Narges Mohammadi comença una vaga de fam bo i coincidint amb el lliurament del Nobel de la pau

L’activista iraniana pels drets humans Narges Mohamadi, guanyadora del premi Nobel de la pau 2023, ha començat una nova vaga de fam a la presó iraniana d’Evin, a Teheran, on compleix condemna. Arranca la protesta bo i coincidint amb el lliurament del guardó a Oslo i també amb el Dia Internacional dels Drets Humans.

En l’acte d’entrega del guardó s’hi ha llegit un comunicat de l’activitat escrit de la presó estant. “El poble iranià, amb perseverança, superarà la repressió i l’autoritarisme. D’això no tinc dubtes, ho afirmo amb seguretat”, ha dit. Estic escrivint aquest missatge darrere dels alts i freds murs d’una presó. “Sóc una dona iraniana que s’enorgulleix i se sent honorada de contribuir a aquesta civilització, que ara és víctima de l’opressió d’un règim religiós tirànic i misogin”, ha afegit. Els seus fills bessons de 17 anys Kiana i Ali Rahmani, han recollit el premi.

Mohamadi és una referent per la seva lluita contra l’opressió de les dones a l’Iran i per la promoció dels drets humans. Ha estat detinguda tretze vegades, condemnada cinc voltes i sentenciada a trenta-un anys de presó i a cent cinquanta-quatre fuetades.

S’afegirà a la vaga de fam que han començat les dones bahá’í –una religió considerada il·legal per les autoritats iranianes– també empresonades a Evin. “No hi ha gairebé cap dia en què no sentim els crits de les mares i els pares dels manifestants a l’Iran, dels presoners, dels detinguts, de les dones torturades, empresonades en cel·les solitàries, de les dones agredides i oprimides”, ha denunciat Mohamadi, en un missatge publicat al compte d’Instagram, gestionat pels seus familiars.

Va estudiar física i de jove va destacar com una activista per la igualtat i els drets de les dones. El 2003 es va involucrar en el Centre de Defensors de Drets Humans de Teheran, i el 2011 va ser detinguda per primera vegada i condemnada a presó per la seva dedicació amb unes altres activistes empresonats i els seus familiars. Dos anys després, en llibertat sota fiança, va emprendre una campanya en contra de la pena de mort, motiu pel qual va tornar a ser detinguda el 2015 i li van afegir anys de presó a la condemna. De la presó estant, es va oposar a l’ús sistemàtic de la tortura i la violència sexual contra presoners polítics, especialment les dones.