
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
M’ho han explicat unes quantes vegades. M’ho han dit sovint polítics i alts funcionaris catalans que s’han entrevistat o han negociat coses a Madrid, amb interlocutors amb qui hi ha una certa confiança. Tots coincideixen a dir que, ‘en privat’, els seus interlocutors reconeixen que l’estratègia de persecució judicial de l’independentisme català no treu cap a res i és, a més, fallida. Com que aquestes coses es diuen en privat i jo no les he contrastades personalment, no les podia fer servir periodísticament i, per tant, no n’he dit res fins avui.
Però ara hi ha un canvi que fa reflexionar, molt espectacular. Perquè Francisco Pérez de los Cobos, president sortint del Tribunal Constitucional, va dir ahir, en el darrer discurs abans de deixar el càrrec, que el TC no podia resoldre el problema polític català. Així. Més i tot: va afirmar que les resolucions d’aquest tribunal, des del 2014, no han servit de res. Amb paraules seves, allò que es pretenia ‘no s’ha aconseguit’.
Pérez de los Cobos ho va dir el darrer dia del càrrec i en el darrer discurs. Fins i tot va anar més enllà i va avisar que ara era ‘urgent i inexcusable’ d’obrir aquell diàleg polític que el govern espanyol es nega a obrir. És de doldre que ho diga en l’últim discurs i sobretot és de doldre que, si pensava això, no haja fet res per aturar l’escalada repressiva, quan podia fer-ho. Diuen que Pérez de los Cobos aspira a un càrrec europeu i potser amb aquestes declaracions prova de netejar oportunament la seua imatge. Siga com siga, no es pot negar que aquesta opinió és molt significativa i que despulla l’absurda reacció de l’estat, aquella obsessió per mirar de convertir un problema polític –que demana, doncs, solucions polítiques– en un problema legal impracticable.
Amb aquest discurs, amb aquestes declaracions, ix molt reforçada la posició de tots aquells, no tan sols independentistes, que aquests darrers mesos hem dit una vegada i una altra que l’estat espanyol havia agafat el camí equivocat. Aquesta idea que la repressió judicial podrà solucionar un problema polític és errònia. I això que fins ahir ho dèiem només els qui en discrepem, ahir ho digué, ni més ni menys, el responsable d’aplicar el mètode. Ens n’hauríem de felicitar.
Ens n’hauríem de felicitar perquè, obrint-se aquesta escletxa tan gran en la línia argumental de l’estat, hi ha dues coses que es demostren i que haurien de quedar consolidades, si més no a l’hora d’acréixer la confiança en nosaltres mateixos. La primera és que sabem perfectament on anem i es demostra que entenem molt millor que ells les regles del joc que juguem. I la segona és que no afluixar, com no afluixem ni hauríem d’afluixar, rebenta l’estratègia de l’unionisme. Ells ens volien fer por precisament per a això, perquè nosaltres féssem passos enrere que els evitassen de quedar despullats a conseqüència del fracàs d’una estratègia que ja sabien que no podia funcionar. I, efectivament, com que no hem fet cap pas enrere, s’ha vist que el rei anava nu. Solemnement. A Madrid. En el darrer discurs del president sortint del Tribunal Constitucional.
[Bon dia] –Una forta participació electoral ha aturat, segons les dades provisionals, la victòria de l’extrema dreta als Països Baixos. Si es confirma serà una bona notícia que esperem que tinga continuïtat a França i Alemanya.
–Article interessant sobre Catalunya i Escòcia de l’editor de Strade, Piercamillo Falasca. Afirma que som nacions europeistes i que la nostra passió per Europa precisament seria un bon revulsiu ara mateix, quan tot sembla anar tan malament. I fa una afirmació colpidora: ‘Non saranno mai Scozia e Catalogna ad arrestare l’integrazione europea, ma potrebbero essere la Francia, la Spagna, l’Italia, la Polonia o la stessa Germania.’ Algú n’hauria de prendre nota.
14 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
15.03.2017 | 22:24
Segurament, l’Estat no canviarà d’estratègia. Encara es basen, pel que es veu, en aquella manera de procedir de la època d’Isabel I de Castella. “Sostenella y no enmendalla”. A nosaltres ja ens va bé. Perquè la sensació que dóna Pérez de los Cobos és de desmoralitzat. Només cal mantindre’s com fins ara: units i ferms. I seguir treballant en la preparació de les infraestructures necessàries. També cal somriure, que ja no queden ni dos-cents dies.

Joan Rubiralta
15.03.2017 | 23:19
A mesura que van passant els dies i les setmanes, comencen a sortir veus de dins d’Espanya que no solament qüestionen la judicialització de la política sinó que veuen que la independència serà inevitable perquè ja fa molt temps que el poble català en el seu conjunt ha perdut la por i unes quantes sentències no faran que tornem a obeir i renunciem a la nostra merescuda llibertat que diu el poeta.
El cas que esmenta el Vicent és cert però no hem d’oblidar que també va dir que si hi havia d’haver diàleg hauria de ser a dins de la llei (evidentment espanyola, encara que això últim no ho va dir). El cas és que malgrat les agressions judicials, nosaltres seguim resistents com una roca però també ens movem quan cal i anem fent pujar la llista dels convençuts dins dels indecisos d’abans.
No hauríem d’oblidar que per aconseguir el nostre objectiu cal que la societat civil estigui mobilitzada fins el referèndum a fins a la DUI, atents a les consignes i propostes de l’ANC i Òmnium i del govern català si es dóna el cas, que es produiran aviat i segur que haurem de tornar a sortir al carrer tantes vegades com calgui perquè ens estem jugant el futur de la nostra terra i la dels nostres filles i fills i amb això ni s’hi juga. Totes aquestes circumstàncies que estem vivint ens haurien de fer creure que anem bé i que la fita la tenim molt, però molt a prop. Confiança doncs, i tenacitat. Actuem com el Barça de dimecres passat.

Almar Bosch
15.03.2017 | 23:21
Jo no crec en els que de sobte ‘Han vist la llum’ com el President del TC.
Es com el Pedro Sanchez reconeixent que Catalunya es una NACIÓ, un cop l’han fotut fora del PSOE. Seguim la nostra via que de diàleg no ni haurà.
Per ser Sobirans ens ho hem de creure i crec que per primer cop en moltes generacions, ens podem començar a mirar al mirall sense que ens n’avergonyim.

Muma Soler
15.03.2017 | 23:24
Bé, Vicent, és molt curiós, quan deixen el càrrec es tornen valents. Garía Margallo també.
Dues interpretacions possibles: l’una el poder és mercenari i quan terballen per l’estat no defensen els interesos de tots els ciutadans (en aquest cas els dels catalans) sinó els del ESTAT com a manera d’entendre el poder de manera grollera (un exemple el del Sr Enric Millo que sembla que s’hagi begut l’enteniment). La segona té més mala fe, és donar-nos la raó retrospectivament però quan el mal ja està fet, just per guardar les formes, sense que això canvïi res al propòsit, deixant el mal en mans dels successors que feran mans i mànigues per fer-ho tant o més millor en l’aixafament de catalans.

Ramon Perera
15.03.2017 | 23:26
Quina percepció en tenen, a España, d’aquestes paraules de De los Cobos? L’edició digital de El País en parla força objectivament, però només a l’apartat “Cataluña” amb una crònica des de Barcelona.
El mateix diari en una crònica des de Valladolid, a l’apartat “España” i en data de 12 de novembre de 2015 posa en el titular aquestes afirmacions: “De los Cobos: “El Constitucional no puede realizar juicios políticos” El presidente del alto tribunal afirma que este organismo no puede asumir el papel de los jueces y de los políticos”.
El diari ABC dóna la notícia a l’apartat “España”, però amb un contingut mínim: “[De los Cobos] ha recalcado que es un conflicto que «el tribunal no puede resolver» y ha apelado a que «son los poderes públicos quienes están llamados a resolver mediante el diálogo y la cooperación los problemas que se desenvuelven en este ámbito».”
El mateix ABC ha publicat un vídeo de dos minuts de la declaració i en la mínima part escrita pràcticament només es pot destacar aquest deplorable titular: “El TC reconoce que no puede “resolver” lo de Cataluña”. Una tercera notícia també a l’ABC es pot resumir amb aquest altre titular igualment amb voluntat de disimular: “Presidente del TC descarta vía legal en el problema catalán”.
Aquesta petita mostra concorda amb lo esperable: els mitjans espanyols desvirtuen i amaguen les notícies relatives a Catalunya. Lo que és una mica més novetat és la constatació de que De los Cobos fa boniques declaracions públiques que es contradiuen amb les seves accions de fet com a president del TC. Com diu l’editorial, nosaltres a lo nostre i sense afluixar.

Jordi
16.03.2017 | 00:06
Això que el discurs connecta amb la seva aspiració a un càrrec europeu no em sembla suficient. Potser també hi ha un cert “ajuste de cuentas” amb Rajoy i la seva banda, pels paperots que li han fet fer..

jaume
16.03.2017 | 00:08
X 6 Team

Ramon
16.03.2017 | 09:38
La JUSTICIA ESPAÑOLA que ORDENÓ MEDIANTE SENTENCIA ASESINAR al president Companys …. que no ha rectificado ninguno de los CRIMENES JUDICIALES DEL FASCISMO , que ahora quiere MATAR POLITICAMENTE A MAS …..
¿QUE CREDIBILIDAD TIENE PARA PEDIR QUE SE LA OBEDEZCA ? , la justicia que pone a España en el RANKING MUNDIAL de estados con más asesinatos y desaparecidos del mundo después de Camboya …. ¿estado de derecho ????? ¿ESPAÑA ? ¿vamos a dejar que nos pisen , humillen y quiten la libertad ???? ¿que estamos dispuestos a hacer para evitarlo???? …. esa es la pregunta que debemos responder/nos para saber si ESOS NEOFRANQUISTAS GANARAN O NO !!! si seremos LIBRES O NO !!!

Albert
16.03.2017 | 10:49
Aquest senyor és del PP des del principi de la secta i a més és amic personal del Rajoy, cosa que invalida els arguments del penediment tardà i també d’una espècie de repulsa de final de mandat. A mi em dona la sensació que ja van entenent que amb la utilització dels Jutjats els ha sortit el tret per la culata i per l’amenaça i la por ja s’han quedat sense resposta. No en tenim de por. Ara la por la tenen ells.
Crec que la declaració d’aquest home ha estat manada des de Europa, perquè veuen que la única via que li queda al Rajoy és la del diàleg i el pacte. Veient doncs que és inevitable el canvi de ruta i que el Rajoy ja ha fet el ridícul massa vegades, miren de preparar-li el camí sense haver-ho de dir ell.
Penso que la seva estratègia, havent fallat totes les que han provat, ara serà la de utilitzar les clavegueres que ens han estat culpant de tots els mals del món. Primer de tot, necessiten guanyar temps a veure si poden fer que ens dividim i ens traïm entre nosaltres. Si això no els funciona (fins ara enlloc de funcionar-lis ens ha unit més) i donat que mobilitzar la policia per fer un estat d’excepció els portaria a un descrèdit democràtic ja total a Europa i que per mobilitzar l’exercit necessitarien l’autorització de la OTAN, crec que ja passarien a la inmigració d’agitadors per a poder transformar el pacifisme català en violència i després ensenyar-ho per tot arreu.
No deixarem que passi ni una cosa ni l’altre, però hem d’estar molt atents als canvis de rumb que se’ls vagin acudint. Així i tot, crec que Europa aviat entrarà a arbitrar aquest tema tan absurd com és no deixar votar en una democràcia.

Josep M. Armengou
16.03.2017 | 11:33
Sempre he pensat, i com més va més encara, que allò que farà que el nostre alliberament tingui la grandesa de futur que ens mereixem serà que l’adversari de la nostra llibertat tingui un nivell d’acord amb el nostre repte.
Fins ara, la misèria no-propositiva espanyola és d’una tal envergadura que rebaixa també el nostre nivell. proliferen hooligans a dues bandes.
A propòsit d’això, el debat que s’ha produït aquesta nit passada al Més 3/24 de TV3 ha estat, estranyament, de molt interès. El recomano.

Lluís Paloma
16.03.2017 | 11:34
És extraordinari. Tot. Que algú així digui això, ni que sigui en el moment d’abandonar el càrrec, diu molt del desori que duen a Moncloa. Però és que també és extraordinari aquest mateix desori. És com en aquelles novel·les dolentes en què ens passem 150 pàgines preparant-nos pel terrible enfrontament entre el bo i un dolent excepcionalment temible i poderós, només per a que a l’hora de la veritat aquest dolent corri a refugiar-se en braços de la seva mama al primer clatellot. De veritat el temut Madrid és això? Per què hem trigat 303 anys a desempallegar-nos d’un enemic tan ridícul? És que fa vergonya i tot, vèncer amb tanta facilitat. Vull dir que, quan els militars formen a la següent generació d’ídem, el primer que els hi ensenyen és que un ha de tenir respecte per l’enemic i ha d’estudiar-lo i arribar a conèixer-lo bé. Però quan veus que l’enemic que tens al davant es complica la vida cada dia posant-se de peus a la galleda a cada passa, a la vegada que exhibeix orgullós una completa falta de coneixements i d’educació (un president del govern que no sap ni gota d’anglès i que a sobre es munta uns lapsus lingüístics antològics, o un [ex-]ministre d’Exteriors que aconsegueix posar-se a tot Occident en contra simplement per no saber “aparcar” una sèrie d’obsessions territorials), el que et preguntes és: “això és un enemic o bé un ‘gag’?” Si això fós una obra de teatre ja podríem demanar que ens tornessin els diners (doble sentit deliberat).

Quico Picas
16.03.2017 | 11:35
doncs a mi em fa autèntic terror pensar que en algun moment els pot entrar la sensatesa i se’ls acudeixi practicar la solució política, pactar el referèndum i posar TOTA la seva maquinària i recursos a fer campanya pel no. T’imagines La sexta, la 4, 8TV, Antena 3, Tele 5, TVE, LA 2, La Vanguardia, El Periódico, La Razón, El Mundo, ABC etc. contra mitja TV3 i el Punt?
Llavors si que perdríem! Cames li van faltar al Cameron a la PRIMERA enquesta q donava la victòria del si per anar a Escòcia a fer campamya pel no! Deixa’ls, deixa’ls que vagin fent animalades, encara que això suposi que algun dels nostres pot passar algun tràngol desagradable (en Rull va dir, ho vaig sentir en directe, que hi estàven diaposats). I no és que jo ho desitgi.

Andreu Fàbregas
16.03.2017 | 11:36
Un dia més amb bones noticies per a la nostra causa. Sembla mentida la rapidesa en que poden succeir-se de vegades les coses en política. Malgrat que pareix que estem com en unes muntanyes russes, la línia, en dens de serra, dibuixa clarament una forma ascendent en l’optimisme per a nosaltres. D’aquest Perez de los Cobos, amb tot i les seues paraules de derrota, la seva cara encara deia moltes mes coses d’abatiment.
Jo era moderadament optimista envers el traumàtic que podia ser el desenllaç i la ruptura de Catalunya amb Espanya. Pronosticava que hi hauria una intervenció de la U.E. i que ens imposaria a Espanya versus Catalunya una solució d’entremitjos: Catalunya ser república independent, però, en les qüestions de relacions amb la U.E, formant part d’Espanya en una mena de tractat. Ara, si a això del Cobos i afegim lo de fa breus dies: la forta bufetada de la Comissió de Venècia al govern d’Espanya (que jo crec que, apart del escrit oficial de tal Comissió, també hauran rebut els mesetaris un sever correctiu i advertiments de la U.E. en privat que, òbviament, no es faran públics). I, per no allargar-me no afegiré altres detalls molt significatius també al nostre favor. Amb tot ja m’atreveixo a somiar que potser amb Espanya no hi tindrem una trencadissa molt dolorosa, En síntesis seria:
. Des d‘ara I fins a mitjans de juny, del govern d’Espanya nomes en veurem “farols” grandiloqüents, mols brams i soroll i “poques nous”.
. Aprovarem la nostra llei de transitorietat, amb mes o menys escàndol i posturetes teatrals dels unionistes; també dels nostres en veurem teatre, del bo. I data concreta per al referèndum, a finals de setembre. Mentre el govern d’Espanya s’ho mirarà amb impotència, sense fer-hi res.
I d’aquí ja salto a més endavant, en el procés d’anar transformant les dinosaures lleis d’Espanya en les nostres pròpies, de “fórmula 1”. Això si, amb tranquil·litat, sense preses (parlo d’anys). I Espanya conformar-se amb no perdre-ho tot de nosaltres, que li haurem d’anar pagant una part del seu astronòmic deute internacional. I discutint molt, és clar, en el repartiment dels actius econòmics que te Espanya a Catalunya. Però, al cap i a la fi, Espanya no voldrà quedar massa renyida amb la República Catalana.
Perdoneu-me, King va dir: “He tingut un somni…” De vegades, els somnis es fan realitat…

Pep
16.03.2017 | 12:57
Les paraules d’en Pérez de los Cobos no venen d’una súbita convicció democràtica. Ca! Hi ha un pòsit de fracàs en el discurs perquè saben que no tenen altra estratègia. S’han d’aferrar a la Constitució, a la llei, com a únics arguments suposadament democràtics per no haver de descobrir l’arsenal repressiu antidemocràtic (en el seu ADN no cap el diàleg). Si la via judicial fracasa, només els queda la repressió. Pel compliment de la seva llei, els tribunals encara els fa homologables a Europa. Dins l’estupefacció ho poden entendre en lògica d’Estat, però si això no va enlloc… què els queda?
S'ha afegit la noticia a Favorits