La batllessa de Girona, Marta Madrenas, ha tancar les portes de Girona a Felipe VI. No solament va donar suport a una moció que el declarava persona non grata –a la qual temps enrere s’havia oposat–, sinó que ha refusat de cedir l’Auditori de Girona perquè s’hi faci el lliurament de premis de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi), que es fa avui. És un gest contundent i sense precedents, i ha obligat la fundació a cercar un altre espai fora de Girona. Serà a Vilabareix, en un espai propietat dels Germans Roca.

La monarquia espanyola ja no és benvinguda a Girona. Va ser una decisió difícil?
—La relació que jo entenia que havia de tenir la ciutat amb la casa reial va canviar substancialment després d’escoltar el discurs del 3 d’octubre del rei, en què va passar per alt absolutament la violència que centenars de persones van rebre dels cossos de seguretat de l’estat. Que a més la van rebre de manera desproporcionada, que era gent pacífica i, a sobre, no hi va fer referència. Va fer costat totalment i absolutament a una de les bandes. I jo, com a representant de la ciutadania de Girona, on vàrem rebre molt i de valent, vaig entendre que la monarquia s’havia exclòs tota sola de voler participar en les vicissituds del poble català. El rei es va excloure de la ciutat.

Quan ho vàreu decidir?
—Ho vaig decidir quan vaig veure que vindria el moment que ens demanarien la cessió de l’Auditori, que és un espai municipal i públic. És cert que enguany hi havia obres quan me’l van demanar. Alguns van interpretar que no era valenta i que no era clara. Que em desviava de la qüestió i que les obres eren una excusa, vaja. Però no era així. Vaig reafirmar-m’hi i vaig dir que no podia ser per les obres, perquè era veritat, però vaig precisar que quan no hi hagués aquest motiu, l’any vinent penso proposar al patronat de la Fundació de l’Auditori que no se cedeixi per a un acte de la Fundació Princesa de Girona.

I abans d’això, després del referèndum, vàreu declarar-lo persona non grata. Però algunes altres vegades us hi havíeu oposat.
—Sí, però m’agradaria que es veiés la diferència. Abans que passés això del 3 d’octubre, unes quantes vegades i durant cinc o sis anys, al ple s’havien proposat mocions per a declarar-lo persona non grata o que el batlle o batllessa de la ciutat no anés als premis. I nosaltres sempre ens hi havíem oposat perquè interpretàvem que la monarquia no havia tingut cap gest contra Girona ni els ciutadans de Girona. Crèiem que no s’havia de caure en fórmules de crear tensió possiblement innecessàries. Tot això ho he defensat jo mateixa en plens. Ho he dit jo, això. Havia votat en contra de tenir actituds d’aquestes. Però, és clar, el 3 d’octubre ho canvia tot.

La casa reial espanyola o la fundació, us van demanar que reconsideréssiu les decisions?
—No, mai. De fet amb la casa reial no hi ha hagut mai canals de comunicació. I amb la fundació ens havíem reunit un parell de vegades, quan venien a la ciutat. Participàvem en l’acte dels premis, però poca cosa més. Aquesta fundació, de fet, dient-se ‘Princesa de Girona’, pretenia acostar la monarquia a la ciutadania, que és clarament republicana; i a l’inrevés, que la ciutadania pogués acostar-se més a la institució. Tot això sempre ha estat una estratègia de màrqueting monàrquic. En definitiva, no hi havia arrelament. Tenia un punt artificial.

Heu rebut crítiques de gent que no us ho esperàveu?
—No.

Més felicitacions?
—Moltes. És que tot plegat supera la independència, perquè Catalunya és un país molt republicà, amb molta sensibilitat republicana. I he llegit felicitacions de gent que em deia: ‘Dono suport a la seva decisió, tot i que jo no sóc independentista.’ Molta gent. I també molts republicans espanyols, evidentment.

Us agradaria que hi hagués més consistoris que prenguessin aquesta decisió?
—Jo no diré mai què han de fer els altres ajuntaments. Cadascú ha de decidir la seva manera d’actuar. No vull ser líder de res ni exemple de res. Cadascú ha de trobar la millor manera de representar la seva ciutadania. Ara, si creu que la millor fórmula és aquesta, no s’ha de tenir por d’anarf endavant i fer allò que creguis.

Enteneu que els germans Roca hagin decidit de cedir un espai a la fundació perquè s’hi lliurin els premis?
—Tenint en compte la trajectòria d’íntima complicitat amb la nostra ciutat i amb el barri de Germans Sàbat i la manera com han ajudat la ciutat tantes i tantes vegades que els ho hem demanat, jo no tindré mai paraules de crítica a la família Roca. Són dels imprescindibles de la nostra ciutat.

Finalment, fa poc que heu anat a declarar davant la fiscalia per la cessió de locals. En quin punt es troba la denúncia?
—Exactament, no ho sé. Això sí, sé que continua viva perquè l’altre dia vaig haver de declarar. A mi em preocupa que, havent-hi hagut el canvi de govern i que representa que hi ha un govern progressista, l’endemà d’haver entrat no hagin donat les instruccions a la fiscalia perquè arxivin aquestes denúncies. Això que dic no és cap atac contra la independència judicial. Això és així. Els governs donen instruccions a la fiscalia. Doncs no entenc com encara no han donat la instrucció a la fiscalia. Que surtin en llibertat tots els presos polítics i que s’arxivin les causes contra els set-cents batlles. Per cert, també posaria en dubte si es  prevarica quan només es va en contra de cinc o sis. Decideixen contra qui van i això és clarament prevaricador. Per tant, fan una política continuista.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb