No és cert que cap país no s’haja independentitzat amb la meitat de la població en contra

En moltes de les independències europees recents la societat es trobava partida per la meitat en el moment de la independència

Vicent Partal
Vicent Partal
14.01.2021 - 21:06
Actualització: 14.01.2021 - 22:06
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Tinc un respecte escrupolós pels presos polítics i tendesc a matisar les seues opinions entenent que el fet d’estar injustament privats de llibertat els condiciona. Fins i tot els condiciona en coses tan simples com ara consultar enciclopèdies o llibres. Però entenc que, sense trencar aquest respecte, he de poder discutir les seues opinions, molt especialment si són basades en fets erronis. Ahir el vice-president Oriol Junqueras, en la línia de declaracions semblants d’Esquerra Republicana aquests darrers temps, va afirmar: “No hi ha cap país que hagi arribat a la independència quan té el 50% de la societat en contra.” I això, em sap greu, però no és així.

He d’aclarir d’entrada que la formulació, per si, ja és molt estranya. Perquè capgira la formulació tradicional que sempre, en una decisió política qualsevol, compta quanta gent hi ha a favor, no quanta gent hi ha en contra. Però també perquè no hi ha cap mètode acreditat per a definir com es calcula quanta gent va en contra d’alguna cosa, excepte en el cas d’un referèndum.

En cas de referèndum no hi ha dubte: si la majoria dels electors, el 50%, vota contra la independència ja està. No hi ha independència. En això estaríem tots d’acord. I per tant cal entendre que, com va passar amb el Brexit, si els partidaris de separar-se guanyen ni que siga per un grapat minúscul de vots, ja està, tenen el dret de fer-ho. S’entén que encara que l’altra meitat de la població hi estiga en contra. Ara, deixant de banda aquest mètode, que és el millor però que Espanya no vol acceptar-lo, la història, en qualsevol cas, explica que hi ha països que s’han independitzat amb un gruix de la població molt notable –la meitat, sí– clarament en contra.

Hi ha fins i tot exemples llunyans, que avui podrien despertar una certa curiositat. Mirem el cas de Finlàndia. La declaració d’independència de Finlàndia va ser adoptada el 6 de desembre de 1917 per un senat creat expressament pel president Pehr Evind Svinhufvud i es va fonamentar en un resultat de 100 vots a favor i 88 en contra. Això era el 53% dels escons per als partits independentistes, una xifra que és només un punt superior al 52% dels escons que els partits independentistes tenen al parlament de Catalunya avui. Es podria argumentar, per tant, que si el mètode va valer allí hauria de valer també ací i ara. O explicar bé què ho fa tan diferent. I cal tenir en compte que, en vista de la situació i per estalviar-se maldecaps, el senat va decidir de no fer cap referèndum per a validar-la i l’aplicà directament, sense més ni més.

Però aquest exemple és de fa molts anys, i entenc que alguna gent no el considere pròxim o vàlid. Em referiré a continuació, per tant, a casos molts més recents.

El 21 de maig de 2006 es féu el referèndum d’independència de Montenegro. Com molts deveu recordar, el resultat oficial va ser del 55,5% dels vots a favor i el 44,5% en contra, amb una participació del 86,49%. En aquells moments la població de Montenegro era de 620.145 habitants i el cens, de 419.236 electors.

Com he dit, el problema de posar l’accent no en qui va a favor de la independència, sinó en qui no hi va, permet als contraris a la independència de fer servir arguments com els que precisament es van emprar a Montenegro, que en el fons són els mateixos que addueixen ja ací els partits monàrquics. Alguns partits montenegrins van insistir a dir que calia considerar que tothom qui no havia votat a favor no donava suport a la independència.

L’argument, gens negligible, era que si només 230.711 ciutadans sobre el total dels 484.718 electors havien votat que sí, significava que un 53% de la població no havia donat el consentiment explícit a l’adopció d’una decisió tan important. “Consentiment explícit”, va ser un terme que es va arrossegar durant anys i que a vosaltres o a mi ens pot semblar un parany, però que va servir per a impugnar el procés sencer. Finalment ni l’argument del consentiment explícit no va impedir que, malgrat tot, Montenegro esdevingués un estat perfectament independent i membre de l’ONU, tot i l’oposició, argumentable, de la meitat de la població.

Als Balcans, de fet, moltes de les declaracions d’independència van tenir el mateix problema. El referèndum d’independència de Bòsnia es va fer entre el 29 de febrer i el primer de març del 1992 i va ser activament boicotat pels serbs de Bòsnia. Amb una participació del 63,73%, en total hi va haver 2.061.932 vots a favor de la independència, en un cens que l’any anterior incloïa una població adulta de 4.377.053 habitants. De manera que, una altra vegada, hom va poder dir que la majoria no hi havia donat un consentiment explícit. A la veïna Croàcia la situació va ser pareguda, fins al punt que als territoris de majoria serba ni tan sols es van posar les urnes del referèndum, cosa que no va impedir, però, ni la independència ni la pertinença posterior a la Unió Europea.

Un cas menys conegut però molt interessant si volem sostenir de manera rigorosa aquesta discussió, és també els dels països bàltics. Resta en la memòria popular la imatge que sengles processos d’independència van ser immaculats i van tenir un suport popular gairebé unànime, però la realitat no és pas tan clara. I el cas més evident és el de Letònia.

La declaració d’independència de Letònia va ser adoptada el 18 de març del 1990 pel Soviet Suprem. 138 diputats van votar-hi a favor i en calien 132; un es va abstenir i 59 van abandonar la sala per no prendre part en la votació, que consideraven il·legal. Aquest és el motiu –qui no hi és no hi és comptat– pel qual tots els llibres d’història diuen que la independència de Letònia va ser aprovada pel 99% –i també per aquest motiu poden dir que la independència de Catalunya, el 27 d’octubre del 2017, va ser aprovada pel 85% de la cambra.

Un any després, el 3 de març de 1991, es va fer un referèndum d’independència, que es va guanyar amb el 74,9% dels vots a favor i un 25,1% en contra. Però, i ací hi ha una clau molt interessant, es va guanyar amb un cens discutit. Només hi havia registrades per a votar 1.902.802 persones i no van poder votar una part dels russos que residien a Letònia. La xifra exacta no és fàcil de saber, però tots els estudis i una comparació amb el cens en vigor indiquen que eren unes 750.000 persones, la immensa majoria russòfones i clarament contràries a la independència. Preguntar-nos què hauria passat si haguessen votat és especular molt, evidentment, però en canvi hi ha pocs dubtes que la societat letona era clarament una societat dividia per la meitat respecte del procés.

He d’aclarir ací, per no suscitar cap confusió, que entenc l’argument dels letons, que van deixar sense dret de vot els russos arribats al país després de l’ocupació soviètica. No discutesc que tinguessen el dret de fer-ho. Però les dades evidencien que no era gens clar si la majoria dels qui aleshores residien a Letònia eren partidaris de la independència o contraris. Cosa que no ha impedit a Letònia de fer la independència i ser part de la Unió Europea. Igual que Estònia, on encara avui prop d’un 10% de la població, russos arribats durant l’ocupació, no és considerada ciutadana de ple dret ni té dret de vot. Ah, i també hi hagué una situació com la de Letònia o Estònia a Timor Oriental, al referèndum d’independència del 1999, i allà va ser sancionada com a pràctica correcta per l’ONU.

Crec que amb aquests exemples –no cal ni esmentar el cas evident i conegut de tothom de Kossove, que va haver de guanyar la independència als tribunals!– n’hi ha prou per a demostrar que l’afirmació que un país no pot ser independent si la meitat de la població hi està en contra no es correspon amb la realitat.

Una altra cosa ben diferent és discutir si és convenient o no a Catalunya, o si és factible o no, fer la independència amb la meitat de la població en contra –discussió per a la qual primer s’hauria d’acreditar que això és així, perquè he de recordar que ningú no ha pogut demostrar encara si això passa. Podem discutir-hi políticament i fer tantes propostes com calga. Podem discutir si és acceptable que una minoria s’impose a la majoria. Podem discutir, si cal, sobre la necessitat de pactar alguna mena de majoria reforçada per a fer un pas tan important com aquest. En canvi, no em sembla adequat d’afirmar que una cosa no és possible si les dades contrastables evidencien que l’argument no es correspon de cap manera amb la realitat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
14.01.2021  ·  22:13

Magistral. Moltes gràcies perquè aquest aclariment és entenedor i molt necessari.

Antoni Biada
Antoni Biada
14.01.2021  ·  22:16

És el sentit comú a la política
Clarificador com sempre Vicenç Partal
Moltíssimes gràcies

David Valls
David Valls
14.01.2021  ·  22:29

Hi ha gent a Catalunya que no vol la independència si els ho preguntes, però això no vol dir que hi estiguin realment en contra o que s’hi oposarien fermament. L’acceptarien i ja està. Com tots els catalans acceptem la no independència i no ens n’anem enlloc. Al capdavall la independència és bona per a tothom, fins i tot per aquells que no la volen, però la situació actual no és bona per a ningú, i això hi inclou els unionistes que s’aferren a una mare pàtria espanyola que els ha deixat a l’estaca en molts aspectes, però que el seu nacionalisme els encega.

De totes maneres no podem ser més papistes que el Papa. Els catalans tenim dret a tenir un estat propi i aquest dret és per sobre de percentatges, referèndums i derivats d’anar fent bullir l’olla mentre el més calent és a l’aigüera. Siguem els que siguem, per pocs que siguem els que volem la independència -que no en som, de pocs- tenim dret a constituir una república catalana i ningú ens la pot negar. A més, hem d’anar amb tants miraments, quan la major part d’aquests darrers tres-cents anys les polítiques que s’han fet a Catalunya i, sobre Catalunya, han estat majoritàriament en contra del gairebé el 100% dels seus habitants?, quan se’ns ha intentat destruir i aniquilar, mentre encara n’hi ha que van parant la galta?, em penso que ja n’hi ha prou de tanta comèdia. Cal passar a l’acció. El rellotge va corrent.

Daniel Crespo
Daniel Crespo
14.01.2021  ·  22:31

Una cosa si és clara: Cap país s’ha independitzat amb líders que deien que no era possible la independència.
Sr. Junqueras, no es pot vendre alhora una cosa i la contrària. No és pot demanar el vot dient que ets el més independentista dels independentistes i alhora dir que no es pot fer la independència. Qui vota independència és per que vol la independència, no per que vol lamentar-se de que la independència no és possible. I espera que el receptor del seu vot treballi per aconseguir la independència, no que li expliqui perquè no és possible.
I posats a triar un lema, jo proposo el següent, prou conegut: Ho vàrem fer perquè no sabíem que era impossible.

Josep Usó
Josep Usó
14.01.2021  ·  22:31

És que, si es vol que se’ns considere com un país independent, cal comportar-se com un país independent. I això afecta també els seus líders. El que s’han de tindre són objectius clars. I si se’n tenen altres, també cal explicar-los. Tal i com estan les coses, la gent exigirà molta claredat en el discurs. I cada vegada més gent té clar que només hi ha un camí cap a la supervivència (en sentit literal). La independència.

Josep Almar
Josep Almar
14.01.2021  ·  22:34

Junqueras es desqualifica sol. Res a veure amb la imatge d’ER que tenia del partit fins el referèndum .
Llegir els dos llibres de KRLS, que ningú ha desmentit em reafirmen en la famosa frase: ‘l’exèrcit no pot seguir les instruccions del general segrestat per l’enemic’.
Necessitem nous lideratges. És urgent !

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
14.01.2021  ·  22:34

Moltes gràcies sr. Vicent per explicar els fets amb llum i taquígraf. Cap dubte.

Carles Serra
Carles Serra
14.01.2021  ·  22:34

Sr. Vicent, gràcies per tota la feinada d’investigació feta; amb respecte el pres polítics Oriol Junqueres, com bé fa esment porta temps a la presó i la seva visió es amb complicitat amb l’opressor; Es una persona que li convé fer penitència per tot el mal i mentides que ha fet a la societat catalana; estaria molt bé que tornes en el monastir de Poblet amb el pare prior franquista .

jordi domènech
jordi domènech
14.01.2021  ·  22:36

El Vice-President i la Vice-Presidenta i la “mayoría silenciosa”.

Joan Benet
Joan Benet
14.01.2021  ·  22:39

Si demà és fes efectiva l’independència de Catalunya, la majoria dels que tant remuguen s’hi adaptarien. Molts, al cap dels anys, acabarien explicant que hi eren partidaris.
És així com funciona. Dit això, fot molta pena escoltar aquestes declaracions. Perquè el que fan és fotre terra a sobre de la feina de molts que encara ara se la juguen i reforçar els arguments de l’enemic.
És caure molt baix i una manca de respecte. Vingui d’un pres polític o de qui sigui.

Victor Serra
Victor Serra
14.01.2021  ·  22:40

No hi ha dues independències iguals. En tots els casos que cites s’havia produít l’esfondrament de l’Estat al que pertanyien aquestes repúbliques. Finlàndia en plena I Guerra Mundial, l’esfondrament de Iugoslàvia i la URSS, complicitat d’occident en moltes d’elles( malgrat les declaracions de cara al públic. Espanya no s’enfonsarà . Jo crec que on s’equivoca Juqueras és en considerar que el 50% que no vol la independència, s’oposaria a aquesta independència si es demostrés que hi ha almenys un 51% que la volem. Molts d’ells acceptarien el resultat i s’adaptarien a la nova situació. La gent realment beligerant no crec que superi de gaire el 20%. Catalunya ha de fer el seu camí . Els altres exemples ens poden donar pistes, però cada cas és irrepetible. Irreproduïble. A mi em sembla que el que més ens hauria d’inspirar aquí és la via escocesa. I ara que es tornarà a posar d’actualitat , ens pot convenir xupar roda.

Enric Guzman
Enric Guzman
14.01.2021  ·  22:55

Bona editorial, com de costum. La pregunta, però, és: les persones que realment l’haurien de llegir, ho fan?

Xavier Senent
Xavier Senent
14.01.2021  ·  23:05

En Vicent com sempre, impecable i en Junqueras no sé si està intentant eixamplar la base o ha claudicat ja. Els contraris a la independència sempre han estat al voltant del 40% que no és la meitat de la població. Com diu en Vicent, mai ens han deixat votar en unes eleccions lliures i a més dintre del partit dels Comuns hi ha gent que votaria sí. En qualsevol cas crec que s’han d’aprofitar les conjuntures i pensar en Escòcia que es va quedar fregant el 50% i diuen que ara, gràcies al Brexit, el superaria fàcilment.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
14.01.2021  ·  23:11

Encertada reflexió de l’editorial. Amb tot el respecte per la seva situació de pres polític, haig de confessar que mai he entès els discursos del Sr. Junqueras ni si realment vol o no vol la independència…

Jaume Riu
Jaume Riu
14.01.2021  ·  23:13

Molt oportú el treball de recerca de Vicent Partal, i ho celebrem perquè ens ha estalviat molta feina de buscar dades que ja intuïem, només per confirmar la veritat dels fets.
La visió inoportuna i negativa de tot aquest episodi és la declaració que l’ha provocat. És una declaracio tan fora de lloc i tan allunyada de qualsevol estrategia positiva en termes de país, que havia decidit no parlar-ne més.

Enric Emo
Enric Emo
14.01.2021  ·  23:21

Gran lliçó d’en Vicens Partal. Incompresible que l’alliçonat sigui un professor d’història moderna i contemporània.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
14.01.2021  ·  23:22

Desgraciadament la repressió i la presó ha conseguit fer molt mal a les persones afectades. M’he manifestat molts cops al carrer exigint la llibertat tan de Junqueras com de tots els empresonats i exiliats, i ho seguiré fent fins que siguin lliures! Dit això m’entristeix molt que Junqueras hagi assumit el relat dels botxins i opressors. Perquè d’axò es tracta, malauradament. Noméds acceptant el punt de vista de l’estat España es pot dir això. Primer perquè no és veritat que no es pugui fer la independència amb el 50% en contra, i segón perquè com demostra Partal altres països l’han fet en condicions semblants. I tercer perquè no és veritat tampoc que el 50% hi estigui en contra segons l’Institut de Estudis Sociològics de la Universitat Autònoma de Barcelona. En tot cas es va fer un referèndum, unica via lògica per a saber-ho, i només hi estava en contra un % molt petit. (Quan es diu que el referèndum de l’1-O no és homologables m’agradaria saber per quines raons concretes no ho és…). Aquesta guerra és una guerra de propaganda i de relats sovint falsos, tinguem-ho clar. Molts reclamen més pragmatisme o ser pargamàtics, quan de fer el més pragmàtic ara mateix seria tenir l’independència ja! Mai, MAI, es podem acceptar les regles del joc de l’adversari ni jugar en el seu camp propi. Si ho fem ja hem perdut. Donedc Perficiam! I mentre, prou destrucció de persones, AMNISTIA JA!!!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
14.01.2021  ·  23:24

No creieu que a l’Oriol i la seua tropa tenen raó?

És imprescindible que el seu pecat siga depurat i el seu estat mental reconduït entre les cel·les de Lledoners o aquelles altres on el porten els amos españols.

Jo estic d’acord amb ell i la seua tropa. Així no poden (ellos) fer la independència. No poden obligar-los-hi

És més, cal que la seua síndrome d’Estocolm siga tractada terapèuticament per aquells psicòlegs i psiquiatres que tractaven els segrestats per ETA per a que torne a l’estat real de consciència española dintre de la seua llibertat d’elecció.

Per això té un carnet d’identitat español que li aferma en aquesta convicció assenyada i renovellada.

Això d’ésser independentista de carabasseta va ser induït pels pares altament enganyats i tendenciosos des que era molt xiquet.

Ell no és culpable del seu entorn catalanista, ni de creure en una certa època pujolista combregar amb eixa follia que el Principat era una nació.

En foren les males companyies tan sols i les lectures acrítiques a què el van obligar.

El dia que s’abrace a la rojigualda amb fervor serà el dia de la seua sanació complerta.

Serà la revidificació d’un nou Jesuscrist español, i moooolt español. Com l’hi cal.

Josep Blesa (València)

Lluí Mor
Lluí Mor
14.01.2021  ·  23:37

El senyor Junqueras és com un globo que al seu moment se’l va inflar molt més del compte i, no és pot negar, molta gent de bona fe de tot el pais et parlaen de la inteligencia i les carreras del senyor Junqueras però sobretot el van vendre com abona persona, i així ens ha anat. Els catalans en comparació amb d’altres societats som grans aficionats al teatre perquè ens identifiquem amb moltes obres i actors que ens fan de mirall de les nostres febleses com a persones i com a societat, al menys a mi m’agraden aquestes obres.

Els catalans som un poble perdut entre dos mons i que poc a poc anem barrejant els nostres origens, la nostra identitat i el nostre desti, i ho sabem, però ens deixem endur per la corrent, que ha hores d’ara ja no ens sacseija, més aviat ens acarona i deixa que agafem el són placidament….. el watssap amb els memes indepes ens ha acabat d’alliuberar de mouren’s, de lluitar, de pensar, D’ACTUAR…..

Daniel Farré
Daniel Farré
14.01.2021  ·  23:46

Em sembla una puntualització molt necessària, a la vegada que ha resultat interessant i instructiva, gràcies i felicitats.

Josep Jallé
Josep Jallé
14.01.2021  ·  23:47

Benvolguts director, amigues amics … res de nou sobre les asseveracions de Oriol Junqueras, en línia amb tota la retòrica de ,,, mirada llarga … eixamplar la base i un seguit d’actuacions que son ben conegudes d’altres legislatures tristpartites. I com que en la política actual tot si val, sense rubor ni fre, doncs a desencisar o, directament, a fer pors vers la consecució de l’anhelada República Catalana. Seguir al corralito i qui dies passa govern en transició manté:. Programa per Catalunya?: peix al cove. Ni tant sols en això son els primers. I si els sondejos sobre intencions de vot no son prou clars i molt favorables doncs anul·lem el 14F fins a … Cobertura pandèmica. En síntesi: res de nou sota la capa de la partitocracia. Penós i lamentable, tot plegat. La pandèmia passarà, però aquestes mentalitats mesquines, no. Son arrelades. lamentablement, als ADN’s de les estructures partidistes. Salut!.

