L’Audiència espanyola torna a dir que Pellicer té dret d’accedir a les diligències secretes que l’investiguen

  • El jutge García Castellón havia denegat l'accés als documents sobre l'espionatge a què va ser sotmès el diputat de la CUP

VilaWeb
Arnau Lleonart
14.04.2023 - 11:52
Actualització: 14.04.2023 - 12:49

L’Audiència espanyola ha acceptat el recurs del diputat de la CUP Xavier Pellicer i insisteix que té dret d’accedir a les diligències secretes en què va ser investigat quan era portaveu de l’organització Alerta Solidària. De la mateixa manera que quan va donar-li accés a les investigacions de les conegudes com a diligències prèvies 104/2017, ara la sala d’apel·lacions ha tornat a corregir el jutge Manuel García Castellón, que li havia denegat l’accés a les diligències prèvies 99/2018, en què ell i trenta-set independentistes més van ser espiats mitjançant els telèfons mòbils.

“El dret d’accés de l’investigat a les diligències que l’afecten és reconegut en la llei d’enjudiciament criminal espanyola, i també per la normativa de referència europea de drets humans, en relació amb el dret a un procés just”, recorda en un comunicat l’Alerta Solidària, que denuncia: “El magistrat García Castellón coneix bé aquesta normativa, encara que només sigui perquè l’han hagut de corregir quinze vegades, durant el darrer any i mig, per la mateixa actitud obstruccionista, en la causa contra els CDR de l’operació del 23 de setembre de 2019 (pre-sentència). Ara, en relació amb el diputat de la CUP, arriba la segona clatellada, després de la primera de la interlocutòria del 10 de febrer d’enguany.”

Les diligències prèvies 104/2017 i 99/2018, a les quals va tenir accés VilaWeb, van ser obertes poc després de la vaga general del 8 de novembre de 2017, i García Castellón les va anar allargant fins ben entrat el 2019. Aquella investigació, que s’anava nodrint amb els seguiments, escoltes i intercepcions de comunicacions que feia la Guàrdia Civil espanyola, van servir per a tenir controlats una quarantena d’activistes independentistes vinculats a entitats, com ara els CDR i l’ANC, i organitzacions. com ara el Consell de la República, la CUP i Endavant.

Era una investigació oberta per fets que el jutge entenia que podien ser constitutius dels delictes de terrorisme, de sedició o de rebel·lió. I amb aquest propòsit van anar punxant els telèfons dels investigats. Els col·locaven balises de seguiment amb GPS als cotxes i la informació obtinguda servia a la fiscalia de material incriminatori.

“Què passa quan una vegada i una altra el magistrat es nega a aportar la informació requerida malgrat els retrets dels seus superiors? Res de res”, denuncia l’Alerta Solidària, que recorda que en el cas que investiga els membres dels CDR García Castellón va fer arribar la informació incompleta a les defenses just abans de tancar la instrucció, moviment que interpreten com una maniobra perquè els advocats no poguessin presentar al·legacions o demanar proves noves. “Aquesta jugada, que ja es veia venir, va ser aturada amb recursos nous generant, actualment, un lapse de temps en què continuem reclamant, una vegada més, l’accés a tota la informació que ens oculten”, diu.

I amb el cas de Xavier Pellicer, diuen, “no sembla que el guió hagi de canviar”. “La mateixa interlocutòria que ens reconeix el dret d’accés el limita a allò que el jutge instructor, el magistrat García Castellón, consideri que és oportú”, denuncien.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any