És sumant victòries que ens fem forts

L'operació que va forçar Adrià Carrasco a l'exili no pretenia desarticular res. Era una operació punitiva i d'advertiment, part de l'acció política de l'estat espanyol

Vicent Partal
Vicent Partal
11.01.2021 - 20:51
Actualització: 11.01.2021 - 20:02
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Hores després de la retirada definitiva de l’ordre d’extradició contra el conseller Puig, Adrià Carrasco va reaparèixer ahir a Barcelona amb plena llibertat, a la llum del dia. És el primer exiliat que ha pogut tornar. La justícia espanyola, que el va acusar, a ell i Tamara Carrasco, ni més ni menys que de terrorisme i de rebel·lió, ara ni tan sols s’ha dignat a explicar-nos com és que finalment ha retirat l’ordre de crida i cerca. En un simple comunicat, fred i insuls, impersonal com tot allò que fan, la magistrada s’ha limitat a plegar veles, perquè “no ha resultat degudament justificada la perpetració de l’il·lícit penal”. Amb aquests mots, tres anys després, esborra totes les ombres sobre el futur d’aquest xicot d’Esplugues de Llobregat a qui la repressió va forçar a viure gairebé tres anys a l’exili, a Bèlgica.

Anem sumant victòries, doncs. Ja ho sé que per a alguns tot són simplement victòries individuals, explicables tan sols cas per cas i sense relació amb el conjunt de la lluita col·lectiva, que no aporten res d’especial, en definitiva, al combat per la independència. En discrepe, emperò. En discrepe molt.

Perquè estic convençut que no podem pensar en la macrocausa contra l’independentisme català, en cap ni una de les seues accions, en termes judicials, sinó en termes punitius, polítics. O ens equivocarem molt tots plegats. No és que en aquest cas no hagen trobat res, el famós “il·lícit penal”, amb què puguen justificar el seu atac desproporcionat: és que ja no cercaven res d’entrada. O què us penseu? La detenció de Tamara Carrasco, l’operació que va forçar Adrià Carrasco a exiliar-se, no pretenia desarticular res. Era una operació punitiva i d’advertiment, una part de l’acció política de l’estat, que no servia per a castigar ningú per allò que havia fet dies abans, sinó per a espantar tothom pel que pogués fer demà. D’ací vénen la desproporció i l’absurd.

Tanmateix, finalment, resulta que un jove d’Esplugues de Llobregat i una xica de Viladecans no solament no s’han espantat sinó que han plantat cara, i amb això, amb la seua manera de fer natural i directa, han aconseguit de doblegar l’estat espanyol, despullar la seua feblesa i recuperar, ells en primer lloc però juntament amb ells una mica tots, la llibertat.

Que no s’enganye ningú: només la Tamara i l’Adri, i les famílies i els amics, saben fil per randa el calvari que han hagut de passar. No ha estat gens fàcil. I ni de bon tros agradable. Però ara tots dos poden dir amb el cap ben alt –i nosaltres també podem dir-ho al seu costat– que si ells ho han pogut fer com a individus tots ho podem fer com a poble. I aquesta és la lliçó que en retinc, una lliçó que crec que és evident que transcendeix els fets concrets i personals, les causes individuals. Amb perseverança, sense defallir mai, sense intentar vies aparentment fàcils, sense renunciar mai a res i resistint la repressió i combatent-la i denunciant-la, derrotar la repressió és possible. Espanya, graveu-vos-ho bé al cap, no és omnipotent. I comprovar-ho, en aquest cas veient l’Adri com passeja lliure pels carrers d’Esplugues, ens fa forts a tots.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
11.01.2021  ·  22:29

Som i serem!

Ramon Perera
Ramon Perera
11.01.2021  ·  22:32

“Només la independència té sentit”
“És sumant victòries que ens fem forts”
“Amb perseverança, sense defallir mai, […], sense renunciar mai a res i resistint la repressió i combatent-la i denunciant-la, derrotar la repressió és possible. Espanya, graveu-vos-ho bé al cap, no és omnipotent.”

El títol de l’editorial d’ahir, el de l’editorial d’avui i la frase més important de l’editorial d’avui. No es pot demanar un millor full de ruta.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
11.01.2021  ·  22:47

És una gran noticia que l’Adri pugui passejar lliurament per on vilgui. Me n’alegro molt per ell, la seva familia i amics, perquè l’Adri és nostre i és l’Adri de tots. Haguera pogut ser el meu fill, nebot, cosí o veí, com bé dius Vicent, no importava si havia comés un delicte o no, el que importaba era espantar a la gent jove. Feliçitats Adri!!!

