Les lesbianes de Mallorca i el perillós afrancesament del progressisme local

L’esquerda entre les classes populars i l’esquerra prepotent és cada vegada més evident i obre la porta al feixisme

Vicent Partal
12.06.2022 - 21:40
Actualització: 13.06.2022 - 08:06
VilaWeb
Kristin Hansen i Sonia Vivas. (Fotografia de l'Ajuntament de Palma)

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’anècdota ja la deveu saber tots, a hores d’ara. Kristin Hansen, organitzadora de la Palma Pride Week, va dir durant la presentació de l’esdeveniment: “Vindrà gent del camp que potser no ha vist mai una lesbiana i dirà: ‘Mira! Una lesbiana és com qualsevol altra persona’.” I, per si l’animalada no era prou grossa, encara ho va justificar: “És important perquè quan vas quinze quilòmetres dins l’illa ja hi ha una altra mentalitat.” Com era previsible, la frase, que ha fet que pràcticament tota la societat mallorquina s’haja sentit profundament insultada, la va dir en castellà. Perquè, malgrat que fa més d’una dècada que viu al país, la senyora Hansen no diu ni un sol mot en català.

Deixaré de banda la ignorància profunda que demostra la declaració i també el fet, ben discutible, de la comercialització del Pride i del negoci que Hansen vol fer, perquè crec que rere l’anècdota hi ha molt de suc polític i avui voldria centrar-me en això. Voldria relacionar la polèmica amb un fet que em preocupa molt, que és la desorientació dins el progressisme, dins l’esquerra en particular, i el clevill que es va obrint entre l’esquerra i bona part de la població.

Fa anys que seguesc amb molt d’interès els debats polítics francesos per a dilucidar com pot ser que el feixisme guanye tant de pes en la societat. I en les paraules de la senyora Hansen, per més anecdòtiques que siguen, hi veig reflectits clarament alguns dels elements que han dut l’estat francès a una situació tan preocupant. Per exemple, l’emergència d’un cosmopolitisme depredador i classista que creu que els territoris i les cultures no són sinó escenaris cinematogràfics del narcisisme capitalenc, d’un menysteniment agut de la població i dels seus problemes reals i d’una acció abassegadora de les ideologies, sota la qual s’amaguen interessos ben particulars i personals, massa sovint de negoci.

El debat sobre “les perifèries”

Ja fa més de deu anys que a l’estat francès hi ha una intensa polèmica sobre això que s’anomena “les perifèries”. Als debats tradicionals que presentaven l’existència d’un gran distanciament entre els del nord i els meridionals, com nosaltres, o entre els centres urbans i les banlieues, ara s’hi ha afegit el debat sobre l’acorralament insensat de la classe obrera tradicional i de la classe mitjana per les noves elits urbanes, que Yves-Marie Adeline anomena “la nova aristocràcia”.

El moviment dels Jupetins Grocs, per exemple, s’entén com la rebel·lió d’una classe mitjana cada dia més empobrida i castigada que s’adona que des de la gran ciutat ni la veuen. I que se sent insultada per l’aplicació d’unes polítiques progressistes que es volen imposar sense tenir en compte els seus condicionaments i els problemes que susciten. Els Jupetins Grocs són gent que pot estar d’acord ideològicament amb el combat contra la crisi climàtica però que no entén com pot ser que els polítics de París, al final, en compte de millorar dràsticament el transport públic, els endossen el mort a ells, obligant-los a canviar el cotxe vell de gasoli perquè és massa contaminant, sense pensar en cap moment que si se l’haguessen pogut canviar abans ja ho haurien fet. El cinisme de la classe política i el desinterès a l’hora d’ajudar a qui ho passa malament és sempre preocupant, però especialment en aquest cas, perquè comprovem que qui s’aprofita d’aquesta conjuntura, a l’estat francès i com més va més arreu d’Europa, és el feixisme.

El protagonista més actiu, i també més polèmic, d’aquest debat és el geògraf Christophe Guilluy, autor d’una llarga sèrie de llibres sobre la “França perifèrica”. Guilluy sosté que el procés creixent de desigualtat d’Occident no es limita a afavorir eixe famós 1% del capdamunt sinó que, mitjançant l’organització de l’estat, afavoreix també molt especialment els funcionaris públics i els polítics, grups que, gràcies als seus privilegis, estan a recer de la duresa econòmica imposada per la globalització. Aquesta duresa força la gent a deixar les grans ciutats, que passen a ocupar sobretot funcionaris de tota mena o gent que viu de l’estat, gent amb unes determinades professions que viuen de ser perifèriques de les necessitats dels funcionaris: de periodistes a restauradors, per exemple. I també una capa d’estrangers falsament cosmopolites, normalment fills de casa bona, que es permeten de ser uns extremistes molt violents en termes ideològics perquè cobren de casa cada mes. La fractura resultant d’aquest desficaci esclata inevitablement, tard o d’hora, però ho fa amb un contorn molt perillós.

Perquè passa que l’assumpció per part de la dreta tradicional i la socialdemocràcia del mercat com a instrument indiscutible de regulació social és la causa evident d’aquestes desigualtats extremes que no es poden resistir més. I passa també que l’extrema esquerra –bàsicament formada per funcionaris o professionals de la política, o fills de casa bona– fa girar els seus debats entorn de temes cada volta més difícils d’entendre per la majoria de la població. I aleshores l’extrema dreta té tot el camp obert per a córrer. Sobretot si té l’habilitat de desmarcar-se del passat més rònec i si sap presentar-se com l’antisistema, com la que escolta l’enuig de la classe mitjana, com la que proposa solucions a un estat de coses que tothom veu que és insostenible, però que ningú no fa res per a aturar.

I ací és on tot plegat comença a fer por. A l’estat francès ja hem assumit que la meitat de la població vote el feixisme en unes presidencials com si fos normal. I a l’estat espanyol el creixement de Vox és indeturable. Però no ens enganyem: el problema, en realitat, no és què fan ells sinó, dissortadament, què deixa de fer, què ha deixat de fer, la nostra esquerra, els progressistes. Que és ací on les declaracions de la senyora Hansen, o coses semblants, prenen relleu.

El debat aterra al país

A Mallorca la legislació sobre gais i lesbianes, i la normalitat en les relacions socials, ha passat davant de la legislació alemanya durant molts anys. Molts. I hi ha hagut un fort moviment històric en suport dels seus drets, arrelat a l’illa i nascut de baix estant –l’associació Ben Amics, posem per cas, que ara ha criticat obertament Hansen, hi treballa d’ençà del 1994. Com és possible, doncs, que una estrangera que ha passat quinze anys vivint-hi es puga creure que a la Part Forana no han vist mai una lesbiana i que els cal adonar-se que és una persona normal? I, pitjor encara, com és possible que una política com Sonia Vivas, la regidora de Família, Feminisme i LGTBI a l’Ajuntament de Palma, víctima d’homofòbia dins la policia, no s’adone de l’error que comet posant al capdavant del Pride una persona amb aquest tarannà? I com pot ser que l’ajuntament progressista de Palma no haja estat capaç de filtrar abans aquesta dona o de reaccionar adequadament després de la bajanada que ha dit?

L’única explicació possible té a veure amb l’allunyament de l’esquerra respecte de la realitat en què viu, amb aquest allunyament que en el cas francès ja és tan evident com difícil de reconduir.

Insistesc en el fet que Guilluy és un autor polèmic –com sol passar amb tots els qui trenquen motlles. A voltes fa servir dades matusserament i de vegades, quan parla de les conseqüències de la seua anàlisi, esvara per camins molt perillosos. Però, dit això, no trobeu que la seua anàlisi fa pensar perquè descriu molt bé Barcelona? O fins a un cert punt València també? Barcelona no és una ciutat que expulsa la gent que sols viu del rendiment del seu treball mentre esdevé cada dia més això que en diuen una “nova ciutadella”? Torne a citar les tesis franceses: denuncien la globalització però no la desafien mai perquè la necessiten; prediquen la diversitat, però envien els seus fills a col·legis privats i exigeixen que ningú no els parle en una llengua que ells no volen ferl’esforç d’aprendre, denuncien el turisme de massa i diuen que el planeta no pot assumir-lo, però mentrestant no paren de viatjar per tot el món i de lluir els seus viatges a les xarxes socials; afirmen estimar els barris obrers i populars però contribueixen a destruir-los fent pujar el preu de la propietat.

Recordeu, per exemple, la reacció, ara farà un any, d’una consellera dels comuns de Barcelona quan esclatà la polèmica pels blocs de formigó que han omplert la ciutat? Poc després de morir un motorista que va xocar contra un d’aquests blocs, ella es va fotografiar en allò que anomenava la “Catalunya profunda” fent posicions ridícules sobre unes bales de palla i va escriure que podrien fer-les servir de substitut dels blocs perquè eren “comodíssimes”. Janet Sanz, tinent de batlle d’Ecologia i Urbanisme, no tan sols no la va desautoritzar, sinó que va repiular el desafortunat comentari, bessó i espill immillorable de la cosa aquesta de les lesbianes mallorquines. I, rere la política municipal contra els cotxes, quin paral·lelisme no hi ha amb la situació dels Jupetins Grocs? Mentre es permet la contaminació dels grans vaixells de creuers, la gent que té un cotxe vell per la senzilla raó que no pot canviar-lo no podrà entrar a la ciutat sinó en un rodalia que és una vergonya de servei. I, a causa de les darreres polèmiques sobre el Parlament de Catalunya, no us ha cridat l’atenció quants diners pot arribar a guanyar un simple uixer? O quants doblers pot arribar a acumular un funcionari per un sistema de retribució que és un privilegi d’algunes administracions públiques?

És veritat que, ara com ara, en una bona part del Principat, el fet que el feixisme vaja embolicat d’espanyolisme li és una barrera natural per a expandir-se, però a la resta del país la situació és molt preocupant i val més que en siguem conscients. Perpinyà ja té un batlle d’extrema dreta i les enquestes apunten un panorama molt lleig, d’ascens molt clar de Vox al País Valencià, a les Illes i a les àrees més espanyolitzades del Principat. I, si bé els comuns són la caricatura perfecta d’aquesta esquerra prepotent que els obre camí a còpia de desconnectar-se de la gent i insultar-la, els senyals d’alarma són massa evidents també en les formacions independentistes. Que com més s’allunyen del separatisme nacional, del projecte de la revolució democràtica catalana, més s’enfonsen en allò que a l’estat francès en diuen el “separatisme social”, el separatisme de les elits.

 

PS. VilaWeb és possible gràcies al suport de 23.000 lectors que han decidit de confiar en nosaltres i la nostra faena i fer-se’n subscriptors aportant seixanta euros l’any. Aquest compromís ens emociona, ens encoratja i ens omple de responsabilitat però necessitem més subscriptors per a estabilitzar el diari i dur-lo allà on volem. Per això m’atrevesc a demanar-vos que penseu si podeu i voleu ajudar-nos i que, si creieu que sí, aneu a aquesta pàgina per a fer-vos-en o ens feu arribar un telèfon per a posar-nos en contacte amb vosaltres.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
12.06.2022  ·  22:15

Encertadíssim editorial Vicent!

Només em permeto de fer un apunt. I és en relació al que dius que la situació és molt difícil de reconduir.

Justament ho conversava avui amb una amiga francesa que ha desistit de votar a les eleccions legislatives franceses. La clau està en l’educació (sí, requereix tota una generació, però no hem arribat a aquest estat de degradació de cop i volta) i també pels mitjans de comunicació. I és per això que sóc orgullós subscriptor de Vilaweb. Perquè defenseu un model de periodisme que defuig les subvencions polítiques per mantenir la subsistència del diari. Tant de bo aconseguíssim que es deixin de mantenir artificialment els mitjans de comunicació a base de subvencions polítiques. Però en tant no ho aconseguim, hem de mantenir el model de periodisme que representa Vilaweb.

Josep Usó
Josep Usó
12.06.2022  ·  22:25

Quan l’esquera traeix, triomfa l’extrema dreta. I darrerament, l’esquerra, ben farcida d’ignorància ha triat oposar-se a qualsevol canvi justament a canvi que els seus dirigents amb la seua cohort d’aduladors i trepes visquen bé. I això els deixa paralitzats i inútils. Mentre, l’extrema dreta es va fent amb el poder.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
12.06.2022  ·  22:29

Bon article, i bona reflexió final. Per diferents motius, crec que s’ha acabat la preponderància electoral de l’independentisme. És un fet molt greu, que trobarem ja a les properes eleccions.
L’independentisme només fa polítiques d’ultra-esquerra, allunyades del que pensa la majoria de gent. La decadència és a tocar.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
12.06.2022  ·  22:52

Ahir mateix comentant una notícia de Vilaweb on apareixia l’Àgueda Mico, deia jo el següent:
Des de l’esquerra ja no es qüestiona cap fonament de l’Estat. És per això que els qui s’omplen la boca amb la paraula “esquerra” s’han convertit en els nous conservadors.

Joan Guasch
Joan Guasch
12.06.2022  ·  22:57

Ja fa temps que a casa parlem dels “pijopogres”, que serien tota aquesta patuleia que tan bé descrius en l’article i que tant de mal fan en tots els fronts: el social, el nacional i el natural. I Catalunya s’ha espanyolitzat tant que hem copiat el model d’Espanya és Madrid i Madrid és Espanya, però amb Barcelona, una capital que cada dia va més a la deriva i a la qual cada dia serà més difícil d’arribar-hi pels que en som foranis. Que la ultradreta abeura en els barris de treballadors cada dia més empobrits és una evidència i que allò que s’anomena “esquerra” els ha traït també. No ho cremo tot, encara se’n salven alguns, però a l’horitzó pinten bastos.

Joan Guasch

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
12.06.2022  ·  23:04

En general d’acord però jo matisaria la generalització sobre els funcionaris perquè em sembla que més aviat descriu els alts funcionaris i, sobretot, els càrrecs eventuals. Els que tenen un cert poder. D’aquests n’hi ha molts però en conjunt són pocs. Els metges i els professors de la pública també són funcionaris.
La globalització, que s’ha instaľlat sense cap oposició real de l’esquerra ho farà tot malbé. Fan el que volen i només és qüestió de temps el domini del gran germà perquè dominen el relat a “la romana”: la gent vol festa i no maldecaps.
La paradoxa és que, en realitat, la gent té molts maldecaps i molt poca festa…i encara de qualitat ínfima.
Ens queda la resistència…com sempre.

Guillem Fàbregas
Guillem Fàbregas
12.06.2022  ·  23:10

Veig d’entre les polèmiques has evitat esmentar la desfilada de hijabs del Raval. Els mateixos que no contemplen la llibertat d’una dona de parar el sol a un pilot de moto en roba curta defensen la llibertat de portar aquest símbol d’opressió masclista, el rol de gènere quan ve de fora és diversitat cultural, tot molt coherent.

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
12.06.2022  ·  23:13

Ja fa temps que els anomeno hippijos. Són una plaga més de les que es van menjant l’esquerra.

Roger Verdaguer
Roger Verdaguer
12.06.2022  ·  23:22

Aquestes circumstàncies passen desapercebudes i són tolerades pels menystinguts mentre no hi ha escassetat econòmica i la majoria pot fer la viu-viu en els paràmetres acceptables segons el moment històric. Quan un volum determinat de la població es va acostant i traspassa el llindar inacceptable comença l’ascens de la revolució. Si mentrestant l’esquerra s’ha tornat caviar i participa de la ineficàcia a l’hora de resoldre la situació d’aquest gruix de gent, de solució de l’equació només n’hi ha una, la crital-lització d’un totalitarisme. No és res nou a l’història.
Com diu el Sr. Partal, en aquest país aquest distanciament es dóna en dos eixos. Si només es donés en l’eix “esquerra-dreta”, l’independentisme en podria treure rèdit, però en la situació de descomposició i distanciament actual… veurem coses sorprenents i desagradables perquè el més feble acaba pagant el preu més car, hi hagi el desenllaç que hi hagi.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
12.06.2022  ·  23:47

Bravo, Vicent! Editorial perfecte que toca un problema cada cop més greu, aqui i arreu: el fals “progressisme” de moltes esquerres que per la seva curtedat de mires i estupidesa només fan que facilitar l’entrada del feixisme més terrible a base de banalitzar-lo. Els perd la prepotència de creure que tenen la veritat i que estan cridats a imposar-la sobre la resta dels humans perquè som uns ignorants, que no entenem de res i menys de política, que ells sí que en saben….Llàstima que els seus fets són molt decebedors i que de fet no solucionen res de res: són una gran estafa, una enganyifa; i la gent ho veiem i molts voten a l’extrema dreta. El cas de Barcelona és exemplar: aquest progresisme de capelleta, en el fons força corrupte, ha acabat produint un desgavell urbanístic i de gestió dels serveis bàsics horrorós. Planyo als que els segueixin en el govern! I quelcom semblant està passant a la Generalitat, em temo… Ens estem quedant sense poder votar a ningú que ofereixi garanties de honestedat, seriositat i eficàcia gestora; i ja no diguem de orientació política clara que proposi atacar els problemes essencial del país a fons: la dependència a l’hora de prendre decisions fonamentals pel futur de la nosytra nació.

Jaume Riu
Jaume Riu
12.06.2022  ·  23:52

A ESPANYA, FORA DE MADRID TOT ÉS LA BANLIEUE
Fa més de vint anys, en una reunió a París vaig fer un comentari sobre l’evident centralisme francès i vaig rebre una resposta immillorable per descriure el regne d’Espanya, em van dir que fora de Madrid i la seva circumstància, tota la resta del país és allò que ells en diuen la banlieue, el suburbi, la perifèria. En aquell temps es construïren trens d’alta velocitat -és un forma de dir-, amb una estructura radial per anar a Sevilla des de Madrid, però no per anar a València des de Barcelona, ni per anar des de Vigo (Citroën) fins a Bilbao o Irun. Això no ho entenien ni els francesos tan centralistes.
He llegit l’editorial esperant retrobar allò de la superioritat moral de l’esquerra, que fa temps servia per explicar un comportament que començava a ser desconcertant, impropi de l’esquerra.
Però ja no cal, perquè els que eren l’esquerra valenta i revolucionària s’han tornat conservadors de la monarquia franquista, i tant a Madrid com a Barcelona presumeixen de no ser independentistes, com si aquesta posició fos d’esquerres.

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
13.06.2022  ·  00:00

Abans dels 70 del segle passat vaig tractar amb un senyor enginyer francès que vivia en un pis alt standing al barri de la Santé, amos d’una finca a Tolosa de Llenguadoc i amb un veler a Brest i votava socialista. I era tant d’esquerres que era capaç de clavar-li una trompada monumental a una pobra noia que patinant va aconseguir-li fer entrar un full de propaganda per l’escletxa del vidre del mercedes220 que l’esquerrà socialista no va aconseguir parar per molt depressa que ho va intentar. Mentre la noia somicava al carrer del mal que li va fer, l’esquerrà socialista, enginyer, em mirava amb cara de saviot emprenyat tot dient-me: aquí a França això és violació de domicili. Així alliçonava aquell inculte espanyol que tenia al seu costat.

Josep Gualló
Josep Gualló
13.06.2022  ·  00:18

TOT EL QUE DIUS VICENT , EN GENERAL ÉS CERT

Però es tant matisable que nenesitaria fer un comentari tant llarg com el teu article per explicar bé els matisos que tinc ganes de fer.

Com que seria absurd, m’absting de matisar res.

Gerard Escuer
Gerard Escuer
13.06.2022  ·  00:24

No puc estar-hi més d’acord. I també hi podríem afegir el problema de la immigració: tractada per l’esquerra com un aspecte del cosmopolisme i la tolerància però viscuda pels barris més humils amb una degradació dels serveis públics i una desintegració social que ja era prou precària. Cal tractar la immigració amb més cura. Defugint a tota hora del racisme, però acceptant que té uns costos socials que afecten més a les classes més baixes. Tanmateix observant com tracta l’esquerra els règims no democràtics del tercer món ja és per sucar-hi pa (observeu les relacions Espanya- Marroc-Argèlia-Sàhara Occidental). És l’esquerra caviar!

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
13.06.2022  ·  00:26

Pierre Lemaitre, en la seva trilogia Les enfants du desastre, ens descriu la França d’entreguerres. La conxorxa entre empresaris, polítics i periodistes que van portar a l’acceptació del nazisme.
Em recorda molt a la situació actual d’Europa.i
Al cap i a la fi, Hitler va guanyar les eleccions.
La situació al continent europeu s’assembla com més va més a l’europa dels anys 30 del segle passat.
La desaparició galopant de la classe mitjana. La paraula “territori” emprada amb menyspreu pels barcelonins.
Barcelonina d’origen, visc de fa anys en un poble de 700 habitants. No existeix ni un sol autobús públic que ens porti al nostre hospital de referència, a 30kms. 4 autobusos diaris que surten de l’estació de tren més propera… 10 minuts abans de que arribin els trens que ens portarien a Girona o Barcelona.
Però, esclar, som culpables de tenir cotxes.
Oh, sí, si volem anar al Liceu, tenim descompte amb l’entrada ben assenyalada:”Territori”. Llàstima que l’últim tren cap a Girona surt a les 9,40 de la nit. En total, 150 autocars surten a cada ópera des de tots els racons de Catalunya. 7500 persones que omplen el Liceu.
Quants barcelonins hi van?
És només un petit exemple de la disbauxa d’un país (d’un continent sencer, diria jo) que no ha après res de la història.
Som fills del desastre.
Mentrestant, BlackRock, com a paradigma reconegut, junt amb un parell d’empreses més, totes elles accionistes les unes de les altres, posa en pràctica la seva particular manera d’entendre l’economia circular: propiciació del conflicte-intervenció-destrucció-reconstrucció. I tornem a començar en un altre lloc.
No en va, Ali Baba tenia 40 lladres.

Rosa Català
Rosa Català
13.06.2022  ·  00:34
Jaume Ortí
Jaume Ortí
13.06.2022  ·  00:36

Oh, l’esquerra! Es va passar un segle parlant d’una classe obrera que calia emancipar per a que fos el motor del canvi, de la revolució que ens havia de portar a un Arcàdia feliç.
Després ja s’ha vist que d’obrers n’hi ha però de classe obrera poca cosa. Així que es van fixar en tot allò desviant (desviant respecte a una norma que fixen ells mateixos, perquè es veu que no es pot ser dona o gai de dretes per exemple) per a substituir el motor del canvi: feminisme, gais, immigrants, musulmans,… tot formant un poti-poti incomprensible i sovint contradictori, la qual cosa no ha fet més que allunyar-la del vot popular i apropar-los al vot que popularment anomenem “pikho-progre”.

Un cop quan en David Fernàndez era diputat de la CUP va dir, tot responent nosequè al llavors MHPG Mas que ells “no anaven a comprar al Mercadona, sinó a locals de comerç just” i altres perles de l’estil.
En aquell moment vaig entendre perquè al meu barri (de gent treballadora) la CUP treia quatre vots i encara per la cosa indepe, no tant per l’esquerra. Els comuns en treuen (o en treien) una mica més en els bons temps del Pablo Iglesias perquè era un vot inconformista i a més a més espanyol. No oblidem el component ètnic de la nostra societat. Aquí on visc guanyen els partits espanyols, després ja parlen d’esquerres i dretes però amb una profunditat de discurs que faria riure si no fes plorar.

L’esquerra està esdevenint els nous puritans i els policies del pensament tot establint cert temes tabú, l’estrella dels quals és la gestió de la immigració.
Així doncs, quan algú en gosa parlar és immediatament titllat de “fatxa” o “nazi” (tot contribuint a banalitzar i buidar de contingut el que vol dir el feixisme i el nazisme) cosa que és terreny abonat per a, per exemple, Vox. Si la gent té una problemàtica escoltarà a qui en parli encara que en simplifiqui i tergiversi, abans que a un que t’insulti només per voler parlar-ne.
“Sou com VOX a la catalana” et diuen.

Trista època aquesta de rebel·lió subvencionada, d’anarquistes funcionaris i de burques feministes.

Ed Garrido
Ed Garrido
13.06.2022  ·  01:21

Es la mateixa esquerra prepotent que envia armes als batallons nazis ucrainesos, Sr Partal.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
13.06.2022  ·  06:27

De fet no és esquerra, sinó populisme. I així ens va.

Carles Serra
Carles Serra
13.06.2022  ·  06:34

Vicent, quina editorial més encertada; però com ja he fet esment més d’una vegada, en Pla ja fa molts anys ens va dir que lo més semblant a la dreta espanyola és l’esquerra espanyola.
Recorda Vicent que Hitler anava fer els seus discursos en el bars del barris i el seu partit esdefinia socialista.
Tu Vicent que ets un home llegit,si fas un anàlisi de països definits d’esquerres com: Xina, Rússia, Venezuela, Cuba etc.etc.quina conclusió treuries ?
Amb respecte el colectiu gai i lèsbic, és un cau de vividors del sistema i de faxenderia, només recordar elements/elementes que pels seus fets ja és defineixen per si sol: Iceta, Collboni, Marlaska, Cunillera i així la llista apreciat Vicent és llarguíssima; quin fàstic tot plegat.

Carme Perello
Carme Perello
13.06.2022  ·  06:41

El problema més gran és que tot això que vostè tan encertadament explica, ja fa molts anys que està passant.
Aquest és el gran problema; no posem solució a les coses fins que surtin a la superfície, s’estableixen, s’estanquen, i fan molta pudor…és aleshores quan ja és tan de domini públic, quan hi posem fil a l’agulla.
Aquesta societat del XXI, que suposadament és tan avançada…en tot??? es clar que no¡
Només s’ha d’anar a un Ajuntament qualsevol ò trucar-hi (no t’agafaran el telèfon).
Els ajuntament actuals amb els de fa 40 anys, que encara no estaven “vestits informàticament”, vosaltres sincerament, heu vist un avanç pels ciutadans de la casa gran de cada poble, ciutat….?
Fixeus’hi bé: cada vegada hi ha més gent treballant-hi, però cada vegada, és més difícil accedir-hi.
Em direu que ara i han més temes a solucionar, potser sí, però que no t’agafin el punyeter telèfon, que arrivis a la porta d’una Casa Gran, i si no tens cita, si no tens el paper omplert, i has de tornar l’endemà….o quan ells vulguin.
Això sí….l’esmorzar a mig matí no se’l perd ningú, però…..
Anar a esmorzar tots junts?¿?¿?i la gent que ve perquè se l’atengui? s’ha d’esperar a que es fotin el croissant????
Aquest és el tema…..us poso un exemple, de la normalitzacio que hi ha……perquè aquesta actitud tan escandalosa, els alcaldes, els grupos politics, no la poden controlar, perquè sinó tindrien una “cop d’estat a l’ajuntament”.
Quina mana als Ajuntments???

Marc Adell
Marc Adell
13.06.2022  ·  06:47

Quan un estat es fa massa gran i els tentacles de la política impregnen la societat civil passa això.

I desgraciadament, no hi ha cap partit que deixi que “els mercats” (que en realitat vol dir la societat civil, és a dir, tots nosaltres) regulin l’economia. Al contrari, s’asseguren de mantenir els privilegis i monopolis pels seus amics amb regulacions absurdes (com per exemple la ZBE) i fer que ens barallem amb discussions estèrils mentre ells no tenen contestació. I quan una empresa tanca ràpidament s’aprofita l’excusa per posar-hi diners públics per endollar els amics de torn, amb l’excusa de no perdre llocs de treball. Quan el natural seria no intervenir i deixar-nos a nosaltres, la societat (el mercat), que féssim el que s’ha de fer i en tot cas els treballadors que perden el treball tenen cobertura social per re-ubicar-se o formar-se de nou.

Mentrestant, ens imposen cada cop més obligacions, amb una retirada de drets cada volta més evident i una pujada d’impostos imparable, i no cal que siguin pujades explícites: per exemple no corregint els trams de l’IRPF amb la inflació o el munt de microimpostos que paguem sense ser-ne conscients, per mantenir un nivell de despesa absurd (les seves xarxes clientelars) per un munt de coses que no són necessàries i imprescindibles. Ah, i no ens oblidem del deute públic: empenyorant el nostre futur.

Confiar en la bona fe dels polítics és lamentable. N’hi ha que tenen bona intenció, potser sí. Però el poder corromp.

PD: Crec que com a catalans (país sencer) cada volta més hem perdut un dels valors més determinants: el valor de l’esforç propi, valor nostrat que compartíem amb els llocs més avançats d’Europa. Cada cop més fem més com els espanyols i esperem que els altres ens vinguin a solucionar la vida.

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
13.06.2022  ·  07:17

No es pot dir més clar
I a més els “pijo-progre” són d’un integrisme trenti i en moltes ocasions d’una ignorància galàctica
A veure si canvia com diu Alexandre Deulofeu

PAU BOLDU
PAU BOLDU
13.06.2022  ·  07:18

La golferia funcionarial son l’extrema dreta real. Tothom te por de perdre el pis i el menjar, menys els Miserables funcionaris i politics. Els privilegis medievals cal eliminar.los ja. Democracia per tothom, mort a la feudalia dels funcionaris

eduard narbona
eduard narbona
13.06.2022  ·  07:23

parlant de polítics i funcionaris, he recordat un estudi acadèmic en forma de llibre de Carl Dahlströn i de Victor Lapuente que es titula : “Organizando el Leviataán” de l’editorial Dueusto. El resum final i el que vol demostrar es que, perquè funcioni millor un país, les carreres del polítics i dels buròcrates han d’estar separades i per tant es vigilin mútuament i que els alts funcionaris no deguin el seu sou al partit polític que l’ha col·locat.

Josep Palou
Josep Palou
13.06.2022  ·  07:27

Podemos no és “la nostra” esquerra, és l’esquerra colonial espanyolista.

Joan Benet
Joan Benet
13.06.2022  ·  07:58

L’Estat s’ha convertit en un paràsit que, en la seva forma actual, ha deixat de complir la funció de ser la casa comuna de tots els ciutadans. Ho és tan sols dels polítics, funcionaris i tots aquells que hi viuen a recer. I la resta hi som per ser explotats.

Jordi Torres
Jordi Torres
13.06.2022  ·  08:12

Molt oportuna aquesta editorial, Vicent, convida a reflexionar.

Antoni Roca
Antoni Roca
13.06.2022  ·  08:17

Vull remarcar aquest fragment: “És veritat que, ara com ara, en una bona part del Principat, el fet que el feixisme vaja embolicat d’espanyolisme li és una barrera natural per a expandir-se”.

Albert Ventura
Albert Ventura
13.06.2022  ·  08:39

Te molta rao pero tambe es veritat que molts ja ens hem cansat de passar el dia predicant i salvant animes. Si son rucs que mengin palla, i si no que possin alguna cosa de la seva part.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
13.06.2022  ·  09:22

Des de la mort del Comunisme fa poc més de 30 anys, el Capitalisme neoliberal i assassí està utilitzant tot l’aprenentatge contra-revolucionari del S. XX per tornar a una societat pseudo-feudal a on no existeix l’estat del benestar i els diners se’ls queden els rics (som sempre ha estat fins al S. XX)… això de distribuir la riquesa a la societat només va ser una victòria temporal del progressisme revolucionari del segle passat (i del XIX) i un producte caduc de la propaganda anti-comunista.

No trobeu un paral·lelisme molt bèstia entre els anys 30 del S.XX al món i els darrers 15 anys d’ara? : sobre-producció desprès de la 1ª Gerra Mundial, gran Crisis econòmica financera mundial (Crack del 29), trànsit de la política cap el populisme, auge del feixisme per canalitzar la ira i frustració de la societat, líder feixista / nazi embogit (ara és el rus) envaint països davant la passivitat atemorida dels països anomenats democràtics,… tot això va acabar molt malament.

Com a societat tenim molta força però no sabem organitzar-nos. Ho hem de superar. No tenim més remei que fer la “Revolució Democràtica”. Hem de repensar un nou model social, econòmic i polític just i sostenible. Què us sembla, per exemple, l’anarquisme llibertari? (revolució amb cor a Catalunya i aniquilada pel Comunisme hispano-soviètic, poca broma, devien estar força acollonits de que prosperés).

Segur que n’hi ha molts de models de societat molt millors que l’actual Capitalisme salvatge i auto-destructiu. El procés d’Independència de Catalunya també ha de ser una oportunitat per construir una societat millor. Una bona organització ens permetria 2 victòries alhora: la Independència d’un estat feixista i feudal (espanya) i el trànsit a una societat que fos realment del benestar.

Mercè Duran
Mercè Duran
13.06.2022  ·  09:26

Avui completament d’acord

Mati Sancho
Mati Sancho
13.06.2022  ·  09:31

Molt interessant l’editorial i molt necessari per a reflexionar.
D’acord amb Melitó Camprubí, no es por ficar tot el funcionariat en el mateix sac.
Fa temps que pense que el sistema de partits polítics fa molt de mal, perquè no arriba a governar qui té més capacitat i empatia, sinó qui sap pegar colzades a tort i a dret per a situar-se en els llocs “d’eixida”.
S’han de canviar moltes coses, però jo començaria per ahí. Eleccions a persones concretes, no a partits.

Francesc Cabiró
Francesc Cabiró
13.06.2022  ·  09:36

La desafecció a l’esquerra per part de les classes populars ja va començar fa uns dotze anys a Badalona (sempre banc de proves) el primer cop que va guanyar Albiol amb el seu discurs xenòfob. El principal motiu: ineficàcia i deixadesa del PSC al govern de la ciutat.

Vicenç Alay
Vicenç Alay
13.06.2022  ·  09:41

Editorial molt encertat. El subscric de cap a cap.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
13.06.2022  ·  09:45

Excel·lent toc d’atenció contra aquesta nova “clase”, els pijo-progres, que, mirant-se el melic, cada cop estan més lluny del poble que diuen voler representar. Aquest col·lectiu, autoanomenat d’esquerres, que està, com ve dius, constituït per fills benestants, per polítics professionals de la politica, per funcionaris/assessors polítics (un toc d’atenció, no tots els funcionaris formen part de la nova elit pijo-progre, només cal pensar, per exemple, en mestres o sanitaris).
Certament estan adobant el camí als feixismes, en els quals, per abandó, cauen gent que hauria de votar esquerres, però no les troba. Gent que, malauradament, no pensa que la ultradreta és en realitat el servent de primera línia de les oligarquies dominants, i que les seves paraules, les seves promeses no es compliran mai si arriben al poder.

Pel que fa a la desfilada de moda de hijabs al Raval, que esmenta un subscriptor, la veig com un altre exemple d’aquesta buidor social dels pijo-progres, i molt relacionada amb el contingut del teu article, car amb ella es vanten de progres, d’oberts i multiculturals, uns que ni pensen que estan avalant la repressió contra les dones al món musulmà. Quan a tots els països musulmans una dona pugui vestir-se com li agradi, fins i tot podria voler l’hijab, aleshores podrem fer desfilades de moda de hijabs, mentre, fer-ho és tot el contrari de progressia, és blanquejar la repressió masclista (al respecte d’aquest cas i la escandalització per part dels pijo-progres hi ha un article ben estructurat al nacional.cat)

David Recasens
David Recasens
13.06.2022  ·  10:07

Hi ha un afegit més dins la fauna de l’esquerra del I-phone i el Mercedes. Els fills de grans catalanistes.
Suposo que els pares van dedicar més temps al país que als fills i aquests han ‘matat el pare’ a les primeres de canvi. Fent valer el cognom i la herència per ser algú a la vida, es clar. Sense això serien autèntiques merdetes.

Pep Agulló
Pep Agulló
13.06.2022  ·  10:16

PROGRESSEM SÍ,…. CAP AL FEIXISME DESBOCAT…

Era per allà el 1916 que Rosa Luxemburg va encunyar la frase de “socialisme o barbàrie”. Avui els “hereus” d’aquells revolucionaris han desfet la disjuntiva i han triat la bifurcació que ens du a la barbàrie. Tot, només és ara, un problema de graus però hi som. Els partits d'”esquerres” més vergonyosos, han canviat les sigles. Avui això de socialisme ningú sap el que vol dir. Hi ha, però, els més cínics que encara es fan dir “Partido socialista obrero espanyol”. Molt espanyol, això sí.

En fi, les “esquerres”, paraula amb gran rèdit electoral, encara avui, permet etiquetar Puigdemont de dretà i Sánchez d’esquerrà. Eh Rufián…

Avui aquestes “esquerres” s’han apuntat al carro de les agressions neocapitalistes, per activa o passiva, anunciant-les al contrari del que són, amb tot el cinisme i traïdoria.

P. ex. Així, la sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic, etc… Es tradueix a Barcelona amb la guerra al cotxe (“pacificació del trafic”) de la Colau. Obliga a canviar de cotxe; crea embussos contaminants reduint carrils sense una alternativa, perquè el transport públic és ineficaç quan hauria de vertebrar tot el país. El tren és un clam econòmic-social. Mentre el grans vaixells al port ens aboquen a doll el CO2.

Ens diuen que hem de desaccelerar, hem de tornar a costums més sostenibles, diuen, i ens empenyen al lleure desenfrenat de viatges, concerts multitudinaris, esdeveniments depredadors, a implementar més turisme, a ocupar la natura, al consum desenfrenat, amb una situació econòmica que ens ofega i ens desespera en la impotència…

Són progressistes, que actuen perquè progressivament cada dia les classes més perjudicades i pobres, i el propi territori, estiguem pitjor… El feixisme olora sang.

Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny
13.06.2022  ·  10:47

Teniu tota la rao Vicent. De fet aquest debat ja es comença a viure al si de l’esquerra franceesa (visc a Paris i soc de la generacio del 68). A cops em pregunto : com és que tants amics meus, d’equerra de tota la vida ara voten sobretot Zemmour més que la Le Pen ? El tractament de la immigracio i el comunitarisme també entra de plè en el que descrius, o el rebuig dels Armilles grogues per una part important l’esquerra perquè no és ideologicament prou clar quan es tracta d’un fenomen molt complexe, etc. etc

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
13.06.2022  ·  10:54

Articles com aquest, ai-las!, em fan trist acabar el suport que esmentau a VW. Tanmateix, no puc col·laborar amb l’empresa d’un senyor que predica molt bé allò que, almanco amb mi, no practica.
I no sols són motius personals -quins no en són?-, és que no m’heu fet ni una telefonada o correu com els que feis per recaptar fons. Esclar que en el meu cas eren propostes per millorar el diari, l’abandonat Espai del Subscriptor, per exemple. Però jo no tenc cap carrera ni cap professió oficials, i m’han fet fora de tots els moviments socials que integr des que no era major d’edat encara.
Encaixa el meu perfil amb el dels abandonats per l’esquerra? I tant! És que l’esquerra no ens ha volgut mai, ni a França ni als idíl·lics Països Catalans.
Escriviu tan bé i penetrant sobre allò que criticau simplement perquè ho coneixeu en primera persona, literalment.
En fi, el pitjor dels enemics és que, si no ens n’oblidam, guanyen convertint-nos en el revers de la seva falsa moneda. Aquest és el seu gran triomf, la nostra màxima derrota.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
13.06.2022  ·  11:02

Gràcies per aquesta editorial, encertadíssima! No podem parar de denunciar aquestes aberracions que arruïnen el nostre país, les nostres ciutats, les nostres vides. És per editorials com aquesta que val la pena ser subscriptora de VW.

Carles Farre
Carles Farre
13.06.2022  ·  11:29

Subscric l’editorial, però no se si te n’ adones Vicent, que tot això forma part de la filosofia “Open Society”, que fomenta “revolucions socials”, dins de tots els països, on ingènuament els deixen establir. A Rússia ja els van fotre fora. És una altra forma de globalisme disfressat d’humanitarisme, i com que tota acció genera una reacció en sentit contrari, sorgeix l’extremisme de dretes.
Estem enfrontant temps realment complicats. Climàticament poden ser fotuts, amb una creixent desforestació de grans extensions conseqüència de l’activitat humana i de les llargues i intenses sequeres, els recursos hídrics aniran minvant, la robotització de les feines que abans requerien molta ma d’obra,  la població mundial que no para de créixer,…. i mentrestant els nostres polítics discutint sobre el sexes dels àngels…
I ja parlant del nostre país, i de la “classe dirigent”, són a l’ igual que els seus homòlegs espanyols de Castella, poc més que alts funcionaris de Brussel·les, o més haviat gestors molt ben pagats.  Ni sobirania ni punyetes, som una comunitat autònoma més de Brussel·les a través d’Espanya, i a sobre, a Espanya, hi ha el “guaperes/varón Dandy” Pedro Sànchez, acompanyat del seu sèquit de feromones descontrolades femenines, vestidetes per a la ocasió. I tot amb una gran posada en escena de postureig  completament artificial, tot pagat pels ingenus electors que encara es creuen que el seu vot servirà per a millorar les seves condicions de vida. Un gran circ polític i mediàtic, ple de  alts funcionaris i  titelles del globalisme, que fa poc va rebre la visita del gran filàntrop Bill Gates, que els devia posar al corrent de les seves obligacions com a gestors de la franquícia “marca España”, i a finals de juny, celebren a Madrid un altre gran esdeveniment del globalisme made in USA.. cimera de la OTAN… on li recordaran al varon Dandy, les seves obligacions envers la guerra de Putin… enviar armament als nazis d’Azov.. per fer durar el conflicte tant com sigui possible, amb el conseqüent benefici, no per la població europea, si no per l’americana….
Del dogma del creixement, passarem a la realitat del supervivent..

Maria Teresa Flix
Maria Teresa Flix
13.06.2022  ·  11:54

Molt d’acord amb tot el que diu l’article, però faria una petita puntualització, quan es parla de funcionaris, deu ser “alts funcionaris”. De tota la meva vida laboral vaig treballar durant 30 anys com a funcionària, concretament bibliotecària, i el meu sou no era gaire elevat. Vaig gaudir molt mentre treballava, i em sentia feliç fent la meva feina. Però ara mateix, hauré de deixar el cotxe arraconat perquè es de gasoil i no em puc permetre de canviar-lo.

Gabriel Vaquer
Gabriel Vaquer
13.06.2022  ·  12:07

molt encertat. Tal vegada la premsa també hauria de revisar el seu paper, haver fet de la Sònia Vivas una personalitat fiable pel que diu, i pel que diu que li ha passat, i no pel que fa (el mateix editorial la exculpa) em sembla bona part del problema.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
13.06.2022  ·  12:20

Molt encertat Vicent.

M’agrada la referència al transport que fas. Molt necessari. Els ODS són el nou mantra per anar en la direcció radicalment contraria. Per a desgràcia nostra.

Sobre l’esquerra dins l’administració preferesc no entrar perquè sortiria lo pitjor que duc a dins, començant per la seva “ineptitud”.

Emperò si t’he de ser sincer, a mi el que més em dol són les “batalles perdudes”. Na Kristin Hansen desconeix el català ni falta que li fa. La regidora Vives diu que el problema ha estat que no se sap expressar bé en “nuestra lengua”. Nuestra???
Podemos Illes Balears piula una disculpa en castellà, i el mateix fa el nostre il·lustrissim batle Jose Hila.
Això són les batalles perdudes que més em dolen a mi.

Pauli Morer
Pauli Morer
13.06.2022  ·  12:23

Una descripció perfecta de la situació, en que la, suposada, “esquerra” fa de marca blanca de la dreta neoliberal i substitueix la defensa de les classes populars per tota mena de discursos “progres” al marge del interessos i necessitats dels seus membres.

JOSEP M CUSTÒDIO
JOSEP M CUSTÒDIO
13.06.2022  ·  12:57

Un “gillet jaune” francès no porta un “jupetí” groc, porta una armilla (de trànsit i no pas de pagès). He estat a punt de tenir un atac de cor. Quin ensurt! “Jupetí”? Per què ens “bombardeu” amb mots tan estrafolaris i fora de lloc com aquest? Fan mal d’ulls tot i que a Vilaweb ja teniu els lectors ben “vaccinats”…
Això a banda, d’acord amb “vós”, Vicent.

Enric Carbó
Enric Carbó
13.06.2022  ·  15:10

No acostumo a comentar els editorials, pero avui vull felicitar-lo per una anàlisi tan acurada. Alguna vegada Joan Ramon Resina també diu coses així, el d’avui es un “must”. Algú ho havia de dir. Felicitats

Ramon Perera
Ramon Perera
13.06.2022  ·  15:37

He llegit en un comentari que “Al cap i a la fi, Hitler va guanyar les eleccions.” És veritat que el partit de Hitler [NSDAP] va arribar a ser el més votat, però la realitat és més complexa. Els nazis eren el partit més votat, però eren minoria i no podien imposar-se. Van arribar al poder gràcies a un pacte amb el partit catòlic: fou l’anomenada Llei de capacitació, que capacitava el govern alemany a decretar lleis sense haver de passar pel parlament.

Ho explica la Viquipèdia: “Com que la llei necessitava un suport de dos terços de la cambra, Ludwig Kaas, del Partit Catòlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el mateix partit i els acords amb l’església catòlica es mantindrien.”, https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_de_Capacitació
Sí que és veritat que aquesta llei tenia una duració limitada en el temps, però temps li va sobrar a Hitler per dictar noves lleis que li van permetre obtenir una majoria folgada a les següents eleccions.

Montse Milian
Montse Milian
13.06.2022  ·  16:12

Desgraciadament, aquest editorial és un retrat de la situació actual. Tant de bo serveixi de reflexió per a tothom, perquè tots podem influir per canviar el curs del dia a dia, el curs de la història i, molt especialment, que hi reflexioni qui té el poder real de fer canvis que són urgents, imprescindibles i que, fins i tot, estan en el seu programa electoral.

Carles Benito
Carles Benito
13.06.2022  ·  17:48

REFLEXIONS MOLT INTERESSANTS DE VICENT PARTAL

A LES QUALS JO AFEGIRIA UNA COSA QUE POSSIBLEMENT ELL S’HAURIA DE REPRIMIR DE DIR (MALGRAT HO POGUÉS PENSAR):

EL NIVELL INTEL·LECTUAL CADA VEGADA MÉS BAIX DE LA CLASSE POLÍTICA (AMB EXCEPCIONS, EVIDENTMENT).

LA POLÍTICA ESDEVÉ UN “MODUS VIVENDI” PER A PROFESSIONALS QUE NO SÓN CAPAÇOS DE REEIXIR EN LA SEVA PROFESSIÓ PERÒ LES SEVES RELACIONS SOCIALS ELS PERMETEN DE SITUAR-SE AL DÒCIL SERVEI D’ALGUN PARTIT…

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
13.06.2022  ·  19:03

Cert! Si apretes un comu-podem que surt?
Un petit Valls!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
13.06.2022  ·  21:04

Sr. Custòdio:

JUPETÍ m.
Guardapits (Tortosa, val., eiv.); cast. chaleco. El jopetí de panna damunt de la samarra, Guinot Capolls 37.
Refr.
—«No et sufoques, jupetí, que et cauran les mançanetes» (o «els botons»): es diu irònicament a un qui s’esvera sense motiu suficient (Val.).
Fon.: ʤupetí (Tortosa, Xàtiva, Alcoi); ʤopetí (Maestrat, Cast., Al.); ʧopetí (Val.); ʒupətí (Eiv.).
Intens.: jupetinet, jupetinel·lo.
Etim.: doble diminutiu de jupa.

El mot “jupetí” és vivíssim perquè és una part del vestit tradicional dels valencians de totes les èpoques.

Mire, vós heu d’ésser un català oriental, però els occidentals usem “jupetí” fins i tot quan anem mudats amb “tratge”.
Senzillament és la jaqueteta prima que hi ha entre la jaca exterior i la camisa que no duu mànegues.

“Armilla” no deixa d’ésser un castellanisme que useu als voltants de Barcelona i el seu hinterland, que caldrà recordar-vos qiue sou una “colleta” menuda en el conjunt de la Nació Catalana, i no precisament la millor formada enla catalanitat. Caldria anomenar-vos MIG-OUETS als barcelonins i encontorns.

2. ARMILLA f. (castellanisme)
Peça de vestit sense mànegues, que abriga el cos part damunt la camisa (Cat.); cast. almilla, chaleco. «Armilla o camisola» (Torra Dicc.). Li prenia els terrossets de sucre del butxacó de l’armilla, Pons Com an. 7. Antigament s’anomenava armilla també una peça de vestit que podia tenir mànegues: Armilla de bombosi ab mànegues, inv. de Cervera, a. 1789 (Aguiló Dicc.). Avui en dia es diu armilla únicament el guardapits d’home; la gent del segle XIX deia armilla també a una peça de vestit anàloga que duien les dones (Empordà, Menorca).
Fon.: əɾmiʎə (or.); aɾmiʎa (Esterri, Ribagorça, Maestrat); aɾmiʎɛ (Ll., Tremp, Sort, Artesa, Balaguer, Ponts).
Intens.:—a) Augm.: armillassa.—b) Diminutiu: armilleta, armilló. Armilleta de felpó, | camisa neta y planxada, Collell Flor. 156.—c) Pejor.: armillota, armillot.
Sinòn.: guardapits, jaleco, jupetí.
Etim.: del cast. almilla, mat. sign..

Josep Blesa (València)

joaquin gutierrez
joaquin gutierrez
13.06.2022  ·  21:49

Rosa Català (00:34) — Bravo, Renaud!

Carme Perello (06:41) – Efectivament, «ja fa molts anys que està passant». La cançó de Renaud és de fa més de 15 anys. A mida que es va accelerant la crisi i tots ens empobrim, se’ls farà difícil vendre el seu miratge «cool».

Editorial – No sé que hi fa aquí Yves-Marie Adeline (1), un monàrquic de dretes a l’escola de Marion Marechal (Le Pen) i politòleg d’interès dubtós (2). Resulta contradictori amb la tesi de l’article. En tot cas, celebro que porteu l’aire francès a una època a on el pes anglosaxó no només ofega el català en el debat cultural.

(1) https://fr.wikipedia.org/wiki/Yves-Marie_Adeline
(2) https://www.youtube.com/watch?v=vfgu8Ds96bk

Joan Vich
Joan Vich
13.06.2022  ·  22:31

“Part Forana”!
Benvolgut Vicent,
No em sembla coherent denunciar el “cosmopolitisme depredador i classista” i el “narcisisme capitalenc” i a continuació fer servir el terme “Part Forana” per referir-se a la Mallorca no capitalenca.
La progressia mallorquina va ser pionera en posar nom a aquest “narcisisme capitalenc” inventant el terme “Part Forana” per referir-se a tot el que no és Palma. El terme és “d’un menysteniment agut” per aquells que no vivim a Palma i que ens consideren “forans” a casa nostra.
Benvolgut Director, no menystingueu la meitat de la població de Mallorca. Aboliu el terme “Part Forana” del llenguatge d’aquest diari.
Gràcies

Marc Renau
Marc Renau
14.06.2022  ·  00:16

No s’ha de menystenir el factor nacional. La Kristin Hansen és alemanya, i els alemanys tendeixen a ser un col·lectiu prepotent i ignorant. Evidentment a tot arreu hi ha de tot, però aquestes declaracions de la Hansen serien més difícils d’imaginar si fos danesa, o eslovena per exemple.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
14.06.2022  ·  00:54

CAL ENTERRAR ELS CADÀVERS DEL PASSAT

Molts pensadors es demanen per què a hores d’ara una xifra gens menyspreable de votants pertanyents a les classes populars han deixat de banda les formacions autoanomenades “d’esquerra”, un fet que teòricament i al primer cop d’ull no deixa de ser contradictori. Una contradicció, però, més aparent que real si analitzem amb una mica de cura i detall les causes. Per exemple molts dels polítics d’aquestes formacions tenen poc a veure amb les classes populars que tant diuen defensar, i solen provenir de diferents estrats més o menys burgesos que no han patit les precarietats i mancances pròpies d’aquestes classes socials. Fins i tot n’hi ha que la seva motivació obeeix a causes psicològiques de rebotament contra tot el que representen els seus progenitors. Tot plegat fa que, per molt que vulguin, les seves coordenades mentals distin molt del que se suposa que representen, i si, a més, tenim en compte els efectes de l’edat a mesura que transcorre el temps no ens hauria de sorprendre que adoptin postures corporatives i paternalistes, en una nova versió de l’antic absolutisme il·lustrat. I això sense tenir en compte aquelles formacions que, d’esquerranoses, només en tenen el nom! Moltes fa molts anys que no en són i viuen de rendes històriques…

A més, hi hem d’afegir els efectes de la globalització i del nou ordre mundial, que fan que malgrat divergències formals cosmèticopolítiques hi hagi en la pràctica un sol sistema socioeconòmic a nivell planetari. Un sistema que, certament, implica inseguretat laboral i econòmica per a molta gent, i una concentració de riquesa i poder en mans d’uns pocs, sense contrapesos eficaços per evitar-ho; unes conseqüències que s’han agreujat després de les darreres crisis i que han implicat un desmantellament progressiu de l’estat del benestar allà on s’havia aconseguit i l’augment de la precarització a nivell global, la qual ha estat fomentada pels mateixos poders i empreses que no han dubtat a deslocalitzar mitjans de producció i a incentivar migracions i desarrelaments massius per obtenir un nou lumpen submís a fi de multiplicar els seus beneficis.

Davant això tenim una esquerra ineficaç que actua com a vaselina del Sistema i merament cosmètica, que únicament es limita a posar la cirereta vermella damunt el pastís i que sovint s’imbrica amb els mateixos poders fàctics, fins al punt d’arribar a formar-ne part tot oblidant vells principis i criteris fundacionals. Per tant, amb aquest panorama, no és gens sorprenent que la vella classe treballadora autòctona cada cop confiï menys en aquesta suposada esquerra i giri els ulls cap a altres bandes, sent sovint pastura de demagogs populistes, al capdavall, però no tan allunyats de certs líders polítics d’adscripció formalment esquerrana.

S’imposa, així, forçosament, una reflexió honesta, seriosa i no condicionada, a fi de poder analitzar desapassionadament l’actual situació sociopolítica, especialment pel que fa a Europa i a aquest racó de la Mediterrània. Cal assumir que la ciutadania -especialment les classes populars- es troba sola, sense organitzacions que realment la defensin i la representin -de fet les que hi ha en l’actual ventall polític solament es representen corporativament a elles mateixes-: unes perquè ja estan més que amortitzades i obsoletes i ja no tenen res a veure amb els seus principis fundacionals, i d’altres perquè realment treballen -malgrat encertar-ho en alguns punts- per a determinats interessos i personatges que no tenen cap escrúpol d’aprofitar-se de les contradiccions del Sistema i de les angoixes de la gent.

Molt ens temem, però, que mentre les actuals esquerres no canviïn ni mutin continuarem presoners d’esquemes i dogmes del passat. Mentre no tinguin la voluntat d’afrontar la nova situació amb mesures que prescindeixin dels antics dogmes no hi haurà res a fer i continuarem fent moviments erràtics i sense sentit, encapçalats per pseudodirigents populistes i desaprensius -tant se val sota quin paraigua ideològic ho facin- que únicament actuen en benefici propi i al servei d’un nou ordre, i poder, mundial concentrat en molt poques mans.

Som en una nova era, i molts conciutadans encara no se n’han assabentat i pensen amb esquemes del passat, sense adonar-se que ja no serveixen i que el futur és aquí. Mai com ara s’havia vist tan clara la necessitat d’una renovació ideològica i organitzativa a nivell polític, a fi d’enterrar un passat que s’està descomponent inexorablement davant els nostres ulls i ens impedeix avançar.

Joaquim Torrent

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
14.06.2022  ·  01:55

Magnífic article, Vicent. Estic absolutament d’acord amb tot el que hi comentes. Moltes gràcies.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes