Maria del Prado Escoda: “No es pot legislar mai a cop calent, té conseqüències”

  • Entrevista a la jutgessa i coordinadora i portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia a Catalunya sobre la llei del “només sí és sí”

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol Blai Avià i Nóvoa
17.11.2022 - 21:40
Actualització: 18.11.2022 - 08:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La llei espanyola de garantia integral de la llibertat sexual (coneguda per llei del “només sí és sí”) és al punt de mira d’ençà que s’han fet públics alguns casos en què els canvis en el codi penal han beneficiat els agressors sexuals. La llei pretenia blindar la protecció de les dones contra aquesta violència masclista i impedir les interpretacions judicials esbiaixades que en alguns casos acabaven minimitzant els fets. Les dues claus de la nova legislació, aprovada el mes d’agost passat, eren la definició en positiu del consentiment i l’eliminació del tipus delictiu d’abús sexual en el codi penal per a incloure totes les relacions sense consentiment sota el concepte d’agressió sexual, amb penes diferents segons el cas. Aquesta unificació dels dos delictes ha fet modificar l’interval de penes per a incloure-hi els supòsits que abans feien referència a l’abús sexual, i la inclusió d’unes penes mínimes més baixes ha dut alguns jutges a modificar sentències a la baixa.

Segons el Ministeri d’Igualtat, la culpa d’aquestes rebaixes inesperades ha estat la interpretació dels jutges; en canvi, la judicatura sosté que l’aprovació de la llei, especialment sense disposició transitòria, menava necessàriament a aquesta situació. En parlem amb Maria del Prado Escoda Merino, jutgessa i coordinadora i portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia a Catalunya.

Què ha passat perquè hi hagi aquestes rebaixes de condemna?
—Tenim una nova llei molt complexa, una llei integral que ha modificat uns altres delictes. Un dels punts clau era la nova configuració del delicte bàsic d’agressió sexual i el delicte bàsic d’abús sexual. Els nostres delictes sexuals pivotaven sobre la base d’aquests dos tipus, i la societat evidentment no entenia per què s’havien de diferenciar: si hi havia intimidació o no, si hi havia penetració o no… Aquesta reforma elimina l’abús sexual, però no vol dir que aquesta conducta desaparegui. El delicte d’abús, de menor entitat i amb penes inferiors, ha passat al delicte d’agressió sexual, que comprèn tot abús sexual no consentit. Es volia fer una reforma en què les penes fossin proporcionades, perquè l’abús sexual no es pot castigar amb la mateixa pena que l’agressió sexual; vam alertar-ho. S’han reduït les penes per a adequar-ho, suposo, a la inclusió d’aquestes conductes.

Això ha acabat beneficiant els condemnats en alguns casos, cosa que no es preveia.
—El problema és que potser no s’ha tingut en compte que hi ha supòsits en què realment no parlem d’allò que anteriorment era l’abús sexual, sinó que parlem del mateix delicte d’agressió, que ara és configurat amb una pena inferior que abans. És el mateix delicte, amb les mateixes condicions, però ara la pena mínima és de quatre anys –i no de sis– i la pena màxima és de deu anys –i no de dotze. Els condemnats tenen dret que se’ls apliqui aquesta nova norma més beneficiosa.

Tant el ministeri com alguns col·lectius de juristes diuen que això no hauria d’implicar que un jutge interpreti que ha d’abaixar la pena automàticament, perquè realment no parlem del mateix delicte amb una pena més baixa, sinó que parlem d’un nou delicte que ajunta els dos que hi havia abans.
—Hi ha supòsits en què això és així. Per exemple, en l’article 178 del codi penal espanyol –l’agressió sexual– no es podrà rebaixar sempre la condemna. Hem de ser rigorosos: fiscals, jutges i tribunals ho haurem d’estudiar. S’hauran d’unificar criteris, perquè realment la pena per abús sexual no ha baixat. La pena màxima dels abusos, abans, era inferior a l’actual, perquè es considerava un supòsit de menor entitat a l’agressió sexual. Ara tot és agressió sexual, i per tant cal distingir cada cas.

Si es parla d’allò que abans era un abús o d’allò que abans era una agressió.
—Sí. Passa això mateix amb el delicte de violació, l’article 179. Aquí s’ha de distingir molt bé si parlem de la violació per agressió sexual o de la violació que s’aplicaria a allò que abans era un abús. Però també és cert que el supòsit amb agreujant de l’article 180 no és equiparable als abusos sexuals anteriors, perquè no tenen totes les circumstàncies agreujants que tenia l’agressió sexual d’abans. Com que no és equiparable, hi ha d’haver reducció de pena. Això també passa amb les agressions sexuals a menors de setze anys. Es rebaixa la pena, però no és un cas equiparable als abusos perquè aquest delicte continua essent el mateix que abans de la nova llei. Ens ho hem de mirar detingudament. Hi ha rebaixes de pena fictícies: la gent es pensa que s’abaixa la pena però no és ben bé una baixada. Hi ha casos en què sí que hi veiem una baixada de pena real.

Què en penseu de les declaracions d’Irene Montero i polítics de l’entorn de Podem, que diuen que aquests casos s’expliquen per una mala interpretació dels jutges?
—Com a juristes caldrà que tinguem tot el rigor que no ha tingut el govern en algunes declaracions. Són declaracions simplistes i desafortunades; crec que és molt més complex. Tenim un principi bàsic: aplicar sempre la pena més favorable quan hi ha una reforma, i sobretot quan aquesta reforma no preveu una pena transitòria. Normalment, en les reformes importants s’inclou una disposició que especifica en quins casos no s’ha d’aplicar: per exemple, si hi ha algun judici pendent o bé hi ha alguna sentència que encara no és ferma. Hi ha reformes que diuen, per exemple, que el nou text només s’aplicarà en els fets delictius comesos a partir de l’entrada en vigor de la norma. Però aquesta reforma no va incloure cap norma transitòria. Això és un perill, perquè ens obliga a remetre’ns a la norma general del procediment penal, que és aplicar la norma més favorable.

Jutgesses i Jutges per la Democràcia va advertir que caldria aquesta disposició transitòria?
—No ho recordo, però sí que se’n van advertir defectes. És una llei molt elaborada, i es nota que realment ens han escoltat, a les associacions de juristes, perquè l’avantprojecte el vam discutir molt i s’hi van introduir moltes modificacions que vam reclamar. Però probablement no s’hi van introduir totes, perquè les modificacions de penes han donat lloc a la rebaixa de condemnes.

De totes maneres, creieu que s’han fet males interpretacions de la llei en alguns casos?
—Hi ha alguna interpretació discutible, però no diria que és una mala interpretació. Hi ha un delicte concret que, en alguns supòsits, podria deixar de ser delicte. Hi ha hagut una resolució que ha eliminat la pena per aquest delicte perquè considera que el delicte s’ha destipificat, que ja no és delicte. Aquí s’ha de ser rigorós, perquè en alguns supòsits pot ser que això sigui així i en alguns altres no, i segons la interpretació que el tribunal faci es pot considerar que el delicte és destipificat o no. No és una mala interpretació, però sí que és discutible. És un tipus d’abús diferent de l’abús general amb una pena inferior i parlava d’un abús en una relació de confiança o un abús d’un vincle existent. En aquesta redacció, aquest delicte no s’ha inclòs en la regulació actual de l’agressió sexual, que no parla explícitament ni de vincles ni de confiança.

De quin cas parlem, en concret?
—Parlem del cas del professor de Madrid a qui han retirat la condemna. Aquest cas també seria interpretable, és complicat de prendre-hi posició. El tribunal ha hagut de fer una interpretació. L’ha feta correctament? És discutible, veurem si la fiscalia hi està d’acord.

És difícil de fer pronòstics, però com creieu que pot acabar, tot plegat?
—Mentre no es toqui la llei, haurem d’analitzar els casos un per un per unificar criteris i ser molt rigorosos per a no caure en el parany de creure que això és una reducció de penes generalitzada. Suposo que la fiscalia es reunirà i farà una circular. El problema vindrà sobretot de les audiències provincials, que eren les que aplicaven aquests delictes més greus amb aquestes condemnes tan altes que, ara, es redueixen.

Encara que ara es canviés la llei, no es podrien modificar les rebaixes que hagi avalat el Suprem.
—La llei ha estat en vigor durant un mes, i sobre tot allò que s’hagi decidit en aquest període es tindrà el dret que s’apliqui la norma més favorable. Hi haurà més casos de rebaixes, però sí que es podria solucionar per als casos que delinqueixin després de la nova norma. Personalment, m’imagino que el legislatiu considerarà d’introduir alguna norma transitòria.

Cal dir que, si bé han sortit a la llum aquests casos, també n’hi ha molts en què els jutges decideixen de no rebaixar la pena.
—Sí, a mi m’agradaria calmar la gent. Que no s’espanti ningú: hi ha molts casos en què no es rebaixen penes. Companyes magistrades que treballen en seccions especialitzades de violència sexual m’expliquen que tenen judicis de violència sexual diàriament. Si això ho traslladem a l’àmbit de l’estat espanyol significa que tenim molts judicis, moltes condemnes i molt poques revisions.

Montero també ha parlat de la manca de perspectiva de gènere als jutjats. Heu demanat que no es generalitzi; així i tot, considereu que aquest problema existeix?
—El debat hi és, però crec que en aquest cas no és aplicable. I no ho és perquè no parlem de perspectiva de gènere, sinó de l’aplicació de normes processals. Això no té res a veure amb la perspectiva de gènere. Tenim formació en perspectiva de gènere, i sempre continuem formant-nos. Evidentment, som persones, no robots. Qui dicta sentència i fa un judici tindrà més sensibilitat o menys en matèria de violència de gènere, protecció animal o medi. Però això no necessàriament s’ha de traslladar a les resolucions.

Darrerament, també ha suscitat controvèrsia la reforma del delicte de desordres públics, i s’ha criticat que una legislació poc concreta pugui acabar deixant via lliure als jutges per a interpretar més enllà d’allò que es preveia. En aquest cas, com en el de la llei de llibertat sexual o més, creieu que s’acostuma a donar aquest marge massa ampli?
—Sempre hem dit, com a coneixedors de l’àmbit del dret penal, que les lleis no es poden fer amb tanta rapidesa, i tots els governs cauen en el perill de fer lleis penals en el fervor del moment. Hi ha un fet colpidor i immediatament es volen fer lleis noves que augmentin les penes i introdueixin nous delictes. Això no es pot fer tan de pressa, perquè si no ens trobem conseqüències negatives, defectes que s’acaben modificant al cap d’uns anys. No es pot legislar mai a cop calent, i sobretot en dret penal, perquè això té conseqüències.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes