Fabre, el paradís de les joguines de fusta importades de tot Europa

Al número 84 del carrer d’Aribau de Barcelona, l’aparador de la llibreria Fabre és un petit escenari ple de vida. Joguines de fusta, animals de peluix, trencaclosques i llibres originals són un petit tast d’allò que ens espera a dins. A cada moment de l’any, una temàtica diferent omple aquest espai rere els vidres. També a dins. Ara els calendaris d’Advent i les postals de Nadal ja treuen el cap pertot arreu. Som en un paradís de regals exclusius en què predominen els jocs, de taula i de més abast, fantasies d’entreteniment fetes de fusta, capsetes de música amb melodies com la del Patufet, i llibres, contes il·lustrats per a infants, i petites obres de literatura infantil, juvenil i per a adults. També hi ha llibres d’aprenentatge de l’alemany, perquè aquesta llibreria és coneguda com la llibreria alemanya, l’especialitat que va aterrar a la Fabre gràcies a Martha Geigle, que va comprar la botiga a l’antic propietari cap a l’any 1950. Un negoci que gairebé cent anys abans, l’any 1860, havia obert J.M. Fabré, un francès que es va especialitzar en publicacions tècniques, culturals i artístiques.

Fugint de la Segona Guerra Mundial, Geigle havia deixat el seu país per venir a viure a Barcelona. I ací va dedicar-se a la importació de tot allò que a Catalunya no es coneixia: articles de confiteria, drogueria, perfumeria i postals. Tot era molt selecte, innovador, en aquella Barcelona de postguerra. No es coneixien, per exemple, els pastillers, les capsetes per a portar pastilles de medicació. Però la botiga es va acabar especialitzant en llibres en llengua alemanya i joguines de fusta.

“Sempre van tenir una clientela de nivell econòmic mitjà i alt. Les joguines de fusta de molta qualitat, si les comparem amb les de plàstic, tenen un preu més alt”, explica Eugènia Pujol, actual gerenta de la botiga que va comprar l’àvia del seu marit, Martha Geigle. La Fabre havia passat abans al fill, Karl-Heinz, però –segons que explica Pujol– ell ja no va estar darrere el taulell, de cara al públic, i d’aleshores ençà el van portar dependentes, fins que ara fa dotze anys, arran de la davallada dels números del negoci, l’hereu següent, el seu marit, va decidir que tancava. Però Pujol va veure que la botiga podia anar bé. Va deixar la feina i va entomar la missió d’aixecar els comptes.

Més llum a la botiga

La primera cosa que va fer va ser canviar l’enllumenat de la botiga i treure un envà per guanyar claredat. Una llum molt més càlida va il·luminar l’aparador de tal manera que, segons que explica, hi havia gent del barri que hi entrava perquè es pensava que s’havia inaugurat un negoci nou. A la calidesa de la llum s’hi va afegir una atenció a cada client molt més personal. “El tracte al client ens caracteritza”, diu Eugènia Pujol.

Va ser un gran canvi, però, per alleugerir l’economia, també va caldre una nova ubicació. Ara fa set anys i mig, la llibreria va obrir a l’adreça on és ara, al carrer d’Aribau, 84. Han mantingut els clients de tota la vida de la rambla de Catalunya i n’han fet molts més del nou barri. I de clients de fora de Barcelona, també en tenen, saben que la llibreria atresora articles que no es troben enlloc més. És el cas de les postals de Nadal antigues que vénen a comprar de ben lluny. “Som una botiga de tradicions alemanyes, i tant per Nadal com per Pasqua, els motius d’aquestes celebracions omplen l’espai”, explica Pujol. I afegeix: “Les postals antigues s’importaven d’Alemanya i Bèlgica i encara n’hi ha caixes plenes.” Són gairebé peces de museu, però les venen a un euro i mig.

Tenen figuretes de col·lecció, miniatures de fusta en capses de mida de mistos, angelets de la firma Wendt & Kühn, que cada any en treu un de nou. Cada figura ha estat tallada individualment. I també trobem matrioixkes d’Ucraïna. “L’última comanda ja va ser més complicada de rebre”, diu.

De coses ben curioses i singulars, en tenen de tota mena: baldufes, capsetes per a guardar les dents que cauen amb un ratolí assegut a sobre. Boles que simulen la neu que cau si les tombes, trencaclosques, disfresses, titelles, bitlles i calidoscopis. Tens la sensació de passejar per una fireta plena d’al·licients i entreteniment.

Les joguines de fusta arriben de Suïssa, d’Àustria, de França, d’Ucraïna, de Polònia, de Lituània i de més llocs. De Barcelona, també n’hi ha. Veiem globus de la Terra amb llum, en català i en castellà, igual que els llibres per a infants fins a deu anys, en totes dues llengües i en alemany, tots triats de manera molt exclusiva. Per a adults, són en alemany. “Tenim molta rotació de llibres i sempre introduïm novetats”, apunta la gerenta.

Editorial Selva

Un altre negoci que havien tingut era una editorial pròpia, amb el segell Selva, perquè la fundadora provenia de la Selva Negra. Feien llibres encunyats antics, però dels vuit títols que havien fet, ara tan sols hi ha els dedicats al ferrocarril i al circ.

Tanta varietat en aquest paradís dels llibres bonics i els jocs que entusiasmen ha fet molt per assolir la missió de redreçar les finances i consolidar l’activitat de la botiga. Eugènia Pujol volta per les fires de joguines més importants: “Mirem de portar sempre coses que no hi hagi en unes altres botigues. I allò que no tenim, però podem aconseguir, potser no ho tindrem l’endemà, però ho portarem.”

Estirant el fil d’aquest balanç tan bonic de la botiga que gràcies a Eugènia Pujol no va haver de tancar, ens descobreix que ella, de petita, a l’estiu ajudava la seva àvia materna en una botiga d’ultramarins al poble. “Era un poble petit de Segòvia, i des dels sis anys hi donava un cop de mà. No em deixaven tallar embotits, però sí cobrar a la caixa. Era molt petita, i la gent mirava que ho hagués fet bé”, explica. I encara més, els seus pares havien tingut una botiga de roba al mercat de Sant Antoni. Tota aquesta experiència familiar segurament va ser una mica d’escola per a ella, que ha aconseguit de donar la volta als números. “Estar molt al darrere del negoci amb novetats i amb un bon tracte a la gent”, diu, ha estat clau en aquesta missió assolida.

Tal com fem per sentir les petites capses de música, l’Eugènia, amb la seva constància i il·lusió, ha donat corda a la llibreria que havia obert l’any 1860 i que venia llibres en francès, anglès, alemany i italià, a més del castellà. Tot això abans que n’agafés les regnes l’alemanya que va voler importar bones joguines i llibres del seu país, i que avui la tercera generació de la seva família continuen important en la llibreria que s’ha convertit en la més antiga de la ciutat.