Maria Antònia Oliver: ‘El premi ha estat una injecció a la vena de pa amb oli, amb tomàtiga i olives’

  • L’escriptora s’ha convertit en el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes · Explica que és una supervivent que ha estat dues vegades a punt de morir-se

VilaWeb
Montserrat Serra
10.02.2016 - 15:59
Actualització: 10.02.2016 - 19:35

L’escriptora, traductora i activista cultural Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946) ha obtingut el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És la quarta escriptora que el guanya (després de Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i Montserrat Abelló). Membre de la generació d’escriptors dels setanta i del col·lectiu Ofèlia Dracs (al costat de Jaume Fuster, el seu company, de Jaume Cabré, Joaquim Soler, Joaquim Carbó…), és autora d’una dilatada obra de gèneres diversos: novel·la negra –amb les aventures de la detectiva Lònia Guiu i amb títols com ara ‘Estudi en lila’, ‘El sol que fa l’ànec’ i ‘Antípodes’–, novel·les més líriques i basades en la realitat –com ara ‘Joana E’ (premi Prudenci Bertrana 1991)–, novel·la fantàstica, guions de ficció per a ràdio, articles periodístics… Així mateix, ha traduït obres de Mark Twain, Jules Verne, Herman Melville i sobretot Virginia Woolf.

La seva trajectòria literària va començar l’any 1970, amb ‘Cròniques d’un mig estiu’, publicada per Joan Sales a Club Editor. I la darrera obra que ha publicat és el recull de contes ‘Colors de mar’, del 2007, publicat a Proa. La seva efervescència creativa en l’àmbit de la literatura i l’activisme cultural durant les dècades de 1970, 1980 i 1990 s’estroncaren arran d’una greu operació de cor i la mort del seu company, Jaume Fuster.

En el vídeo anterior, hem recollit les primeres paraules d’Oliver després de fer-se públic que havia guanyat el Premi d’Honor. Us en fem la transcripció tot seguit.

Primera impressió del premi?
—No em crec que l’hagi guanyat. I quan veig la llista dels guanyadors em fa por, perquè és el premi més important de les lletres catalanes! Havia deixat d’escriure. No podia escriure. Però uns quinze dies abans que els d’Òmnium em trucassin, vaig pensar que no podia ser que no escrivís, que calia tornar a escriure. I el premi ha estat una injecció a la vena de pa amb oli, amb tomàtiga i olives.

Aquest reconeixement també és un homenatge als escriptors de la generació dels setanta?
—Jo crec que sí. A en Jaume Cabré i a mi, crec que sí que és un reconeixement que ens fan ara.

Deveu tenir molt present Jaume Fuster, en aquests moments.
—El premi el vull compartir amb en Jaume.

Heu estat una generació d’escriptors compromesa. És una de les vostres característiques.
—Generalment, la generació dels setanta ha estat molt compromesa, perquè gairebé tots érem d’esquerres. I en aquell temps ser d’esquerres era molt fotut. A mi em varen fer dos judicis. I mira, encara som aquí.

El compromís amb el país de vegades va tapar i qüestionar una qualitat literària que avui es torna a reivindicar.
—La literatura era molt important i l’havíem de fer bé. Per això, que et donin un premi per la teva trajectòria i perquè la teva literatura és bona, és fantàstic.

Heu dit que tornaríeu a escriure. Ja sabeu sobre què?
—Tinc tres o quatre coses que no us diré què són perquè no sé què en sortirà. Jo havia estat quinze anys intentant escriure una novel·la policíaca amb la Lònia Guiu, que explicàs el nostre patiment. Perquè a mi em van trasplantar el cor, després la mort del Jaume; després he tingut un xoc asèptic… Som una supervivent, he estat dues vegades a punt de morir. Però aquesta novel·la no em surt i l’he deixat córrer. Faré una altra cosa.

Maria Antònia Oliver també ha parlat sobre la independència de Catalunya. ‘L’empenta de Catalunya per tenir un estat propi –ha dit– arribarà també a les Illes Balears i al País Valencià. Estic convençuda que hi ha molta gent que tiba.’ Ha dit que tenia la seguretat que veuria la independència de Catalunya, però ja no podia assegurar que veiés la de les Illes Balears i del País Valencià. Tanmateix, ha dit que arribaria i que ella lluitaria per aconseguir-la.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any