02.02.2021 - 14:00
|
Actualització: 02.02.2021 - 14:43
Unes 120.000 persones seran membres de les meses electorals a les eleccions del 14 de febrer. La llei orgànica del règim electoral general (LOREG) estableix que qualsevol persona que sàpiga llegir i escriure i que sigui menor de setanta anys pot ser cridada a una mesa.
Quina multa et poden posar per no presentar-te?
Acudir a les meses és un deure i la llei preveu sancions econòmiques –fins a 1.800 euros– i fins i tot penes de presó –entre tres mesos i un any– per a qui no es presenti al col·legi electoral el dia de les eleccions. Mai ningú no ha entrat a la presó per no haver-se presentat a una mesa, i la multa la decideix un jutge. La llei no estableix una quantitat exacta, i correspon als magistrats avaluar els criteris de renda de la persona afectada i la “gravetat” dels fets.
Una instrucció de la Junta Electoral espanyola (JEC) detalla els supòsits que es poden al·legar a les Juntes Electorals de Zona (JEZ). És important de saber que les al·legacions poden presentar-se, en un termini de set dies una volta rebuda la notificació, a la JEZ pertinent, que hauria de decidir amb criteris garantistes i de proporcionalitat tenint en compte la situació excepcional causada per la pandèmia.
Cal afegir que si falten membres per a constituir la mesa, qualsevol persona del col·legi electoral pot assumir-ne la responsabilitat. Si una mesa no es pogués constituir, els electors no podrien votar-hi fins al cap de quaranta-vuit hores.
Qui pot formular excuses?
La instrucció de la JEC fixa que els presidents, els vocals i els suplents designats poden “formular excuses” i acreditar-les amb documents a la JEZ. En el cas que siguin acceptades, se sortejarà un nou membre de la mesa electoral.
Quina JEZ em correspon?
Podeu consultar quina JEZ us correspon en aquest llistat de municipis de les circumscripcions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. En aquest altre llistat, podeu consultar les direccions de les JEZ.
Quina documentació cal?
Cal presentar una sol·licitud de renúncia a la JEZ corresponent. El document pot demanar-se a la mateixa seu de la JEZ. Cal presentar el DNI, el NIE o el carnet de conduir, una fotocòpia del nomenament com a membre de la mesa electoral, així com la documentació necessària, segons el cas, com ara certificats mèdics dels CAP o dels hospitals o laborals, com ara un certificat de l’empresa.
En l’actual situació de pandèmia, diversos experts expliquen que els membres de les JEZ haurien de ser comprensius i valorar les situacions cas a cas. Per exemple, no es contempla una excusa pel fet de conviure amb una persona en situació de risc, però el sol·licitant pot al·legar-ho i esperar que la JEZ sigui flexible el deslliuri d’acudir a la mesa electoral.
La JEZ té un termini de cinc dies per a resoldre les al·legacions i per comunicar la baixa d’un membre de la mesa al primer suplent. El nou membre té fins setanta-dues hores abans de les eleccions per al·legar, i si hi ha qualsevol situació sobrevinguda cal avisar immediatament, abans que es constitueixi la mesa electoral.
Casos d’acceptació automàtica
En alguns casos, la simple al·legació a la JEZ comportarà l’acceptació automàtica de la renúncia a formar part d’una mesa electoral. En la situació de pandèmia, és rellevant el fet que qualsevol persona de més de seixanta-cinc anys pot evitar de ser-hi. Hi ha més supòsits que detallem tot seguit:
- Ser major de seixanta-cinc anys i menor de setanta anys.
- Situació de discapacitat.
- Condició de pensionista d’incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
- Situació de baixa laboral.
- Embarassades a partir del sisè mes o en baixa per maternitat.
- Presos o ingressats en hospitals psiquiàtrics.
- Haver format part d’una mesa electoral almenys en tres eleccions els darrers deu anys.
- Condició de víctima d’un delicte, declarat o presumpte, pel qual hi hagi una resolució judicial en vigor que imposi una pena o mesura cautelar de prohibició d’aproximació, en el cas que el condemnat o investigat destinatari estigui inscrit al cens del col·legi electoral.
Raons familiars
- La condició de ser mare amb un fill a càrrec els nou primers mesos.
- Cura de menors de vuit anys o de persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial.
- Cura d’un familiar –fins a un segon grau– que per raons d’edat, accident o malaltia no pugui valdre’s per si mateix.
Raons professionals
- Treballadors que hagin de prestar serveis a les juntes electorals, els jutjats i l’administració pública, quan tinguin funcions electorals.
- Treballadors que hagin de prestar serveis essencials, de caràcter mèdic, Protecció Civil, bombers, etc.
- Directors dels mitjans de comunicació d’informació general i caps dels serveis informatius que hagin de cobrir la jornada electoral.
- Professionals que hagin de participar en esdeveniments públics el dia de les eleccions, prevists amb anterioritat a la convocatòria electoral, quan l’interessat no pugui ser substituït o el fet de no participar-hi obligui a suspendre l’esdeveniment i això causi perjudicis econòmics rellevants.
Causes personals que ha de valorar la JEZ
En alguns casos poden al·legar-se motius personals per a no formar part d’una mesa electoral. Aquests arguments hauran de ser avaluats per la JEZ pertinent:
- Lesió, molèstia o malaltia física o psíquica que impedeixi d’exercir les funcions de membre d’una mesa amb normalitat. No cal que hi hagi una baixa laboral, però sí un certificat mèdic que ho acrediti.
- Condició de pensionista d’incapacitat permanent total per a un determinat ofici.
- Situació d’embaràs de risc durant els primers sis mesos.
- Previsió d’intervenció quirúrgica o proves mèdiques rellevants el dia de les eleccions.
- Pertinença a confessions o comunitats religioses l’ideari de les quals resultin incompatibles amb la participació en una mesa electoral.
- Canvi de la residència habitual a un lloc situat fora del territori on es fan eleccions.
- Celebració d’esdeveniments familiars d’especial rellevància que resultin inajornables o que l’ajornament causi perjudicis econòmics importants.
- Condició de mare o pare de menors de catorze anys, quan l’altre progenitor o un germà més gran o familiar no pugui ocupar-se del menor durant la jornada laboral.
“La por no val”
El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals del govern, Ismael Peña-López, ha dit que “la por no val” per a no presentar-se a la mesa electoral perquè “hi ha garanties”. “És l’obligació de la ciutadania complir, com el policia o la infermera quan li toca fer guàrdia”, ha dit. Peña-López ha dit que les eleccions per al 14-F costaran, si finalment es fan, uns 35 milions d’euros, molt per sobre del cost habitual, perquè s’han de mobilitzar més persones pels protocols de la covid-19 i més policies i habilitar més espais. Si els comicis finalment s’anul·len, es perdran uns 25 milions, l’equivalent al pressupost d’una quinzena d’escoles de primària en un any.
Pantalles facials, EPI i la possibilitat de proves d’antígens a les meses: com votarem el 14-F?
El govern ha preparat un protocol sanitari i insisteix que anar a votar als col·legis electorals serà segur, tenint en compte que el risc zero de contagi no existeix. A més, recomana a les persones de col·lectius vulnerables que votin a primera hora del dia, i que les persones contagiades o confinades per prevenció hi vagin entre les 19.00 i les 20.00, la darrera hora de la jornada electoral.