Fines, cruixents i lleugeres. Així són les neules, unes de les postres de Nadal més populars que hi ha: cada any en venem i en consumim milions! Però poca gent sap que són una menja nadalenca molt antiga, que fa molts segles que gaudeix d’una estima especial i amb parentes escampades per tot Europa. Voleu saber més coses d’aquestes postres amb arrels medievals?

Jaume I ja menjava neules
Expliquen les cròniques que Jaume I en va servir al banquet de Nadal que va oferir l’any 1267. Hi havia més de cent convidats i, a més de neules, de postres també es van menjar pinyons i ametlles. Això ens porta a pensar que són unes de les postres de Nadal més antigues que hi ha i que, pel cap baix, es remunten a l’edat mitjana. En són bona prova les moltes receptes documentades als principals llibres de cuina medieval i el fet que també les esmentin autors tan dispars com ara Francesc Eiximenis a Com usar bé de beure e menjar, Ramon Llull a El llibre de les bèsties o Sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons.

Unes postres molt populars del segle XIII ençà
A més, també són esmentades (juntament amb els torrons, el pollastre i els derivats del porc) en força cançons populars dels segles XIV i XV, segons les historiadores Carme Batlle i Teresa Vinyoles, autores de l’estudi ‘El menjar de Nadal a la Barcelona medieval‘. És un senyal que eren una menja prou popular entre tots els estaments de la societat medieval. És a dir, que no eren només de reis perquè és àmpliament documentat que al segle XIII les festes de Nadal ja se celebraven amb àpats extraordinaris.

Neules planes?
Però les neules que van menjar Jaume I i els seus convidats eren una mica diferents de les actuals. L’historiador de la cuina Jaume Fàbrega explica en el seu bloc que originalment eren planes. Això vol dir que no es van començar a menjar cargolades després d’uns quants segles i que llavors tenien una forma semblant a una hòstia consagrada o al pa d’àngel. Eren fetes amb un neuler, una planxa molt pesada, i se solia decorar la fina superfície amb relleus diversos, que podien representar escuts, emblemes, frases…

Sucar les neules al cava, sí o no?
Fàbrega també explica que un costum molt estès al Nadal medieval era sucar les neules amb piment, un vi dolç aromatitzat que era una de les begudes més apreciades de la cuina medieval catalana. Es podia fer tant amb vi blanc com negre i a l’hivern se solia prendre calent. Entre els ingredients que hi afegien hi ha mel, pebre, romaní, canyella, clavell d’espècia i nou moscada. Per tant, si sou de sucar les neules amb cava, penseu que és un costum que ve de molt antic.

Les neules i les seves cosines europees
Les neules són molt apreciades, però no són pas una recepta exclusiva dels territoris de parla catalana: Jaume Fàbrega fa un recompte de tot de neules i derivats que es mengen pels volts de Nadal en uns quants indrets d’Europa. A més, en força més encara perviuen exemplars que s’assemblen a les medievals, és a dir, plans i amb algun relleu, com ara els Bretzeli suïssos, els wafers anglesos, els Waffeln alemanys, els wafels neerlandesos, els vafler noruecs, els våfflor suecs…

Les de paper, una altra mena de neules
Per Nadal en moltes esglésies de Mallorca perviu el costum de guarnir l’altar amb garlandes de paper que també s’anomenen ‘neules’. El més tradicional, tal com explica l’etnòleg Gustau Molas en aquesta entrada al bloc del Fes-ta-festa, és que la Sibil·la, quan ha acabat el cant, talli amb l’espasa el fil que les subjecta i que s’escampin per terra. Antigament aquestes neules eren de veritat (comestibles) i la gentada se solia precipitar davant l’altar a recollir-les. Molas afegeix que és un costum documentat àmpliament a tot el país del segle XIV ençà i que segurament era una mena d’estrena popular.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb