Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

ACN Barcelona.-Les universitats públiques catalanes ofereixen en llengua catalana menys del 60% de les classes, segons es destaca al IX Informe sobre la situació de la llengua promogut per la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural. En concret, l’informe indica que l’ús del català ha baixat prop d’un 5% en aquest domini acadèmic i se situa en el 56,8% de les classes. Els responsables de l’estudi indiquen que aquesta dinàmica negativa la causen, en part, els criteris economicistes i d’internacionalització que s’han imposat en la gestió de la universitat, “que no aconsegueixen compatibilitzar” la presència destacada de la llengua catalana i la voluntat de relacionar-la amb un entorn global del coneixement.

Segons la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), autora de l’estudi, el curs 2014-2015, amb 126 famílies i 196 alumnes, la xifra de peticions d’ensenyament en castellà es va reduir un 60%. A hores d’ara, indiquen, únicament hi ha cinc sentències en ferm que obliguen els centres educatius implicats a fer un mínim del 25% de les classes en castellà en els grups dels fills de les famílies demandants. Pel que fa a l’oferta i el consum mediàtic i de productes culturals, l’informe lamenta que la desaparició del Baròmetre de la Comunicació l’any 2014 constitueix un “entrebanc important” a l’hora d’avaluar exhaustivament la presència de la llengua catalana en els mitjans de comunicació i en les indústries culturals. A Catalunya, el consum de la premsa escrita en català ha baixat lleugerament (32,5% el 2014 i 31,7% el 2015) en un marc de pèrdua general de la premsa escrita. En canvi, les ràdios que emeten íntegrament en català mantenen el seu lideratge (RAC1 i Catalunya Ràdio), a força distància de les emissores d’àmbit estatal. Aquesta situació contrasta amb la del País Valencià, on es manté el panorama “precari” de la ràdio en valencià, arran del tancament de les emissores de RTVV, l’any 2013. Aquí, igual que a les Illes Balears, l’oferta de ràdio i televisió en català es refugia en algunes emissores i televisions locals i comarcals. Amb tot, els responsables de l’estudi subratllen que “la sortida del PP” dels governs de les Illes i el País Valencià “facilita” la posada en marxa de noves polítiques favorables a l’ús del català en aquests dos territoris. L’estudi valora positivament que els canvis de govern autonòmic que, durant l’any 2015, es van produir a les Illes i al País Valencià donen “una bona esperança de futur” a la llengua en aquests territoris de parla catalana. Se subratlla, però, que les noves administracions “s’hauran d’ocupar de revertir l’estat deficitari” d’algunes variables, com el 56,4% de persones que declaren saber valencià a la zona valencianoparlant o la davallada del percentatge de persones de llengua d’identificació catalana a les Illes Balears (40,5%).Pel que fa a Catalunya, “l’ofensiva jurídica” del govern d’Espanya contra l’ordenament lingüístic català està tenint “conseqüències importants”. L’actitud defensiva del Govern “aboca a una inacció legislativa que s’hauria de corregir”. Més enllà d’algunes polítiques a favor de l’occità no hi ha hagut novetats legals a favor del català, i això fa que la societat civil, en concret les entitats de defensa de la llengua, “juguin un paper molt important en el sentit garantista i evolucionista”. Els investigadors també han detectat que les noves generacions de catalanoparlants fan menys ús del català que la generació dels seus avis. A més, en contextos grupals es dóna “una subordinació lingüística” que penalitza la llengua catalana. Per tant, cal que les persones, les empreses, les famílies i les institucions donin “un impuls social” al català perquè el seu estat de salut es mantingui i millori.Els experts també remarquen que Andorra, únic territori amb un reconeixement i unes polítiques clarament favorables al català, ha demostrat una “capacitat clara d’atracció i creixement” de la llengua, deixant de banda el gruix de forts canvis demogràfics.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.