El nacionalisme frena el PP

  • Les ciutats es van girar d’esquena al PP, atès que, excepte a Ferrol i malgrat la pujada generalitzada, no aconsegueix de sumar per aconseguir els bastions de comandament

María Obelleiro
02.06.2023 - 21:40
Actualització: 02.06.2023 - 21:46
VilaWeb

Martxelo, Vicent, encara és una setmana de balanços després dels resultats de les eleccions municipals de diumenge, 28 de maig. Uns comicis que van deixar un panorama que torna a evidenciar la dinàmica pròpia de les nacions sense estat. El nacionalisme va ser capaç d’aturar el tsunami del PP. En el cas gallec, el PP va pujar de 4 punts menys que no pas la mitjana espanyola, i el PSOE va baixar de 2,4 punts més, alhora que el BNG va créixer de 4,4 punts. I, en nombre d’actes, el BNG en va aconseguir un 29,4% més i el PP un 8,1% més, mentre que el PSOE va davallar d’un 15,6%. Tot l’espai entorn de Podem, IU i les marees va acabar reduït a la mínima expressió, i tan sols va aconseguir representació a Sant Jaume de Galícia (on van baixar de 5 actes a 2) i a Ferrol (de 3 a 1).

Més enllà de com es concreti finalment la fotografia dels governs, el nacionalisme i l’esquerra són dominants en l’espai electoral urbà. Les ciutats es van girar d’esquena al PP, atès que, excepte a Ferrol i malgrat la pujada generalitzada, no aconsegueix de sumar per aconseguir els bastions de comandament. La gran sorpresa de la nit va ser Sant Jaume de Galícia, atès que per primera vegada una batllessa dirigirà l’ajuntament: la nacionalista Goretti Sanmartín, que va passar de 2 actes a 6. A les diputacions, el PP va aconseguir de tombar Pontevedra, on va obterni majoria absoluta, mentre que a Lugo i la Corunya continuaran governant el PSdeG i el BNG. És una incògnita què passarà a la Diputació d’Ourense, atès que tindrà relació directa amb la concreció del govern de la ciutat.

Si extrapoléssim els resultats a unes eleccions espanyoles i a unes de gallegues, sabent que les dinàmiques de tots tres comicis són molt diferents, en el primer dels casos el BNG passaria d’1 a 4 escons; el PP, de 10 a 11, i el PSOE baixaria de 10 a 8. En les gallegues, el PP no aconseguiria la majoria absoluta, i el suport majoritari de la població gallega seria per al PSOE i el BNG.

En relació amb l’ultraespanyolisme, que a Galícia no té representació al parlament –i és l’únic cas de l’estat espanyol–, les 35 candidatures presentades per Vox (Galícia té 313 ajuntaments) van obtenir l’1,4% del total de vots i, per primera vegada, una regidora. Ho entendreu més bé si sabeu on: a Avión, a la comarca d’O Ribeiro, l’ajuntament amb més rics i cotxes de luxe per habitant que, a l’estiu, acull grans empresaris mexicans amb arrels gallegues.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem