Les tres eixides del laberint espanyol, després del fracàs d’ahir a Madrid

No acab d’entendre el teu editorial Partal. Em sembla està llegint una anàlisi de l’Ara o de El País enlloc de Vilaweb…

Jo admeto ser un votant descontent. Suposo que acabaré votant Crida (si s’arriba a presentar) per a no regalar un vot al bloc del 155. Però si la Crida no es pogués presentar, doncs potser que voti el PACMA. O que no vagi a votar. Perquè no sé veure la diferència entre la Generalitat del 155 (és a dir, buida i inoperativa) i l’actual. O entre el Parlament de l’era 155 i l’actual. Una altra cosa és que a nivell de carrer jo vulgui mullar-me, i sí, ho vull fer. Perquè això no hi ha qui ho aguanti. I a més, qui vol renunciar a lluitar quan a l’enemic li tremolen les cames just al costat del precipici?

És un bon moment per a creure’ns d’una vegada que la trajectòria d’Espanya i de Catalunya divergeixen irremeiablement. Ells, tal i com ho tenen, no eixiran del caos en molts mesos. I no tindran pressuposts, espere. Catalunya ha de continuar empenyent, dins i fora, per tal d’aconseguir que, tan bon punt com es faça efectiva la República, algú la reconega. I a l’altra banda ja aniran fent. Si no oden entendre la realitat en la què viuen, és el seu problema. No el nostre.

Només hi ha una eixida; la república catalana, i com més aviat millor.
Elocubrar el què passa a Espanya, què faran, com s’ajuntaran i què els convé més , hauria de ser el seu problema, i de fet ho és.

No hem assolit la independència, encara, però hem destrossat Espanya.( políticament parlant) Allà ells que s’ho facin com puguin. Si hi ha algun moment bo per fer un pas endavant, és ara; amb una mani ” multitudinària” de 45.000 contra un govern de 73, i amb un judici “jurídicament” impresentable.
Ara és l’hora d’actuar no d’analitzar o preocupar-nos pel què faran ellls.
I si no sprofitem el moment i deixem ja, que ens marqui el pas Madrit, perdrem llegitimitat, força i raó.
Hem de creure en la mostra força i veure la seva feblesa, no al revés. Hauríem d’estar parlant de les nostres victòries no de les seves misèries

Jo també veig el Convergent ARA cada dia més botifler. Vol ser un mitjà molt modern, però
el veig massa Quinta Columnista.

Doncs si ens cansem i ens quedem a casa quan toca votar, aleshores no vull sentir mai més que tenim pressa ni exigir als polítics que facin la feina quan els primers a fallar siguem els votants. Podria ser que part de l’espanyolisme s’abstingués. Si no aprofitem l’ocasió, malament,

Vista la aritmética electoral espanyola i la incompatiblitat entre Podemos i C’s, amb l’actual mapa de partits i l’actual llei elecotral estan condemnats a una situaciò permanent d’ingobernabilitat. Sempre quedaran empatats blocs incompatibles amb menys de la majoria absoluta cada un dependrien dels catalans i bascos.

La única sortida que hi ha (I segurament la que tenen planificada) és o bé ilegalitzar els partits catalans i bascos o bé modificar la llei electoral per tal que els sigui impossible tenir escons al parlament espanyol i a la pràctica sigui com si fossin ilegals.

Davant d’aquesta situació el millor per nosaltres seria fer efectiva la república aprofitant el moment en que a Espanya es convoquin eleccions i el govern espanyol estigui en funcions. El que em preocupa és que no veig el govern català ni el Consell per la República organitzant a la població per assolir el control del terriori tan bon punt sigui el moment oportú.

També hi ha la possibilitat que els catalans els deixin guanyar aquests dos mesos i Sanchez convoqui eleccions al Maig, abans que hi hagi sentencia del judici. En qualsevol cas estaria bé que els partits catalans fessin un bloc per anar junts a les eleccions (a totes), si es que volen tenir una mica de credibilitat, i no es creguin els cants de sirena de l’indult, el diàleg i les mentides que s’inventaran per tenir-los controlats.

Primer, trobo que se’ns escalfa massa aviat la boca tot titllant de “botifler” un diari català com l’ARA, potser el segon millor dels que es poden trobar als quioscs, segurament per no ser arrauxat ni esbiaixat. Anem malament si som pocs, i ens volem sectaris.

Segon, tota aquesta història sobre la deriva xenòfoba, filofeixista de la dreta espanyola, que tant ens agrada de comentar, per allò de veure patir els nostres adversaris, estaria molt bé, si ens ho poguéssim mirar com uns afers exteriors, que passen en un estat veí. Aleshores seria pertinent menjar crispetes i gaudir de les seves ximpleries. El que passa és que el nostre benestar i la nostra legislació depenen malauradament d’aquests mesetaris austrolopitecus, i el fet de que entre ells es barallin no és motiu suficient perquè nosaltres obtinguem el premi que ens mereixem (ens mereixem?), que és la nostra sobirania total.
Encara podríem ser més càustics : si en una situació de sinistre total del nostre adversari, no sabem aprofitar l’ocasió, arreplegar forces, empènyer a una i obtenir algun suport de països civilitzats i decents, què podem esperar en d’altres contextos menys favorales?
Si ens mereixem la nostra sobirania, mereixem un 2019 fundacional.

A mi m’agradaria fer una reflexió relativa a la política espanyola. La qüestió catalana ha descol·locat el seu sistema polític. Aquest sistema està basat en l’amiguisme i la prepotència, amb l’exclusió de la intel·ligència política. Parlo del sistema com a tal. Això els ha anat bé durant molt de temps, potser fins i tot segles. Tanmateix, ara es troben en unes circumstàncies en les que no s’havien trobat mai, unes circumstàncies que demanen intel·ligència política, i això no es pot improvisar. Especialment, no es pot demanar a la gent que de la nit al matí assumeixin i facin seva una manera de fer política antagònica de la que sempre han mamat.

Penso que és per aquesta raó que la qüestió catalana els està superant políticament. Si de l’altra banda haguéssim trobat intel·ligència pol·lítica, això no estaria passant. Però tampoc haguéssim arribat fins aquí.

Final. Com és que la manera espanyola de fer política els ha servit durant tan de temps? La resposta la dóna Ramón Cotarelo: “[A la derecha española] no le importa la unidad de España. Le importa expoliar España, a la que considera de su propiedad. A qué se llame España en cada momento, eso ya es indiferente, siempre que quede algo por expoliar.”
https://cotarelo.blogspot.com/2019/02/por-que-no.html

Cal tenir en compte l’EU o potser millor dit la Sra. Merkel? Deu ser cert que hi havia un ultimàtum per que el tema català estigués resolt a final del desembre passat? Cosa que evidentment no ha succeït. Per altre part també sembla que el tema del relator tindria el mateix origen i també podria ser que aquesta figura ja tingués nom, i tot sota l’amenaça d’un default d’Espanya amb l’arribada dels homes de negre inclosa.
Està clar que tot això només són suposicions que potser podrien ser.

Benvolgut Vicent: tipa de estar pendent dels mesetaris.
Tipa dels nostres polítics que cada dia més em semblen partd’part del sistema que ens ofega; incapaços de defendre’ns i defensar el territori, la nostra dignitat iel nostre benestar.
Cal que s’aixequi la suspensió perquè tenim molta feina i cada dia que passi l’esforç que s’haurà de fer és més gran.
Aquesta gent que avui s’ha manifestat no té capimportància. És la majoria absoluta del 155 al Congreso i al Senado que hi són de fa no sé quants anys i encara anem comptant si n’eren 40 o 400.

No hi haura cap rebaixa ni absolucio. Es la ultima carta i despres 155 permanent. Es el que ve agradi o no i haurrm descollir ve el moment i fer movilitzacions repetides si no volem desapereixer de la historia.

Sort i persistencia.

És ben veritat que ahir tothom es va emportar una sorpresa. Que no sigui traslladable a resultats electorals de forma directa; no treu que indica molta volatilitat, desconcert i por. El descontent a España va encalçant al desconcert. I això és una bona dada pels constructors d’opinió. Els valors segurs no poden ser assolits, i a l’aiguabarreig la navegació serà impossible. Hem entrat en caiguda lliure i veurem què ha de passar.

45000 feixistes disposats a fer-nos la pell no és una xifra menor, i menys després que ja aconseguissin l’objectiu abans de la manifestació: fer fracassar fins i tot l’intent de parlar formalment de res. Ultra això, hem d’entendre que faran servir la postveritat, és a dir, la mentida, per venir a dir que la seva manifestació ha estat un èxit rotund.

Efectivament, passi el que passi tenim mala peça al teler si d’una vegada no fem res per la llibertat. Potser l’opció menys dolenta si ens quedem plegats de braços, ja que el front antifeixista és obvi que no es produirà, seria la coalició PP-C’s, que com a mínim no implicaria un 155 immediat.

Ja que tant Rivera com Sánchez són marxistes (de Groucho), no crec que els costi gaire redefinir els seus principis per arribar a un acord. Ja ho varen fer un cop. Simplement pel fet que hi ha el psc pel mig i que psoe governa en altres zones perifèriques de l’estat, no crec que estiguessin pel 155 deconstructor que proposa el trifachito.

Cal preguntar-se, però, si l’estat de no-vida a què aboca el país fins i tot l’opció menys dolenta de govern espanyol (permenentment vigilats, intervencions directes i arbitràries en tot, limitació de l’autonomia, ingerències en ensenyament…) realment val la pena. Jo crec que no perquè a mig termini ens aboca a la desaparició com a poble i perquè té un efecte profundament corruptor sobre nosaltres: si es demostra que la nostra veu, que la nostra voluntat no compta per a res, deixarem de creure en les instituacions democràtiques, i quan hi deixes de creure és quan comences a deconstruir-te com a país.

Caldria exigir unitat a les forces independentistes. No se si en forma de llistes unitàries o unitat estratègica en punts clau. El fet que no es puguin ni veure els uns als altres, per una qüestió d’hegemonia, greuges històrics o pretès esperit revolucionari pur (que cadascú hi posi sigles) fa que sigui molt difícil crear un front comú en forma de llistes electorals. Però em resisteixo a creure que parlant no es puguin adoptar acords mínims per tirar endavant el país o fins i tot organitzar la resistència i recuperar la iniciativa.

Sempre he cregut- i el temps m’ha donat la raó- que si volem ser lliures haurem de ser molt més ferms, molt més contundents i fer molta més força que la que hem desplegat aquests anys. Espanya no ens deixarà anar amb arguments purament verbals i amb manifestacions massives per molt democràtiques i pacífiques que siguin: han de veure que no ens poden controlar i que per molta violència que exerceixin no ens dobleguem i se’ls gira en contra. I a nosaltres ens ha de semblar bé perdre bona part de la nostra comoditat per a assolir-ho. Fa 100 anys els obrers de la canadenca ens varen mostrar el camí.

Ja seria hora que els partits comencessin a llegir història. Sinó- i és una altra cosa de la qual malauradament estic convençut- haurà de ser la propera generació que ho assoleixi, si som capaços d’aguantar

Hem de creure en la mostra força i veure la seva feblesa, no al revés. Hauríem d’estar parlant de les nostres victòries no de les seves misèries…BONA REFLEXIÓ NURIA COMA…
Cansat dels unionistes, diguem-ne, de bona fè. Tenen un relat basat amb LA CULPA, LA POR i a US ESTAN ENGANYANT. A fi de convence-nos de la seva raó ho compliquen tot. Parlo de les xerrades quotidianes entre nosaltres, els ciutadans d’aquí, de Catalunya. Sí, ho complican! Només fan referència a les estratègies polítiques dels partits polítics i s’obliden de l’essència del poble ras que vol ESSER amb llibertat i no pas submés. Ens volen convèncer de la virtuositat del “peix al cova”. Aquí estan els COMUNS i afins. Doncs NO, això és aigua passada i podrida i sino que mirin on ens ha portat aquesta manera d’anar pel mon. S’obliden sempre dels presos i dels exiliats, del 1.O versus el seu interés partidiste.
Només hi ha un argument, senzill: DRET A L’AUTODETERMINACIÓ-DEMOCRÀCIA-PUNT I FINAL

Endavant les atxes!

Ara perdem el temps, Vicent, comptant manifestants espanyols?

M’agradaves molt més quan escrivies això:

“Per a governar Catalunya, Espanya ha necessitat fins avui el consentiment dels catalans. I l’ha tingut per activa o per passiva. Ha necessitat el consentiment nascut de la creença que aquell era el millor camí o del consentiment nascut de la por a les conseqüències d’enfrontar-nos-hi. Però avui tot això s’haurà acabat. Perquè avui els representants elegits pel poble de Catalunya indicaran als dirigents de Madrid que han perdut el consentiment que han tingut durant generacions i generacions. Quan els setanta-dos vots prevists aproven la resolució nosaltres haurem fabricat per primera vegada en molts anys la nostra sal i mirarem el futur d’una altra manera.

Per això avui és l’hora de dir, com van dir els indis el 1930, que ‘creiem en el dret inalienable del nostre poble, i de qualsevol altre poble del món, a tenir llibertat i a gaudir del fruit dels seus esforços, creant l’oportunitat per a tothom de créixer i de tenir garantides les seues necessitats’. I també que ‘creiem que si un govern impedeix a un poble de gaudir d’aquests drets, aquest poble té el dret d’abolir el domini d’aquest govern i negar el consentiment a les seues lleis.’

Que siga així.”

Sense ètica, ideologia i molta perversió del discurs com saben fer tan bé, segur que se’n surten. Em preocupen més els líders catalans que fan el contrari del que diuen i prometen. Els polítics congruents són a la presó i a l’exili.

Em podeu dir il·lús, però a mi em sembla de moltíssima importància el fracàs estrepitós de la manifestació feixista d’ahir. M’ho sembla perquè aquesta manca d’assistència tan indissimulada crec que respon al fet que el poble espanyol està cansat de l’histrionisme dels tres partits ultradretans que la convocaven. Als espanyols, per molt que se’ls enredi constantment amb “fake news” infantils i evidents a través de TOTS els mitjans, tenen accés a internet, i van entenent que l’odi als dissidents com a únic argument només els serveix per anar perdent prestigi, i sobretot no els serveix per reduir el terror que els suposa que acabem marxant. A més veuen que aquests comportaments no són iguals que els que es veuen als països europeus i que tant els agrada imitar. Els tres líders de l’extrema dreta no tenen discurs ni projecte i repeteixen fins al vòmit els mateixos exorcismes fent que l’auditori ja hagi calat que això és com la tècnica dels maoris intentant acollonir a l’enemic amb l’única cosa que en realitat dominen: l’exageració, la violència. Si el poble espanyol arriba a entendre que només es poden resoldre els problemes polítics a base d’intel·ligència i negociació, i que la violència no els servirà mai per a res positiu, aquest “trio del bombo” farà bé d’anar aprenent algun ofici.

L’independentisme ha de pensar en ell mateix i prou: totalment d’acord!!!

Torno a llegir comentaris de desencant amb els partits i per això potser no votar.

És un greu error no votar, i a més et treu el dret de queixa si al final per inacció avança la dreta -extrema dreta, com ha passat a Andalusia.

ERC ha estat de les que més ha decebut per l incompliment de les promeses del 21-D i pels pals a les rodes posterior, li convé un canvi de lideratge, l’actual està esgotat, i no parlo de Pere Aragonès que el trobo dels més vàlids.
Però tot i així hi haurà partits independentistes a votar.

A Lluís Paloma li diria que el PACMA no és una opció, quan es varen manifestar pel cas de la gosa vaig escoltar moltes intervencions antiindependentistes. Uff.

La manifestació de la ultradreta ha estat un fracàs, ara toca demostrar que les nostres amb una població un 80% inferior la pot superar sempre sense despantinasr-nos

Sempre haig d’acabar dient el mateix: se me’n fot el que passi a espanya i els seus partits. Tots estàn controlats per la calderilla que els subministra l’Ibex. No tenen ideologia ni rés que no sigui tocar diners, anar de putes amb una visa o endollar el parent a l’administració, fer-se un xalet a les afores de madrid i que hay de lo mio.
Hem de parlar de nosaltres, de les mogudes que hi podría haver a Europa i, si fossim espavilats, portariem als carrers de Paris, de Bruse.les i Berlin més de 45.000 persones aquests díes del putu judici a unes persones que, si no ho varen fer prou be, al menys ens representaven i varen donar la cara.
Ja sabeu que estan a les presons d’espanya? Teniu ganes de riure i passar el dilluns com si rés? Faig aquesta pregunta a tothom i en particular als polítics catalans que tenen responsabilitat de tirar endavant el carro.
Penso que els exiliats i els seus col.laboradors deuen tenir wattsap i aquests, deuen tenir amics i coneguts i simpatitzants arreu per poder portar als carrers d’Europa un munt de gent. Els sicaris de les multinacionals en forma de representants polítics a la UE ja els conéc, però i la gent d’Europa? On és la gent normal que no es manifesta per nosaltres?
De fet ho entenc molt be, sincerament. Jo feia el mateix quan hi havia hòsties a Kosovo, no movia ni un dit¡¡¡.

Independència, República i llibertat dels presoners. Davant les amenaces del mil homes de la dreta el fracàs d’ahir posa les coses al seu lloc. Sempre hi haurà amenaces, la República està suspesa sota les amenaces. Si dubtem davant dels bocamolls com ministres impresentables els regalem avantatge. Sr Torra fermesa i retiri la suspensió.

NOSALTRES… ACUSEM A L’ESTAT

Si l’editorial parla de la mani d’ahir, de la tríada feixista i del col·lapse del sistema polític espanyol és perquè creu (suposo) que la deriva de Sánchez pot afectar d’alguna manera al moviment independentista. No acabo de veure el grau de consideració democràtica que se li atorga a Sánchez en una possible evolució política. Aquestes alçades el tribunal suprem té el seu propi full de ruta i va per lliure defensant l’Estat. Aquí ens hem de centrar, en l’enemic. Penso com diu el paràgraf final que l’independentisme ha de pensar en ell mateix.

La meva discrepància a l’editorial és sempre contra el vell esquema de associar PSOE a vella ideologia d'”esquerres”, per la seva història, per contrast amb la “dreta” rància, etc. ¿podem pensar amb un PSOE emboirat, acovardit, incapaç d’apartar-se del règim neofranquista, etc, però d'”esquerres” ?.

No ens en sortim perquè primer de tot abans que democràtic és un partit nacionalista espanyol que implica “una España antes unida que democrática”. Aquí s’acaba el que podem esperar del PSOE-PSC en el terreny de les llibertats nacionals.

Per tot això, ¿Què estem dient? ¿Que la primera solució lògica del col·lapse del sistema polític espanyol seria la més assenyada, la d’un bloc antifeixista encapçalat pel PSOE ? Si ja sé, diu que és la més impossible, però li continua donant categoria de SOLUCIÓ lògica quan no ho és de lògica i per tant tampoc solució.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Cal prendre nota que el tripartit feixista va fer riga, però no s’ha de creure que sigui mort, perquè avui hi ha tants feixistes com ahir a Espanya. Caldria mirar d’aprofitar els desconcert dels Tres Tenors Feixistes i de la resta del règim per a colpir els interessos de l’Estat. Tinc poca fe que el els nostres dirigents tinguin la clarividència d’aprofitar el moment.
Vicent, volem o no volem entendre que el règim espanyol no negociarà res, que mentirà i que, seguint el guió secular, mirarà d’esclafar-nos? encara necessitem altres proves?

Tots tenen la mirada posada a les eleccions autonòmiques. El Director ho veu clar també. Guanyar eleccions és l´objectiu. Per fi ho diu algú altre, porto un parell de mesos dient que tot el que fan els partits indepes és una estratègia electoral i no pas una estratègia nacional.
Tot, absolutament tot, s´ha de llegir donçs en clau electoral, i en aquest entorn res és veritat. Quan les eleccions son a prop la realitat es deforma, tot el que sentirem serà una hipèrbole de la realitat, una exageració destinada a manipular les nostres emocions i anul.lar la nostra raó.

Tots els partits faran servir la por, cadascú d´ells ens dirà que hem de tenir por de l´altre.
Uns ens diran que España es troba en perill, els altres ens diran que España ens vol ofegar.
Uns diran que España està més decidida que mai, els altres que España és el caos total.

Ja hem sentit això abans. Manta de vegades. A Vilaweb ho hem llegit uns mil milions de vegades. Ja hem sentit que España és un pais de xixinabo, ja hem sentit que España col.lapsa ara si que si, ja hem sentit que el caos és absolut i que ens enfonsem per sempre més. Sempre ha estat mentida. Catalunya no eixirà amb éxit d´aquesta situació perquè España s´enfonsi. Això és absurd i no té cap possible argumentació. Sempre aquestes opinions han estat fruit d´una lectura interesada del fets, lectura que dicten els partits i que reprodueixen els mitjans afins, mitjans que de vegades son directament al seu servei. Ho fan amb l´objectiu de manipular-nos a nosaltres, els votants.
Si heu de fer apostes aposteu per allò que coneixeu bé i que ha estat verificat innumerables vegades els últims segles: España continuarà aqui demà i continuarà dient que la seva unitat territorial és innegociable i que la seva sobirania és de tot el poble espanyol. Dirà sempre el mateix. La situació serà la mateixa avui que dintre de 150 anys. Serà la mateixa amb la UE a favor que amb la UE en contra. La resposta a la petició d´un referéndum d´autodeterminació ha estat i és clara i definitiva: mai.

Descartada la capacitat de fer front a España militarment, descartada la capacitat de convocar amb éxit una revolta popular i descartada la capacitat de fer front a España diplomàticament, la única via és posar els catalans al centre de tot. Governar bé Catalunya, construir poble amb l´objectiu d´assolir una majoria prou forta. Crec que aquesta nova realitat nacional s´ha d´articular al voltant de la llengua i del benestar econòmic dels ciutadans, no d´un fet diferencial restrictiu propi del segle XIX i completament aliè al segle XXI. Ara per ara no es pot negociar res perquè no es té força. La força per negociar actualment ve de la debilitat del Govern espanyol, no pas d´una força real pròpia.
Des d´aquest punt de vista l´independentisme està sent una eina electoral dels partits espanyols. Els partits espanyols…la preocupació ha desaparegut, tenen clar que aproven un 155 i prenen el control “a la voz de ya”, saben que funciona i que no els treu vots. Tenen clar que ningú farà res en contra. Pablo Casado va dir l´altre dia, a una entrevista terrorífica, que ell creu que aquell que “lidere la aplicación de un nuevo 155 se llevarà detràs a la España de los balcones”. No sé que coi col dir amb la España de los balcones, però aquesta és la seva aposta electoral personal, crear un ambient d´aplicació del 155 i posar-se al capdavant. Ell vol un 155. Desitja un 155. Necessita un 155. No tenen valors ni principis de cap tipus, només tenen ambició i fan servir España per assolir-la.

Penso que hauríem de deixar de ser ostatges del passat i hauríem de començar a mirar cap al futur, els catalans no estem jugant el mateix joc que ells. Ara mateix som només una eina per arribar a Moncloa. Em fa fàstic. Fàstic veure com s´omplen la boca de paraules que es buiden de significat tant d´hora com surten dels seus llavis podrits.

En els moments que els contrincants o enemic estan dèbils. És el moment del atac.
Ara solament una acció contundent com una vaga O aturada de tot Catalunya,seria un pas gegants per fer la república real.
Em de tenir un país. de fora.el que sigui que ens ajudi en la transició del sutrac econòmic que tindrem
Ara tenim uns majoria de diferents estaments socials econòmics i polítics per fer aquest pas.
Que esperem?
La xarranca està bé.pro l’acció es la que modifica la ‘historia.
Som-hi.

Doncs a mi sí m’importa què passe amb Espanya quan els miramelics us poseu per fi en marxa i ens deixeu a les Illes i el País Valencià més oblidats encara. M’agradaria observar només una mica de solidaritat de paîsos catalans. Perquè de pressuposts ja n’hi ha: els de Rajoy. I mentre no us n’aneu també us afecten a vosaltres, i dubte que siga abans de les europees i adhuc de les espanyoles. La dita castellana “para el tiempo que me queda en el convento…” no crec que us siga encara d’aplicació i ficar el cap d’estruç al clot i no fer-hi política no és opció. Com no ho és no votar, si ets afectat, per un cabreig o un cansament, com ahir es va demostrar que va passar a Andalusia: no hi va guanyar la bèstia de tres caps, hi va perdre l’abstenció.
Tot el fatxeriu aplegat es podia cobrir amb unes quantes banderes com la de Colom. Els rucs de Zipi i Zape convocants li feien el llit i el selfie a Santi VOX -mentre Valls no sabia on ficar-se, amb escàndol d’Europa, cedint el lloc d’artista invitat a l’indià peruà de la premsa del fetge- com toleren el paper estelar d’Ortega-Smith al show de demà endavant. I Rivera dient que s’havien superat les espectatives. N’esperaven menys? Si a Terol va triomfar la mani sanitària sense viatges pagats! Tanmateix, ull, són menys dels que diuen però perillosos.

Vosaltres veieu l’enemic debilitat? No. Segueix convençut de poder guanyar amb el sistema de sempre: tirania i repressió.

Per part nostre hem d’aprendre a articular un relat guanyador i potent.
Tant o més potent que el del 155 (España siempre ha existido desde los romanos) (Cataluña es una región traidora geneticamente).

El nostre relat basat en “som més democràtics que els espanyols” no els fa cap mal perquè sempre poden dir que els demòcrates són els que acaten la sagrada constitución borbònica.

Ens cal ser MOLT MÉS ASTUTS.

Després d’escoltar la conferència-miting, d’ahir a Badalona per la u nió de >Galeusca en les Europees, em quedo en el que vàren dir UÑarritu, Miranda, i sobretot Rufián, ERC. no pot menystenir a ningú, s’ha d’anar als barris, a tots els racons que només senten les notívcies de l’extrema dreta espanyola mantinguda per l’Ibex 35, s’han de fer taules, conferències amb entrades encara que sigui de poca gent, els que no volen sentir parlar del futur de Catalunya no vindran, però els que s’interesin en principi tenen tota la nostra dignitat de ser informats, aquestes reunións o conferències haurien de ser bilingües sota el lema “PERQUÊ VOLEM LA REPUBLICA”, “Porqué queremos la República” i donar informació sincera i real del que representa`ría per tothom deixar de ser súbdits per convertgir-nos en ciutadans.

Totalment d’acord que hem de mirar per nosaltres mateixos i no deixar-nos intimidar amb el fantasma de l’extrema dreta.
No votar o votar per un partit que no té cap possibilitat de formar govern és regalar el vot a l’unionisme. És així com un partit que només ha guanyat un 24% del vot català ens por arribar a governar. Algú desitja aquest resultat?

Jo no parlaria de “fracàs” encara fins que no hi hagi eleccions generals s Spain… Els que votaran extrema dreta ahir s’estaven fotent el vermut i migdiada del diumenge… O amagant-se expressament per fotre el cop per sorpresa el dia que se’ls cridi a votar…

L’independentisme ha de dependre d’ell mateix… 3 milions de vots com a mínim…

D’ acord amb l’Albert Miret.

Aquesta és la força real del nazisme i del neofranquisme reunits: no arriben ni a 50.000. Cap plor doncs i a seguir treballant per la independència i la república tot suport als presos polítics en aquest moment.

Perdon,eume es la meva humil opinió però no estem fent-lo bé , jo crec que només cal fer que el nostre President Carles Puigdemont aixequi la suspensió i via lliire