L'escriptora Elizabeth Strout.

Els lectors de l’escriptora nord-americana Elizabeth Strout tenen a l’abast, a partir d’aquesta setmana, un nou llibre seu, Tot és possible, que ha estat traduït al català per Esther Tallada i publicat per Edicions de 1984. Aquesta escriptora té un bon grapat de lectors catalans des que el 2010 l’editorial de Josep Cots va decidir de publicar Olive Kitteridge, una obra que va obtenir els premis Pulitzer i Llibreter. De llavors ençà no ha parat de guanyar lectors, amb les traduccions successives d’Els germans Burgess i, sobretot, Em dic Lucy Burton.

A Tot és possible, els lectors de Strout trobaran vincles amb Olive Kitteridge en relació amb l’estructura triada, els contes que hi estan relacionats i una semblança gens dissimulada amb la novel·la anterior, Em dic Lucy Burton. Perquè, segons que explica la traductora Esther Tallada, en el text que segueix, Strout ens proposa de revisitar una sèrie de personatges que van envoltar la Lucy Barton durant la seva infantesa i la seva joventut. Us n’oferim un fragment.

Esther Tallada és autor de la traducció d’Olive Kitteridge, Em dic Lucy Burton i ara Tot és possible. Des del coneixement aprofundit de la literatura de Elizabeth Strout, la traductora ens en parla:

Diuen que, com més et fan gruar per aconseguir una cosa, més gust hi trobes quan finalment l’aconsegueixes. I no és ben bé que Strout ens fes gruar. De fet, poc sabíem el que ens preparava. Però, així que comences a llegir —en el meu cas, a traduir— les primeres línies de Tot és possible, de seguida notes una mena de sensació de cosa coneguda, com si tornessis a un indret per on en algun moment has passat d’esquitllada, un indret que tot just has vist per la finestra tot passant, però que no has tingut temps d’aturar-te a visitar. I llavors és quan t’adones que Strout t’està proposant precisament això: aturar-te a passejar una estona per tots aquells llocs que vas veure de passada mentre llegies la seva novel·la anterior, Em dic Lucy Barton.

Ben bé com ja va fer a Olive Kitteridge —premi Pulitzer 2009 i Llibreter 2010—, en aquest Tot és possible Strout teixeix amb nou històries independents però entrellaçades l’orla de personatges que van envoltar la infantesa i la joventut de la Lucy Barton. I en cada conte entrem en la intimitat d’una d’aquelles persones que havíem conegut tot just de passada en les xafarderies que a la novel·la anterior la mare Barton explicava a la seva filla mentre li feia companyia en aquell hospital de Nova York. A Tot és possible, retrobem el bidell de l’escola de la Lucy, que tot d’un plegat ha de desvelar un secret que no havia gosat dir mai; hi retrobem dues de les germanes Nicely: una que espia les convidades que s’estan a casa seva en connivència amb el seu marit i una altra que troba la llum en el llibre que ha escrit la Lucy Barton; i els cosins de la Lucy també: l’Abel, que comença rapinyant pels contenidors de les escombraries amb la seva cosina i acaba fent-se ric, i la Dottie, mestressa d’una pensió;  i l’Angelina, que finalment agafa l’avió per anar a veure la seva mare, que fa anys va abandonar el pare per anar-se’n a viure a Itàlia amb el seu nou marit; i, és clar, hi retrobem la Lucy Barton, que torna al poble a visitar els seus germans al cap de disset anys.

Vet aquí un recull de contes a què Strout confereix unitat a través de la figura de la Lucy Barton, però també travant una complexa xarxa de relacions entre els personatges que el lector va perfilant i completant a mesura que va lligant els caps que l’autora li ha deixat en cada conte. I aquest és potser el millor cop d’efecte del llibre: descobrir quan menys t’ho esperes detalls, secrets i relacions que van arrodonint les històries anteriors. En aquest recull hi trobareu relats de voyeurisme, de traumes de guerra, d’abusos, de pares de família homosexuals que porten una doble vida, d’infidelitats, d’abandonament, de prostitució, de dignitat, de superació i d’amor, perquè, tal com ja avisava Strout a Em dic Lucy Barton i com repeteix a Tot és possible, “tots estimem de manera imperfecta”.’

Esther Tallada

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]