El trasllat dels presos polítics a Catalunya és imminent

El trasllat dels presos polítics a Catalunya és qüestió d’hores. El procés va començar ahir, quan la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries espanyola, que depèn del Ministeri d’Interior, es va posar en contacte amb la Generalitat per comunicar el trasllat oficial de sis dels presos: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, que seran traslladats a la presó dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (el Bages), i Dolors Bassa i Carme Forcadell, a la del Puig de les Basses, a Figueres.

Diversos mitjans han publicat que els presos han passat la nit a la presó de Zuera, prop de Saragossa. Tanmateix, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha dit al ‘Matí de Catalunya Ràdio’ que ‘no en tinc constància’. Tanmateix, ha assegurat que la voluntat de la Generalitat era fer un trasllat de presó a presó, sense parades, però ‘sembla que no ha estat possible’.

Els altres tres empresonats per ordre del jutge Llarena –Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn– estan pendents que el magistrat respongui a la petició d’informació que Institucions Penitenciàries li va fer arribar per a saber si té diligències pendents o bé si, com en la resta de casos, no posa objeccions al trasllat. El trasllat dels presos era qüestió de dies, perquè Pablo Llarena va comunicar que no tenia intenció de tornar a citar a declarar els presos i ja els havia comunicat el processament a tots ells.

Serveis Penitenciaris, depenent de la Generalitat, va dir que prendria la decisió sobre la destinació d’acord amb l’elecció de cadascú, tot i que hi podia haver alguna modificació per qüestions logístiques. El moment exacte en què es farà el trasllat encara no se sap. El govern espanyol va enviar ahir un comunicat en el qual deia que podia començar a la tarda, però alhora precisava que el trasllat es faria efectiu entre demà i dijous. Alguns altres mitjans, com El País, van dir que els presos serien aplegats en una presó de Madrid abans de traslladar-los a Catalunya en un procediment que possiblement ja va començar ahir. Les condicions que tindran una vegada siguin traslladats a una presó catalana dependran de la direcció del centre penitenciari, d’acord amb el reglament penitenciari.

Les presons i les rutines
Les dues presons escollides són de les que tenen les instal·lacions més modernes. La dels Lledoners és situada a la carretera C-55 de Manresa a Solsona, a setanta quilòmetres de Barcelona, i es va inaugurar el 2008. Hi ha 684 interns i té capacitat per a 929. La del Puig de les Basses, on seran destinades Dolors Bassa i Carme Forcadell, fou inaugurada el 2014 i és a Figueres, al costat de la AP-7. Té un mòdul de dones amb 35 internes. Hi ha capacitat per a 922 presos i actualment n’hi ha 734.

Una vegada arribin a aquests centres, seran conduïts al mòdul d’ingressos, on hauran de complir els tràmits habituals d’identificació, visita mèdica i entrevistes de l’equip penitenciari. Després seran situats en mòduls ordinaris adients al seu perfil, tal com es fa amb qualsevol intern.

Quant a la rutina que seguiran en aquests centres, Serveis Penitenciaris indica que és la mateixa que la dels interns que compleixen condemna. L’única cosa que canvia és que no participen en activitats especialitzades d’intervenció en un delicte, car no són penats. Sí que poden participar en la resta d’activitats formatives, esportives, artístiques i laborals.

En el cas dels Lledoners, els mòduls s’organitzen d’acord amb el model de participació i convivència; és l’únic centre de Catalunya que segueix aquest patró. Els interns tenen els mateixos drets i obligacions. La diferència és que s’hi afegeixen fórmules de participació dels interns en la vida quotidiana.

Als mòduls de participació i convivència, els interns s’organitzen en comissions que es trien mitjançant votació democràtica, i aquestes comissions fan propostes que, en cas que es puguin acomplir, s’executen conjuntament amb els professionals de tots els àmbits implicats, des del funcionari de vigilància a l’educador o el psicòleg, i poden gestionar activitats que van d’iniciatives solidàries a mediació de conflictes o monitoratge esportiu. Aquest sistema funciona del 2012 ençà i és en fase d’expansió als altres centres de la Generalitat.

Pel que fa al règim de visites, els presos independentistes veuran les famílies el mateix nombre d’hores que fins ara. Els que tenen nens menors de deu anys podran fer comunicacions de convivència, en la qual entren els nens i un adult acompanyant. En aquest cas, és una comunicació mensual de noranta minuts. Ara en feien una de tres hores cada trimestre.

Quant a les comunicacions per locutori o per vidre amb familiars i amics, tindran el mateix temps, 40 minuts la setmana, que es poden distribuir en dues trobades de vint minuts, dissabte i diumenge, o en una de sola, un dels dos dies del cap de setmana.