El Consell Europeu va designar dimarts la nova cúpula de la Unió Europea per als cinc anys vinents. Si l’eurocambra no ho veta, Ursula Von der Leyen, ministra de Defensa d’Alemanya, serà la nova presidenta de la Comissió Europea; Charles Michel, primer ministre de Bèlgica, presidirà el Consell Europeu; el socialdemòcrata David-Maria Sassoli ja presideix l’eurocambra, i el socialista Josep Borrell serà l’Alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.

L’arrencada de la legislatura europea ha estat marcada pel Brexit i per Catalunya. El vet a la presència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín al ple constitutiu del parlament va suscitar les primeres protestes a l’hemicicle, amb la intervenció contundent de l’irlandès Matt Carthy. A més, la manifestació independentista a Estrasburg, amb deu mil persones segons la policia local, fou la més gran mai vista davant de l’eurocambra en aquella ciutat. La qüestió catalana continuarà, atès que el Tribunal de Luxemburg estudiarà i es pronunciarà sobre el recurs de Puigdemont i Comín per a poder exercir d’eurodiputats i comptar amb totes les prerrogatives. I també haurà de resoldre la qüestió pre-judicial que ha presentat el Tribunal Suprem espanyol sobre la immunitat de Junqueras. Res d’afer intern: el conflicte català ja és un afer políticament i judicialment europeu.

I la nova cúpula de la UE que arriba ara coneix prou bé el conflicte català i és probable que s’hi hagi d’enfrontar, sigui perquè el Tribunal de Luxemburg decideix a favor de Puigdemont i Comín, sigui perquè la sentència del Suprem contra els presos polítics torna a sacsar la política catalana i intensifica el conflicte amb l’estat espanyol. El coneixement del cas català no vol dir pas que els nous alts càrrecs de la UE siguin favorables a les tesis de l’independentisme, sinó que aquests últims anys hi han tingut una aproximació des de diversos punts de vista. La carpeta catalana els és incòmoda, perquè incomoda un dels estats més grans de la Unió, el desestabilitza, en un moment de grans conflictes oberts, com el Brexit, la crisi dels refugiats i l’ascens de la ultradreta, entre més.

Sassoli, crític amb la repressió de l’1-O

David-Maria Sassoli, periodista de professió i ex-presentador de la RAI, la televisió pública italiana, ha estat el primer d’assumir el càrrec com a nou president del Parlament Europeu per als dos anys i mig vinents, en substitució d’Antonio Tajani. Sassoli pertany al grup socialdemòcrata i d’entrada pot tenir un perfil menys bel·licista amb l’independentisme que no pas el seu predecessor, que pertanyia al grup del PP europeu. ‘El president del parlament ha de dialogar amb tothom. La meva porta ha d’estar sempre oberta’, va respondre ahir quan li van demanar, el dia que s’estrenava, sobre la qüestió catalana i el Brexit.

Sassoli va manifestar-se després de la repressió espanyola contra l’1-O. Aleshores exercia de vice-president de l’eurocambra. ‘La situació s’ha d’abordar des de la política. S’ha de condemnar tot acte de violència, naturalment’, va dir a Ràdio Vaticana. Fins i tot va dir que la UE podia mitjançar entre Catalunya i Espanya. Ara, Sassoli era reticent a la independència: ‘Cal tenir present que l’eventual, hipotètica sortida de Catalunya d’Espanya podria tenir conseqüències molt greus per a Catalunya, que hauria d’obrir un procediment d’ingrés a la Unió Europea, amb conseqüències econòmiques molt importants.’

I afegia en un piulet el mateix Primer d’Octubre: ‘Els catalans que són als carrers no pensen en els problemes que els sotgen: procediment d’adhesió a la UE, blocatge del finançament de la UE, adeu a Schengen i als tractats comercials. El drama és això que vindrà després: una regió rica no ha de ser necessàriament una nació rica. I per entrar a la UE, els procediments són als tractats.’

Sassoli plegarà d’aquí a dos anys i mig perquè el demòcrata-cristià Manfred Weber n’agafi el relleu. Tanmateix, la situació de Puigdemont, Comín i Junqueras es resoldrà en un sentit o un altre durant el seu mandat i és probable que hagi de prendre alguna decisió important.

Michel, mesos de tensió amb Espanya

El primer ministre belga presidirà el Consell Europeu, en substitució de Donald Tusk. Farà una funció d’àrbitre entre els dirigents dels estats membres de la UE i serà un dels caps visibles de les institucions europees. Durant la tardor del 2017 va ser probablement el mandatari europeu més crític amb l’actuació repressiva del govern de Mariano Rajoy i la negativa a dialogar amb l’independentisme.

El 27 d’octubre, després de la declaració d’independència del Parlament de Catalunya, va piular: ‘Una crisi política només pot solucionar-se mitjançant el diàleg. Fem una crida a una solució pacífica amb respecte per l’ordre nacional i internacional.’

Pocs dies abans, la premsa belga havia publicat que la diplomàcia espanyola havia pressionat Michel per haver condemnat la repressió contra l’1-O i haver fet una crida al diàleg. A més, membres del seu govern, especialment els flamencs, han criticat públicament unes quantes vegades que hi hagi presos polítics i que l’independentisme sigui perseguit. Aquest fet fins i tot va originar una crisi diplomàtica entre Espanya i Bèlgica, amb retirades d’estatuts diplomàtics a càrrec de Borrell i declaracions bescanviades entre el ministre espanyol i el president del parlament flamenc, Jan Peumans.

La tensió va traslladar-se al Consell Europeu, on Michel coincidia amb Rajoy. A més, Michel va defensar la independència de la justícia belga quan van refusar-se les euroordres i la premsa i els polítics espanyolistes clamaven contra Bèlgica.

Von der Leyen i la carpeta Puigdemont

La candidata a presidir la Comissió Europea ha de rebre encara l’aval de l’eurocambra. No se sap pas que Von der Leyen s’hagi pronunciat mai públicament sobre el conflicte català, però el pas de Carles Puigdemont per Alemanya l’any passat, on va romandre durant tres mesos mentre el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein estudiava l’euroordre, indubtablement va posar el conflicte damunt la taula del govern d’Angela Merkel.

La carpeta Puigdemont va tenir un gran ressò entre l’opinió pública alemanya. Fins aleshores, la majoria de la premsa alemanya havia estat molt reticent respecte de la qüestió catalana. Tanmateix, el cas de Puigdemont i la persecució judicial contra l’independentisme va fer virar a poc a poc l’opinió pública cap a posicions més favorables a l’independentisme i la denúncia de la repressió i la manca de diàleg del govern espanyol.

Von der Leyen sí que va pronunciar-se quan la justícia espanyola va emetre la primera euroordre contra Puigdemont i els consellers exiliats a Bèlgica. En unes declaracions recollides per ZDF, va mostrar-se convençuda que l’arrestarien i que a Alemanya s’actuaria de la mateixa manera. ‘Tots els altres estats membres dins el sistema legal actuarien sobre una ordre d’arrest europea’, va dir.

Borrell, la polèmica contínua

La trajectòria de Borrell contra l’independentisme aquests últims anys va accentuar-se quan fou nomenat ministre d’Afers Estrangers espanyol, ara fa un any. D’episodis polèmics, n’hi ha hagut uns quants: la ‘desinfecció’ de Catalunya, la burla respecte de la situació de presó preventiva d’Oriol Junqueras, la discussió amb un periodista alemany perquè li feia preguntes sobre el cas català que no volia respondre en una entrevista en directe… I el darrer: acusar el conseller Alfred Bosch de ‘fer el ridícul’ per haver-se disculpat amb el poble mexicà per la matança dels colonitzadors espanyols.

Una les seves primeres intervencions després del nomenament –pendent del vist-i-plau del Parlament Europeu– ha estat a la SER Catalunya. Borrell hi ha assegurat que no utilitzaria el càrrec per a treballar contra l’independentisme perquè el seu deure és representar la UE a l’exterior. Una de les qüestions més calentes que haurà d’abordar és el paper de mediació que fa la UE entre Sèrbia i Kossove, estat que Espanya no reconeix perquè va declarar la independència unilateralment. Borrell probablement haurà d’entrevistar-se amb dirigents kossovesos i assumir el paper que li pertoca com a Alt Representant.

De fet, aquest càrrec té poca autonomia i va molt lligat a les decisions del Consell Europeu. Les competències en matèria de seguretat i de política exterior pertanyen encara als estats, recelosos de cedir-les a les institucions europees, i qualsevol moviment es negocia abans d’executar-se.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb