S’acaba d’inaugurar  l’exposició ‘Pregon desig, Miquel Barceló a Josep Palau i Fabre’, a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac (el Maresme), amb motiu de l’Any Palau, en què es commemora el centenari del naixement del poeta. Des de la creació de la fundació, el 2003, Josep Palau i Fabre, poeta, assagista, gran especialista en l’obra de Picasso, somniava d’exposar en les sales temporals l’obra de Miquel Barceló, un dels artistes contemporanis que més admirava, juntament amb Perejaume. Aquest desig no es va complir en la vida del poeta, però ara, sota la modesta cobertura institucional de l’Any Palau –motor d’una quantitat considerable d’exposicions, actes acadèmics i llibres–, Barceló ha arribat per primera vegada a la Fundació Palau.

El títol de l’exposició, ‘Pregon desig’, neix de l’últim vers del poema ‘L’aventura’ de Palau, que diu: ‘Resta el desig pregon’. L’exposició no té comissari. Ha nascut d’una primera tria de l’artista, complementada amb els suggeriments del comissari de l’Any Palau, Manel Guerrero, i de la directora de la Fundació, Maria Choya. El resultat, seixanta-vuit obres deixades per Barceló, de temàtica i èpoques diverses: obres del fons marí que tant estima l’artista; dibuixos d’animals marins que serveixen per als brodats que fa la seva mare; dibuixos a partir de l’acció dels tèrmits; retrats i autoretrats amb l’ús de lleixiu; escenes africanes; un conjunt d’obres eròtiques de la sèrie ‘Les 120 journées’…

Un Barceló radical i un altre d’afable
És una exposició per a un públic molt ampli, des dels incondicionals de Miquel Barceló fins a aquells que el vulguin conèixer, perquè hi trobaran des de les accions més radicals de l’artista, com ara deixar actuar els tèrmits en les seves obres i els retrats fantasmagòrics fets amb lleixiu, fins a les escenes lluminoses de la vida de la gent de Mali.

Totes les obres han sortit de la seva col·lecció particular i del taller, i abasten del 1994 fins enguany, amb un quadern d’aquarel·les que s’endú de viatge i que és inacabat. Només hi ha una obra que prové de la col·lecció Palau: una aquarel·la preparatòria dels dibuixos de la Divina Comèdia, que l’any 2003 Miquel Barceló va dedicar i regalar a Josep Palau i Fabre. De fet, aquesta peça convida a continuar la visita a la col·lecció permanent de la Fundació Palau, on també es poden descobrir quatre gravats més de Barceló que Palau va comprar el 2003.

Retrats fets amb lleixiu de Miquel Barceló. S’exposen a la Fundació Palau i Fabre fins el 9 de setembre.

L’artista visual i el poeta es van conèixer per primera vegada el 1996 i es van tornar a veure el 2005, quan Palau i Fabre fou investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. En aquella ocasió, el poeta va viatjar a Mallorca i va aprofitar l’ocasió per visitar Barceló, acompanyat de l’escriptor Biel Mesquida.

Miquel Barceló ha estat molt amatent amb l’Any Palau, perquè Guerrero i Choya s’hi van posar en contacte primer per demanar-li que fes el logotip de l’efemèride. I el va fer, i tant! A l’exposició es mostra el quadern on el va treballar. Segons Maria Choya, Barceló li va dir que el logotip era un retrat de Palau. La directora de la fundació diu que Palau i Fabre valorava sobretot la capacitat imaginativa de Barceló, la gran intuïció, la gran expressivitat i capacitat d’experimentació. També en valorava el fet que tingués semblances amb Picasso, car tots dos artistes han fet servir la ceràmica i el gravat com a tècniques de primer ordre.

L’exposició comença amb un gran pop que presideix l’escala principal. Al costat, un petit escrit que Miquel Barceló va enviar arran de la celebració dels noranta anys de Palau al Palau de la Música Catalana, que diu: «De molts anys coneixíem l’amic de Picasso, el company de bauxes i l’apòstol… Quan va visitar-me a Mallorca, a Artà, Palau ja tenia més de 90 anys. Feia molt fred. Després de mirar molt les peces d’argila crua, algú va proposar un porro (canuto, spinelli) de maria. El Palau, tot fumant i amb tota naturalitat, va fer-nos saber que era la primera experiència amb aquesta droga. D’aquí passàrem a parlar d’Artaud, que també havia conegut bé… Uns anys després vaig llegir la seva poesia; admirable, nova, fresca i tota jove. (Miquel Barceló, 2005).»

Escenes africanes de Miquel Barceló, a la Fundació Palau.

Internacionalitzar la figura de Palau i Fabre
Cal destacar també, que els darrers esdeveniments importants de l’Any Palau, que marcaran l’últim semestre de l’any i tancaran l’efemèride, serviran per a internacionalitzar el poeta. S’hi destaca la presència de Palau i part de la seva col·lecció d’obres de Picasso al Museu Picasso de París, dins l’exposició ‘Chefs-d’œuvre’, dedicada al sentit que té la noció d’obra mestra per a Pablo Picasso. S’inaugurarà el 4 de setembre i, aquell mateix dia, es farà una jornada dedicada a Palau al Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de la Sorbona de París.

I a Catalunya, es farà un simposi internacional ben aviat, el 3 de març, a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Fundació Palau, sobre els Poemes de l’Alquimista, el teatre de Palau i la relació entre Palau i Picasso. I l’exposició ‘Palau mira Picasso’ viatjarà a l’Esplai Blanquerna de Madrid a l’abril.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb