L’Institut d’Estudis Catalans prepara canvis de les normes ortogràfiques

  • Es proposa de suprimir la gran majoria dels accents diacrítics · El ple de l'acadèmia dóna avui el vist-i-plau a la nova gramàtica oficial, que es publicarà el mes de novembre

VilaWeb
Jordi Badia i Pujol
28.09.2016 - 22:00
Actualització: 29.09.2016 - 11:02

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans prepara uns retocs de les normes ortogràfiques de la llengua catalana. La modificació més destacada és la reducció dràstica dels accents diacrítics. Avui es presentarà la proposta al plenari de l’Institut.

Només catorze mots amb accent diacrític
D’acord amb la informació que ha obtingut VilaWeb, la llista de paraules amb accent diacrític que ‘sobreviuran’ a la mesura n’inclou catorze, en general les més emprades (com ara la forma verbal és i l’adverbi més), per bé que s’eliminarà algun accent que sembla útil per a diferenciar dos mots de la mateixa categoria (com ara vénen, del verb venir, que fins ara s’accentuava per a no confondre’s amb venen, del verb vendre). En el cas del verb ésser (o ser), s’hi manté l’accent de les formes és i són i, en canvi, s’hi elimina el de sóc.

En les condicions d’aplicació, la nova norma preveu que si l’usuari considera que un binomi pot donar lloc a ambigüitat, mantingui un diacrític eliminat (o fins i tot en creï de nous). Podria ésser el cas de venen-vénen o el de moc-móc que, en els parlars insulars, corresponen a la primera persona dels verbs moure i mocar, respectivament.

Les raons i l’abast del canvi
El document que ha d’aprovar avui el plenari del IEC va encapçalat d’una ‘Nota introductòria’, en què es justifica la supressió de diacrítics: ‘Ja Fabra havia intentat racionalitzar-ne l’ús, però havia deixat la porta oberta a un augment incontrolat dels casos, amb l’acceptació de l’ús del diacrític en els derivats. La Secció Filològica ha optat per una reducció significativa de l’accent diacrític i distingeix, doncs, només catorze paraules, triades entre les més de 150 que conté el DIEC2.’ Aquests catorze binomis en què es mantindrà la diferència gràfica són: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us i vós/vos.

VilaWeb ha parlat amb Vicent Pitarch, coordinador del grup responsable d’ortografia del IEC, per a saber quins criteris havien guiat aquests canvis. ‘L’objectiu fonamental dels diacrítics és que evitin confusions –diu–. El grup de treball va comprovar, per mitjà d’una llista de casos exhaustiva, quins binomis podien aparèixer en contexts de confusió i quins no. I d’acord amb això vam prendre les decisions.’ Pitarch recorda que tots els casos que s’han mantingut són mots monosíl·labs. I diu que això, juntament amb la reducció de mots accentuats, farà que la llista sigui més fàcil d’aprendre.

Primeres crítiques a la mesura prevista
Abans de l’estiu, quan encara no s’havia fet pública la proposta de supressió de diacrítics, la revista Llengua Nacional va publicar un editorial que ja hi feia referència i la criticava durament. ‘Creiem, sincerament, que és un mal acord, perquè –si bé pres segurament amb la bona intenció de facilitar l’aprenentatge de l’ortografia– de fet produirà confusions, portarà un cert desgavell en la didàctica gramatical i, en definitiva, farà baixar el nivell de claredat, perspicuïtat i intel·ligència dels textos catalans.’ I tot seguit, l’editorial establia una comparació entre aquesta mesura i la que va prendre l’Institut d’Estudis Catalans fa més de vint anys, en relació amb l’ús del guionet: ‘Hi veiem, lamentablement, un esperit semblant al que va generar, ja fa vint anys, l’error de les noves normes sobre l’ús del guionet en els mots compostos.’

Unes noves Normes ortogràfiques abans de la nova gramàtica
El document que la Secció Filològica presentarà avui al plenari del IEC no conté solament aquests canvis en l’accent diacrític. De fet, és l’esbós d’una nova ortografia oficial, una revisió de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, del 1913, amb la inclusió de tots els canvis que ja ha promulgat l’Institut (des dels anys vuitanta del segle passat), afegits als que es proposen ara.

Entre els canvis ja aprovats, n’hi ha de molt concrets (l’adverbi darrera va passar a escriure’s darrere, per exemple) i n’hi ha alguns d’un abast molt ampli i que foren prou controvertits (com ara la supressió del guionet en la majoria de mots composts o bé l’addició d’una e de suport en mots com ara infraestructura).

Les modificacions proposades ara són, a més dels diacrítics, les següents:

—Es passa a escriure dues erres en paraules que fins ara en duien una, com ara: arrítmia, erradicar, otorrinolaringòleg…

—Es rectifica la norma sobre el guionet en mots derivats i composts, en casos determinats. Per exemple, s’escriurà exdirector, però ex-director general. Així mateix, es restaura el guionet davant cometes (ex-«hippy»), en mots homògrafs (ex-pres) o en formes detonants (ex-exiliat). En canvi, s’elimina el guionet de mots i expressions com ara a cuitacorrents i sucamulla.

—Es regula l’ortografia de formes baleàriques acabades amb síl·laba accentuada, com ara anomèn, disfrès, desembós, i s’accepta l’escriptura amb accent tancat de mots valencians com ara café, francés i admés.

—Finalment, se suprimeix la dièresi dels derivats cultes terminats en -al, com ara laical i trapezoidal.

Vicent Pitarch explica que aquests canvis responen a una nova manera de treballar, molt diferent de la de fa cent anys: ‘Abans, la reglamentació lingüística (gramàtica, diccionari, normes ortogràfiques) era una obra d’autor, de Pompeu Fabra. En canvi, des de l’aparició del DIEC (1995), la normativa es fonamenta en un treball corporatiu, amb un debat constant. A més, tot i mantenir-nos en els esquemes fabrians més purs, ens havíem d’adaptar a la realitat dels nous corrents lingüístics.’  Així mateix, explica, l’Institut ha volgut escoltar els diversos professionals i usuaris de la llengua (periodistes, correctors, professors…) que, segons que diu, demanaven reformes. ‘Com pot ser que diguem “erradicar” i escriguem “eradicar”?, ens demanava molta gent. O bé: s’ha d’escriure “sushi” o “suixi”? Calia donar resposta a tots aquests dubtes.’

Aquestes normes que avui es presentaran al plenari del IEC ja han estat aplicades en la redacció de la nova gramàtica, que es publicarà probablement el mes de novembre. De fet, a la reunió d’avui, el ple de l’Institut ratificarà també el text de la nova gramàtica.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor