Papirum: la botiga que vol salvaguardar l’art d’escriure a mà

Al número 2 de la Baixada de la Llibreteria, fent xamfrà amb el carrer de la Dagueria, hi ha una botiga singular, un comerç emblemàtic que no solament preserva un espai ancestral del nucli antic de la ciutat de Barcelona, al bell mig del barri Gòtic. Papirum salvaguarda l’art d’escriure a mà.

Paper de carta, targetes per a deixar notes, sobres, llibres en blanc folrats amb pell o amb paper decorat a mà, plomes d’au i estilogràfiques i pots de tinta, llapis i allarga-llapis, de quan tot s’aprofitava bé. No deixen ni un sol espai buit, en aquest raconet de la Ciutat Vella.

És la botiga de Dolors Crespo Sabadell. Va néixer al barri d’Horta, i a l’edat de vint-i-quatre anys va triar Itàlia “per tallar el cordó umbilical”, diu. Filla única, sentia que ho tenia tot, menys el seu camí. I un dia de pluja, passejant pels carrers de Florença, va descobrir una botiga de paper pintat a mà. Al mig de la capital de la Toscana, el paper decorat artesanalment, rememora, li va robar el cor.

Va entrar a la botiga a demanar si li podien ensenyar a fer-ho, però li van dir que no. I se’n va anar a la Biblioteca Nacional Central de Florença a cercar els llibres que sí que la podrien instruir en aquell art de la carta marmorizzata, el “paper de marbre”. Va voltar encara per més biblioteques, com la Sormani de Milà, per aprendre tota sola la tècnica que la duria a una dedicació que li feia bategar una il·lusió.

Tot per a escriure a mà

Quan va tornar a Barcelona, va passar set mesos cercant al barri Gòtic un local per a obrir-hi la seva botiga de paper decorat a mà. I es va fixar en una cantonada on venien artesanies de vidre. Malgrat que no tenien cap anunci de traspàs, hi va entrar a demanar, i li van dir que sí que marxarien, però que ja hi havia algú interessat a obrir-hi un frànkfurt. Afortunadament, va poder tancar un bon tracte amb els propietaris i l’any 1981 va adquirir el local per donar-hi vida a l’art que l’havia enamorada i que encara avui dóna corda a l’escriptura a mà.

A cada raconet de la botiga, hi ha una exquisidesa de paper. Als prestatges, alguns dels quals són originals del 1800, quan el local va ser de la família Rubió, llibreters i impressors, hi trobem ara els llibres de les paraules no escrites. Són llibres en blanc, folrats amb pell i amb paper decorat artesanalment, una part dels quals feta a Roma i l’altra, a Barcelona.

Cada matí, en Flavi, fill de la Dolors, obre la botiga. Ella hi acostuma a ser a la tarda. “Quan sóc aquí, sóc al meu món”, diu. “M’agrada tractar el públic, la relació amb els clients, amb qui fas lligams, també amb estrangers, i això és maco, són gent cultivada, els agrada escriure. I crees un clima que és molt bonic.”

Van ser amics seus de Florença els qui li van suggerir el senzill nom de Papirum per a batejar el seu peculiar comerç. A dins, som realment a “la catedral de la cartoleria (papereria)”, tal com anomena la seva botiga una altra de les seves amigues italianes.

Dolors Crespo va començar a enquadernar i folrar amb el paper que ella mateixa pintava a mà aquests llibres per a ser escrits, i amb el seu fill ha voltat totes les fires internacionals en què el paper té un prestigi.

Un viatge sobre paper

Papirum no és una papereria clàssica, escapa totalment del concepte que coneixem. Crespo explica que en el moment de registrar oficialment el negoci no sabien on col·locar-lo. L’aparador és un viatge pel món. Darrere els vidres, hi pengen globus aerostàtics. Boles del món, brúixoles, rellotges d’arena i munts de llibres desendreçats són la presentació original d’una botiga única. L’establiment conserva la façana del 1800, amb l’aparador de fusta sobre sòcol de marbre negre.

El grinyol de la porta, quan ens obrim pas cap a l’interior de la botiga, ens acompanya a un espai especial. La sensació és de trobar-nos dins un vaixell, perquè hi predomina la fusta i perquè de dins estant, brúixoles, àbacs de les marees, astrolabis i llibres fora de lloc a l’aparador fan imaginar el moviment causat per les onades en un viatge per mar. Són onze metres quadrats plens de materials per a escriure, amb pell, fusta i decoracions sublims, com ara els papers de carta fets amb paper varese originalment de la regió italiana del Vènet, al segle XVII, plens de colors i petits motius estampats.

“Els estrangers aquí es tornen bojos”, diu Dolors Crespo. Hi troben estris seleccionats amb molt bon gust: carteres de pell, agendes, postals, gravats de llocs de Barcelona de dues autores, segells per a tancar sobres amb cera calenta, i paper florentí per a escriure cartes, amb la inicial de la persona que escriu i paper a granel, fet a mà al molí paperer Ca l’Oliver de Gelida. També hi ha punts de llibre de plata fets a Zamora i utensilis decoratius d’època.

D’estilogràfiques, n’hi ha de moltes marques, totes de molta qualitat, amb preus dels vint euros a més de mil, “de cases importants”, segons que ens explica Crespo. Tot és molt escollit, i arribat d’Itàlia, Alemanya, l’estat francès, pràcticament de tot Europa. Hi ha punts de llibre fets a Catalunya, estoigs per a bolígrafs que també poden protegir ulleres, fets amb una pell extraordinària, molt suau, i amb molts usos possibles.

Tot va començar amb el paper decorat amb què Dolors Crespo Sabadell enquadernava llibres, i, a poc a poc, ha anat procurant més motius per a obrir la porta d’aquesta botiga que sobreviu en un carrer de molt pas de vianants entre la plaça de l’Àngel i la de Sant Jaume, però amb pocs comerços de tota la vida. “Aquí, al cor de la ciutat, no té nom el que ha passat”, lamenta. “De quan vaig arribar a ara, res a veure, el barri. Es va perdent l’essència de la ciutat, i és una pena, no ho cuiden. D’associació de comerciants, ja no n’hi ha. Abans fèiem reunions per decorar el carrer, i ara ho fa l’ajuntament”, explica. Aleshores li ve al cap el barri més antic de Florença, on no hi ha accés de vehicles, ni cap McDonald’s, solament al costat de l’estació. “Aquí no s’entén tot el que es deixa perdre.”