El govern espanyol prova d’evitar el ridícul pels errors en la llei “només sí és sí”

  • La polèmica origina un estira-arronsa entre el govern espanyol i el poder judicial i associacions de juristes

VilaWeb
Pol Baraza Curtichs
16.11.2022 - 21:03
Actualització: 16.11.2022 - 22:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El congrés espanyol va aprovar a final d’agost la llei de garantia integral de llibertat sexual, coneguda per llei de “només sí és sí”. El text eliminà la distinció entre abús sexual i agressió sexual, establí una definició del consentiment en positiu i exclogué la part sobre prostitució, que tenia l’oposició dels socis.

Tanmateix, aquest nou marc legal, que tant ha fet valer el govern espanyol, i en concret la ministra d’Igualtat, Irene Montero, no encaixa amb la doctrina judicial. S’han unificat els dos delictes en un únic tipus delictiu amb diferents agreujants i aquesta modificació ha implicat, en alguns casos, la rebaixa de les penes dels violadors. D’ençà que es van saber les primeres rebaixes, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha criticat amb duresa el Consell General del Poder Judicial, que s’hi ha tornat: condemna l’actitud dels responsables polítics i diu que els magistrats tenen formació en perspectiva de gènere.

Per què es rebaixen les penes?

La polèmica rau en el fet que el nou marc legal ha eliminat el delicte d’abús sexual del codi penal. L’únic tipus delictiu és l’agressió, i es considera violació, amb penes de presó més altes, quan s’ha fet un “accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies”.

La unificació dels dos tipus delictius ha implicat que es redueixi el límit màxim de la pena: ara és fins a 4 anys de presó i abans era fins a 5. També s’han modificat les penes de les agressions sexuals amb penetració, però en aquest cas les mínimes: ara és entre 4 anys i 12, i abans era entre 4 i 16. La normativa endureix les penes en casos com les violacions en grup. En els casos en què no hi ha agreujants, en canvi, es pot reduir.

Quantes rebaixes s’han fet?

Els tribunals ja han rebaixat almenys 11 condemnes d’abús sexuals d’ençà que s’ha aplicat la nova normativa; i s’han excarcerat cinc persones. A les Illes, la justícia ha ordenat l’alliberament immediat de dues persones que complien una pena de tres anys de presó per dues agressions sexuals sense penetració després de revisar els casos. És previst que els magistrats n’hagin de revisar moltes més a fi d’adequar la resta de casos a la nova llei.

Què hi diu el govern espanyol?

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat el nou marc normatiu i ha recordat que la voluntat del seu govern i del congrés espanyol és reforçar la seguretat de les dones. També ha demanat als tribunals que unifiquin la doctrina. El govern espanyol diu que estudiarà les sentències rebaixades i que no es pot fer una interpretació generalitzada.

La ministra Montero, després de saber la rebaixa de penes a violadors, ha afirmat que el masclisme pot fer que hi hagi jutge que apliqui erròniament la llei o que l’apliqui de manera defectuosa. “El que passa és que hi ha jutges que no compleixen la llei”, ha dit. I ha afegit que reforçarien la formació dels operadors judicials.


La vice-presidenta Yolanda Díaz ha optat per analitzar el recorregut judicial: “Toca ser prudents.” Diu que cal veure com evoluciona tot plegat per arribar a conclusions. Una opinió semblant a la del ministre d’Universitats, Joan Subirats, que també ha dit que cal un temps de prudència, que encara és prematur.

El poder judicial critica amb duresa el govern espanyol

El Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) ha fet públic un comunicat en què critica amb duresa l’actitud d’alguns ministres del govern de Sánchez. Adverteix que els magistrats tenen l’obligació per llei de revisar les condemnes en favor dels condemnats. I diu: “La permanent expressa la seva repulsa als intolerables atacs abocats contra el Poder Judicial per alguns responsables polítics”. Alhora, diu que els magistrats tenen formació en matèria de gènere i perspectiva de gènere.

Ministres de Podem, com Irene Montero i Ione Belarra, han criticat els jutges perquè, a parer seu, apliquen “malament” la llei. La ministra de Drets Socials fins i tot ha afirmat que una part dels magistrats s’ha erigit en “oposició al govern de coalició”.

El CGPJ recorda que el 25 de febrer de 2021 va aprovar un informe sobre l’avantprojecte de la llei en què advertia que el text implicava una reducció del límit màxim d’algunes penes, fet que obligaria a revisar les condemnes on s’havien imposat penes màximes d’acord amb la legislació anterior. “El quadre penalògic previst per als delictes d’agressions sexuals implicava una reducció del límit màxim d’algunes penes i concloïa que això significaria revisar les condemnes en les quals s’hagin imposat penes màximes”, diuen en el comunicat.

Malestar de les associacions de juristes

L’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) ha assegurat que les revisions i rebaixes de veure tenen a veure amb una “defectuosa tècnica legislativa”. Ha negat que es prenguin les decisions a partir de la perspectiva de gènere. “Això no té a veure amb perspectiva de gènere. Si la ministra pensa això, qui necessita formació és ella”, ha etzibat. El portaveu de l’associació, Jorge Fernández Vaquero, ha dit que la llei no té cap criteri sobre com s’han de fer les revisions de les condemnes. “L’únic criteri que hi ha és quan el codi penal diu que les lleis penals més favorables tenen efecte retroactiu. No sé si dir que la llei és molt clara o que no diu absolutament res, i aquest és el problema”, ha declarat.

A la Unió Progressista de Fiscals també l’han molestat les declaracions de la ministra Montero. En un comunicat ha dit que la feina de revisió de jutges i fiscals es fa amb “escrupolós respecte” a les garanties del procediment i a la llei aprovada al congrés espanyol. I considera que no són admissibles les desqualificacions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes