llei amnistia

Els quatre partits independentistes amb representació al congrés espanyol –ERC, Junts, el PDECat i la CUP– registraran avui la llei d’amnistia. La llei hi arriba sentenciada, atès que el PSOE no hi donarà suport i el vot d’Unides Podem és una incògnita. Però alhora hi arriba amb un gran suport popular, amb milers de signatures recollides arreu del país, vehiculades principalment amb la campanya d’Òmnium Cultural i la plataforma Amnistia i Llibertat. Tanmateix, és probable que la mesa del congrés –amb majoria del PSOE, el PP i Vox– ni tan sols l’admeti a tràmit.

L’amnistia és un dels pocs objectius comuns que tenen ara mateix els partits independentistes. En el rerefons hi ha la votació favorable en una proposta de resolució al Parlament de Catalunya, en què Catalunya en Comú – Podem va abstenir-se. Aquest fet va suscitar un gran malestar en les files independentistes i s’ha fet servir durant la campanya electoral per a criticar els comuns. Jaume Asens, actual president del grup parlamentari d’Unides Podem al congrés, ha destacat sovint que l’amnistia no té una majoria possible i que el Tribunal Constitucional espanyol la tombaria, i ha instat els partits independentistes a fer pinya per altres vies com la reforma del codi penal. Entre els experts en dret constitucional, hi ha un debat obert sobre l’encaix de l’amnistia a la carta magna.

El propòsit de la llei és que s’extingeixi qualsevol mena de responsabilitat penal i administrativa per a tots els actes d’intencionalitat política relacionats amb la “lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya” des del primer de gener del 2013. El text que va aprovar el parlament deia que la llei d’amnistia havia d’incloure els delictes de rebel·lió i sedició; el delicte de malversació de cabals públics quan estiguin en concurs amb el delicte de sedició; els delictes de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobediència i revelació de secrets; els delictes vinculats a organitzar un procés participatiu per decidir el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014 i del primer d’octubre de 2017. També els actes d’expressió i opinió fets a través de la premsa i xarxes socials; els delictes d’ordre públic comesos en el context “de la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya” o en protestes contra l’actuació d’autoritats governatives o jurisdiccionals, i més.

Incompliments constants del PSOE

Tanmateix, el govern espanyol ha incomplert el compromís de modificar el tipus penal de la sedició abans d’acabar-se el 2020, i durant aquests dos mesos i mig del 2021 no ha fet cap pas més en aquesta direcció. La campanya electoral del 14-F, primer, i el caos de Ciutadans i el PP amb la convocatòria d’eleccions anticipades a la Comunitat de Madrid la setmana passada han permès a Pedro Sánchez de no moure’s gens per a resoldre la situació dels presoners polítics i dels exiliats. Malgrat la pressió d’Asens i d’Unides Podem, la manca de voluntat del PSOE perquè s’acabi la repressió contra els dirigents de l’independentisme –ni el codi penal ni els indults eliminaran les causes contra els gairebé tres mil activistes represaliats– ha trobat en les campanyes electorals el pretext ideal per a fugir d’estudi.

Ahir mateix José Luis Ábalos, ministre espanyol i secretari d’organització del PSOE, va tornar a tancar la porta a la llei d’amnistia i va titllar-la d’indult general. Segons Ábalos, el PSOE sempre ha estat clarament contrari a qualsevol possibilitat d’amnistia. Implicaria admetre que s’ha comès un “error polític” amb la repressió contra l’independentisme, i els socialistes van donar ple suport a la sentència de cent anys de presó del Tribunal Suprem espanyol contra els presos polítics. Aquell dia Sánchez fins i tot va arribar a dir que l’haurien de complir íntegrament.

Ábalos deia, en canvi, que els indults sí que entraven en la legalitat. “La figura de l’indult sí que és una figura legal que entra dins aquestes possibilitats, però tampoc no es tracta de plantejar un indult general perquè aleshores ens trobaríem novament en una amnistia”. Amb això obria la porta a indultar alguns presos polítics i a no uns altres. La tramitació resta encallada al Suprem, on l’últim moviment ha estat de l’advocacia de l’estat. Una volta la fiscalia va pronunciar-se en contra de la concessió dels indults, l’advocacia va demanar un informe al Tribunal de Comptes espanyol sobre la presumpta responsabilitat comptable dels presos polítics en l’organització de l’1-O. El govern espanyol podria resoldre els indults sense rebre resposta del Suprem, però no ho fa i el tribunal continua endarrerint el pronunciament.

L’amnistia ha estat una de les principals reivindicacions dels partits independentistes el 14-F, però el trajecte és a punt d’arribar a la via morta. La represa de la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol podria aturar-se una altra vegada fins que passin les eleccions madrilenyes, per la por del PSOE que incideixi en les seves possibilitats. Amb la porta tancada a un referèndum pactat, el no a l’amnistia i la congelació dels indults i de la reforma del codi penal, l’enèsim intent de transitar per la via del diàleg amb l’estat espanyol s’acosta una volta més al penya-segat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.