L’hotel més literari de València

El 3 d’agost de 1925, l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway va escriure a Sylvia Beach, la mítica fundadora de la llibreria Shakespeare & Company de París, per anunciar-li que tenia escrits sis capítols de la seva nova novel·la. Li relatava que ja havia aconseguit 15.000 paraules escrites i que estava segur que seria molt bona. La carta la va portar a l’oficina de Correus, abans d’anar-se’n de València, on havia baixat uns dies abans en un vagó de tercera arribat a l’estació del Nord, provinent de Madrid. Era el tercer estiu que l’escriptor passava a la península, atret cada vegada més pels bous i per les festes de Sant Fermí de Pamplona. Aquell darrer viatge amb els seus companyons britànics i nord-americans —Harold Loeb, Lady Duff Twysden i el seu amant Pat Guthrie, Bill Smith, Donald Ogden Stewart, a més de la seva primera esposa, Hadley Richardson—, havia estat especialment sonat, ple de baralles, amor i gelosia. Material literari de primera qualitat per al novel·lista, que el dia en què feia vint-i-sis anys, el 21 de juliol d’ara fa cent anys justos, començà The sun also rises, novel·la que seria més coneguda –com havia titulat el primer esborrany– Fiesta. Ho féu a València, on havia arribat tot seguint la ronda del torero Cayetano Ordónez, conegut com El Niño de la Palma, que tenia previst de participar en la Fira de Juliol del cap i casal. Al matí se n’anava a la platja a nedar, escrivia fins a l’hora de la cursa de bous i al vespre se n’anava a sopar al restaurant la Pepica, on s’atipava, mentre la mestressa patia perquè no quedés amb gana.

Hemingway i la seva colla a Pamplona, setmanes abans del viatge a València.  

L’hotel on Hemingway va començar a escriure ‘Fiesta’

Quan l’escriptor i periodista, figura senyera de l’anomenada Generació Perduda, es va hostatjar durant aquells dies valencians a l’hotel Reina Victòria, del carrer de les Barques número 4, feia tot just dotze anys que l’establiment havia obert al xamfrà d’aquesta via amb el carrer Pérez Pujol. L’arquitecte Lluís Ferreres i Soler l’havia edificat per a ús residencial i com a oficines del Banc del Río de la Plata, però el seu impulsor, l’empresari Esteban Martínez Boronat, ràpidament el va reconvertir en un hotel de luxe –el primer d’aquesta categoria. L’edifici, d’estil modernista, va rebre una distinció de l’Ajuntament de València pel seu valor artístic, en què destacava la marquesina de la façana que el convertí ràpidament en una icona de la ciutat. Batejat el 1913, data de la seva obertura, en honor de la reina Victòria Eugènia de Battenberg, l’hotel era dirigit per Charles Bauer, de nacionalitat suïssa, com bona part del personal de l’establiment, entre el qual hi havia el xef, que provenia de l’hotel Trois Coronnes de Vevey, a la riba del llac Léman. En aquella època, Suïssa era una garantia de qualitat, d’on havia sorgit el gran César Ritz, i per això la publicitat subratllava que es tractava d’una “maison suisse”.

L’arribada de la ràdio a València

El 18 d’abril de 1925, poc abans de l’arribada d’aquell viatger nord-americà, el Reina Victòria havia estat seu d’un esdeveniment anunciat amb bombo i platerets: la inauguració de la primera estació de Ràdio València. Les notes de “L’entrada de la murta”, del compositor Salvador Giner i Vidal, va ser les primeres que van sentir els radiooients valencians, abans que passessin pels micròfons totes les autoritats civils, eclesiàstiques i militars, i es tanqués l’emissió amb l'”Himne de l’Exposició”, del mestre Serrano i Maximilià Thous.

Primera emissió de Ràdio València des de l’Hotel Reina Victòria, el 18 d’abril de 1925. 

Cal dir que la relació entre els escriptors i el cèntric Reina Victòria no va quedar limitat a un sol autor, ans al contrari, podríem dir que no hi havia a València un hotel més literari. Hemingway va ser-ne un client infidel, que va compaginar les estades a l’hotel del carrer de les Barques amb les que feia a l’Hotel Inglés, davant el Palau del Marqués de Duesaigües, amb Hadley Richarson primer i, posterior, amb la seva amant i tercera esposa, Martha Gelhorn, i al Metropol, d’on va ser expulsat per fer pràctiques de tir a l’habitació mentre el cineasta Orson Welles aguantava un cigarret amb la boca. La darrera visita a la ciutat fou l’any 1959, ja convertit en tota una celebritat, amb el Nobel sota el braç, i carn de llegenda per la seva fascinació per la caça, la mort i els excessos. Venia amb l’encàrrec d’escriure per a la revista Life sobre la rivalitat entre els matadors Antonio Ordóñez –fill del seu primer ídol i amic— i el seu cunyat Luis Miguel Dominguín. A València, tornà a tributar visita a la Pepica, on conserven unes fotografies tot servint paella, i tornà a la plaça de bous. No s’allotjà més al Reina Victòria, sinó que per a aquesta nova visita va triar l’Hotel Royal.

Reportatge sobre el Congrés d’Escriptors en Defensa de la Cultura, fet a València l’any 37. 

Dels sonets obscurs de Lorca i els escriptors antifeixistes als primers Premis Octubre

Entre anades i vingudes de l’americà, que també va ser a la ciutat durant el seu pas com a corresponsal a la guerra del 36-39, hi hagué més escriptors, com el premi Nobel Jacinto Benavente o el poeta Federico García Lorca, que s’hi allotjà el novembre del 1935, coincidint amb l’estrena de Yerma al Teatre Principal. A l’hotel va esperar de manera obsessiva i inquieta la visita de Rafael Rodríguez Rapún, el seu amor d’aquells dies i un dels més destacats de la seva curta vida. Tot sol i enyorat, inquiet per l’atracció gens dissimulada cap a les faldilles del seu amant, va transformar la seva frustració sentimental en uns versos escrits en el paper de carta de l’Hotel Victòria, nom que l’establiment mostrava d’ençà de la proclamació de la República l’any 1931. Aquells esborranys a llapis, conservats per la seva família, van ser els Sonetos del amor oscuro que es publicaren anys després de la mort del poeta. Pocs mesos després, la guerra va tornar a omplir d’escriptors aquell hotel d’una València capital republicana durant el II Congrés d’Escriptors en Defensa de la Cultura, que va aplegar un gran nombre d’autors compromesos en la lluita contra l’amenaça feixista. Entre ells, el judeosoviètic Ilià Ehrenburg, a qui Robert Capa –un altre hoste il·lustre– va retratar precisament a la seva cambra de l’hotel acompanyat de Hemingway.

Amadeu Fabregat (assegut) i Joan Navarro (amb jersei rosat), guanyadors dels premis de novel·la i de poesia del 1973 (fotografia cedida per Joan Navarro).

Trenta-sis anys després, el 31 d’octubre de 1973, encara amb el dictador Francisco Franco viu, un altre esdeveniment literari va omplir els salons del Reina Victòria. Era el primer sopar dels Premis Octubre, convocats per la llibreria i editorial 3i4, que feien seva la iniciativa impulsada per Enric Tàrrega d’atorgar un premi d’assaig Joan Fuster l’any anterior, i hi afegiren un premi de poesia amb el nom de Vicent Andrés Estellés i un de narrativa, l’Andròmina. El primer acte d’aquesta històrica tradició que s’ha anat repetint d’ençà d’aquell dia va ser conduït per un jove economista i activista antifranquista i col·laborador de Las Provincias, Vicent Soler, que amb els anys va tenir altes responsabilitats en la política valenciana. Els primers guanyadors també van ser noms de promeses que van descloure els anys que vindrien: Amadeu Fabregat va guanyar l’Andròmina per Falles folletes fetes foc; Josep Vicent Marquès, el Fuster amb País perplex, i Joan Navarro, l’Estellés amb Grills esmolen ganivets a trenc de por. 

Considerat l’hotel més antic de València, va ressorgir l’any 2016 de la mà del grup One Shot, després de dos anys tancat, de resultes dels deutes concrets i la delicada situació econòmica i financera d’Hoteles Unidos Sociedad Anónima (HUSA), que l’havia gestionat d’ençà del 1930. Havia estat, precisament, en aquest establiment on es van conèixer Joan Gaspart Bonet i Pepita Solves, els pares de qui va ser president del Futbol Club Barcelona i propietari del grup. Els nous gestors van donar un aire contemporani, amb una reforma moderna a cura de l’estudi d’arquitectura Arqui-T i d’interiorisme Alfaro-Manrique, a un hotel de quatre estrelles que forma part de la història de la literatura.