L’opció de Puig i Armengol: o federalisme o barbàrie

  • Els presidents del País Valencià i de les Illes es conjuren contra el soroll de Madrid i defensen una Espanya federal per a superar les desigualtats

VilaWeb
Esperança Camps Barber
15.12.2022 - 19:00
Actualització: 16.12.2022 - 20:26

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La segona cimera al més alt nivell entre el País Valencià i les Illes s’ha tancat solemnement al Saló de Corts del Palau de la Generalitat. Allí, Ximo Puig i Francina Armengol han signat la Declaració de València. Un document de deu punts que descriu algunes accions que tots dos governs executaran conjuntament i algunes preses de partit i declaracions ideològiques o d’intencions.

En el primer d’aquests punts demanen diàleg i rebutgen el que anomenen clima irresponsable de confrontació i crispació política permanents. Al llarg dels discursos que han fet Puig i Armengol, s’han referit a bastament a aquest soroll que ve de Madrid, diuen, per a reivindicar la via mediterrània del diàleg. “Alguns viuen de la crispació. Ací, a València, el diàleg s’imposa al renou. Som la via mediterrània, la perifèria és el centre motor. Estem demostrant que es pot fer política d’estat sense estridències”, ha dit Armengol. Tots dos han expressat una preocupació intensa per la brega entre el Tribunal Constitucional Espanyol i el Congrés dels Diputats.

Sense estridències i surant dins una sèrie d’incomoditats i d’anomalies democràtiques o arquitectòniques que tenen, a parer seu, com a origen el centralisme, han fet vots per a modificar la manera de relacionar-se amb un estat. Amb tot, s’hi troben còmodes, dins aquests límits.  Entenen, diuen, que hi haja gent que se senta diferent, en referència al Principat. “Els problemes polítics s’arreglen des dels consensos i el diàleg. El conflicte que fa massa anys que vivim a Catalunya només es pot arreglar amb acords, pactes i diàlegs, i a vegades, modificant normes. Entenem el sentiment d’una ampla majoria a Catalunya. Donem suport al govern d’Espanya per a superar el conflicte i anar cap a la convivència. Espanya està molt millor que fa uns anys, perquè s’ha rebaixat el conflicte amb Catalunya”, ha dit Francina Armengol quan li han preguntat l’opinió sobre la reforma dels delictes de sedició i de malversació.

La via mediterrània del federalisme

Tot això ho han lligat, Puig i Armengol, al nus de les seues intervencions i a la Declaració de València. “Defensem la necessitat d’avançar en una via federal per tal de cohesionar millor tots els territoris d’Espanya. Cal potenciar el federalisme dels fets en més espais de governança comuna i en nous àmbits de decisió compartida”, diu el text que han signat. L’objectiu, diuen, és superar les desigualtats i “potenciar la descentralització eficient i millorar la convivència des de la diversitat enriquidora de totes les cultures que formen Espanya”. I en el discurs, Armengol ha aprofundit en el missatge per a descriure Espanya com un estat plural i divers. “El centralisme ens empobreix a tots. Espanya s’ha de semblar a les personalitats de tots els territoris que la formen, no es pot renunciar a la mirada enriquidora de tothom”. El seu company de militància socialista, Ximo Puig, ha insistit en la idea. “Exigim allò que és just: finançament, inversió i descentralització. Hem de revertir la dinàmica centralitzadora dels poders. Estem parlant de federalisme pràctic. El federalisme dels fets”. I, potser per a calmar les ànimes més inquietes, Puig ha aclarit que federar no és separar, sinó que és unir. “Cal superar asimetries, greuges i desafecció. Ens cal més unitat, més gestió compartida, més cooperació.”

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

El finançament, l’anomalia en l’arquitectura espanyola

A pesar que inicialment l’exigència de la reforma del sistema de finançament no figurava en el programa de la trobada, el punt tercer de la Declaració de València sí que demana que tant el congrés i el sant espanyol com les comunitats autònomes aborden una situació que ja és inajornable. Quan els periodistes li han preguntat, Puig ha posat l’èmfasi en què la situació actual, amb un sistema caducat d’ençà del 2014 és una anomalia en l’arquitectura espanyola. Ha demanat una suficiència financera de 16.000 milions d’euros. “No hi ha un oasi per a la injustícia. Continuarem reivindicant fins que se supere aquesta anomalia”. Armengol també ha emprat el mot anomalia: “El sistema de finançament espanyol és una anomalia democràtica”.

Preservar la Mediterrània i avançar en polítiques socials

Alguns dels punts que formen part de la declaració signada per Ximo Puig i Francina Armengol ja eren al document que va eixir de la cimera de Palma del 2021. Hi ha coses concretes com ara la promoció del turisme entre tots dos territoris amb l’activació dels bons viatge VAL-BAL, per a ser emprats en temporada baixa. O la petició al govern espanyol de fons estatal per a la formació dels treballadors turístics durant la temporada baixa, perquè deixen de ser fixos discontinus i continuen d’alta laboral mentre es formen.

També demanen al govern d’Espanya, com a mostra d’aquesta descentralització que demanen, la possibilitat de gestionar de manera més activa els fons europeus.

Quant a temes ambientals, el País Valencià i les Illes Balears volen liderar la descarbonització de la mobilitat i la regeneració de la mar Mediterrània.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes