Núria Esponellà

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Núria Esponellà ha recollit avui el 53è premi Prudenci Bertrana gràcies a l’obra ‘Ànima de tramuntana’. Es tracta d’una novel·la intimista que, segons Esponellà, parla de ‘la capacitat de resistència i transformació de les dones’. El relat combina dues realitats ben diferents. Per una banda hi ha la història de la Mínia, una arqueòloga que esta investigant dues tombes del poblat ibèric d’Ullastret. Per altra banda, la protagonista recrea la vida d’Ekinar, una dona del segle III aC que forma part d’una cultura ‘molt arrelada a la natura’. Esponellà ha explicat que li ha costat quatre anys poder escriure la novel·la i molts maldecaps per intentar donar veracitat al relat d’Ekinar.

El principal motiu és que molts topònims, poblats i rutes comercials no estan del tot confirmats pels historiadors. Esponellà ha detallat que un dels temes que ha costat més és situar quin podia ser el panteó dels déus d’Ekinar. Tot i així, volia incloure-ho en la novel·la perquè és un dels fragments més importants del relat de la dona iber. Per això, Núria Esponellà va acabar optant per explicar el relat d’Ekinar a partir de les imaginacions i conjectures que fa Mínia sobre la vida de la dona del segle III aC.

L’autora ha assegurat que tan Ekinar com Mínia porten unes vides similars, ja que l’arqueòloga ‘s’acaba de divorciar i ha tingut un avortament voluntari’. La novel·la recrearà com les dues dones intenten buscar la transcendència durant les pèrdues.

‘Ànima de tramuntana’ estarà disponible a les llibreries a partir de demà i l’autora signarà llibres a diferents establiments gironins al llarg de tot el matí.

L’obra de Josep Pla, premi Carles Rahola

Per altra banda, el premi Carles Rahola d’assaig ha estat per Xavier Febrés per l’obra ‘Josep Pla o la vitalitat’. Febrés ha optat per fer una biografia literària de l’escriptor gironí i ha destacat el seu paper ‘polèmic i insolent’ amb el seu estil que plantava cara al corrent artístic del moment, el noucentisme.

Febrés també ha incidit en la importància de la seva obra epistolar a Aurora, la dona que va rebre més cartes dedicades per part de Josep Pla. L’autor de la biografia literària ha detallat que si existís una obra que recollís totes aquestes cartes seria l’obra més important de Josep Pla. A més, el periodista ha incidit en els mètodes que feia servir Pla, ja que per escriure no va fer servir ‘ni cotxes, ni telèfons, ni màquines d’escriure’; tres invents que en la seva època ja eren ben presents a la societat. Febrés ha guanyat la 41a edició dels guardons d’assaig.

Maria Josep Escrivà reivindica la poesia del País Valencià

La poetessa Maria Josep Escrivà s’ha emportat el 43è premi Miquel de Palol de Poesia amb ‘Sempre és tard’, una obra que contraposa el desig i el dolor. Segons la poetessa, el seu nou treball repassa temes tan diversos com ara ‘l’absència, la pèrdua o l’erotisme’, un conjunt de sentiments que combinats ‘ens fan sentir més vius’.

Escrivà ha aprofitat el guardó per reivindicar el talent del País Valencià. ‘Els valencians estem poc presents en els premis literaris del nord del país’, ha afirmat. Per això ha recordat que a la seva terra hi ha hagut artistes com ara Ausiàs March, qui ha definit com ‘el nostre lligam per demostrar que som el mateix país’. ‘Sempre és tard’ també estarà a partir de demà a les llibreries.

Un relat juvenil sobre dos mons diferents

Ruth Tormo ha recollit el 35è premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil,  amb l’obra ‘Sense codi de barres’. En aquesta novel·la, Tormo presenta la vida de Mina i Víctor, dos joves que viuen realitats oposades. La primera viu a Bangladesh i treballa en un taller de costura fent peces de roba per a una multinacional. El segon és un adolescent de l’Eixample de Barcelona i que un bon dia va a comprar uns pantalons i descobreix un missatge de socors que ha deixat la cosidora en l’etiqueta.

A partir d’aquí, Víctor comença a lluitar per aconseguir que Mina i la seva família deixin de ser explotats en el taller de costura, tot i que sense saber ben bé a quina porta ha de començar a picar. El relat intercala les dues històries dels joves mostrant que, malgrat les realitats paral·leles, hi ha sentiments comuns com ara la solitud.

Ruth Tormo ha definit la seva segona novel·la com ‘uns història de superació i d’amistat i un cant a l’esperança’. A més ha detallat que tot i no basar-se en fets reals, sí que s’ha inspirat en una sèrie de missatges que van deixar unes cosidores en un vestit ara fa uns anys.

Ginestà guanya el premi Cerverí

El premi Cerverí a la millor lletra de cançó d’enguany ha estat per Ginestà i el tema ‘Estimar-te com la terra’. El jurat ho ha decidit de forma unànime i el cap de la banda, Pau Serrasolsas, ha destacat que és ‘la cançó que ens ha donat més alegries’. El coautor de la lletra ha explicat que la cançó parla ‘d’estimar amb la llengua’ i creu que és una combinació dels tres tipus de temes que interpreten: una cançó d’amor, reivindicativa i abstracta.

Per la seva banda, el premi Lletres ha estat per Lectures en Ruta i el podcast La Lectora. El primer es tracta d’un projecte literari juvenil que proposa itineraris per descobrir espais relacionats amb la literatura i també l’oportunitat que els joves coneguin crítics literaris, editors o periodistes.

Per altra banda, els responsables del podcast La Lectora han explicat que la seva iniciativa és fer un programa de crítica literària. Segons Marc Rovira ‘la crítica és important per a la literatura del nostre país’ i per això calia apostar per un nou format.

Agraïments per mantenir els premis

Els diferents premiats han agraït a la Fundació Prudenci Bertrana que enguany hagin optat per mantenir el mateix format dels premis i seguir optant per ells, tot i les dificultats imposades per la pandèmia. ‘És un acte de valentia’, ha reblat Núria Esponellà. L’acte d’entrega dels premis s’ha fet avui al vespre a l’Auditori de Girona amb un aforament reduït seguint la normativa sanitària.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.