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
11.01.2021  ·  22:55

#Indesinenter
Sense defallir.

Josep Usó
Josep Usó
11.01.2021  ·  22:58

Es tracta de persistir i de perseverar. Cada vegada que algú decideix no rendir-se, reaccionar, s’acaba veient que Espanya no és omnipotent. I a cada victòria, per menuda que siga, augmenta la feblesa de l’adversari. Com diuen els ribassers, cada pedra fa paret, per xicoteta que siga. De moment, cal felicitar l’Adrià. Seguim.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
11.01.2021  ·  23:03

Per fer-ho curt, que ho diga BARTOMEU MESTRE i SUREDA “BALUTXO” AL PI DE LES 3 BRANQUES.

Sentim-lo….ens eriçonà la pell.

https://www.youtube.com/watch?v=7JfzXWuTilI

Josep Blesa (València)

Glòria Aladesa
Glòria Aladesa
11.01.2021  ·  23:42

Tot i que celebro la notícia i llegeixo amb goig compartit el què dius… em venen al cap altres tants/ i antes represaliats que per ells/elles espero pugui servir-los-hi, que aquesta follia jurídic -repressora instaurada es paralitzi davant l’evidència, que és social i no penal.

Josep Jallé
Josep Jallé
12.01.2021  ·  00:08

Enmig de tanta repressió sostinguda aquestes realitats de fa pocs dies, Puig i Carrasco, reviscolen les voluntats de seguir en la lluita per la llibertat de tothom. Les pandèmies físiques tard o més tard tenen remeis com ho son les vaccines. Però les pandèmies psíquiques que pateixen tota aquesta caterva de perseguidors nostres, no tenen possibilitat d’endreçament. Només es possible que no ens malmetin més la vida que fotent-los fora dels nostres sistemes de vida i de relació social.
Democràticament a la propera ocasió no malbaratem el nostre compromís per la llibertat: votem sense ambigüitats pels que tenen clar que només hi ha un camí per a fer-los fora de les nostres institucions: prosseguir amb l’1-O i cap a la D.U.I.. Salut!.

Josep Gualló
Josep Gualló
12.01.2021  ·  00:11

ESPANYA GRAVEU-VOS-HO BÉ AL CAP, NO ÉS OMNIPOTENT

Els jutges del jutjat estan fent aigües per totes bandes. Per si no fossin prou els clatellots que estan rebent per totes bandes, que tenen ben guanyades per mèrits propis, ara intenten que no se sàpiga que han fet dues relliscades colossals, simplement no parlant-ne.

Fa poc temps van declarar no culpable, la Tamara Carrasco, desprès d’haver-li fet passar un calvari de gairebé tres anys, a ella i la seva familia. Simplement queda lliure sense càrrecs i sense cap compensació. La noticia no es publica, i fan com la quitxalla que es tapen la cara i diuen: “no hi soc”. Pensant que si ells no veuen als altres, els altres tampoc els veu a ells.

Ahir, l’Adrià Carrasco, va tornar a Esplugues procedent de l’exili a Bèlgica perquè els jutges del jutjat han retirat l’euroordre que pesava sobre ell. Tres anys de calvari i cap explicació ni compensació igual que la Tamara. I la mateixa tonteria de pensar que si no surt a les notícies, ningú coneixerà el seu ridícul. Quan ho fa la quitxalla provoca somriures al constatar la seva innocència. Quan ho fan els jutges del jutjat, provoquen fàstic, rabia i menyspreu.

Tota aquesta macro operació contra ciutadans indefensos, la van muntar perquè agaféssim por i ens portéssim com nens obedients. El que han aconseguit és demostrar que és de tontos tenir por dels titelles.

El 14-F tenim una cita amb les urnes. Tots tenim l’obligació moral de fer campanya pel partit que més ha lluitat per la independència i per fer que aquests disbarats que fan els jutges del jutjat siguin coneguts i que també sigui coneguda la connivència que ERC té amb ells.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
12.01.2021  ·  00:49

Està clar que a banda de la independància la úinica forma de lluitar contra la represió és fent que provoqui exactament el resultat contrari del que persegueixen els represors. Només deixaran de reprimir quan vegin que reprimir es gira contra ells.

Salvador Molins
Salvador Molins
12.01.2021  ·  04:45

Tradueixo Ramon Perera, per dir el mateix amb unes altres paraules: Aquesta és la veritable i planera unitat estratègica que ens cal:
Reafirmem el 1r d’octubre, completem la nostra DUI, la que van votar els nostres parlamentaris el 27 d’octubre del 2017, i complim el mandat d’edificar la República Catalana Independent començant sense pausa ni falses gesticulacions per Waterloo. Aquest proper 14-F votem de la mateixa manera i en el mateix sentit que ho vam fer l’1 d’octubre del 2017. Votem tots junts qui de veritat s’hi comprometi. No votem els que renuncien abans de persistir intentant confraternitzar amb l’enemic de Catalunya, ‘com més ens ajupiem més ens picaven’ constatava Rosa Parks. I, a banda de tot això, repetir que ‘els jutges del jutjat, provoquen fàstic, rabia i menyspreu’, tots aquells, que són infinitat, que han callat i encara callen davant tanta repressió, injustícia i ignomínia. Fora de Catalunya tots els jutges covards i espanyols!

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
12.01.2021  ·  05:46

Felicitats a l’Adri Carrasco i a tots els llutadors per la llibertat.
Mateixa pregunt d’ahir: encara que Espanya hagi “plegat veles” algú em pot explicar com això ens porta ni que sigui un mil·límetre més a la. vora de la independència ? Perquè Espanya seguirà reprimint, i aquí es continuarà tancant a la presó o arruïnant la vida a les persones per penjar pancartes o simplement per dir que volen la independència. I ja hem vist que llevat de comptades excepcions (si el MHP fos a França sense ser eurodiputat ja faria dies que l’haurien extradit) a Europa li llepa un peu què passi a Catalunya.
Perquè no se’m digui aixafaguitarres vull recordar les vagues de fam de presos de l’IRA els anys 80: varen portar la independència o la lluita pels drets dels irlandesos més aprop ? Doncs no. No va ser fins que l’acció interior dels irlandesos al nord, la voluntat negociadora d’una part de l’independentisme, que mai es va rendir, i un canvi de mentalitat a Londres (TOTES tres coses, no una !) es varen combinar que es va tirar endavant. I encara no hi són !! Les victòries judicials són això, victòries judicials individuals. Igual que a l’Adri Carrasco aquesta jutgessa li ha arxivat la causa, si li hagués tocat un titular del 13 qualsevol, encara estaria al mateix lloc. O sinó recordeu en Jordi Pesarrodona, agredit i humiliat per un policia i a qui una jutgessa de Manresa ha condemnat per agressió.
L’optimisme està molt bé, però n’estic una mica tip de moments històrics i de constructes teòrics per donar-nos ànims. El que necessitem és una avaluació realista de la situació, una dosi sideral de realisme i treball continuat i planificació. Per la resta correm el risc de convertir-nos d’un moviment social majoritari, renovador i alliberador, a una colla de nostàlgics parlant de la república en institucions fictícies sense cap mena de rellevància. Tal i com succeïa els anys 50 i 60 del segle XX amb els governs de la III república a l’exili, pels quals el règim franquista estava sempre a punt de caure, o amb el fantasmagòric president intertí de Veneçuela, em Juan Guaidó.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
12.01.2021  ·  07:14

Senyor Gilibert, ni compartim amb Irlanda un passat de violència terrorista (un mal termini de comparació ha triat), ni es pot esperar (ni amb esperança ni sense) un canvi d’actitud de l’Estat de torn (un altre mal termini de comparació: la democràcia del Regne Unit)
I tot això, per què? Per dir que cal fer encara molta feina? Esclar, que cal. El problema és no compaertir l’agenda del projecte, i pensar que les tauletes de diàleg ens portaran el canvi d’actitud impossible d’Espanya (no de cap dels seus governs)
Per tant, victòria judicial al sarró i posada en evidència dels neoautonomistes i neoprocessistes de la marxa llarga i sine fine.

Ignasi de
Ignasi de
12.01.2021  ·  07:23

Lamento profundament que no s’ens convoqués a la població a rebre a l’adrià Carasco. Es va preferir un acte polític controlat?

Pep Agulló
Pep Agulló
12.01.2021  ·  08:48

“És sumant victòries que ens fem forts…
És el vaccí contra la patologia del colonitzat…

josep soler
josep soler
12.01.2021  ·  08:52

El Règim franquista retira l’acusació perquè ja ha aconseguit bona part del càstig. Tres anys a l’exili per una manisfestació és una pena altíssima. Ho han fet amb una apagada informàtiva total en els mitjans espanyols perquè no ho sàpiguen els espanyols.

No oblidem que els jutges espanyols amb tota la intencionalitat del món prevariquem contra les minories nacionals de l’Estado. En un país amb un autèntic estat de dret, la prevaricació d’un jutge és un cas penal. En Espanya és motiu de medalla i augment de sou.

No només no els importa el que diguem nosaltres, o l’ONU, o qualsevol tribunal europeu: al Règim encara els fa sentir més fort pixar-se en els drets fonamentals dels catalans i bascos. Als franquistes els fa sentir-se en el club dels grans estats que estan per sobre de la justícia universal com USA, Xina, Rússia que quan els dona la gana i invadeixen un país digui el que digui la resta d’estats de l’ONU.

Estem sols. Només guanyarem Junts i haurem d’abatre mur darrer mur, el primer és desemmascarar als col·laboracionistes que tenen el Parlament submís a canvi de 3.000 sous de càrrecs electes.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
12.01.2021  ·  09:05

Indesinenter ( “sense aturar-se, incessantment”).

Joan López
Joan López
12.01.2021  ·  09:08

Un petit estat pero molt democratic:Belgica,està deixant a la GC I mes cossos represius espanyols,com uns autentics mentiders I hem fà pensar que si al 17A haguès mort un ciutadà Belga,ara sabrien mes sobre aquet atemptat de falsa bandera.
Negociar amb als botxins,mai,mai,mai
Visca catalunya lliure

josep SELVA
josep SELVA
12.01.2021  ·  09:16

Victòries? el poble català es conforma amb tant poc que les engrunes li semblen pa

Xabier Ikatzategi
Xabier Ikatzategi
12.01.2021  ·  09:34

… i si Carrasco i Carrasco poden derrotar l’estat, els partits no tenen excusa per mantenir el principi de realisme i empassar-se el relat de l’estat

Albert Miret
Albert Miret
12.01.2021  ·  09:40

Fa temps que tinc la sensació i gairebé la seguretat que són venjances personals de la Guàrdia Civil contra tu o contra mi, perquè t’han vist en una manifestació o perquè t’han vist en la foto d’un diari, o simplement perquè escrius la teva opinió  en algun diari. Llavors, invertint el que seria legal, és el GC el que li demana l’ordre per detenir-lo. Si heu entrat mai en uns jutjats, la sensació és d’estar en una taverna de poble on tothom xerra fent pactes i acordant qui va cap a l’escorxador o qui va cap a casa amb càrrecs o sense. Si és així, llavors tots podem anar a l’exili o a la presó en qualsevol moment, perquè l’autèntic motiu és ser catalans, i això, com ser jueu, no pots evitar-ho.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
12.01.2021  ·  09:54

‘L’Estat té una total impunitat en els seus actes? S’ha de plantejar d’aquesta manera. Si no és impune, caldrà que el jutge del cas dels germans Carrasco expliqui per què va determinar aquesta persecució sense proves. Per què va fer cas de la instrucció de la guàrdia civil, quan ja hi ha més que proves de la seva parcialitat, i el ministre d’interior haurà d’explicar com és que segueix mantenint en el seu càrrec a un presumpte delinqüent, Baena. No té cap responsabilitat en l’informe que s’ha fet sota el seu dictat? I el fiscal Zaragoza haurà d’explicar com en ple judici contra el procés com és que compartia amicalment amb Baena a Sant Andreu de la Barca, i intercanviaven opinions, ves a saber si delictives.
En resum, l’Estat, s’ha comportat de forma delictiva en el cas dels Carrasco, i haurà d’explicar per què i quines sancions proposa per als culpables. O és que sempre haurem de tolerar que els servidors del poble actuïn contra aquests ciutadans sense que tinguin cap responsabilitat? On ho diu la Constitució que els servidors de l’estat són impunes en els seus actes?

Josep Salart
Josep Salart
12.01.2021  ·  10:07

Ells juguen a fer mal i, més d’hora que tard, des de casa, veurem com es maten entre ells.

Mentre tant, ens calen accions i actituds que nosaltres individualment podem fer. Com no tenir por, no votar ERC i no ser pessimistes. I cancel.lar els comptes de les entitats bancàries, òstia. No tingueu por de la pensió, carai..

La marta Rovira i la Gabriel, també podríen ajudar a tornar, doncs encara ho tenen més fàcil que aquesta gent que a patit tant. ¡¡

Salvador Aregall
Salvador Aregall
12.01.2021  ·  10:18

L’Adrià Carrasco ha tornat a Barcelona després de tres anys d’exili a Bèlgica. Se l’havia acusat de terrorisme, sedició i desordres públics per informes falsos de la guàrdia civil. Acusat inicialment per l’Audiència Nacional (antic TOP) i passar per una desena d’instàncies judicials. Ha sigut un jutge de Granollers el que ha arxivat la causa per no trobar proves que acreditin el delicte. Això és una victòria?. Les Guàrdia Civil pot dir mentides i arruïnar la vida de les persones sense cap conseqüència?. Els jutges poden retardar la causa per tal que la víctima acabi pagant la mateixa pena sense ser jutjat?. Això és una victòria?. Avia’m Partal en l’editorial d’avui t’has passat amb la poesia. Ni la Tamara ni l’Adrià volien ser exemple ni herois, són com jo, per això se’ls va acusar i perjudicar, perquè jo ho tingui en compte i no surti al carrer, a les autopistes o a l’aeroport. No hi ha ningú en aquest país que tingui cap dubte sobre l’objectiu instrumental de la repressió. En aquests tres anys que han passat des de l’1 d’octubre del 2017 hem perdut molt, molt. No ens ha de fer por dir-ho. L’estat espanyol ha aconseguit esmicolar el lideratge i aturar la nostre revolta. No ens ha de fer por dir-ho. Estem malament, molt malament. Ens enfrontem a unes eleccions al Parlament en què l’independentisme es presenta atomitzat, en què les dues principals forces es presenten amb un full de ruta antagònic. No ens calen editorials pamfletaris plens de poesia per aixecar-nos l’ànim, així no. La realitat és la que és i no hem de posar-nos d’esquena, encara que sigui dur. Al costat d’això hi ha una altre realitat que és tossuda i persistent, insensible a les males maneres de l’estat. Els independentistes som els mateixos o més i estem aquí. Decebuts, emprenyats, enganyats, mal representats, … però hi som i, no s’hi pot fer res, ningú ni cap polític ni l’estat hi pot fer res, hi serem fins que es resolgui de la única manera possible que és amb el naixement de la República Catalana. Ho sap tothom des del Pentàgon fins a la Moncloa, passant pel túnel del tren de la bruixa.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.01.2021  ·  10:24

Espanya no és omnipotent.
Però és un monstre de mil caps i només li hem ferit un o dos dels caps.
Està bé respirar l’aire pur que porta aquesta retirada de l’ordre d’extradició.
Però Espanya difícilment canviarà l’actitud de fer desaparèixer Catalunya.
Mai, MAI acceptarà que Catalunya no és Espanya.

No entenc la raó que causa la NO denuncia sistemàtica de l’opressió perpetua des de fa segles.
Els exiliats i els presos només saben parlar de franquisme sabent que és una qüestió molt més antiga, profunda: Espanya existeix només com un ens QUE NECESITA DESTRUIR Catalunya per poder existir com nació espanyola.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
12.01.2021  ·  10:43

A Ignasi. Els casos dels represaliats cada persona és un món. No sé el cas de l’Adri.
Però conec una noia imputada per les protestes de la sentència (d’aquí un any té el judici i li poden caure 5 anys) que actualment no li parlis res de política ni país)
La repressió funciona

PERE SIO
PERE SIO
12.01.2021  ·  10:52

Sumant victòries certament hauríem de ser més forts, però no ho som perquè l’actitud d’alguns partits, que diuen voler l’independència, no ho fa possible, ja sigui pels seus interessos partidistes, seguidisme i subordinació a l’Estat. Les actituds tèbies i complaents d’alguns polítics catalans, a més de fer el joc enforteixen a l’Estat, ens fan molt de mal i ens resten la força.
I com a exemple la resposta als efectes de la borrasca Filomena que ha deixat un cop més en evidència l’estat vergonyant, precari i conegut d’alguns serveis bàsics essencials, llum, telefonia, gas que cada cop que plou, neva o fa vent no resisteixen. Serveis prestats pels oligarques de l’Íbex-35, amb guanys escandalosos, portes giratòries i tarifes desorbitades per oferir uns serveis dignes del tercer món. I quan milers de ciutadans es veuen afectats i perjudicats i els alcaldes s’indignen i alcen la veu, la resposta del president en funcions, Pere Aragonés es demanar, si us plau i gairebé de genolls, a Pedro Sánchez que s’impliqui més en el tema- Al cap de pocs minuts la seva ministra Nadia Calviño, li respon justificant la pujada del 40 % de les tarifes per la forta demanda.
Un cop més s’ha trencat la barra del Trabucador, causant destrosses i posant en perill l’ecosistema del Delta, per la inacció del Govern de l’Estat responsable de Costes i davant d’això la resposta dels polítics catalans ha estat el silenci i la submissió.
I davant d’aquestes darreres derrotes judicials de l’Estat que deixen a la llum el barroer muntatge policial, judicial i polític, ERC, PDCAT, PNC callen i no gosen exigir a Pedro Sánchez, amb fermesa i determinació, l’amnistia de tots els presos i exiliats i el dret d’autodeterminació. Cal recordar que només el MHP Puigdemont i els exiliats ho han exigit.
Amb aquests lideratges tebis i de pa sucat amb oli, Catalunya no pot tirar endavant ni arribar a ser mai el que volem que sigui.
Els partits que diuen voler la independència no poden seguir, amb els pantalons baixats, implorant diàleg, donant suport i fent el joc a un Pedro Sánchez i a un Govern de l’Estat que ens está prenent el pèl a tots.
O ens plantem d’una vegada amb fermesa, ja que de seguir amb aquest conformisme, complaença i manca de lideratge, les victòries que puguem anar rebent s’aniran perdent en el buit.

ramon Feixas
ramon Feixas
12.01.2021  ·  11:06

A mi em semblaria que és una victòria si les víctimes fossin indemnitzades pels danys patits i els perseguidors fossin castigats pels danys ocasionats. Per suposat que algú que pateix persecució per part d’un element tan pesant x com és un estat, és per celebrar i tenir alegria per recuperar quelcom que mai havien d’haver perdut. és més important la desfeta del gra de llavor que trenca la terra per donar cos a una nova planta que el propi esplet de la planta. Però l’esplet es una cosa i l’explosió seminal una altra igual que l’alliberament de de suportar la persecució insensata no és el mateix que una victòria. Serna necessàries les victòries per aconseguir el drets bàsic de l’autodeterminació perquè els perseguidors s’estimen més fer patir i patir derrotes que no pas que l’assumpte no s’hagi de tractar en termes de victòries i derrotes. Tant de bo l’assumpte es desplomi d’una manera tan ràpida com el model Trump, però tant de bo, també, que la República Catalana sigui democràtica i ben diferent al model ianqui o qualsevol altre model presidencialista.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
12.01.2021  ·  12:03

Es veritat que les victòries individuals sumen i me’n alegro moltíssim i al mateix temps em dol també molt que tanta gent estigui encara encausada, pendent de judici, o , encara pitjor, a la presó i a l’exili i més quan tots sabem que hi ha mitjans per resoldre-ho i ràpid si alguns volguessin. No hi ha dret!

ernest ramos
ernest ramos
12.01.2021  ·  12:13

Crearemos tanto miedo y represión que no se hablará de independéncia en veinte años ( Rajoy )

Rafael Benavent
Rafael Benavent
12.01.2021  ·  12:14

L’Estat Espanyol ha procedit amb premeditació i traïdoria. És el seu DNI d’impotència, d’opressió front la raó quan se sent acusat. I QUÈ !? QUÈ PASSA,TIOS !?. Rescabalaran a l’Adrià i la seua família? Econòmicament? Moralment, per tot el sofriment que els han fet passar injustament, persistentment? Quí és el resposable? GRÀCIES, ESPANYA, pels servicis prestats! I perquè, encara com!, només n’eres una. Enhorabona, Adrià i família! Mica en mica, s’omple la pica … de raons per fer-los fora. No de marxar nosaltres.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
12.01.2021  ·  12:38

Ramon Perera,

afegeixi
“…que si ells ho han pogut fer com a individus tots ho podem fer com a poble”

Lluí Mor
Lluí Mor
12.01.2021  ·  15:02

Victoria! però quina victoria és aquesta? Cada dia que passe, més submisos al poder i la injusticia Ñola, i el més greu, al gobierno actual del Pedroi del Pablo. Uns fets tan greus i no aixecarà ningú la veu, ni el Rúfian ni la Rufiana, ningú, unes declaracions tebies per tapar l’expedient. Desde fa tres anys anem de derrota en derrota i ho sabem, però enlloc de reconeixer-ho, si, clarament, és dir, ens estan maxacant companys, ja veieu que no hi ha cap dubte que ens volen destruir com a societat i com a nació. I la gent ho entendriem, ens protegiriem fisica i mentalment i no trencariem el fil ni la confiança amb els nostres dirigents o polítics.

Algún comentariste ho diu, s’ha de ser realiste, saber on estem, començar a dir la veritat de la situació i a partir d’aquest escenari, aqui li toqui, PLANIFICAR i disenyar un full de ruta consequent, però sobretot amb l’objectiu INDEPENDÈNCIA, tan si som quatre com quatre mil, si és fa tot el bé que és pugui, amb voluntat i convicció però sense enganyar al personal, la gent s’engrescara i hi tornarem a ser. Si és continua com ara, el procés indepe acabarà amb els morros anflats i se’n farà mil·lers de series comiques per a més distracció dels opressors.

Senyor Partal, voste és una de les persones que ha fet més pel nostre pais, i no ho dic per fer-li la piolota, que passó. Ara bé, crec que ultimament ha perdut una mica la perspectiva, siguem realistes cony, segur que anem millor!!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
12.01.2021  ·  15:02

I la “casta” del gobierno PSOE-Podemos que hi diuen a les aberrants actuacions de la claveguera espanyola?. I a les molt nostrades versions PSC-Comuns no els cau la cara de vergonya el que fan els seus contra els drets dels catalans?. I els criats “independentistes” d’ER que els donen suport, encara és hora que hi reclamin als seus aliats que actuïn contra aquesta justícia corrupte?

jordi Rovira
jordi Rovira
12.01.2021  ·  15:42

L’acció contra l’Adrià i la Tamara no era una acció de dret. Era una acció de repressió. I qui fa la repressió? Ni més ni menys que els jutges i fiscals, els representants del tercer poder. Un poder que ha d’acreditar la seva independència i deixar l’acció política al legislatiu, que és qui surt de les eleccions on es presenta. Acompanyats per la GC, que són ni més ni menys que administració de l’Estat, a les ordes del executiu i en funcions de policia judicial. Funcionaris de l’ordre públic, a qui avui mateix AN dóna permís per excedir-se a voluntat interpretant políticament a la seva voluntat i ideologia el que una interlocutòria judicial diu. Per cert, després que un altre veredicte judicial qüestionés les formes d’actuar de la pròpia policia de forma explícita. I per cert també, tot recordant que la jutgessa de l’1-O no deia en cap moment que havien d’impedir el referèndum costés el què costés, i sense tenir en compte els danys físics a persones o a bens inmobles. Però, una especial lectura dels fets dels seus col·legues de l’AN ( i recullo l’apèndix que el senyor Partal sempre ens recorda: hereva directe del Tribunal de Orden Público franquista ) s’ho passen pel forro, i arremeten de nou contra l’estat de dret. Talment com si en l’assalt al Congrés ( tant en l’ordre del dia ), els representants polítics electes haguessin fet el joc als ocupants de la seu del legislatiu dels USA . A Espanya els colpistes estan a l’estat. A Espanya l’Estat és directament colpista. I mentre els mitjans locals res no diuen, veiem com allà fan el boicot fins i tot a un senyor president. Davant d’això mateix, algú se’n sorprendrà que celebri brindant amb cava català el dia que paguin pels seus delictes? A algú li pot semblar forassenyat que somniï que els serveis secrets del meu estat independent facin el mateix que els jueus van fer tot perseguint els nazis “escapats” i escampats pel món? Doncs sí: ni oblit ni perdó. Tampoc odi. I sí un compromís intern prou ferm amb el que ha de ser just, i equilibrat. No puc evitar-ho.

Alexandre Pallarès
Alexandre Pallarès
12.01.2021  ·  16:26

Cal que neixin flors a cada instant

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
12.01.2021  ·  16:27

Gràcies Sr. Partal i VW. Ens feu arribar molta infirmació valuosa i contrastada, cosa aquesta darrera que cal apreciar i valorar molt. Jo així ho faig.

Sí cal alegrar-se per el resultat final favorable a l”Adrià Carrasco, com també ho férem en l’altre cas.

Però a Ñ i al món judicial no els deuen agradar les derrotes, oerquèles silencien, no en parlen. Deuen voler creure que no se saben arreu. Dic voler creure-s’ho ja que en un món globalitzat informativament és d’ilusos voler viure al llims.

Bé, nosaltres a fer bona feina i si el 14-F podem votar fem-ho amb tota la informació que tenim sobre cada una de les candidatures. No s’hi val voler olvidar allò que els partits han fet.
Votem amb seny. Hem de guanyar i fer-ho bé.

Joan Royo
Joan Royo
12.01.2021  ·  16:29

Bon article per desmuntar la teoria que Espanya és un estat molt fort, que no podem fer res contra l’estat espanyol, que només la negociació és útil.

Roser Caminals
Roser Caminals
12.01.2021  ·  16:32

Que les victòries judicials individuals es tradueixin en una victòria política està condicionat per la perseverança del poble i de l’exili. La finalitat de la repressió no és castigar sinò espantar (per això és tan arbitrària) i esgotar. Saben que el procés és lent i compten amb la nostra fatiga. Alguns comentaris a VW ja l’acusen, combinada amb impaciència. Si no cedim a aquesta temptació i votem amb intel.ligència, hi ha la possibilitat, si no la certesa, de posar Espanya contra les cordes.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.01.2021  ·  17:02

Pactar amb espanya es terrorisme? Deixar.se jutjar per un tribunal miserable i suprem es un acte terrorista? Realment els politics catalans son esclaus d’espanya

Jordi Buïl
Jordi Buïl
12.01.2021  ·  19:28

un parèntesi, i perdoneu la molèstia:

us passo l’enllaç del decàleg que el Grup Koiné planteja als partits polítics catalans perquè signant-lo es comprometin amb la vida (vida saludable) de la llengua catalana —que és com dir dels catalans— i se’l facin seu públicament arran de la convocatòria d’eleccions vinents al Parlament de Catalunya.

L’enllaç us demana que el llegiu i, si és el cas, us hi solidaritzeu signant-lo. És aquest:
https://secure.avaaz.org/community_petitions/en/govern_i_parlament_de_catalunya_decaleg_de_koine/?wrZFOrb&utm_source=sharetools&utm_medium=twitter&utm_campaign=petition-1165067-decaleg_de_koine&utm_term=rZFOrb%2Ben

Si la necessitat d’aquest compromís, per als catalans, no fos tan important, que n’és molt —després de tants i tants anys de deixadesa pública i privada en tots els àmbits—, no us hauríem molestat.

jaume vall
jaume vall
12.01.2021  ·  20:59

L’editorial -i els companys comentaristes- donen molt de joc. A veure:

-Josep Soler : “No oblidem que els jutges espanyols amb tota la intencionalitat del món prevariquem contra les minories nacionals de l’Estado. En un país amb un autèntic estat de dret, la prevaricació d’un jutge és un cas penal. En Espanya és motiu de medalla i augment de sou.” Exactament. Tinguem-ho molt present, això. Només en règims autoritaris, totalitaris, els jutges tenen mecanismes per alinear-se amb el poder i no haver de passar comptes. Però hi ha casos de jutges que han pagat -i molt car- el seu comportament injust. hi ha un quadre del s.XV on es veu un judge corrumpte persa, Sisamnes, que és escorxat viu com a càstig per prevaricar. Es diu que el quadre era penjat a les sales, com a recordatori de que els jutges havien de ser imparcials.

-Ni anàlisi ni diagnòstic quant a les repercussions de les plantofades als jutges espanyols per part de la justícia europea són compartits entre Rubén Cruz i Miquel Gilabert, tenen opinions contradictòries. Personalment crec que tots dos tenen part de raó. D’una anda, no porta enlloc l’optimisme exagerat per victòries judicials europees, perquè l’estat espanyol ja s’encarrega de silenciar-les, ara bé, és obvi que les desautoritzacions als tribunals mesetaris, escampen la certesa de que Ñ no es sinó un gegant amb peus de fang. Una edificació que ha crescut massa amb estructures democràtiques fragils, amb societat acrítica, amb solvència mínima. Que, a part de trontollar, es desplomi i hagi de recuperar l’adequada vàlua i dimensió, depèn dels desafiaments català i basc, sobretot, català.

-Finalment, una síntesi impecable en el comentari de la Roser Caminals. Sobretot, no cedim a la fatiga, al desànim, a la frustració a curt termini. Perspectiva. Mirada llarga. Saber en què som forts. Ja que no som especialment valents, almenys apliquem l’energia, el coratge, en favor de la resiliència. Persistir, insistir, continuar fent-los difícil, impossible, l’assimilació catalana. Que continuem sent “terra conquerida”, que continuem sent “els diferents, els altres”. Fins a esdevenir una república independent.
Com dirien els anglesos, “never give up” , mai rendir-se.

Antoni Soler
Antoni Soler
12.01.2021  ·  23:35

Té més raó q unn sant q dia la meua.mare valenciana

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies