‘La tertúlia proscrita’

L’OTAN i el pesat terraplanisme espanyol

  • L’espectacle organitzat a propòsit de Ceuta i Melilla cal mirar-lo amb sang freda: Espanya sempre perd quan no juga tan sols amb les seues regles

VilaWeb

Avui comença a Madrid una cimera de l’OTAN i, com sempre, Espanya intenta aprofitar l’esdeveniment per a agranar cap a casa tant com pot. Aquesta vegada a propòsit de Ceuta i Melilla, és a dir, a propòsit de si l’anomenat “paraigua de l’OTAN” aixopluga les dues ciutats o no.

La qüestió és que Espanya forma part de l’OTAN, però Ceuta i Melilla no. Perquè són a l’Àfrica. I, per tant, en cas d’un atac marroquí sobre aquestes dues ciutats l’OTAN no té l’obligació d’acudir de manera automàtica a defensar-les, braç a braç amb l’exèrcit espanyol.

Com tots sabeu, en teoria –a la pràctica ja veuríem què passaria– si un país membre de l’OTAN és atacat en el seu territori tots els estats membres tenen l’obligació d’acudir a defensar-lo. Però, i aquest però és important, només en el cas que l’atac passe dins els límits del Tractat de l’Atlàntic Nord. Que són ben explícits.

Mirem-ho: segons la redacció original de l’article 6 del Tractat de l’Atlàntic Nord, un atac hauria de ser respost per tots els estats en el cas que passàs “en els territoris de qualsevol de les parts a Europa o l’Amèrica del Nord, als departaments algerians de França, en el territori de Turquia o en les illes sota la jurisdicció de qualsevol de les parts a l’Atlàntic Nord per sobre del Tròpic de Càncer”. La redacció és claríssima i ningú no pot discutir que l’Àfrica resta fora d’aquest àmbit d’actuació, tret de les illes al nord del Tròpic de Càncer, que inclouen, per tant, les Canàries i les Açores.

Quan Espanya va entrar a l’OTAN hauria pogut provar d’exigir que es retocàs aquest article. No hauria estat la primera volta que es feia: després de la independència d’Algèria es va haver de modificar el tractat per excloure els departaments a l’Àfrica que havien estat francesos fins aleshores. Precedent que, al capdavall, era molt bo per al govern espanyol. Si una part de l’Àfrica francesa havia fet part de l’OTAN, per què no, doncs, en podia fer part ara l’Àfrica espanyola?

Tanmateix, el govern espanyol no ho va fer, no va negociar res –ací teniu el protocol d’accés i veureu que no s’hi fa cap referència ni a Ceuta ni a Melilla. Madrid no va reclamar res aleshores. I doncs? No ho va fer per no haver de reconèixer que Ceuta i Melilla són ciutats africanes. Tot i el detall que ho són per la raó senzilla i elemental que són a l’Àfrica.

Espanya ara pretén, i ahir diversos polítics espanyols van fer declaracions molt agosarades en aquesta línia, que l’OTAN assumesca la seua tesi peculiar, que diu que Ceuta i Melilla en realitat “no són a l’Àfrica perquè són europees”. Però ja deveu haver observat tots la manipulació tan elemental que inclou el sil·logisme: es parla d’una realitat geogràfica (“Àfrica”) però no es contraposa a una altra realitat geogràfica, sinó a una de política (“europees”). Massa evident.

Tant, que ahir mateix el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, quan els militants periodistes espanyols li feren preguntes sobre aquesta qüestió, va evitar de comprometre l’aliança, tot afirmant que l’article 6 ja estableix l’abast territorial de la clàusula de defensa col·lectiva i que no hi havia res a parlar. Espanya, però, com ha fet tantes vegades, encara li va respondre inventant-se que és responsabilitat de cada aliat d’establir-ne els límits geogràfics. Sense ni molestar-se a dir on ho permeten, això, els tractats i en quin article es basarien. Però també passant per alt, com si la realitat no els fes ni fred ni calor, els importants precedents que hi ha. Per exemple, passant per alt que l’estat americà de Hawaii no forma part de l’OTAN perquè s’escau fora del seu àmbit d’actuació, al Pacífic –i els Estats Units no ho reclamen, malgrat que Hawaii ha estat amenaçat per Corea del Nord. O un altre precedent claríssim, que és que el Regne Unit no va rebre el suport de l’OTAN quan va fer la guerra contra l’Argentina per les Malvines, malgrat anar-hi invocant que el seu territori havia estat atacat.

Siga com siga, la qüestió és que el terraplanisme espanyol no defalleix mai. Ells no es cansen de fer el ridícul. Sempre van a traure’n tant com poden, sense respectar les regles que s’han donat entre tots ni acceptar la raó, per més evident que siga.  Bé ho sabem prou nosaltres, i sabem també com poden arribar a ser de pesats i cridaners. Però us recomane de mirar-vos-ho, tot plegat, una mica de lluny, amb sang freda, i no perdre de vista que, per més maniobres de tafur que facen, i per més titulars de diaris que s’inventen per a mobilitzar la parròquia, sempre perden quan la cosa no es resol exclusivament amb les seues normes i dins el seu corral. I quan hi ha evidències que no són interpretables. Com ara que l’Àfrica és l’Àfrica i Ceuta i Melilla en formen part.

 

PS1. Mireu la fotografia que acompanya aquest text. Tots els cartells de la cimera són en anglès i en francès, les dues úniques llengües oficials. Un bany d’humilitat, supose…

PS2. Parlant de fronteres, avui hi ha presentació de Fronteres a Palamós, a les set a la Gorja; i dijous a Esparreguera. Si en teniu ganes.

 

VilaWeb necessita molt el vostre suport. Per això si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors. És gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar existint i oferint-vos cada dia accés obert a tots els articles. Però imagineu-vos què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara. I penseu si no és, per això, el moment de fer vosaltres també el pas que ja han fet més de 22.000 lectors.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any