Les dues maneres de matar el Consell per la República

El sentit del Consell no hauria de ser donar suport als partits o ser una pota auxiliar del govern autonòmic

Vicent Partal
Vicent Partal
08.04.2021 - 04:27
Actualització: 08.04.2021 - 06:27
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Francesco Olivo, un notable periodista italià que coneix bé el nostre país, diu que la política catalana és acrobàtica. Els italians, també els periodistes, escriuen magníficament de fa segles i per això són tan precisos. Acrobàtica ho és. I la darrera acrobàcia, de moment, és aquest embolic que organitzen els uns i els altres amb motiu del Consell per la República.

Tanmateix, no és estrany que un aspecte en aparença tan allunyat del govern autonòmic siga al bell mig de les dificultats per a formar govern. Perquè en realitat el debat reflecteix perfectament què ha passat aquests darrers anys dins el moviment independentista. A ERC i la CUP el Consell per la República no els ha agradat mai. Primer, perquè a partir del 27 d’octubre de 2017 no van reconèixer el president Puigdemont com a líder no pas del país sinó ni tan sols de l’independentisme. I ara perquè encara el reconeixen menys i no consideren correcte el camí que marca –per bé que, en el cas de la CUP, cal recordar que Poble Lliure sempre ha estat dins el Consell i treballant-hi d’una manera molt clara. A partir d’aquesta negativa, han decidit de no participar-hi, o bé participar-hi testimonialment i prou, com una manera de negar-ne la pluralitat –si no hi vas no podrà ser mai plural– i per tant de matar-lo.

Però encara n’hi ha una altra, de manera de matar el Consell: perpetuar-ne la indefinició actual o convertir-lo en això que ara en diuen un òrgan de coordinació.

El Consell fins ara ha estat, bàsicament, una reunió de partits i associacions, una espècie de coordinadora desigual. Ja fa temps que havia d’haver estat molt més que això, però fins ara no s’ha proposat d’institucionalitzar-se i prendre cos autònomament, amb unes eleccions a l’Assemblea de Representants. I per aquest cantó hom també el mata, en conseqüència, deixant que continue essent més un òrgan de coordinació que no pas una institució real i, molt especialment, intentant de vincular-lo al govern autonòmic, intentant que només en siga un apèndix.

L’ambició que té el Consell des del moment inicial no s’ha fet efectiva, en part pels errors propis, com ara la utilització partidària que de vegades n’ha fet Junts, en part per la persistent campanya en contra d’una part de l’independentisme, sobretot d’ERC, i en part perquè la gent no entén de què serveix. Però, malgrat això, malgrat tots aquests errors, el Consell per la República té una capacitat referencial enorme, com es comprova simplement veient de quina manera en depèn, ara mateix, la formació del govern autonòmic. I si té aquesta virtut referencial és perquè és la concreció del Primer d’Octubre, però també perquè és una proposta diferent, nova i innovadora. En un moment en què ningú no sap què fer de l’autonomia, més enllà d’un trist qui dia passa any empeny, el Consell ofereix una alternativa clara –tant si la gent o entén com si no.

Nosaltres no som el primer ni l’únic país del món que, arribat el moment, comença a bastir una estructura nacional pròpia al marge de l’oficialitat del moment. Una autoritat nacional organitzada amb plena llibertat. A la inversa. Si de cas, és sorprenent que els catalans no ho hàgem fet seriosament això fins ara, després de més d’un segle lluitant per tenir un estat propi. El big bang del Primer d’Octubre, tanmateix, ho va permetre, finalment. I el Consell va nàixer fruit del pacte de govern independentista després de les eleccions del desembre del 2017, amb la intenció clara de marcar davant el món l’existència de dues legitimitats paral·leles. Com que l’independentisme havia optat per acceptar les conseqüències del 155, presentant-se a les eleccions del 21 de desembre de 2017, la legitimitat que es bastia recolzava en la gestió autonòmica de la Generalitat. Però alhora el referèndum del Primer d’Octubre i la proclamació de la independència havien obert de ple el procés d’autodeterminació i això, que no cap en l’ordre constitucional espanyol, s’expressava dreçant una segona legitimitat, ja amb institucions pròpiament republicanes.

Tres anys després, la majoria independentista és molt més sòlida que mai i el contraatac judicial dins Europa va aconseguint els efectes volguts, va acostant-nos a un moment clau i decisiu. Però els dos plans del debat continuen sense aclarir de què serveix cadascun i les dues legitimitats continuen sense separar-se clarament. I cada dia és més imprescindible fer-ho.

Perquè el sentit del Consell no hauria de ser donar suport als partits o ser una pota auxiliar del govern autonòmic. Ni tan sols ser la conselleria d’Afers Estrangers del govern autonòmic. El Consell tindrà sentit, si la gent ho entén i alguna vegada passa a ser multitudinari, en el moment de la ruptura. I ha de treballar per a això. Perquè un Consell fort és destinat a erigir-se en interlocutor, en un interlocutor no mediatitzat per la repressió i per tant no sotmès, en el moment que aquesta ruptura siga factible. Per exemple, quan les jurisdiccions espanyoles seran desautoritzades completament per la justícia europea i els catalans tinguem a les mans, en conseqüència, la demostració de la causa justa.

Si en eixe moment els catalans reclamem la constitució d’un estat propi, havent-se demostrat que de cap més manera no podem viure segurs dins Europa com la minoria nacional que som, i si el carrer torna a desafiar l’estat espanyol i a demostrar que Madrid no té el control del territori, aleshores algú haurà de parlar en nom de la nació. I no ho podrà fer, i no ho farà, una Generalitat que al capdavall sempre restarà presonera de l’arquitectura institucional i constitucional espanyola. Guanyar o no guanyar aquest segon embat dependrà molt, per tant, de si s’arriba a aquest punt amb prou estructures ja desplegades des de l’àmbit del Consell –poders locals, entitats financeres pròpies, interlocució internacional– o no.

I si una cosa és segura és que aquestes estructures no es desplegaran mentre el Consell reste sotmès al joc i a les picabaralles dels partits autonòmics; i es desplegaran molt tèbiament, com passa ara, mentre la xifra de ciutadans que representa no tinga l’abast que hauria de tenir. Cosa de la qual n’hem de ser tots conscients, perquè al capdavall depèn de les voluntats individuals, de cadascú de nosaltres.

PS1. No vull deixar de remarcar que, dit en terminologia clàssica, el Consell per la República és un òrgan revolucionari, cosa que, òbviament, la Generalitat no pot ser. I sobre això cal remarcar que la proposta d’eleccions a l’Assemblea de Representants és molt ben feta, per la manera com es conformarà aquesta cambra parlamentària republicana, deslliurada del sistema de partits, dels seus vicis, de les seues temences i de les seues dependències.

PS2. VilaWeb reconeix la Identitat Digital del Consell per la República com a document acreditatiu de la personalitat dels subscriptors i lectors. Per això podeu donar-vos d’alta com a subscriptors o fer una donació fent-lo servir, en el cas que el tingueu, o també relacionar-vos amb la Botiga, virtual o física, fent-lo servir com a acreditació. Aquesta és una mostra més del compromís de VilaWeb, que va quedar reflectit en la declaració “En què creu VilaWeb?

Si encara no en sou de subscriptors us agrairem que reflexioneu sobre el fet que des del 2004 VilaWeb ha treballat per a construir una comunitat de lectors que en fer-se també subscriptors fan fort el diari i ens permeten exercir encara amb més tranquil·litat la independència i el rigor que han caracteritzat aquest diari des de la seua fundació, aviat farà vint-i-sis anys. Més de vint mil lectors ja són subscriptors, i el nostre agraïment cap a ells és infinit, però imagineu el que podríem arribar a fer si en fórem encara molts més.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Biada
Antoni Biada
07.04.2021  ·  22:20

El Consell es el fonament basic imprescindible
Per establir la República
És una visió realista per aconseguir el futur
Visió SXXI de acció a base de PERSONES no de PARTITS

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
07.04.2021  ·  22:23

L’errora inicial ha estat el nom. Potser ja va sent hora d’esmenar-lo.

Posem-li “Govern de la República al exili” i veureu com tothom ho enten.

Berta Carulla
Berta Carulla
07.04.2021  ·  22:23

Per això és molt important tenir cura que el corc del partidisme no s’exporti al Consell pels qui ara exigeixen tenir-ne més representació. Mirades curtes, desconfiades, mesquines, interessades i perillosament depenents d’un estat que només vol esclafar i destruir.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
07.04.2021  ·  22:28

Jo diria que, per damunt de la República, el Consell per la República és l’ens més vanguardista al món per la lluita dels drets democràtics, humans i nacionals.
Només per defensar i reforçar la democracia, ja hi hauríem de ser-ne socis.

Josep Usó
Josep Usó
07.04.2021  ·  22:30

El Consell és molt diferent als partits polítics. Està fora de l’abast d’Espanya, i només això ja el fa imprescindible. A més a més es mou amb una tecnologia molt diferent a allò que s’usa en la política autonòmica o nacional. Cal enfortir-lo i mantindre’l fora de picabaralles d’aquells que ni tan sols són conscients que ja s’han quedat endarrerits. Per cert; darrerament, els inscrits augmenten força més de pressa.

Mati Sancho
Mati Sancho
07.04.2021  ·  22:44

Espere que a partir de les eleccions en el CxR, que en teoria es faran abans de l’estiu, puga entendre’s millor. Per exemple, quan es puguen triar persones i no llistes tancades. Potser caldria més informació…

jaume vall
jaume vall
07.04.2021  ·  22:51

Avui poca cosa a afegir. D’acord amb l’editorial, d’acord amb els comentaris precedents.
Bé, potser una cosa: Per què no reprèn la feina del procés constituent?
Segur que milers de persones opinant sobre l’esquelet, els músculs i els nervis, del que ha de ser el cos estructural de la república, enriquiran la futura llei de lleis.
Però, si us plau, que la participació sigui real, no nominal.
Prou de governar pel poble, per al poble … però sense el poble. Fa por als professionals de la política?

Josep Gualló
Josep Gualló
07.04.2021  ·  23:01

QUE ELS QUE ES DIUEN REFORMISTES I SON UNIONISTES (ERC I CIA) VULGUIN MATAR EL CONSELL PER LA REPÚBLICA NO VOL DIR QUE PUGUIN.

El nombre d’afiliats ha tardat massa a creixer pero ara està creixent a ritme molt fort i les estructures s’aniran perfilant ràpidament.

Puigdemont és el líder indiscutible i indiscutit. Des de diferents països el veuen com el president a l’exili. L’equip que treballa a Waterloo es gran i ben organitzat. Les urpes espanyoles no hi poden arribar.

En el moment que Espanya s’enfonsi el Consell estarà preparat per prendre el govern de la República Catalana. Mentre l’autonomia s’haurà enfonsat formant par d’Espanya.

Això serà així Vicent per mes que tiris aigua al vi i segueixis entossudit a dir independentistes als que no en tenen res.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
07.04.2021  ·  23:04

Pot ser posant-li Consell de la Republica.ja n’hi hauria prou.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
07.04.2021  ·  23:28

El que la gent no entén de les funcion del CxR (perquè ningú no els ho ha explicat) és precisament el que els partits autonomistes no volen que sigui: l’interlocutor vàlid i necessari per quan s’hagi de negociar a Europa. El mossèn i companyia massa que ho veuen que la van pifiar no anant a l’exili i el que no volen és que la gent, principalment els seus votants, se n’adonin.
Per això volen controlar-ho imposant una “direcció colegiada”, li volen treure la legitimitat al President Puigdemont i fer-nos empassar que des de la Generalitat poden fer “la república”. Des d’aquest punt de vista potser sí que tenen raó els que diuen que Junts no ha d’entrar al govern. Ara, no es pot deixar investir de franc l’Aragonès. Això no tindria cap mena de sentit.

Joan Cusidó
Joan Cusidó
08.04.2021  ·  00:05

Sempre ens han agradat els noms ambigus. Nedar i guardar la roba. Defugir la realitat. Protegir-nos amb noms que no acaben de fer la cosa. Pocs noms associats en aquesta camí cap a l’alliberament nacional (dos mots que també aclaririen moltes coses) no s’aguanten drets. La introducció de la precisió “exili” tal com diu el sr. Gomà semblava inevitable. Però no seria l’única cosa que no entenc.

Jaume Riu
Jaume Riu
08.04.2021  ·  00:08

El naixement -accidentat- del Consell per la República, el pla de govern amb els àmbits d’acció tan ben desplegats en 20 projectes i, en especial, la proposta d’eleccions a l’Assemblea de Representants, han remogut profundament les essències del regne d’Espanya; els fa por i en tenim proves documentades que demostren com els tremolen els fonaments.
Per altra banda, des de l’independentisme no som capaços de creure’ns-ho.
El Consell per la República m’ha fet desconèixer persones i institucions que em pensava que coneixia, i em sap greu.

Carles Soler
Carles Soler
08.04.2021  ·  02:54

La Generalitat ha tingut molts dels defectes de la “democràcia espanyola” i de les seves institucions, en molts comportaments és un calc, també els mateixos vicis dels partits que ho pretenen dominar tot com una mena de sectes concentradores de poder en mans d’una colla d’amiguets. En un món a on tot serà cada volta més complicat amb reptes enormes planetaris, només se’n sortiran les societats cohesionades democràtiques solidaries i resilients. Calen doncs Institucions de participació ciutadana molt més avançades. Calen contrapoders, organitzacions a on es faci rendició de comptes i és prenguin les millors decisions i a on tots els membres de la societat sentin que són part d’una democràcia més avançada, sense això no paga la pena cap projecte de país (comencem per la independència mental). Sòc partidari de recuperar una mena de Consells de Cent o altres fórmules a diversos nivells territorials. Enriquim les discussions, empoderem a la societat. Tenim una Generalitat amb uns mitjans que diem pobres però que son extraordinaris comparats amb altres períodes històrics. Que va fer Prat de la Riba amb unitat d’acció i talent però amb uns mitjans materials pobríssims? I nosaltres no som ni capaços d’engegar un Pla català per salvar el Delta de l’Ebre i li passem la pilota a Madrid. Cal canviar de mentalitat!.

Marta Pallarès
Marta Pallarès
08.04.2021  ·  03:30

Aquest article, al meu criteri, fa dos anys tenia sentit. Ara… ja tot està tan consumit que es pot dir el que es vulgui que a la majoria de gent se li’n fum.

No opino sovint aquí, malgrat em connecto a diari. Durant un temps l’editorial del Vilaweb era un far, va arribar un moment, el més difícil, que només llegia que bliblibliblablabla. I d’ençà d’aquesta investidura pendent, i pot ser un poc, abans, llegeixo per fi una editorial crítica amb el moviment indepe, el mateix moviment que va ser aplaudit al màxim per aquesta editorial. Van passar un anys parlant de ai ai ai ui ui ui els presos. I ara que hi ha noves eleccions tornem a sentir a parlar d’estratègia i de partits. I celebro que el que llegeixo m’agrada, després d’anys de llegir aix aix aix.

sóc indepe però el patetisme dels partits i, sobretot mitjans, fa pensar que millor dedicar-se a la jardineria. Heu estat molt poc crítics i molt seguidistes. Fins i tot Vilaweb que la consulto a diari i la tinc per premsa de rigor. Però, mare de déu, amb la ploramica dels presos perdent perspectiva, quina vergonya aliena, malgrat viscuda i finançada.
Aquest article fa dos anys valia la pena. Ara… tant se li’n fum digueu el que digueu a Vilaweb ERC tirarà del pal que va i Junts x Cat no espera cap suport del Vilaweb. Que sigui el que Déu vulgui. Però ja no hi ha opinions a temps.

Joan López
Joan López
08.04.2021  ·  06:04

Jo soc del CxR i no hem vaig fer massas preguntas a mi mateix per ferme soci. No mès el fet que estigui fora l’abast de les mans dels represors ja me val. El 155 no pot fer res,els diners que paguem es cuasi testimonial I els represors ni lo olorisquen.
Tindrian que ser-hi tots els independentistes socis I pasar de cent mil a 2 milions….. però sempre se ha trovat amb el mur del per que serveix? Gracies Partal per explicar-ho.

josep soler
josep soler
08.04.2021  ·  07:16

Gràcies Sr. Partal per no anomenar avui l’oxímoron “independentisme reformista”. Però continuar aparentant que ERC és encara independentista és també una altura manera d’ acabar amb el Consell i amb l’independentisme.

A banda de l’etiqueta no hi cap más indici de que ERC sigui avui un partit independentista. I tots els fets documentats dels darters tres anys 6 mesos, demostren que ERC és un partit autonomista “de facto”. Cap més partit d’avui és més semblant a CIU d’en Pujol i Duran.

“L’esquerra burocràtica és l’altra dreta”

Núria Coma
Núria Coma
08.04.2021  ·  07:32

I n”hi ha 1 de revflifar-la, i com tot en aquest procés és a les nostres mans.
Si el consell té un milió d’adherits, España és caga a les calces, cap pertot gosaria desllegetimar-lo, i tindríem tots veu.
A que esperem???

Enrique Novials
Enrique Novials
08.04.2021  ·  07:51

El Consell es un elemento imprescindible y si de verdad los políticos hicieran algo en serio a favor de la independencia y del 1-0 de 2017. Puigdemont fue elegido por el Consell democráticamente. Y es el líder del llamado proces, les guste o no. Y lo es porque es el único, junto a Comín y Ponsatí, que ha ganado al Estado español y ha demostrado con hechos irrefutables(desde un punto de vista periodístico), que después de no mantener la posición el 27-0, la MEJOR OPCIÓN era el exilio. Quedarse se ha demostrado que, a parte de errónea, era una actitud casi inmoral. Ahora hay prisioneros en las cárceles y eso lo aprovecha España. Puigdemont a nivel internacional es reconocido porque realmente ha demostrado ser un buen líder. No se trata de ser partidista. Se trata de ver las cosas como son. Y si se ven las cosas como son, lo mejor para Cataluña, al menos en estos momentos, es sin duda Puigdemont. Si ERC y la CUP lo llevan mal, es que piensan más en sus intereses que en Cataluña.

Albert Miret
Albert Miret
08.04.2021  ·  07:53

Matar un òrgan tan important com el Consell per la República per a la supervivència de Catalunya, només perquè els no independentistes ho pactessin amb Madrid, seria tant com prescindir dels nostres drets bàsics per agradar a l’enemic. També vau pactar això en les reunions secretes amb la Soraya Saenz de Santamaria, mentre els independentistes ens ho jugàvem tot?

Esther Miquel
Esther Miquel
08.04.2021  ·  08:07

Endavant!

Adrià Arboix
Adrià Arboix
08.04.2021  ·  08:34

Endavant…!

RAMON GUTIERREZ
RAMON GUTIERREZ
08.04.2021  ·  08:43

Benvolgut director, existeix també una tercera via per “matar” el CxR que és ni més ni menys que deixar-ho com està, sense escometre les reformes que superin els seus pecats originals: Ser una institució creada bàsicament per un partit ( i no un moviment que aplegui a tothom), presidida pel president d’un partit (i perquè no d’un altre?) sense legitimitat democràtica suficient, sense un projecte clar, consensuat i explicat als independentistes, etc.
El CxR podria tenir un paper cabdal en la lluita per la independència, però quan un partit l’utilitza per compensar el que no ha guanyat a les urnes, com volem que els catalans el veiem com representatiu de tots?. El CxR ha de tenir, al meu entendre, una cara visible no partidària amb la qual ens puguem identificar tots (com passa sovint amb els Presidents de les Repúbliques) i si escau altre òrgan on tinguin representació les forces polítiques i socials, proporcionalment a la seva representativitat real i a data d’avui, la millor dada de que disposem son les recents eleccions, les quals, mal que ens pesi, tenen exactament la mateixa legitimitat que les que van fer president a Puigdemont.
Fa uns anys a França em van preguntar: “i això (el procés) com s’arregla?” La meva resposta va ser: “amb democràcia”, i avui ho mantinc.

Jordi Torres
Jordi Torres
08.04.2021  ·  08:49

La millor manera de protegir el CxR és fer-lo créixer: qui vulgui mantenir-lo viu i no s’hi hagi apuntat encara, que ho faci. És ben fàcil.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
08.04.2021  ·  09:11

D’acord amb el comentari del Sr. Joosep Soler

Josep Salart
Josep Salart
08.04.2021  ·  09:19

Donar voltes i voltes i més voltes. ERC mitjançant els seus dirigents pactistes i traïdors i l’ajuda dels votants poc o gens informats ( i també amb poques ganes de voler-se informar) és qui està matant l’ 1 d’octubre.

La premsa, Vilaweb també, fan costat a n’aquesta mena de traïdors, i això sí que és dolorós.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
08.04.2021  ·  09:25

El 29 de febrer del 2020, a Perpinyà, érem uns 200.000 pelegrins. Però avui, al Consell per la República, només en som la meitat. FEM-LO CRÉIXER !!

Júlia Laforga
Júlia Laforga
08.04.2021  ·  09:54

Avui és un d’aquells dies en que l’editorial no pot ser més clara, més encertada i més profitosa. Només us puc dir, enhorabona!

Pep Agulló
Pep Agulló
08.04.2021  ·  10:03

EL CONSELL PER LA REPÚBLICA NOMÉS HA DE DEPRENDRE DE LA REVOLTA. AQUÍ RAU LA SEVA LEGITIMITAT.

El títol, doncs, pressuposa ( si es tracta de matar-la) que el CxR està viva. Tot una declaració. Editorial molt clara en determinar el perquè dels errors i dels límits del CxR.

Som pocs, però en aquesta etapa no podem ser més. Centenars de milers d’adherits en aquests temps en que només destaquen els enfrontaments fratricides al parlament en el canemàs de la brutal repressió, seria només símptoma d’una victòria partidista i per tant d’instrumentalització de l’ens republicà. És sa que el fil que lliga el inscrits CxR als vots independentistes al parlament no tingui correspondència. Descriu molt bé allò que tant s’ha dit que no tot el 52% era independentista.

El CxR es transformarà en una autèntica Autoritat Nacional quan la revolta la posi a la cresta de l’ona i esbandeixi el partidisme i els vicis heretats d’una vegada per totes. ERC i la majoria de la CUP mai li donaran la legitimitat que té fruit de l’1-O perquè seria anar contra la seva estratègia partidista.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
08.04.2021  ·  10:04

Ahir tota la cort de bufons/tertulians al servei d’Espanya Una i Grande feien befa del carnet del Consell “nou carnet Super3” ha fet fortuna (els més entusiastes i cínics els d’ER)
I, em sap molt de greu, Vicenç, però les teves editorials segueixen emblanquinant a
ER..i això també mata al Consell
Endavant amb el Consell, jo el que no faré mai és rendir-me.

ramon Feixas
ramon Feixas
08.04.2021  ·  10:17

La institució pseudo-autonòmica i el Consell de la República son dos organisme diferents. Una que depèn dels partits i que els que tenen majoria treballen per la independència en representació de la majoria dels votants i l’altra treballant des de l’exili on hi ha el President legítim República. Nosaltres votem en unes eleccions, però ens fem personalment membres del Consell de la República. L’objectiu principal és el mateix. Per tant: Col·laboració. No interferències. No és que els partits hagin de ser del Consell sinó la gent. En canvi gestionar el procés d’alliberament des de la institució pseudo-autonòmica ho han de fer els partits. La manera de processar depèn sobretots de l’entorn de la figura de Puigdemont (President a l’exili a restaurar al seu moment) i en el cas de la Generalitat de la manera eficaç que pugui el partit al qual les urnes li han encomanat la funció. Qui barreja què? No cal dir que val més no dependre de retrets, que penso que sen podrien sortir més bolets en una tardor plujosa. És evident que costa molt separar les coses, però del Consell en som pensant que és lliure i no partidista i que el president és el legítim, com legítim és el seu governar a la presó i l’exili i que el procés que pertoca electes és buscar ala manera d’inhabilitar el torero del poder judicial, no pas donar-li gust de poder anar capejant i humiliant més al poble català. No s’han d’implicar els partits( com a partits. Si individualment) en el Consell, ja que no va de partits. Els membres del Consell no s’han de partidistes ja que hi hem de cabre tots sentint-nos-hi igualment integrats. Fa falta una garbellada entre el paper dels uns i dels altres. i que tots ells puguin treballar des del càrrec que assumeixen. No és el mateix uns partits independentistes que un Consell independent. Crec que és la mancança que enverina l’ambient. No s’apuntarà gent al Consell si veuen que aquest forma part de la lluita partidista. Jesucrist no era déu, però era humanista i deia que és donés al Cèsar el que és del Cèsar i déu el que és de déu. I fins a l’ascensió no es va lliurar de ser súbdit pseudo-autonòmic (Ponç Pilat) del Cèsar. El Consell de la República hi és preparar l’ascensió a llibertat.

jordi Rovira
jordi Rovira
08.04.2021  ·  10:18

El to de les diferents editorials va variant al llarg del temps i és també un senyal alhora de desxifrar l’estat de la qüestió. Si les editorials d’abans del 1-0 contenien un aire alegre, festiu i coratjós; desprès amb la reacció de l’estat ( un colp d’estat de manual ) es van tornar cauteloses i a la defensiva. Avui, vivim un altre escenari. Per això mateix l’atmosfera pren aquest aire de contundència, claredat i practicitat. A cada nova editorial, més ferma resulta la passa d’un imaginari que només resta desdibuixat en trifulgues secundàries sense altre transcendència que això mateix: ser un element de distracció més, en un entorn on la distracció és una arma més que s’ha d’aprendre a fer jugar.
Al meu entendre l’editorial d’avui referma el paper del Consell per la República. No diu res que molts no imaginéssim al respecte de la seva definició. En canvi, sí deixa molt clar el seu paper en relació a les institucions regionals espanyoles que fins ara ens representen. En efecte, el més destacable és la constatació que després de la violència del 155 i el colp d’estat encobert que representa, hi ha com a resultant un buidatge del poder de gestió i administració regional i per tant autonòmica ( curiosament fent l’efecte contrari del que veiem succeir a la resta d’Espanya ). La violència d’estat, el tracte apartat dels drets més elementals que patim com a minoria nacional, té una translació directa en una governabilitat regional impossible. Un bon marró pel “Gobierno de España”, quan en els temps a venir la governabilitat regional és un cavall de batalla que ha de marcar diferències. Quantes vegades a Vilaweb no s’ha fet la referència a entorpir la governabilitat espanyola? Doncs, més a l’abast tenim la governabilitat catalana.
Per això la política catalana és acrobàtica! No pot ser de cap altra forma. A diferència del italians, aquí tenim la màfia instal·lada dins de l’estat. Una màfia excloent, perillosa, violenta i molt poc operativa. Una màfia que obliga a repensar des d’on concentrar l’apoderament català. Un apoderament que tracta igual de malament a dretes i esquerres. Sinó, com entendre el paper dels últims presidents de “cartró pedra”, el servei dels quals és d’un valor incalculable, i que cal sumar al servei prestat pels nostres presos?
Deixem doncs de si Capuletos i Montescos; entenem els problemes a què ens enfrontem, i “apretem” que ara ve la bona.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
08.04.2021  ·  10:26

He llegit amb molt interès, com sempre, la seva editorial. Em permeto l’atreviment de proposar-li una auto-relectura passats uns dies perquè conté alguns trets definitoris dels temps que estem vivint. Amb tota la modèstia li he de dir que em sembla un text complicat i confús que cerca però que no acaba de trobar. Un text que apel·la com a últim recurs del “carrer” com si això del “carrer” fos una cosa separada de les persones i tingués vida pròpia. En la meva opinió, l’1 d’octubre i totes les emocionants i magnífiques manifestacions que el van precedir van ser un gran èxit perquè van connectar amb l’estil que les persones volien: una revolució pacífica. La revolució dels somriures. Aquesta revolució es va frenar a cops de porra i amb impactes de bales de goma. Les persones no ens volíem confrontar, volíem votar pacíficament. A partir d’aquí s’ha intentat bastir una altra mena de revolució amb diferents eines i embats que , com molt bé diu vostè, la gent no entén. Una prova n’és el nombre escàs d’afiliats al Consell per la República.
Dic això perquè podria ser que, enduts per la nostra justificada indignació i els nostres legítims i justificats desitjos de llibertat i justícia, perdem de vista els sentiments de les persones per les quals estem construint embats i models de confrontació.
És segur que s’ha de fer una acció exterior forta però també és segur que, de moment, s’ha de governar des d’aquesta escarnida i escarransida autonomia perquè aquesta acció de govern és la que ha de convèncer a les persones que som capaços de governar bé un estat. Això, ara mateix, està per demostrar.

Pere Grau
Pere Grau
08.04.2021  ·  10:26

M’adhereixo plenament als comentaris clars i contundents de Rosa Gispert (23:28) i de Enrique Novials (7:51). I aquesta vegada també al del Sr. Gualló (exceptuant la darrera frase amb la sempiterna crítica al Sr. Partal). En canvi el Sr. R. Gutiérrez (8:43) cau en l’error de molts de considerar el Consell (tal com és ara) com un instrument partidista de Junts, i diu també que l’hauria d’encapçalar “una cara visible no partidària”. A part de què al Consell ja hi ha gent de tots els camps polítics, com vol que els de Junts no hi tinguin un paper preponderant, si ERC se n’ha desentès (a part d’un parell de figures no rellevants)? I qualsevol cara “no partidària” no tindria la repercussió internacional de Puigdemont. I Perpinyà va demostrar clarament que ell té el reconeixement popular que alguns polítics li neguen.

I dit de passada: Pere Aragonès no vol acceptar cap directiva (en aquest cas, del Consell) que li digui què ha de fer com a President de la Generalitat. Però molts creiem que (si no ens demostra molt aviat el contrari) farà el que li dicti Junqueras des de la presó. O sigui que la seva llibertat de moviments com a cap de la Generalitat no serà tan gran com ens vol fer creure.

David Badia
David Badia
08.04.2021  ·  10:26

Des de fa mesos hi ha una gran campanya , no cal dir dels de Madrid, sino veure els de Catalunya com el Grup Godo de RAC1 (Baste, Clapes i la majoria de tertulians el 90%)) i La Vanguardia, també El Periodico i ultimamet l’ARA . Tot el que fa la Generalitat malament i el que fa olor indepe encara pitjor.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
08.04.2021  ·  10:43

El Consell és completament necessari per desconectar de la marca ñ. Lamento que no s´hagi entes aixi però és una eina que no pot ser secundaria o per fer bonic al contrari és per pressionar un estat opressor. Tant de bo més gent s´hi apunti

Xavier Mora
Xavier Mora
08.04.2021  ·  10:58

“La proposta d’eleccions a l’Assemblea de Representants és molt ben feta”.
Discrepo: Encara que les eleccions a l’Assemblea de Representants no es formulin en termes de partits, cal vetllar per a que aquest òrgan sigui realment representatiu de les diferents tendències que hi pugui haver entre l’electorat (que ara per ara es corresponen molt amb els partits). I la regla habitual dels més votats no aconsegueix pas aquesta representativitat, sinó que afavoreix decididament la tendència més majoritària. Per sort, aquest problema es pot solucionar mitjançant certs algorismes que han estat ideats amb aquesta finalitat: https://blogs.uab.cat/arselectionis/2020/12/11/no-es-correcte-elegir-els-candidats-mes-votats/

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
08.04.2021  ·  11:00

Apreciadíssim Vicent, així com el poble hem pecat de candorosos, creient ingènuament que nosaltres no érem l’ou que s’havia de trencar per a fer la truita, tu peques sempre d’idealista, confonent allò “ideal” (que hauria de ser en pura lògica i d’acord amb els principis) amb allò que és (d’acord amb la terra, que és més a prop del subconscient i l’inconscient que de res més).
Espero amb ànsia que algun dia ens expliquis perquè els nostres dirigents, i qui sap si el poble, ha (hem) traït els ideals i no hem estat capaços de veure-hi tan clar com tu ens explicaves ni tan valents com tu ens deies que érem o podíem ser.
En aquest perquè hi ha el desllorigador de tot plegat, Vicent. Aquest perquè és el que ens ha de fer veure perquè encara no hem arribat a port, malgrat fer més de 4 anys que tu mateix ens anunciessis que estàvem a “un pam de la independència”.
És aquest el treball que necessitem de tu, i de tots els periodistes que ens calen. No només per dir allò que potser sospitem o no sabem, sinó per atrevir-nos a veure el que realment hi ha.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
08.04.2021  ·  13:09

M’afegeixo a tots els que han dit que aquest article hauria d’haver-se publicat fa dos anys.
Sra. Pallarés, chapeau!

Recordeu, el CxR no es toca!
Quan es va crear ningú pensava en partits. Es va crear com a “govern a l’exili”. Però ERC i la CUP varen refusar el lideratge del President Puigdemont. I la campanya “perqué serveix?” ho va impregnar tot. I tots els periodistes, tots, hi varen caure da quatre grapes.

La pandemia s’està acabant i el procés català agafarà una nova embranzida.
Els autonomistes d’esquerres no tindran altra opció que descarar-se definitivament o pujar al carro del CxR.
El Consell haurà de discernir molt bé qui puja al carro per interessos espuris i qui ho fa per treballar i contribuir de valent.

Vigileu que no portin les baralles i traicions autonomistes dins el Consell.

David Mascarella
David Mascarella
08.04.2021  ·  13:50

Ramon Gutierrez (8:43) i Melitó Camprubí (10:26) d’acord

Carles Viñals
Carles Viñals
08.04.2021  ·  13:52

És necessari crear un organisme que aplegui els qui volen la independència ? Sí ?Doncs ja està creat i es diu Consell per la República. És necessari enfortir-lo ? Sí ? doncs com diu en Jordi Torres (08:49), la millor manera de fer-ho és apuntar-s’hi.

Parlar d’ell (de vegades malparlar), que si té aquest o aquell defecte (i per això no m’hi apunto), és quelcom a bastament conegut i, malhauradament, ben nostrat. Quan m’hi vaig apuntar no m’hi vaig fer preguntes, potser recordant la frase de Kennedy “No pregunteu què pot fer Amèrica per vosaltres; pregunteu més bé què podeu fer vosaltres per Amèrica.” només volía una cosa: Que arribés ben aviat a un milió de membres.

Però no em feu cas, que sóc només un vell somiador i d’intel.ligència no en tinc gaire. Segurament els intel.lgents són els qui no s’apunten.

Salvador Molins
Salvador Molins
08.04.2021  ·  14:06

El Consell per la República no pot esperar, qui no en vegi l’urgència i la preminència, que s’en vagi! que es quedi a casa, no fan cap falta. Ja som 93.680 i aquests hem d’avançar!

“LA REPÚBLICA VIVA”
VISQUEM LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT

No podem esperar! No hem d’esperar! Sense demanar permís, sense esperar ordres.
Al Consell per la República ja som 93.680, cal imperiosament que tirem endavant, cal que avancem!
Estem donant voltes al que podem fer dins l’autonomisme caduc controlat totalment per Espanya, que no hi podem fer res i permetem que part d’ER, de la CUP i de Junts facin el ruc en allò que si podem fer i només depèn de nosaltres, la República lliure, de moment a l’exili i al cor de molts catalans arran de territori, tocant de peus a terra i preparant-nos per dir el “PROU!” definitiu.

https://www.vilaweb.cat/noticies/les-dues-maneres-de-matar-el-consell-per-la-republica/

La República viva és la família i la xarxa de tots els defensors del 1r i el 27è d’octubre del 2017.
Hauríem d’esdevenir una força activa alliberada dels interruptors múltiples que volen controlar el nostre país, ara apago i ara torno apagar, allò de l’ARA NO TOCA que no para d’actuar, en tots els partits, institucions i en masses associacions.

La República Catalana Independent viva som tots els que “ja som república”, per ordre del Poble amb el Mandat del 1r d’octubre i la DUI del 27 d’octubre de 2017. Som tots, tots per propi dret, iguals, compromesos, presents, “sempre apunt” per quan calgui, pel moment precís: CDR’s, Assemblees locals de l’ANC, Assemblees sectorials de l’ANC, Consells Locals de i per la República Catalana, Òmnium i els seus grups de treball, Debat’s constituent’s, Periodistes de mitjans, ràdios i TV’s, Llaços grocs, els del Cant dels Ocells en defensa dels presos polítics i exiliats, Pintors carreteres i carrers, Fotocopiadors, Cartellistes, Twitaires, altres internautes de tota mena, comentaristes als editorials de diaris i demés mitjans, i bases de partits, votants dels partits polítics, altres associacions i col·lectius, persones particulars, tothom que defensi la nostra incipient República Catalana Independent sense demanar permís a ningú i sense esperar ordres de ningú.

Tenim dues dificultats, la primera fer real i pràctica aquesta comunitat o col·lectiu, la segona establir una xarxa de comunicació immediata, unes dates de trobada, un Congrés de Treball que aplegui tot l’independentisme sense interruptors.

Visquem la República, incipient, catalana i independent, dones i homes lliures de Catalunya!

Aquest és ara un objectiu urgent, tan del Consell per la República com de totes les cèl·lules mare i tots els nòduls d’aquesta nova realitat, institucionalitzaur la incipient república a l’exili i al territori. Ocupant tot el territori de forma lliure i intel·ligent.

Joan Ventura
Joan Ventura
08.04.2021  ·  14:13

Jo tambe soc un vell somiador, am tota la ilusio me inscrit al CxR, esperu que tots ens donem conte que es mol util per el que volem, llibertat per Catalunya.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
08.04.2021  ·  14:14

Quan sigui un Consell ‘de’ la República o un Govern Republicà a l’exili serà quan començarà a fer bona feina.
De tota manera hi hem de ser TOTS independentment del partit que votem.

La preposició ‘per’ demostra falta de decisió o un ànim poruc.

David Valls
David Valls
08.04.2021  ·  15:59

Aquesta opinió no és meva, però val la pena, perquè hi estic totalment d’acord:

Alguns apunts sobre l’editorial d’avui d’en Vicent Partal:

1. La formació del nou Govern està més que pactat i no depèn de cap manera del CxR. Aquest enrenou artificiós forma part del circ del processisme.

2. El primer d’octubre no va ser un «Big Bang» sinó un referèndum vinculant. L’existència de dues legitimitats paral·leles és impossible. Només n’hi pot haver una i, malauradament, és l’espanyola. Qui va reconèixer la legitimitat espanyola, anul·lant la catalana, va ser el mateix Govern català quan va decidir no aplicar el resultat del referèndum vinculant, incomplint totes les seves promeses.
A continuació, qui va reconèixer la legitimitat espanyola va ser el poble català, en votar massivament en unes eleccions convocades per Mariano Rajoy.
Qui va continuar reconeixent la legitimitat espanyola va ser el Govern sorgit de les eleccions del 21D —que va col·laborar en l’aplicació de l’article 155—, i els membres del Parlament —molt notòriament el president del Parlament, però amb la necessària col·laboració de la resta— que van acceptar que els tribunals espanyols decidissin qui podia ser el president del nou Govern català i qui no.
El reconeixement de la legitimitat espanyola es va consolidar encara més amb la convocatòria de les eleccions del 14F després de la inhabilitació del president Torra, també acceptada i acatada per tothom.

3. Quins són els efectes «volguts» del «contraatac judicial dins Europa»? Oriol Junqueras és eurodiputat? El Parlament Europeu va vetllar pels seus drets més bàsics? El Parlament Europeu va negar-se a aixecar la immunitat dels tres eurodiputats catalans?

4. Per últim, augurar la desautorització de les jurisdiccions espanyoles per part de la justícia europea és fer volar coloms.

Dave Evans

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
08.04.2021  ·  16:22

Bona tarda! Gràcies Sr. Partal pel seu editorial.
1r) Estic totalment d’acord amb el Sr. Josep Soler (dui ben clar que és ERC, -que ja havia perdut la C fa dies; ara fins i tot perd la R-, ja que no vol la independència ni avui, ni demà, ni mai).

2n) El Consell per la República no ha de canviar d’estructura ni d’organirzació directiva/ i forma de funcionament. Justament aquestes peculiaritats fan valuós i eficient el CxR. Deixar-hi pesar els partits com a tals l’ensorraria, ja que és aquesta la pretensió que té ER per ser-hi amb poder decisiu.
Tot i que vuIgui emmascarar-ho amb altres raons. No hi clauidiquem, si us plau.
Ara el CxR “està fora de l’abast d’Espanya, i només això ja el fa imprescindible. A més a més es mou amb una tecnologia molt diferent a allò que s’usa en la política autonòmica o nacional. Cal enfortir-lo i mantindre’l fora de picabaralles d’aquells que ni tan sols són conscients que ja s’han quedat endarrerits” (Aquest fragment entre cometes l’ha escrit el.Josep Uso)

Celebro saber que els inscrits augmenten força més de pressa.

Perseverem, costarà però ho hem d’aconseguir i segur que un dia SERÀ una realitat. Ànims i endavant!!!

MARCEL DALMAU
MARCEL DALMAU
08.04.2021  ·  17:18

Intentant aclarir alguns conceptes, i una pregunta inevitable, tenen la mateixa posició de fons, Junqueras, Aragonès i Forcadell? És un joc triler la dissonància de posicions entre ells? Com hem d’entomar afirmacions absolutament oposades entre aquests dirigents sobre l’indult i la unilateralitat?

1. El Consell per a la república catalana encara no és el Consell de la república catalana. Ningú li dona prou entitat executiva, malauradament.

2. El Consell per a la república és l’òrgan embrionari per a desplegar la unilateralitat política de tot el moviment independentista català (coordinació i execució política). Ara només hi ha unilateralitats de partit (com s’inflen el pit parlant dels respectius partits). Els interessos de cada sector social (malgrat l’aiguabarreig, predomina una o altra visió social en cada formació politica), només poden ser compatibles, no pas negant aquestes diferències ideològiques i representatives dels diferents sectors socials que cada partit defensa prioritàriament, sinó només a través de pactar un calendari amb objectius molt definits i concrets: dates per unes eleccions plebiscitàries, aprovació d’una constitució de la república catalana, i un referèndum constitucional, final.

3. El consell per a la república, en la mesura que representa l’òrgan de la unilateralitat, crea divisió dins ERC. Veiem-ho. El candidat Pere Aragonès ja va fer la genoflexió de renunciar-hi públicament poc temps després de l’1 d’octubre al·legant que la unilateralitat només té sentit si es té la força per imposar-se. Sortosament Junqueras no hi ha volgut renunciar en cap cas. Una cosa és no exercir la unilateralitat, pel que sigui, i una cosa ben diferent és renunciar-hi explicitament, senyor Aragonès. Aprengui de Junqueras en aquest punt. D’altra banda sembla lògic que l’estat espanyol no tramitarà els indults sense una declaració més o menys explícita de renúncia a la unilateralitat. En la mesura que volen ocupar l’espai de Ciudadanos, penso que ERC s’equivoca esperant cap gest en aquest sentit. Els eren útils per a dividir i desgastar al sector més rebel, el de l’exili, ara també aniran contra ERC de manera més intensa i extensa.

4. Els aparells dels partits polítics s’han fet experts en el joc de taula dels trilers, dita de diàleg. De l’autodeterminació i l’amnistia, s’aparta l’autodeterminació. Després, de l’amnistia i l’indult, s’aparta l’amnistia.. Es a dir, de l’autodeterminació es passa a negociar a pidolar els indults com si tot fos el mateix. Forcadell demanava recentment al PSOE que sigués valent, que tramités els indults enfront del suposat Deep State, com si el PSOE no en fos la seva columna vertebral. Si ens atenim a les declaracions anteriors de Junqueras en que afirmava amb contundència “es posessin els indults al cul” i la de Forcadell que “el PSOE sigui valent amb la tramitació dels indults”, i va dir literalment indults, alguna cosa no quadra. Sap greu dir-ho però sap més greu seguir fent cara de ximple.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
08.04.2021  ·  17:31

D’ acord amb l’editorial. Ja fa molt temps que s’hi hauria d’haver apuntat molta gent, i no serà per no haver-ho dit, Partal. Gràcies i endevant!

Salut Carbonell
Salut Carbonell
08.04.2021  ·  17:35

Entendre el que passa amb el CxR és fàcil ……. si es sap Història. (Les meves excuses al Sr. Oriol Junqueres).
L’any 1943 quan França ja estava ocupada per els alemanys, un Home sol es va exiliar a Anglaterra i va formar el Govern de la Republica Francesa LLIURE. Estava sol i va posar en marxa el gran moviment de la Resistència francesa. Els que governaven Europa (la que encara no estava ocupada) no li van fer cas, és més, fins el últim moment l’arraconaven. Varen ser els patriotes francesos que varen ser capaços d’organitzar la RESISTÈNCIA. No van ser els partits politics francesos que varen donar-li suport sinó els homes i dones (indiferentment del partit polític al que havien votat abans de l’ocupació) que varen fer possible, moltes vegades al preu de les seves vides, la RESISTÈNCIA.
Tots sabem que la guerra que l’Estat ha obert contre l’independentisme no és guanyarà des de dins sabent del poder del que disposa (monarquia, exercit, GC, jutges i tots els partits politics que per activa o passiva defensen el sistema) només podem fer-hi front amb la Resistència des de l’exterior amb les persones treballant a dintre i a fora. I per aconseguir-ho hi fem falta tots els que volen la INDEPENDÈNCIA. Desprestigiar el CxR amb l’excusa que és un òrgan partidari………. em fa una gran tristesa..

Roser Caminals
Roser Caminals
08.04.2021  ·  17:51

Estic d’acord amb l’article però tinc dubtes que “la majoria independentista és molt més sòlida que mai.” Conscient o inconscient ment, una estreta majoria ha votat per un partit que ja no es pot dir independentista. No és tan sols qüestió d’estratègia. L’objectiu de la cúpula d’ER no és la independència, al contrari, és abatre’n el líder, Carles Puigdemont. Per això per més reformes estructurals que ofereixi el CxR, ER no hi voldrà saber res. Som els ciutadans els que li hem de donar força. I si en falten tants és perquè segueixen la línia del seu partit, ER.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
08.04.2021  ·  20:21

Bona iniciativa, la de reconèixer la ID Digital com a identificació davant VW i per subscriure’s.

Jo en sóc subscriptor de VW.
També em vaig donar d’alta al Consell per la República i en faig una aportació trimestral. Fins i tot superior a la de VW.

Encoratjo als que se sentin independentistes a inscriure’s i fer una aportació, perfectament assumible per tothom, que no és res de l’altra mon, com tampoc és res la subscripció a VW, i així enfortir el que, agafant la idea d’un altre subscriptor, el Govern de la República.

Què? , 160, 120, 100, 60 (què menys que un promig de 5 euros mensuals!!! ) euros a l’any multiplicat per, per exemple, un 50% dels votants independentista és tot tota una empenta per donar-li múscul i treballar per Catalunya.
Demanar alhora la ID Digital i poder ser elector al marge de partidismes.

La Generalitat, dins espanya, ara per ara, no és més que una gestoria intervinguda, i no pinta en absolut que pugui arribar a més.

Lluí Mor
Lluí Mor
08.04.2021  ·  20:27

Agafan les paraules de Salud Carbonell, ara la resistència és el CxR i els que en formem part.

No sóc gaire optimiste perquè com he dit moltes vegades, només som el 30% de catalans que volem la independència, però a nosaltres no ens faràn baixar del ruc i si actuem com la ressistència en una guerra, perquè som un pais ocupat, un dia o altre s’obrira per força un altre escenari, perquè molta gent encarà no ha arribat a la conclusió que vol la independència, però en el fons saben i cada dia se’ls hi recorda, com una gota malaia que som un pais ocupat ll*ll

Maria Terré
Maria Terré
08.04.2021  ·  22:35

https://Consell republica.cat/idrepublicana/
I…..posem-nos les piles!!!!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies