Les institucions catalanes no han de perdre la direcció del procés

«Des del començament del procés d'independència, el 2012, les institucions espanyoles sempre han anat a remolc de les catalanes. I aquesta ha estat una de les claus de l'èxit de l'estratègia que ens ha menat a les portes mateix de la república»

Vicent Partal
Vicent Partal
02.11.2016 - 06:30
Actualització: 02.11.2016 - 07:30
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquest cap de setmana el Tribunal Constitucional espanyol ha acceptat la reforma que el govern del PP li ha imposat. Amb això, l’estat espanyol ha entrat en el club dels països on un polític pot ser apartat del càrrec per un tribunal sense judici previ, una violació gravíssima dels principis que regeixen el sistema democràtic occidental. Fins i tot la vice-presidenta del tribunal, Adela Asua, ha dimitit, amb l’argument que la norma va contra la constitució que els altres jutges del Constitucional diuen defensar.

La decisió implica un enorme salt endavant en la política de repressió dissenyada per l’estat espanyol, un salt que només pot pronosticar un augment notable de la confrontació amb les institucions catalanes. El rerefons de tot això té un nom especialment clar, Carme Forcadell, però n’hi ha més. Tots els altres electes catalans, començant com ja sabem per Joan Coma, resten ara més subjectes que mai a les arbitrarietats del poder executiu espanyol, expressades per un poder judicial que ha demostrat una vegada i una altra ser un simple titella al seu servei.

Tot plegat anuncia un hivern tens i una primavera més que tensa en què les nostres institucions hauran de prendre decisions fortes i en què els ciutadans serem cridats a defensar-les a ultrança. No em preocupa ni l’una cosa ni l’altra, que sé que les farem. Només em preocupa un aspecte estratègic, sobre el qual crec que els polítics catalans haurien de reflexionar.

Des del començament del procés d’independència, el 2012, les institucions espanyoles sempre han anat a remolc de les catalanes. I aquesta ha estat una de les claus de l’èxit de l’estratègia que ens ha menat a les portes mateix de la república. Ibarretxe va fracassar, entre més coses perquè el seu pla depenia finalment de la reacció d’Espanya. Però en el cas català cada vegada que Espanya reaccionava Catalunya ja anava dos passos més endavant, i no ha trobat mai la manera de marcar el ritme.

Tanmateix, amb la institucionalització de la repressió política contra els electes, ara les institucions catalanes podrien caure en un bucle enormement perjudicial, que és el d’actuar primordialment a la defensiva. Jo no sé com s’ha d’evitar, això, ni en tinc cap recepta màgica, però estic segur que cal evitar-ho i per això espere que els partits polítics i les forces socials en vagen parlant i en siguen conscients. Perquè marcar el ritme des de Catalunya i prendre avançada han estat determinants fins avui i cal que aquesta capacitat es mantinga intacta fins al final.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni
Antoni
01.11.2016  ·  22:46

1) Certament, el TC “sembla” que sigui el tribunal del PP. / 2) La presidenta del Parlament és innocent, i, si tenen una mica de dignitat, els jutges del TSJC l’absoldran. / 3) Cal avançar fins a la República catalana, sense percisar si és dins Espanya o fora (qüestió que sempre quedaria pendent d’un referèndum, quan es pogués fer).

Eduard
Eduard
02.11.2016  ·  08:47

Per evitar actuar a la defensiva, el primordial és mantenir-se a les ordres del que digui el parlament i el govern. Que juguin les cartes amb llibertat. Això, per a mi, vol dir que si decideixen fer front a l’intent d’estocada que suposarà la inhabilitació de la Carme Forcadell, molt bé. Però si decideixen que no els interessa entrar en aquesta batalla encara i la Carme fa un pas enrere tàctic, també molt bé. La confrontació final la hem de fer quan nosaltres estimem oportú, i no quan ho vulgui el PPSOEC’s.

ENRIC
ENRIC
03.11.2016  ·  01:33

Crec que és importantíssim que es mantingui una perfecta i leal intercomunicació entre el govern i el parlament versus les institucions transversals de la societat civil, amb contactes telefònics sobre la marxa, informacions urgents i precises als ciutadans, suggerències i normatives, com quan el PsoE li va segar al PP l’herba de sota els peus i els va pispar les el.leccions. La claretat d’ìdées, la rapidesa d’acció i unes directrius bén trameses poden ser la clau d’una bona gestió i uns bons resultats. Quan arrivin els problèmes reals al carrer, caldrà un estat major a l’ombra bén comunicat i amb idées i ordres molt clares.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies