29.04.2020 - 21:50
|
Actualització: 29.04.2020 - 22:08
Les principals associacions del comerç –catalanes i de l’estat espanyol– mostraven, diumenge passat en un comunicat, una gran decepció per les mesures adoptades pel govern Sánchez en l’últim decret, per haver exclòs les necessitats que li havien estat comunicades. Feien un èmfasi especial en l’exoneració dels lloguers. El panorama que pintaven era de pura tragèdia. ‘Es preveu que, si no s’atenen aquestes necessitats, el sector comercial del país perdrà gran part dels establiments i els llocs de feina.’ També denunciaven que una simple moratòria del pagament a les pimes no resoldria la dramàtica situació del sector i faria tancar milers d’empreses al detall i perdre centenars de milers de llocs de feina.
En el comunicat tornaven a demanar mesures per a exonerar del pagament dels lloguers els arrendataris mentre els comerços estiguessin tancats i reclamaven d’adequar aquest cost a la realitat del mercat, quan es permeti de tornar a obrir els establiments. Per això, instaven el govern espanyol a promoure un canvi del marc legal de protecció a l’arrendatari contra l’execució d’avals per impagament de rendes i alliberar el comerciant dels anys d’obligat compliment dels contractes. D’aquesta manera, volien afavorir ‘el desenvolupament d’acords entre arrendataris i arrendadors en el període de sis mesos a la reobertura i així reequilibrar les condicions dels contractes, com indiquen experts i empreses amb l’experiència dels països que ja han permès l’obertura.’
De fet, el Gremi de Restauració de Barcelona havia encès el foc feia dues setmanes en una nota enviada al president del Foment del Treball, en què demanava un pla que inclogués tres mesures corresponents a tres estadis. En primer lloc, mentre duri el tancament forçós, el sector proposava la condonació del lloguer amb caràcter retroactiu des del 14 de març, data en què es va decretar l’estat d’alarma. En segon lloc, demanava que quan s’obrin bars, restaurants i cafeteries amb l’aforament reduït, s’abaixi el preu dels lloguers proporcionalment. Per acabar, considerant que els dos anys vinents el turisme serà ‘testimonial’, proposava la revisió a la baixa dels lloguers.
El sector treu fum i la gent cada dia està més preocupada. Entenc perfectament el sentiment del llogater que, tot i voler complir les seves obligacions, encara una situació inimaginable fins ara, en què fa un mes i mig que no li entra ni un euro al calaix, però també entenc que la posició del propietari particular tampoc no és fàcil. En parlo amb un professional del sector. Xavier Perramon és el director comercial de Finques Perramon de Barcelona i em comenta que el govern espanyol es va equivocar molt quan publicà primer la moratòria dels lloguers d’habitatges que la dels locals. ‘Heu de pensar que d’ençà del 14 de març totes les consultes que hem rebut han estat de comerciants preocupats pel seu lloguer i, en canvi, pràcticament no en n’hem tingut cap de particulars. Durant aquells dies i fins el 22 d’abril, en què van sortir les mesures sobre els lloguers de locals, els llogaters i els propietaris han anat negociant sense poder basar-se en cap marc concret.’
El neguit que ha causat aquesta demora el reflecteix a l’entrevista que publica avui VilaWeb a Carme Teixidó, responsable de Som Autònoms, la plataforma de la Intersindical-CSC especialitzada en autònoms. Diu, per exemple, que entre els autònoms hi ha molta desesperació i, referint-se als ajuts que han rebut els llogaters el 22 d’abril, recorda que els han separat en dos. ‘Si pagues el lloguer a un gran tenidor (propietari que té més de deu locals llogats), pots tenir moratòria. Tens el dret de no pagar els quatre mesos vinents. Però els pagaràs més tard. Ara, la majoria no es troba pas en aquesta situació. La majoria dels autònoms paga el lloguer del local a algú que no és cap gran tenidor. I en aquest cas depèn de la voluntat del propietari.’ Més neguit.
I quina és la voluntat del propietari? Evidentment, la casuística pot ser molt àmplia, però hi han fets inqüestionables. El primer és que el sector ha entrat en una etapa en què els lloguers, en general, han d’anar a la baixa, si més no, per l’augment d’oferta que hi haurà amb la desaparició –i la reconversió– dels apartaments turístics. Això pel que fa a l’habitatge. I en el cas dels locals, hi tindrà molt a dir quants acabin tancant. Les xifres de què es parla ara com ara són altes. Per bé que caldrà esperar, ja és un indicador que l’oferta també augmentarà. I contràriament a l’habitatge, on hi ha demanda, en el cas dels locals comercials que es tanquin no acabo de veure d’on pot venir l’interès a tornar-los a llogar, perquè sembla lògic que, durant un quant temps, d’inversions en aquest camp n’hi haurà molt poques.
Això hauria d’assenyalar al propietari el camí a la baixa que apunta la tendència dels lloguers. ‘El consell que donem nosaltres als propietaris que es troben en aquesta situació és que mantinguin el llogater, encara que no els pagui uns quants mesos. Si poden cobrar-ne alguna cosa, millor, però si no els diem que pensin si en aquests moments, amb el futur que es veu a venir, és millor no cobrar durant un temps d’una persona solvent o tenir el local buit’, diu Xavier Perramon. Vet aquí el dilema que hauria de resoldre ràpidament qualsevol qui tingui dos dits de front…