Raimon Pàez
Raimon Pàez
14.01.2021  ·  23:48

Una rèplica documentada i amb nivell al bla-bla-bla inconsistent en què ha caigut part de la discussió de bona part dels partits actuals. El que va dir ahir n’Oriol Junqueras era una fal·làcia argumentativa d’ús habitual de Cs, PP, PSC i Coscubielus variats durant el 2017 mateix. Bastant trist i discursivament barat. Aquesta editorial exemplar posa en evidència el baix nivell de l’afirmació que ahir va fer en Junqueras, i que el Junqueras del 2017 hagués desemmascarat ràpidament. La presó i la repressió fa estralls, però el deure de qui vol ser lliure és combatre’ls.

Joan Maria Camprodon
Joan Maria Camprodon
14.01.2021  ·  23:53

Senyor Partal: Vostè fa una descripció molt acurada de diversos referèndums on la independència d’uns quants països s’ha assolit malgrat que els vots afirmatius no superessin el 50% dels vots. També diu que “Una altra cosa ben diferent és discutir si és convenient o no a Catalunya, o si és factible o no, fer la independència amb la meitat de la població en contra –discussió per a la qual primer s’hauria d’acreditar que això és així, perquè he de recordar que ningú no ha pogut demostrar encara si això passa”.
Doncs bé, li recordo que sí que s’ha acreditat que això és així: el primer d’octubre del 2017, el 90,18% dels catalans van votar que sí a la independència, el 7,83% van votar que no i l’1,98% ho van fer en blanc. I a diferència d’Estònia o Letònia, malgrat els entrebancs i la violència que hi va posar l’estat espanyol, pel que fa als organitzadors del referèndum tot ciutadà de Catalunya era lliure per anar a votar.

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
14.01.2021  ·  23:55

És ben estrany, que Junqueras pontifiqui de manera esbiaixada, oi?

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
15.01.2021  ·  00:03

Es que Erc aconsegueix treure de polleguera fins i tot els més equidistants …oi, Partal?
I ara continuareu parlant de Erc com independentista o, finalment, després de mil i mil proves inconfutables, direu les coses com són?

MARCEL DALMAU
MARCEL DALMAU
15.01.2021  ·  00:03

Molt d’acord en la correcció, Vicent. Però la reflexió de Junqueras anava acompanyada d’un argumentari que ERC utilitza darrerament, encara més tergiversador, en fets i en la forma d’argumentar.
Junqueras afirma que els independentistes que no estan a ERC, 1, no volen que siguem més nombre d’independentistes, 2, que a més, aquests independentistes que no són d’ERC, volen ser minoritaris i purs, i 3, que ERC sempre ha sigut independentista. Totes tres afirmacions són rotundament falses, les dues primeres són interpretacions desqualificadores sense cap dada objectiva (qui ha dit res així?) I la tercera és un fet històric que ERC no ha sigut sempre independentista. L’argumentari no es propi d’un professor universitari d’història. ERC i Junqueras tenen tot el dret i fins i tot el deure de criticar els seus oponents polítics (també es contradiu flagrantment quan diu que ells no critiquen els altres independentistes). No és seriós intel·lectualment rebatre els seus oponents no pas pel que fan o diuen, si no creant una fantasmagoria grotesca i després arremetre contra aquella fantasmagoria, i no pas contra les posicions reals dels altres. Volia posar caricatura en lloc de fantasmagoria, però la caricatura implica un grau de versemblança, que en l’argumentació d’ERC és fins i tot insultant. No sé si se n’adonen els nostres amics d’ERC de tractar així la resta del moviment independentista. Desitjo que uns i altres no caiguem tan baix defensant les pròpies diferències estratègiques. Salutacions a tots els presos polítics.

Josep Gualló
Josep Gualló
15.01.2021  ·  00:13

ORIOL JUQUERAS MAI HA VOLGUT LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

Quan es va formar la coalició que va portar a Carles Puigdemont a la Presidència de la Generalitat , Oriol Junqueras a la vicepresidència i Carme Forcadell (no adscrita a cap partit) a la Presidència del Parlament, ningú excepte la cúpula d’esquerra sabia que Junqueras ja tenia decidit evitar la Independència al preu que fos.

Junqueras ,amb la part dels seus en qui tenia més confiança, va arribar al referèndum posant pals a les rodes de Puigdemont. Mentre hipòcritament feia veure que lluitava per la independència. Era tal la seva hipocresia que Puigdemont no ho va veure fins que ja era massa tard.

Sortosament al parlament no hi tenia accés facil. No podia fer les mateixes martingales que al govern. No era a casa seva i la presidenta (que era molt però molt presidenta) si l’hagués vist remenant la cua per allà, hauria sospitat.

El que va venir despres del referèndum, ho sap tothom.

Vicent, que ara vulguis justificar les tonteries de Junqueras, apel·lant a la veritat, que tant temps de presó pot afectar la capacitat de raonar, (només a ell?) diu molt de tu com a persona.

Però si intentessis dir (espero que no) que aquesta pèrdua de capacitat pot ser retroactiva i et pot fer hipòcrita i traïdor, pensaria que aquest editorial no l’has escrit tu.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
15.01.2021  ·  00:35

LO RARO ES QUE LOS ARGUMENTOS DE JUNQUERAS PARA AUMENTAR LA BASE INDEPENDENTISTA SON LOS MISMOS DE LA ESPAÑA MAS REACCIONARIA PARA NEGAR AL PUEBLO CATALÁN SU DERECHO A LA AUTODETERMINACION

Es un modo de actuar que resulta por cierto como minimo inquietante aquello de Junqueras de buscar aumentar la base independentista, y que no consiste en poner en evidencia a la atención del elector unionista la persecucion brutal y las violencias arbitrarias de España contra el Pueblo de Catalunya y su derecho fundamental a la autodeterminacion en un sistema democrático, sino que se centra en dar valor a las mismas tesis del españolismo mas intolerante en denunciar la culpabilidad del movimiento independentista en realizar la consulta el 1 de Octubre 2017 y asi haber buscado expresar la voluntad del Pueblo Catalán sobre su determinacion a la independencia del “Estado” de España.

Ricard Pons
Ricard Pons
15.01.2021  ·  00:37

Recomano combinar aquest article amb el també brillant del Conseller Toni Comín al Periódico d’ahir. En conjunt son irrefutables i desmunten les autofal•lacies actuals d’ERC. És la clau: “cal permetre –i acordar– la celebració d’un referèndum d’independència quan, en el territori de l’Estat que es vol independitzar hi ha una clara majoria partidària de celebrar-lo”. I la meitat mès u és tam vàlida com la meitat menys u. Per altra banda, és una qüestió de geopolítica, la independència, i opino que ser més és sempre bo, però contra el que diu ERC, no és garantia ni condició per la Independencia. Potser en el seu moment o encara ara hauria calgut aglutinar al voltant del dret d’autodeterminació i arrassar políticament més que al voltamt de la independencia. No se si hagués canviat res. Però vaja, un “junts pel referéndum”

Jaume Sole
Jaume Sole
15.01.2021  ·  00:58

Senyor Partal, la semana passada va fer un article memorable al voltant de l’assalt al Capitoli USA i els poders que sempre han sobrevolat la Casa Blanca. Avui, he de dir, que francament m’ha decepcionat perquè ha fet un article amb moltes inexactituts i vosté ho sap.
Comparar la independència de Finlandia de Rùssia amb la nostra situació no val, Rússia acabava de patir la revolució bolxevic i no estava per defensar pas Finlàndia. El mateix podem dir dels països bàltics que en plena descomposició de la URSS no teníen potència invasora que ho pugués impedir i si moltes potències occidentals que l’aprovaven. I en el cas de Monteneegro que després de la descomposició de l’antiga Iugoslàvia formava part de la Federació de Sèrbia i Montenegro, els independentistes van aconseguir que la CE i la OTAN (que controlaven als serbis i els havien arribat a bombardejar ) acceptessin el referèndum amb un 55% de vots favorables i en van treure el 55,5%, O sigui els montenegrins tampoc teníen una potència colonialista que els hi volgués impedir.
El cas català amb Espanya es ben clar, Espanya es la potència que no vol deixar anar a Catalunya i es membre del club Europa que com a molt li estira les orelles una mica si es passa. No sé de cap potència que estigui a favor de la causa catalana de forma clara, o sigui que per guanyar la independència tindrem que frenar primer a Espanya i després aconseguir un resultat clar en el referèndum que necessitarà de suport internacional per ser realitat i asegurar després la seva aplicació, si com esperem surt favorable a la independència.
No son situaciones comparables les d’aquests països a Catalunya.

Rodrigo Alves
Rodrigo Alves
15.01.2021  ·  01:57

Salut,

Us recomano la lectura d’un article d’opinió publicat a El Món: “La mentida del 50% de contraris a la independència”. Una lectura complementària a aquest editorial.

Tinc un gran respecte per Junqueras i Romeva, però les seves declaracions (“No es pot fer la independència així”) no són pas correctes. ERC parla de “reconstrucció”, de “República”. Junts, per la seva banda, de “fer la independència”. Propostes diferents, i ben clares. Però quina estratègia ha estat donant millors resultats? Ja ho sabem.

Salutacions,
Rodrigo Alves (cap de redacció del portal de notícies Aqui Catalunha)

Jordi Torruella
Jordi Torruella
15.01.2021  ·  02:04

Declaracions com les que ha fet Junqueras o accions similars per part d’ERC em provocaven confusió mental fins que vaig assumir que en realitat no són independentistes i no volen la independència. Quan ho acceptes entens molt bé les declaracions i accions que fan. És com el PSOE i la monarquia. Que diuen que no són monàrquics però en realitat si que ho són.

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
15.01.2021  ·  03:15

Clarisim i els que no hi estan d’acord que tornin a llegir l’article

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
15.01.2021  ·  05:25

Com en tantes coses en aquest tema no funciona la realitat, sinó el relat.

És evident que tant el 9N, com l’1O, com la declaració del Parlament varen mostrar una majoria social prou gran en favor de la Independència. O els escocesos o quebequesos no s’haurien independitzat si s’hagués obtingut un 51% dels vots, per exemple (o el contraargument: si a escòcia el NO va guanyar per un 51% tampoc no és prou argument per mantenir-se dins UK i per tant, què fan allà ?)
És el que té la democràcia: si tens prou majoria, i majoria vol dir 50% dels vots + 1 vot, es va el que vol la majoria. Això val per referenda, però també per coses tan sinistres com l’ascensió de Hitler al poder, de Trump, de Bolsonaro o dels comunistes a Txecoslovàquia el 1948.

Per tant estem parlant simplement d’un constructe que el Vicepresident Junqueras fa servir simplement per a justificar la línia d’ERC.

Res més.

Defensar que “no som prous”, “cal eixamplar la base”, “ara no és el moment”, etc és com feia en Pujol els anys 80 o 90: anar movent el terma “ad caelendam graecam”. Espanya ja ha dit que ni que siguiem un 90% (d’això també n’hi ha exemples internacionals) i per tant si mai arribem a ser el 80% ens demanaran un 90%, i si som un 100% diran que no pot ser per la conjuntura. La trampa és sempre la mateixa. La diferència és que ERC no és CiU, i el moment no són els anys 80 i 90 del segle XX: en aquell moment “semblava que manàvem” i Espanya posava una cara amable que permetia a CiU i als diversos partits del règim anar fent la viu-viu. Una corriptela per aquí, una adjudicació per allà, i jo et dono la policia i tu em dones suport i fas veure que soc demòcrata. Ara això s’ha acabat i Espenya està mostrant la seva cara més aspra i desacomplexada. Ni Madrid ni punyetes: Espanya tal qual, perquè tots són així. I ERC és una ombra, tant pel que fa a gestió com a capacitat negociadora, fermesa, etc, del que era CiU: els reiterats episodis d’humiliació a què els sotmet el “gobierno más progresista de la galaxia” sense que siguin capaços de reaccionar (fins i tot empassant-se gripaus com ara donar suport a la Colau a l’Ajuntament) en són una prova. Mal m’està de dir-ho perquè és un personatge que he considerat el súmmum de la immoralitat, però si he d’escollir entre la capacitat negociadora de Duran i Lleida i la inèpcia de Rufian, escullo Duran i Lleida amb els ulls tancats. Si anem a peixos al cove, almenys un professional, encara que comporti pagar el Palace.

ERC va iniciar un viratge la tardor del 2017. Recordo astorat com es giraven els plantejaments polítics cada cop que es feia més dura la repressió. Suposo que és la combinació de la por i també el gravíssim error de deixar el partit en mans d’un presoner polític i una exiliada, la percepció dels quals és necessàriament distorsionada. A l’ANC Mandela no dirigia des de la presó: era un símbol. A ERC no es mou una grapadora sense que el Vicepresident Junqueras doni la seva aprovació. Afegim a això una capa dirigent més que mediocre o molt de comissariat polític i tenim la recepta perfecta pel desastre.

Se salven, fonamentalment, perquè la galàxia “convergent” ha esclatat en mil bocins, fruit de les contradiccions entre la gent més maverik arribada a JxCat (independents com la Laura Borràs, o Josep Costa) i els professionals polítics de torn (tipus Marta Pascal, o fins i tot els consellers Rull o Turull), partidaris d’una línia autonomista com la d’ERC, que ha fet esclatar l’espai en diversos bocins. Davant això confien que la gent, independentista i senser saber molt bé per qui apostar, els voti com a opció organitzada. I així anar tirant.

És una molt difícil situació, però ens hem de treure de sobre el complex de victima, pensar que si altres han pogut, nosaltres també podem i, sobretot, fer un canvi de classe política. Amb la que tenim ara, i especialment amb els presoners polítics (per raons personals i de tot tipus), no anem enlloc. I no calen constructes teòrics per a desmentir les declaracions d’un probre hostatge amb síndromew d’Estocolm.

Enrique Novials
Enrique Novials
15.01.2021  ·  05:55

El sr.Junqueras y ERC no son independentistas, luchan con fervor por la unidad de Espanna. Y por mantener su sillón autonómico. Vaya decepción con este partido!!! La carta ganadora, mientrasnose demuestre lo contrario, es el exilio. Hay que darse cuenta de la realidad. Puigdemont es el más famoso y lo necesitamos como líder, si queremos ser reconocidos fuera. Esa es la clave de la victoria. Separados, volverán a ganar los franquistas.

Javier Baena
Javier Baena
15.01.2021  ·  06:00

Bon dia, salut i República a totes i tots!!! Em va impactar molt l’article ahir i cada cop veig mes clar que ER no vol la independència sinó viure d’ella com ha fet sempre… per contestar a gent que insisteix en el 50% està clar que hi es, recordo que l’1-O van ser segrestats milers de vots que implicaven que mes del 50% del sufragi va votar i amb mes o menys els mateixos percentatges… doncs hi ha una majoria clara i homologable per demanar la independència sense problemes… per contestar a gent que deia que els exemples d’en Vicent son de països en descomposició, només aixecar el dubte de si la URSS ho estava o va entrar-hi quan es van independitzar ? Creieu que Spain no es descomposarà si marxem? No caurà com una castella de cartes?
Per últim, per contestar a la gent que diu que aquells països tenien recolzament internacional, qui diu que no ho tenim? Recordo que cap estat et donarà recolzament sense haver-te declarat estat… s’ha de donar el pas i llavors els tindràs al teu costat… o penseu que no hi ha interessats a atacar la UE? Xina no està interessada en tenir el port? Russia no ajudaria a desestabilitzar? USA que acaba d’atacar Spain amb el Sàhara? Israel? Totes les repúbliques bàltiques, les ex-iuoeslaves? Bèlgica? Suïssa? Irlanda? Uk per atacar la UE?
No ens deixem entabanar mes… arguments a favor n’hi ha de sobres, ganes de la gent i suports també… necessitem líders que ho vulguin i que batallin i jo tinc clar qui es va entregar i baixar els braços i qui encara presenta i guanya batalles!! Visca l’exili!!!

Francesc Rosés
Francesc Rosés
15.01.2021  ·  06:03

El senyor Junqueras i ERC no són independentistes. No sé per quina raó és,compten els seus vots com a vots independentistes. El que encara és més curiós és que un unionista com Junqueras estigui pres per independentista. Així tracta Espanya als seus aliats. Potser hi ha una mica de síndrome d’Estocolm en tot plegat. Et priven de llibertat, però acabes defensant aquelles persones que te’n priven.

Joan López
Joan López
15.01.2021  ·  06:10

Ancara algù te dubtes de el que està fent ERc, eixamplar las bases era una mentida mes,sius plau parlem clar ja,de partits forts independentistes no mès hi ha un, Junts x Cat al partit de Puigdemont. Doncs bè avui las eleccions del 14F es pospondran,la data ara mateix es desconeix,però necessitem urgentment votar. No val per res aquet Govern. I mès important que tots els independentistes de dabò ho tinguin clar o guanya Puigdemont amb majoria parlamentaria, o tindrem un tripartit espanyol manan a la generalitat……amb erc fent de crossa.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
15.01.2021  ·  06:23

El sr Junqueras té mala memòria. A referèndum de l´1-O és va guanyar per 90 a 5. AH! que és millor basar-se en la majoria silenciosa de l´estat espanyol. Bon treball sr Partal.

Muma Soler
Muma Soler
15.01.2021  ·  07:07

Bé, hi ha un problema fonamental que és la confusió entre els VOTS COMPTATS i els VOTS REALS. El primer d’octubre vàren votar més de 3’000 000 milions de persones, és a dir el 57 % del cos electoral . Doncs el 57 % vàren desobeir l’ESTAT. Si demés pensem que mai en cap elecció els votans han sobrepassat el 80 % el percentatge seria més alt perquè els percentatges es compten amb els vots realment dipositat a la urna. Els 700 000 volts que falten s’els van endur la Guardia Civil.
Si parlem dels resultats (comptats) el sí va guanyar pel 90 % però si extrapolem aquest resultats als 700 000 vots confiscats i li apliquem el pitjor dels casos (la Val D’Aran 20 % de no) el sí continua tenint més del 50 % . Es a dir el Sr Junqueras s’equivoca i indirectament col.labora a desvirtuar el 1er d’Octubre: recordem-ho 57% de desobediència a l’Estat Espanyol.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
15.01.2021  ·  07:42

Molt bona lliçó d’història, que sens dubte Junqueres que és historiador coneixerà. La qüestió per a mi important, en termes de política, és constatar la certesa de la teoria del pendent ferroviari que vau fer servir per explicar el procés de degradació espanyol. Veiem com es pot aplicar a qualsevol procés, en aquest cas polític, quan hom ha pres una decisió continua aprofundint en la mateixa, tot oblidant el punt de partida. Ara ERC està immersa en la seva pròpia pendent de negació de la viabilitat de la independència. Supose que cal esperar a que s’estavelle contra el mur de l’espanyolisme. I un apunt final, no se si parlar de partits monàrquics és el més descriptiu, front al que crec més real de partits espanyolistes.

josep soler
josep soler
15.01.2021  ·  07:50

Jo sí he perdut el respecte pel Sr. Junqueres.

En una altra situació diria que ha perdut el senderi des de que està pres com ostatge polític i molt provablement és el que ha passat. Normal en un caràcter com el seu amb un gran ego i necessitat d’alimentar la seva autoestima. És un cas de manual causat per la manca de la llibertat i agreujat pel dia a dia en la presó, on es perden els escuts que amb els anys ell s’ha construït per amagar les seves pors i febleses. De petit volia ser com els altres nois però la seva forma física i el seu destacat intel·lecte molt provablement el feien patir i va tenir que construir-se una bombolla per protegir-se. La presó li ha suposat reviure la situació de la infància per la pèrdua d’intimitat i les situacions cotidianes que per ell són més difícils d’empassar que pels altres presos comuns o persones més equilibrades emocionalment com els altres presos polítics.

Veig un important pas per aquesta editorial per fi comenci a parlar clar i dir les coses pel seu nom i cognom. S`ha de fer així perquè el Règim ens ha declarat la guerra. Les guerres no es guanyen amb els caiguts i els que col·laboren amb l’enemic.

En Junqueres és un soldat ostatge i molt provablement malalt, cert, però darrera la seva paranoia hi ha uns 3.000 militants d’ERC, amb càrrecs electes i de confiança en les administracións públiques. Estan cobrant uns alts salaris que en l’empresa privada no cobrarien pas per la seva poca experiència i poc talent. Són lliures i no arriscaran el sou per un 155.

ÉS AQUEST EL PROBLEMA, així de simple: 3.000 espavilats s’aprofiten de la paranoia d’un pobre home. Des de l’Aragonès amb 130.000€ any, fins al regidor d’ajuntament que en cobra 50.000.
Per avançar primer hem d’abatre els partits indústries de recol·locació de càrrecs.

Diem noms i congnoms, estem en guerra.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
15.01.2021  ·  07:51

Ell referèndum ja el varem fer i va guanyar el sí.
Ara toca desplegar la DUI.
Molt ben treballat l’article d’avui sr. Partal.

Albert Miret
Albert Miret
15.01.2021  ·  08:10

El senyor Junqueras és d’ànima religiosa. Va ser educat en un seminari a no dir mai la veritat, sinó coses que li permetessin dir-les i l’endemà prometre que no les havia dit. Molts dels que tenim no una edat sinó dues o tres, vam haver de patir la crueltat immensa d’aquesta gent negra, el seu vergonyós sentit de la justícia injusta: “El que és teu és meu, i el que és meu, també”.  És per això que molts comentaristes diuen que no l’han entès mai. Realment és difícil fer-ho, perquè les seves contradiccions mentals se li  reprodueixen en la parla, i si et sembla que has  entès alguna cosa, l’endemà segurament serà negada rotundament. L’entrevista de fa dies a la presó en què l’únic que va deixar clar és que ell era el més bo del món, va ser una mostra clara de com és aquest home d’idees transitòries i obedient del vent que més fort bufa. No m’estranya que hagi dit ara el que ha dit. ERC està rebent les conseqüències del que ha fet durant aquests anys i a ell li sembla que dient coses que li agradin a l’enemic, obtindrà més vots de la població vinguda d’allà i que prefereix seguir sent d’allà, però guanyant-se la vida aquí. Però si no li surt bé, dirà que no ho ha dit mai i santes pasqües de Nadal. Donat que s’han despertat tard, ara els falta temps. Doncs molt fàcil, utilitzen la covid per a ajornar les eleccions i avall que fa baixada! Són tan bona gent, que es passen el poble per l’engonal i a viure del sou, que són dos dies.

David Mascarella
David Mascarella
15.01.2021  ·  08:44

El què no es pot pretendre amagar, és que tots els partits, TOTS treballen i fixen més del 50%, i el què diu Vicenç, ja ho sabem, i tots tenen clar quue és imprescindible. No val la comparació amb altres llocs, amb contextes diferents.

I tots tots, treballen per créixer, amb totes les formes “participatives, transversals, moviments i el què calgui. TOTS. No només un. Hemeroteca i mirall…

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
15.01.2021  ·  08:54

Vicent, recordo que ens vas parlar d’això els mesos abans de l’1 d’octubre de 2017. Ara no sabria dir el dia o mes exacte que ho vas escriure, però recordo que un article era justament sobre la declaració d’independència a Letònia, de com una enormitat de diputats es van negar a votar i va abandonar la sala, perquè deien que aquella votació era iŀlegal. I que per aquest motiu, i aleshores comptar només els diputats que havien votat, va haver-hi un resultat del 99% a favor. Em va quedar present. Gràcies per tornar-ho a explicar i per tot l’article.

alexandre Cases
alexandre Cases
15.01.2021  ·  08:55

El que està clar és per augmentar la sobirania calen majories impolutes, però per anular la poca que teniem no cal preguntar res a ningú. Perque la qüestió de fons és qui te la força de la violència. I les pistoles i les presons les tenen ells.

Pep Agulló
Pep Agulló
15.01.2021  ·  09:01

AMB PEDRES A LA TEULADA, SEMPRE TROBAREM UNA EXCUSA PEL ENCARA NO…

La fermesa i la voluntat política de voler ser independents no es pot diluir en una línia polítca amb tot una càrrega d’autoinculpació justificatòria per no ser una majoria que s’imposa als que no ho volen ser.

D’aquesta por a exercir el dret a existir com a nació, em sembla que no hi ha parió a la història de l’independència de cap país.

No és això companys, no és això… Això és interioritzar arguments de l’enemic.

Com diu Cotarelo: “Com que a la legislatura passada, una majoria absoluta independentista no va proclamar la DUI, la inconfessa intenció de la xerrameca d’en Junqueras és evitar que ho faci el nou si la majoria es repeteix”.

https://cotarelo.blogspot.com/

Joan Deulofeu
Joan Deulofeu
15.01.2021  ·  09:04

Avui, genial Vicent!
Gràcies per l’editorial, res més i res menys!

Josep Maria Pagès
Josep Maria Pagès
15.01.2021  ·  09:12

EXCEL·LENT LLIÇÓ! Gràcies.

Joan March
Joan March
15.01.2021  ·  09:21

D’on trèiem el % que hi ha d’independentistes i d’unionistes? L’únic on podem mirar és al referèndum de l’1 Octubre. I aquí no hi ha dubte. Que els unionistes no hi van participar? Doncs allà ells.

Lluís Serramitjana
Lluís Serramitjana
15.01.2021  ·  09:22

L’Oriol es historiador, deuria conèixer aquestes dades o al menys haver-se preocupat d’informar-se abans de dir bajanades. Clar que probablement no l’interesa que es conegui la realitat

Antoni Serrano
Antoni Serrano
15.01.2021  ·  09:41

Crec que és imprescindible que l’Oriol rectifiqui públicament les seves declaracions.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
15.01.2021  ·  09:50

El Sr.Junqueres pot dir el que consideri més convenient però als ciutadans ens pertoca valorar el context en el qual ens movem i analitzar les nostres capacitats com a societat. Les nostres fortaleses i les nostres debilitats. Les experiències d’altres països són interessants i cal conèixer-les però no són suficients per guiar el nostre cas. Si tinguéssim la capacitat potser ja seríem independents. El fet és que no ho som. Alguna cosa falla en el nostre motor i el que semblaria sensat és mirar de reparar-lo.
Cal treballar molt i molt seriosament i, a estones, tinc la sensació que se’ns en va la força per la boca amb grans declaracions però que ens costa molt ” posar un pa a la post”.
Quan arribin les properes eleccions veure’m si hem avançat o no.

Josep Salart
Josep Salart
15.01.2021  ·  09:52

Ja ho he escrit mil vegades, i no és meu:

Oriol junqueras es un KTO
A França, aquesta manera de fer i de viure, la practiquen els anomenats KTO, membres practicants, benpensants i condescendents del corrent tradicional de la religió cristiana (“cato”-lique). Hi ha sempre un rerefons màrtir i alliçonador sobre el Bé i el Mal. Ells, evidentment, formen part del primer grup, això sí, amb una humilitat tan “sincera” que molta gent es deixa convèncer en un primer moment per les seves propostes acaramelades. Un cop has tractat i conegut el personatge a fons, el millor que pots fer és amablement allunyar-te’n, per a evitar haver d’utilitzar mitjans massa contundents.”””

Marcela Ulloa
Marcela Ulloa
15.01.2021  ·  09:55

Sincerament, Vicent, molta gent que vem llegir aquesta declaració de l’Oriol Junqueras ens vem quedar amb la boca ben oberta … necessitàvem llegir/escoltar coses com les que escrius. Gràcies.

Fa temps que l’estratègia d’ERC ha deixat de ser de país i s’ha convertit en pura tàctica autonomista de poder. Sento dir-ho perquè tinc estima a molta gent d’ERC. Però qui no vegi que Aragonés, Rufián, Torrent, Vilalta, … no ens portaran a la independència, és perqué no ho vol veure. ERC sosté un govern (més aviat un règim) a Madrid a canvi d’aconseguir la Generalität, res més. I molt lluny de l’esperit de l’1-O. De fet és molt sorprenent que tantes enquestes els donin una victòria en unes eleccions.

En molts sentits el PSC de Maragall era més d’esquerres, més republicà i més catalanista que l’ERC d’avui.

Per cert, un altre argument de pura lògica per el Titular de l’O. Junqueras: Si la independència no es pot aconseguir amb el 50% de vots en contra … perqué la dependència sí que es pot sostenir amb més d’un 50% de vots en contra?. És just per això que es fan els referèndums en el món civilitzat, o no?. I en Junqueras això ho hauria de saber … o potser només vol el mateix que els seus companys en llibertat.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
15.01.2021  ·  10:15

Benvolgut Sr. Josep Gualló
La seva frase inicial per emmarcar
Jo crec que el MHP Puigdemont durant la preparació del Referèndum ja va començar a sospitar però és clar és que era molt gros. Per sort, el bocamoll del Rufian va fer el tweet “155 monedas de plata”, posaria la mà al foc que llavors el President va fer el clic..i va veure-hi molt clar.
No oblidem el paper de la CUP, que sempre es posicionava al costat de ER.
A la vida les coses no passen perquè sí, llavors si el President ho hagués destapat, ningú l’hagués cregut, jo la primera.
No era el moment, aquest any sí. I només tenim un partit independentista: Junts

Gerard Palacín
Gerard Palacín
15.01.2021  ·  10:35

Oriol Junqueras no fila massa fi darrerament i comença a dir coses incomprensibles pels ciutadans quan just no fa massa li hem sentit dir coses en sentit contrari. Potser el millor que podria fer és callar una temporada a veure si recapacita.

Toni Ponsà
Toni Ponsà
15.01.2021  ·  10:39

Enhorabona, article impecable en molts sentits: claredat, respecte, rigor…

Destacaria, sobretot, com saber si superem aquest 50% i en quina mesura si se’ns priva d’un referèndum? Per altra banda, crec que, des de l’independentisme, és un tret al peu (ben intencionat o no) conformar-se amb comptar els vots de les legislatives en clau de referèndum i, encara pitjor, utilitzar-ho com a argument polític categòric.

De totes maneres, si s’entra en aquest joc pervers, caldria almenys entrar-hi bé: si agafem com a referència les darreres eleccions al parlament de desembre de 2017, afirmar que no passem del 50% significa assumir en la pràctica que els darrers 326.360 vots dels comuns anirien en bloc al “NO” (i això no és així), sense comptar els vots de Verds i PACMA (49.030 vots), difícils d’atribuir al sí o al no. De fet, amb només 74.955 vots dels comuns pel “SÍ” (22,97% dels seus vots), passem del 50%.

Una altra qüestió ben diferent és com cal administrar una victòria ajustada en un sentit o un altre. Em sembla clar que, si la situació fos aquesta (i torno a dir que no podem saber-ho del cert sense referèndum), la majoria parlamentària i el govern de torn haurien de tenir especialment en compte l’opinió pública minoritària a l’hora de prendre les decisions.

Pere Grau
Pere Grau
15.01.2021  ·  10:45

Cent per cent d’acord amb l’article. Alguns companys comentaristes retreuen al Sr. Partal que compari el cas de Catalunya amb altres que són molt diferents. Però això trobo que no ho fa. Es limita a exposar (sense entrar en altres comparacions) per què es van poder independitzar amb menys del 50 % de vots, cosa que desmenteix la rotunda afirmació d’en Junqueras. Com no ho faig enlloc no faré aquí tampoc afirmacions denigrants sobre el cap d’ERC. Pel motiu que sigui deu estar convençut de bona fe que la seva visió és l’encertada. Només que en això s’equivoca completament. I pel que fa a tants per cent, com diem a casa nostra “qui no hi és no hi és comptat”. El que val és la proporció de vots emesos. Punt. I és fals que els que no voten “estan en contra”. Els que no voten (pel motiu que sigui) tant els hi fa una solució com una altra. Recordem que en un parell de les enquestes més clarificadores del CEO, un 20 % deia que s’abstindria perquè no tenia opinió sobre l’assumpte. O sigui que res d’estar-hi en contra, sinó que acceptarien el resultat fos quin fos. I qui no ho vulgui veure que vagi urgentment a l’oculista.

jaume vall
jaume vall
15.01.2021  ·  10:48

Vaja, vaja vaja. El discurs en favor d’anar per feina, d’una confrontació intel·ligent i democràtica, d’esdevenir cavall guanyador sembla que es va generalitzant. (D’altra banda, qui sap història hauria ja de saber que davant de l’autoritari violent, voler apaivagar ànims i negociar no serveix de res. Bé si, serveix per fer-lo encara més agosarat i venjatiu). No ens preocupem tant d’eixamplar la base. Una part, s’apuntaran / ho acceptaran, quan la voluntat independentista sigui ferma i/o guanyadora.

A més amés, amb les notícies que venen de l’Europa civilitzada… potser ens ho passarem bé, aviat.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
15.01.2021  ·  10:49

Perquè tens la necessitat, Vicent, de contestar al plantejament trampa d’en Junqueras, sabent que ell també el fa perquè ha caigut a la trampa -a la clàssica trampa- dels unionistes. El primer que cal dir és que mai ens hem comptat bé. No valen enquestes ni eleccions de cap mena, només una pregunta binària, un referèndum. L’1 d’octubre del 17 varen votar el 49.5% (2.262.424) del cens (5.300.000). Es calcula que entre les urnes requisades i les càrregues de la policia, no van poder votar 770.000 persones. Si tots els que no van poder votar els posem a la banda del no, resultaria que amb una participació del 57.21% del cens el sí hauria obtingut el 66.61. Algú pensarà que tot això és fantasia, d’acord, però aleshores haurà d’admetre que també és fantasia parlar de la majoria social que no tenim. El que és clar, i que ningú hauria de discutir, és que en el nostre país hi viu un 20% estructural d’absentisme electoral i un 25% d’espanyolisme granític, aquests són els que estan en contra, no el 50%, el 25%, que quedi clar. Si acceptem això, algú ho dubta?, el referèndum el guanyem segur. El problema és que l’estat també sap fer números i per això mai permetrà un referèndum. Aquest és el problema d’en Junqueras, no vol ni té coratge per fer front a l’estat. Prefereix podrir-se en una presó i fer el paper de màrtir que tan bé li escau. A què aspira ERC?, a que siguem el 70%?, d’aquí 70 anys?, aigualint la nostra cultura i extingint la llengua catalana oficialitzant el bilingüisme?. Junqueras sap que sortirà de la presó aviat, tan se val per quin mètode, i el què realment li interessa no és la república, és ser hegemònic i passar al davant de JxCat, ser president de la Generalitat. Avui he parlat d’ERC d’una manera crua perquè l’editorial ens hi ha portat però, en aquesta mateixa línia, podríem parlar d’altres formacions. Ho he dit en altres ocasions, els polítics independentistes viuen el una galàxia, els independentistes som un sol planeta.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
15.01.2021  ·  11:07

Em congratulo i em fa molt content aquest editorial, mercès Sr. Partal,……i sobre tot que parli del cas de Finlàndia, -com jo vaig fer no fa gaire-, que tot i que estigui lluny en el temps, si ens pot ser valid, tinguen amb comte que Espanya ens te declarada la guerra, i que aquesta pot anar a la confrontació total, aquí, l’exemple de lo que va fer Finlàndia i com se’n varen sortir, si ens pot ser valid, si deixem d’estar tant dubitatius i tant espantats….podem trobar moltes Alemanyes, ja que som geoestrategicament un caramel per a molts Estats.

Ara en vaig a repetir un altre que de segur hi haurà qui no s’ho cregui, el Sr. Oriol Junqueres, catòlic convençut i educat al Vaticà, segueix molt i molt discretament una direcció jesuítica, i te el suport d’aquests, que no veuen be una independència total de Catalunya, -per raons seves econòmiques-, i en canvi si veuen be, que Catalunya sigui un Estat associat d’Espanya, dins la monarquìa borbònica, i es cap aquí on Junqueres i els seus escolanets, miren de portar a Catalunya, “sin que se note el cuidado”, i vestits o gurnits de independentistes, per no perdre vots, de la molta bona gent que te a las seves bases del partit.

Per qui em estat d’estudiants en un seminari, sabem que una de las seves màximes es,….”encara que no diguis veritat, no es mentida tot allò que sigui per aconseguir els teus fins”, i es queden tant amples, i el Sr. Oriol ja fa temps que ve fent just això, ara descaradament i tractant al poble d’ignorant, ens ha tornat a mentir, però amb més gravetat, ja que fa servir els arguments falsos dels unionistes…….Quo Vadis Oriol????…..ja no ens enganyes més….

Mercès altre cop Sr. Partal……

Aleix Gaus
Aleix Gaus
15.01.2021  ·  11:16

Sr Partal moltes felicitats i molt agrait per aquesta editorial. ERC ara fa la politica que feia abans CIU pssa el temps. Junqueres crec que ja ha claudicat, per por. Si ell és creu que abaixant el cap davant de l´estat central en treura algún benefici crec que va en direcció contraria son unes afirmacions fora de lloc, jo personalment estic molt decepcionat amb ERC ja que només és conforman que ens donguin les engrunes, i aixi a mi no em val, necessito que el meu pais sigui lliure per tant la independencia és més necessària pel bé de tots

Teresa Puig
Teresa Puig
15.01.2021  ·  11:35

Bravo, senyor Partal i gràcies!

Jordi Ferrer
Jordi Ferrer
15.01.2021  ·  12:00

Només voldria afegir una reflexió.
Perquè no es pot obtenir la independència amb el 50% de la població en contra, però si que es pot mantenir la unidad de España amb el 50% de la població en contra? I aquí és on rau la trampa de l’afirmació. I la resposta és que som ciutadans de segona que no els importa el percentatge. No importa si fóssim el 51% demanarien el 65%, quan siguem el 65% ens parlaran de 2/3, i així anar fent. Perquè un sol vot espanyolista és per a ells més important que tots els independentistes, aquesta és la seva concepció de la democràcia.

Agusti VILELLA
Agusti VILELLA
15.01.2021  ·  12:03

El senyor Junqueras pateix en grau molt greu la síndrome d’Estocolm

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
15.01.2021  ·  12:09

Totalment d’acord Vicent Partal, Gràcies!

Federico Ruiz
Federico Ruiz
15.01.2021  ·  12:18

La cuestión, desde el punto de vista de la legitimidad democrática, es muy clara. En Catalunya hay una gran mayoría, no menos del 70% según las diversas encuestas, partidaria de reconocer la soberanía del pueblo catalán, lo que implica habitualmente un referendum de autodeterminación. Todos los que forman esa mayoría, sea cual sea su proyecto de relación con España, aceptan, por mera coherencia, que si la mitad más uno de los votantes (no de los electores, la abstención nunca cuenta) optan por la independencia, la mitad menos uno lo acepta. Y, viceversa. No hay más. Junqueres no está abducido por ningún síndrome de Estocolmo; no dice nada distinto de los Tardà o los Sabrià. El problema es la actual dirección de ERC, como, en sus respectivos ámbitos, la de Bildu y la de Podemos (bueno, Podemos no tiene dirección, tiene director): se han metido en un terreno políticamente imposible y convertido en colaboradores del Régimen del 78, lo que ,en el caso de ERC y Bldu, incluye colaborar con el colonialismo español.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
15.01.2021  ·  12:25

En la meva opinió, el bon article editorial tècnicament parlant, parteix de dos errors de base. El primer, sobre la figura del vicepresident legítim (que tant bé defineixen l’Albert Miret i en Josep Salart) i atrivuir les seves declaracions al fet d’estar privat de llibertat. El temps i els fets demostren que el problema ve de lluny, de quan deia que amb els espanyols no es pot dialogar i tot seguit trucava a la Soraya “A ver como paramos esto”, de quan tenia l’encàrrec de construïr i el que feia era “deconstruir”, de la seva posició respecte la dui, de la seva negativa sempre a anar junts, sempre… per no parlar del 21-D cap aquí… Penso que la clau per entendre el seu empresonament voluntari, rau més en voluntari que en empresonament. El seu espai de confort és dintre i amb Espanya, més que fora i contra.
El segon error, a parer meu, l’apunta en Pep Agulló, és caure en el parany de debatre l’inconsistent argumentari de l’enemic, per molta raó que es tingui. Podem estar-hi tota la vida desmuntant mentides i falsos arguments per no arribar enlloc. Pot ser reforçar les nostres raons seria més positiu. Que les xifres que tenim ho avalen, però compte, que la base s’eixampla, la del contrari.
En aquest sentit, l’aportació d’en Javier Baena em sembla interessant.

PERE SIO
PERE SIO
15.01.2021  ·  12:39

Oriol Junqueras segueix en la seva línia de sempre.
Al 2017 va fer creure que volia l’independència quan el que pretenia era cremar i estavellar al MHP Puigdemont, per ser ell el President. La conselleria d’Economia i Finances que dirigia no va fer res per muntar les estructures d’Estat necessäries per a poder sobreviure si es tirava endavant. Després del 27 d’octubre, amb el 155 en marxa, es va amagar i no va anar a l’exili, enganyat pels seus amics de Madrid (Soraya i Montoro) i per no saber calcular la magnitud de la repressió. A les eleccions del 21-D, va impedir l’unió dels destituïts i repressaliats. I aquests darrers 3 anys la seva fita ha estat dividir, enfrontar i destruir al MHP Puigdemont i la seva coalició.
A la seva submissió gratuïta al PSOE, al somni de reeditar un tripartit amb els unionistes dels Comuns i PSC, ara posa condicions i xifres per a ser independents.
Mossén Junqueras no vol l’independència, vol poder per a la seva empresa, ERC. La seva actitud ha fet un mal incalculable als votants de l’1-O i per això a Madrid desitgen que guanyi a Catalunya.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
15.01.2021  ·  12:49

Sr. Partal avui ha fet el ple en elegir com a tema del seu editorial, replicar a l’afirmació feta ahir pel Sr. Junqueras. La prova és que a hores d’ara hi ha 70 comentaris (dues hores de lectura si fa o no fa ja que tamvé cal repensar-se què hi han escrit).

Felicitacions pel magnífic editorial, ric en informacions de casos d’indeoendència de països i amb unes bones argumentacions. Moltes gràcies.

Sols hi afegiré que ER porta molt de temps actuant o proposant una marxa enrere, un alentiment del procés sobiranista. Resulta incomprensible i xocant, i com més va més pretenen recular.

Toca seguir endavant, Ñ hi posarà totes les traves imagibables, però ens en sortirem.
Endavant, empre, sempre endavant!!!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
15.01.2021  ·  13:07

Elemental, incontestable i clar Vicent: Quan es vota, els que no ho fan, no es poden afexir a ninguna opció. Tot i tenint en compte, la gran qüantitat dels nouvinguts que, com a tals, no ens afavoreix. A esta realitat en contra, afegir-ne u n’altra: El bombardeix mediàtic, mentalitzador-espanyolista històric, desproporcionat, en condicions desiguals que patim per tots els canals… Si amb tots aquests condicionants els superem en un sol vot als contraris, tenim la foça de la llei en favor, i la moral i de justícia molt més encara. Com ja la tenim fruit de les votacions anteriors. Endavant

Joan Royo
Joan Royo
15.01.2021  ·  13:55

Ahir quan vaig llegir les declaracions de Junqueras ja vaig pensar que algú hauria de respondre, perquè sense el coneixement històric que demostra l’editorial, ja vaig pensar que Junqueras mentia. Sí, i dic que mentia, no puc tractar-lo amb cotó-en-pèl com fa Partal. Junqueras per a major inri és historiador i cal exigir-li rigor. Sincerament, per mi és un personatge que no mereix cap consideració i del seu partit només espere un resultat electoral ínfim.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
15.01.2021  ·  14:07

Bona tarda,

No entenc perque no es fa valer el resultat de 2017. Ja vam votar i ja van guanyar! Primer Más, segon Puigdemont i tercer Torra. Tres presidents inhabilitats. Cap votació li va bé a España si ens es favorable al independentisme. De qué serveix doncs votar si després “les nostres” ni proclqmen ni ifan la feina x mplementar la República? Que esperen doncs? que surti un resultat negatiu x poder dir que la culpa es del poble, o qué?

Respecte al que díu el Sr Junqueras és coherent amb la seva renúncia implícita al entregarse fa 3 anys enlloc d marxar al exili. Aquest home/partit ja va renunciar fa 3 anys

Agustí Delgado
Agustí Delgado
15.01.2021  ·  14:08

Sembla que alguns se sentin culpables de demanar i exigir la independència i hagin de justificar-ho amb no sé quin excedent de quota del 50%.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
15.01.2021  ·  14:18

Sr. Partal. Un editorial molt potent i aclaridor.
El que més m’ha sorprès és la benevolència de la UE i l’ONU davant el reconeixement de diversos nous Estats, evidentment per a resoldre problemes greus en zones conflictives o estratègiques, i la manca de rigor per aplicar els mateixos criteris quan es tracta de reclamacions de minories nacionals que estan incloses als Estats membres.
Però el més greu de tot plegat, és que hi hagi líders polítics suposadament independentistes, que no reconeguin el que va fer el poble de Catalunya l’1 d’octubre de 2017. Una data històrica en la qual es va produir un dels actes de desobediència pacífica més importants de les darreres dècades al món, en forma de referèndum amb cens, urnes, observadors internacionals i premsa de tot el món. Ningú seriòs, que jo sàpiga, va denunciar oficialment cap martingala en el recompte, en el cens…. No podem malmetre aquell dia d’aquesta forma. Crec que les persones que van anar a votar (hi podia anar tothom que vulgués, a favor o en contra) es mereixen que els resultats siguin certificats i acceptats.
Com vostè diu, cap altre recompte és vàlid. No es poden fer afirmacions de qui està a favor o qui en contra sense urnes. I les urnes sembla que fan por.

jordi Rovira
jordi Rovira
15.01.2021  ·  14:23

Dies enrere fèiem la distinció entre ser radical o extremista. Avui ens torna la cita i té una aplicació directa i pràctica. El mateix text de l’editorial d’avui reconeix que: “Una altra cosa ben diferent és discutir si és convenient o no a Catalunya, o si és factible o no, fer la independència amb la meitat de la població en contra –discussió per a la qual primer s’hauria d’acreditar que això és així, perquè he de recordar que ningú no ha pogut demostrar encara si això passa”. Ho reconeix desprès de deixar ben clara la posició que tots mantenim davant del referèndum de l’1-O: en un referèndum, guanya la majoria simple simple dels vots emesos. Aquesta aplicació radical d’un principi democràtic a l’ús arreu i des de fa temps, topa de ple amb la pràctica de l’extremisme ibèric. La resultant de tot plegat no és altra que la confusió deliberada. Una confusió que hem de comptar com a arma llancívola, i sobre la qual haurem de tenir reacció constant. Una reacció diversificada i preparada. En concret el Regne d’Espanya utilitza l’estratègia de fer impossible qualsevol referèndum. Ja es va veure com la idea era i és pervertir les condicions de qualsevol referèndum a fi de fer impossible la seva validació internacional. Em sembla doncs que la clau de volta de tot plegat està aquí mateix. Els supòsits es van clarificant tenint en compte aquestes premisses:
– En cas de referèndum guanya la opció més votada.
– Per ser possible qualsevol cas de referèndum cal mantenir una actitud prèvia de capteniment i respecte a un referèndum. El referèndum és la solució més civilitzada.
– Cal un referèndum quan la situació política no té cap altra sortida.
– Cal demostrar en tot moment que qualsevol altra sortida que no sigui la consulta no soluciona el problema. I que no solucionar el problema crea més inconvenients que avantatges.
– Partint d’aquestes premisses, i atenent al que ja ha passat en altres moments de la nostra història, és important no caure en dreceres que puguin incrementar la confusió al respecte.

Francesc Picas
Francesc Picas
15.01.2021  ·  14:27

Jo hi afegiria, que és molt sorprenent (o gens) que una persona amb l’alt nivell de formació i amb una demostrada memòria d’elefant, com l’Oriol Jonqueras, cometi aquests errors (o tampoc és un error?)

Montserrat P.
Montserrat P.
15.01.2021  ·  15:24

Quan el Sr. Junqueras diu el que ha dit menteix ell sap que menteix. I menteix amb perversitat i doblement: Perquè no és cert que cap país s’hagi independitzat amb la meitat de la població en contra i perquè tampoc és cert el que deixa dit que a Catalunya el 50% de la gent hi estigui en contra.

La primera mentida l’ha desmuntat el Sr. Partal de manera impecable i amb totes les raons que calia posar en evidència. Moltes gràcies Sr. Partal.

La segona mentida, que el Sr. Partal també qüestiona, és molt més greu, perquè posa dubtes sobre nosaltres mateixos i això és pervers. Si tenim en compte els vots al Parlament, sabem que pràcticament el 50% de vots són a favor de la Independència. Però de cap manera podem afirmar que els altres són tots en contra: N’hi ha en contra i n’hi ha que ni carn ni peix. Això només es pot saber en un referèndum.

I de referèndum en vam fer un, l’1 d’octubre. I va guanyar el SÍ a la Independència de manera contundent.

Quan el Sr. Junqueras menteix sobre això, i ell sap que menteix, només ens podem preguntar una cosa: Per a qui treballa? Jo dubto entre la Soraya i el Sanches. O potser treballa per a tots dos?

Josep Soler: En Junqueras, de pobre home res. En Junqueras ja era així abans d’entrar a la presó. I és el que els mana a tots.

Albert Miret: Estic totalment d’acord amb tu amb l’anàlisi que fas de l’ànima religiosa d’aquest personatge i de la negror i crueltat que hi ha en l’interior d’aquesta gent tan i tan “religiosa”.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
15.01.2021  ·  16:21

Cada vegada estic més convençut que ja serien independents si no fos per ERC. Espanya, tenint en compte la seva visceralitat i incompetència extrema, no hi podia fer res. L’únic que ens podia vèncer és una implusió interna i això ha fer ERC. La pregunta clau ès, per què ho ha fet?. Des del novembre del 2014 he seguit estorat el comportament de ERC. No podia entendre que rebutgessin la oferta de Mas. Posterirment, ja no em van estranyar gents els comentaris de Trillo sobre Junqueras i la seva confidència de què volia renunciar però culpant els ex-convergents de fer-ho. Ho va dir en el judici però els fets són del gener del 2017. Ni al mentider Millo se li podria pasar pel cap una mentida tant perversa, si ho fora. El llibre de Puigdemont em va permetre tancar el cercle i tenir clar que representava el personatge de Junqueras en tot el procés.
Però; per què?. Com és possible que ERC s’hagi convertit en un opositor a una Catalunya independent i la seva gent s’ho empassi?. Com s’ha convertit en un partit tant piramidal on un líder inqüestionat s’ha envoltat de fidels fanatitzads?. No tinc respostes evidents.
Ara, la feina titànica no és Espanya sinó aconseguir, com va pasar amb la Unió de Durant i Lleida, que ERC canvii de rumb, com ha passat amb Demòcrates dels ex-Unió.

Josep Albà
Josep Albà
15.01.2021  ·  16:24

El que és ben segur, és que cap país s’ha independitzat amb el seu propi govern -amb el seus propis polítics- en contra. Voleu dir que no és això el que ens està passant a Catalunya des d’aquell Octubre malaguanyat?

Carles Viñals
Carles Viñals
15.01.2021  ·  16:54

El Sr. Rodrigo Alves -ell sabrà per què-, diu tenir un gran respecte per l’Oriol Junqueras; jo, com el Sr. Josep Soler, li l’he perdut per complet. No puc respectar qui, des de l’absoluta deslleialtat vers el MHP Carles Puigdemont es dedicà a torpedinar alevosament la feina del President i dels veritables independentistes. Ni puc respectar qui de fa tres anys segueix entabanant els seus votants des de la presó, amb sofismes i mentides que no s’aguanten per enlloc.

Ni tampoc, com diu el Sr. Josep Soler, els 3.000 de la menjadora d’ERC són el problema, tot i que, per raó dels seus càrrecs, ens poden fer prou mal. No ho són, perquè 3.000 vots no poden decantar significativament la victòria vers aquest partit, però sí que poden fer-ho centenars de milers de vots gregaris atorgats a aquesta secta destructiva en pla “viva er Beti manque pierda.” Si ERC guanya novament les eleccions, caldrà qüestionar-se molt seriosament no només la voluntat d’independència, ans tambe la salut mental dels seus electors.

Ni comparteixo amb l’Albert Miret que el pas d’en Junqueras pel seminari sigi la causa del seu indefensabe capteniment. Antoni Deig (bisbe), Josep Armengou, Jordi Llimona, Josep Dalmau, i Lluís Mª Xirinacs (tots ells sacerdots) també hi passaren i foren exemples de ferreny patriotisme. Tant de bó haguéssim tingut algun d’ells com a cap de govern. També Josif Vissarionovich Dzhugasvili, (àlies Stalin) passà pel seminari de Tbilisi abans de constituir-se en el primer atracador de bancs de Rússia per nodrir les arques de la Revolució. Stalin fou exemple a imitar de poques coses però, en aquest punt fou, si més no, més coherent que Junqueras.

I acabo amb la mateixa recomanació que sempre. A veure què farem a les properes eleccions.

david graupere
david graupere
15.01.2021  ·  17:07

jornalisme de qualitat, article mesurat i madur, excels

Jordi Torres
Jordi Torres
15.01.2021  ·  17:13

Gràcies Vicent per un editorial (un altre) aclaridor i ben contrastat. Desmuntada doncs la fal·làcia del 50% ‘en contra’ com a escull universal pels processos d’independència, queda la segona part de la qüestió: Perquè el Sr. Junqueras menteix? I dic que menteix perquè el Sr. Junqueras, que és historiador de formació i una persona molt culta, segur que té claríssim que el seu és un argument fal·laç. És el mateix argument que ha fet servir Ciutadans, manta vegades, quan comptava totes les voluntats no expressades com a vots negatius en un hipotètic referèndum. Allò tan manit de la majoria silenciosa.

Només cal veure la mena de declaracions que feia abans de l’1-O, ara fa 6 anys

(http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/789102-la-independencia-no-es-negocia-es-proclama-i-ja-no-podem-esperar-mes.html)

“La confiança d’ERC s’haurà de guanyar. Construint la independència i exercint-la al més aviat possible. En qui confiarem? En qui faci el possible per la independència de Catalunya. Sense dilacions, sense perdre el temps, sense iniciar processos de negociació abocats al fracàs… Només arribarem a acords amb aquells que treballin per la independència.”.

i les accions d’ara. A aquella antiga ER, que mostrava determinació cap a la independència, sembla que l’han devorada les dinàmiques de partit. Ara és un partit acomodat i conservador (en l’acepció sistèmica del terme), s’han convertit exactament en allò que criticava el Sr. Junqueras. És curiós com han canviat les tornes en poc temps.

Roser Caminals
Roser Caminals
15.01.2021  ·  17:20

Gràcies pel magnífic article, Vicent. Només assenyalar un altre forat a l’argument d’en Junqueras. Ningú pot afirmar que el 50% de catalans estan en contra de la independència. L’opinió popular no es divideix mai en dues meitats simètriques. Sempre hi ha un tant per cent no determinat que s’abstè per ignorància o per indiferència.
I’ d’altra banda, ER no està fent res per eixamplar la base independentista. El que vol és eixamplar la base d’ER.

Salvador Molins
Salvador Molins
15.01.2021  ·  17:50

Oriol Junqueras i ERC han dividit l’independentisme. Caldria no votar ERC a les eleccions de moment ajornades. Si anem a les eleccions dividits les perdrem. Mentrestant no arribin aquestes eleccions hem de reforçar la unitat dels catalans que vam votar a favor de la Independència el 1r d’octubre de 2017 i que naturalment ho vam fer amb coneixement de causa i lleialtat al nostre anhel mil·lenari de llibertat i respecte. La unitat estratègica és ben senzilla: Completar la DUI, assegurar la llengua i desenvolupar la República Catalana Independent.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
15.01.2021  ·  18:43

Els vots sobrela independencia esfa en un referendum, i el resultatva esser clar i contundent. Per cert, junqueras de sanchez, suposo que els marroquins exportats als sahara tenen dret a votar, igual que els espanyols exportats pel Franco a Catalunya. ERC es DEPENDISTA I ESPANYOLA, ja no enganyeu a cap català

ramon Feixas
ramon Feixas
15.01.2021  ·  19:33

Set homes i dues catalanes(no només), susceptibles de tenir errors com és natural, estan demostrant com estimen Catalunya i com la volen alliberada ( més que no pas la pròpia llibertat . No és raonable que hi hagi d independentistes que per raons partidistes sembrin menyspreu envers aquets persones. Per suposat que no és el cas del Sr. Partal que explica molt bé el que ell sap en relació a una afirmació amb la saludable pràctica de discrepar dins el respecte i no podem dubtar amb la voluntat de caminar vers l’objectiu comú. En una situació normal seria molt senzill : un diàleg entre ambdós sospesant els fets, les raons, els significats i les interpretacions. malauradament la situació enverina les pràctiques de diàleg, especialment el constructiu. D”això em sembla que tots coincidim en la percepció de la causa. Qui més qui menys té opinió, amb més o menys coneixement sobre les raons que s’exposen a l’editorial. Hi ha qui les té en funció de la materia i hi ha qui les té en funció de qui ho diu. Donat que veig que tant en Jonqueres com en Partal han demostrat sobradament intel·ligència i estima pel país només hi ha el tema materia per fer-ne aliment de la pròpia opinió i embolicar-la d’humilitat.
Hi ha un mal vici social que sosté que qui no pren partit és del partit contrari al propi. En diuen equidistància. Això passa perquè traçat el tema segons com és de pròxim o distant de les persones, enlloc d’evaluar les moltes perspectives que pot tenir una mateixa acció o fet La cosa està tan infectada que fins i tot assenyalen ha guanyadors i perdedors de debats.
Els imperis estan entrenats i abocats als enfrontaments. Si hi ha algun català que encara no se n’ha adonat vol dir que falla algun acosa. Independitzar-se vol dir, entre altres coses saber que aquest tret imperial és un monstruós defecte i per això dependre’n és una limitació humana a superar urgentment.
Molt ben explicat. Llàstima que no hi pugui haver també l’explicació d’en Jonqueres.

Elisabet Linares
Elisabet Linares
15.01.2021  ·  20:16

Em sap molt de greu, però mossèn Junqueras, igual que ER, com sempre en els darrers temps, ficant la pota fins el coll. Ell, en Junqueras, que és historiador.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
15.01.2021  ·  20:24

Ja vaig indicar, en varies ocasions que el senyor Junqueras maldava per poder fer un tercer tripartit, la qual cosa posava en dubte la realitat del camí cap a la independència. Per altra banda el subjecte en qüestió, va sortir amb l’atzagaiada que, en cas d’obtenir-la, el castellà tingués la denominació de cooficial, cosa que, si més no, xoca amb la naturalesa d’emancipació total. Vist això quina confiança podem tenir en les proclames del senyor Junqueras?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies