Les eleccions han deixat un bon panorama: hi haurà un parlament amb majoria absoluta per la independència i hi haurà un govern per la independència. La realitat és tossuda i s’imposarà tan bon punt es comencen a votar les coses. Mentrestant, haurem d’aguantar amb paciència franciscana les especulacions (la majoria interessades) amb què alguns voldran influir, i si poden alterar,  el resultat de les eleccions.

La maniobra més evident serà per a mirar de trencar la unitat del bloc independentista. Estigueu preparats perquè ho intentaran de totes les maneres possibles. N’hi ha una de tan fàcil, que ja han començat a abusar-ne i tot: Artur Mas.

Prepareu-vos perquè tindrem Mas amunt i Mas avall fins que no s’haja format el govern. Alguns faran servir aquest recurs fins que no tinguem govern i més enllà i tot. Qualsevol cosa valdrà per a provar de fer esclatar una crisi de confiança entre Junts pel Sí i la CUP o fins i tot dins Junts pel Sí. L’enrenou no ens l’estalviarem, però Mas i Arrufat, en dues intervencions separades, ja van donar ahir les claus de què passarà. I d’una manera ben clara. El problema, ara, no és qui és president, sinó quina és la millor manera d’arribar a la independència. En aquest context tot, tot és negociable. Des del respecte i amb la voluntat de construir plegats com a bandera.

Qui encara vulga pensar en els termes de la Catalunya autònoma, aquella on el president i el partit del president eren la clau de tot i ho condicionaven tot, que ho faça. Però s’equivocarà de ple. I n’és una prova evident la nova majoria que aquesta vegada donarà suport al govern. Si no m’he descomptat en algun punt del recompte, hi haurà 29 diputats de CDC, 18 d’ERC, 11 independents, 10 de la CUP, 3 socialistes i 1 de Demòcrates. El dia que es va formar Junts pel Sí i van acceptar tots plegats això ja es va posar la primera pedra del canvi. Amb l’acord i fins i tot l’impuls d’Artur Mas, que no va dubtar a ser quart en la llista per Barcelona –una ben original manera de resoldre un problema que jo no perdria de vista ara.

Ara, en qualsevol cas, començarem de seguida a bastir institucions noves. Sumarem a partir de la pluralitat. Canviarem la manera de governar-nos. I en eixe context la figura del president es pot redimensionar de manera fàcil. És tan simple com això i ja trobaran, en conseqüència, la manera de resoldre-ho.

Mas –d’això n’estic segur– no farà mai de la seua persona un entrebanc a la consecució de l’estat independent. I la CUP no engegarà a rodar el procés només perquè ell no siga el president. Uns i altres estan condemnats a entendre’s i s’entendran, com ho van fer el 9-N i com ho han fet sempre que ha calgut. Pel que fa a nosaltres, doncs, paciència i a aguantar uns quants dies les especulacions i la rumorologia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb