen els meus companys i veïns que diuen que som terroristes. Als seus ulls som terroristes perquè NO FEM PEDAGOGIA del sotmetiment tirànic de Catalunya.

Josep Anton Cuscó
12.11.2019 | 11:28
Els joves estant fent, en quatre setmanes, més que els grans, en quaranta anys…

Federico Ruiz
12.11.2019 | 11:35
Impressionant, fantástic. I ara, Euskalherria. En Madrid al.lucinen, no entenen res. Els media mesetaris bordaran més fort; més fort quant més desconcert i més por. Aixó sí, cal preparar-se per la repressió. La negociació, que arribarà, està encara lluny

Bonifacia Córdoba
12.11.2019 | 12:11
Grácies snyr. Partal
Gràcias comentaristes
Gràcias poble.

BLANCA SERRA
12.11.2019 | 12:19
S’està veient

Pep Agulló
12.11.2019 | 13:10
“…és un país petit i poc destacable…” Aquesta frase, Vicent, la trobo impròpia del teu tarannà.
A un ciutadà holandès o belga ni se’ls ocurriria de dir-ho. Quina trepitjada que contradiu un article tan càlid. Som poc destacables perquè Castella ens ha escrit i ens escriu la “història”, les glòries per ells, la infàmia per nosaltres… Som colònia i la metròpoli no pinta res al món…
Hem de fer un resset de la representació mental del nostre país perquè la petitesa la tenim dins, la realitat petita només és geogràfica…

Anna Llovera
12.11.2019 | 13:46
Pensant en gran, Vicent, gràcies per aquesta expressió tan justa.
I precisament pensant en gran, podríem anar deixant de dir que el nostre país és petit. De què parlem? De superfície, de població o de poder? Sense sortir d’Europa, tenim aproximadament la superfície de Bèlgica, i de població, en tenim gairebé com Àustria, Suïssa o Israel. No se sent a dir que Israel sigui un país petit i en canvi té menys extensió que Catalunya i un nombre semblant d’habitants.
Parlant de poder, sí, som petits. Ens falta apoderar-nos, com es diu ara. A mi també m’agrada el tarannà discret i efectiu que va servir per portar les urnes l’1-O i ara planta cara a l’estat amb el Tsunami Democràtic. Últimament es parla molt d’apoderament, que és l’exercici del poder, sense violència però sense esperar que te’l donin. Té a veure amb l’estil nostre de fer de la necessitat virtut, amb discreció i efectivitat. Aquesta habilitat s’hauria de traslladar de les petites accions a la política real. Quin repte!

JOSEFA IGARTUA
12.11.2019 | 15:31
No es el mateix ser amb els valents del Tsunami que ser a Barna davant la delegació o en totes les demostracions que es fan a casa. Pero tinc tanta confiança en que fem camí cap a la llibertat que hi sonmiu.

Roser Caminals
12.11.2019 | 15:39
Fa uns mesos no semblava possible. Tampoc ho semblava la caiguda del mur de Berlin.
I si realment Pedro Sánchez acaba pactant amb l’Iglesias, potser tenim un senyal que es comencen a despertar.

Ramon Perera
12.11.2019 | 19:48
Els companys que m’han precedit ja han dit molt, o tot, el que jo podria dir, però hi ha un aspecte que no recordo haver vist comentat. De 50 comentaris 24 han estat escrits per dones. Això no era país així al començament que els subscriptors podíem publicar comentaris a l’editorial. Una gran satisfacció.

oriol avila
12.11.2019 | 20:40
FELICITACIONS a la gent del TSUNAMI DEMOCRATIC !! Al joves i no tant joves que s´han esforçat a LA JONQUERA.
Demá, serán a l DELTA DEL EBRE, o a la frontera amb ANDORRA o a LA MOLINA, o a qualsevol frontera del territori catalá.
I axís, sorpressivament, amb constancia , fermesa e indefinidamente fins al reconeixement de la REPUBLICA DE CATALUNYA .
Aixó no te DETURADOR !!
S'ha afegit la noticia a Favorits