La victòria del professor Juanico

  • El català simplement ha estat arraconat per un seguit de circumstàncies que són fàcils de capgirar

Vicent Partal
10.11.2021 - 21:50
Actualització: 11.11.2021 - 10:11
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Supose que heu seguit el cas. El professor Jordi Juanico, a final de la setmana passada, va rebre un correu de la direcció del màster que imparteix, juntament amb més professors, a la Universitat Autònoma de Barcelona, en què li feien saber que s’havia acabat això de fer les classes en català. Que les havia de fer en espanyol i punt. Ell va replicar-hi per correu i la direcció no es va dignar ni a respondre-li. Finalment va fer una piulada, aquesta.

I aleshores es va obrir el cel. Tot de sobte el seu cas va catalitzar moltes indignacions i internet arrancà a bullir com la cassola en forn. Dissabte el Departament d’Universitats es va oferir a fer de mitjancer i la universitat, segons que sembla atabalada per la mala imatge que se’n creava, va reaccionar reconeixent que les formes no havien estat adequades i rectificant l’ordre: si volia, podia fer la classe en català. Que és com ara, aquesta setmana, l’escolten els seus alumnes. Car el professor Juanico ha tornat a l’activitat docent.

Ahir Andreu Barnils va parlar amb ell per a fer-li aquesta entrevista. Juanico hi afirma que no és cap victòria, és a dir, que sols li ho han dit a ell, i no a tot el col·lectiu. Però ho és. La tendència s’ha rectificat. I afirma que en realitat, si fos una victòria, seria de la gent que s’ha mobilitzat. Sí i no.

És evident que si la seua piulada no hagués tingut ressò, aquesta victòria, que en realitat pot significar un canvi de tendència, no s’hauria aconseguit. Però perquè passàs això que ha passat per damunt de tot ha calgut la seua coherència personal. Fa nou anys, diu, que fa aquest màster i que el fa en català. I no ha tingut mai problemes amb els alumnes per això. L’ordre, per tant, era completament injustificada. Però molts professors haurien callat –han callat i callen en circumstàncies semblants a la seua. I Jordi Juanico no. Ni ha callat ni ha combregat amb rodes de molí. I la victòria potser és de la mobilització de la gent, però tan sols ell l’ha feta possible.

Acabe de dir que això pot significar un canvi de tendència. Ja ho veurem. Veurem si hi ha més reaccions en casos semblants, si més professors o alumnes denuncien les extralimitacions en aquest problema que tots sabem que hi ha. I si això s’estén i esclata un moviment de resposta a les agressions lingüístiques que rebem. Personalment, crec que sí que pot passar, perquè observe que es mou el volcà sota les pedres. Hi ha molta gent, moltíssima, seriosament preocupada i molt enfadada per la salut de la llengua catalana i aquesta gent ha trobat en el cas del professor Juanico un ariet amb el qual enfrontar-se a un estat de coses que sap que és intolerable. Que fa anys que és intolerable però que ara encara és pitjor i reclama accions urgents i accions de tothom.

Hi ha qui pensa que hem tocat fons amb el català, que no es pot caure més avall. És cert que s’han comès molts errors i molt greus a tots els nivells i que, efectivament, la situació és molt més que preocupant. Les dades recents, que indiquen que la majoria dels mestres actuen de manera il·legal a les classes quant a l’ús de la llengua; o la constatació estatística que de cada deu ciutadans catalanoparlants del Principat vuit parlen d’entrada en espanyol amb un desconegut sembla que han fet despertar, finalment, molta gent. Que ja no pot empassar-se res més. Fins i tot hem vist aquests dies que feien crits d’alarma polítics que els darrers anys havien menystingut el paper del català en la nostra societat. Tot això és bo. O serà bo. Però a condició que no parem. Que això no siga un gest aïllat.

El català no està acabat de cap manera. Ni de bon tros. En cap indret del nostre territori. El català simplement ha estat arraconat, enfosquit, en la vida pública per un seguit de circumstàncies que són fàcils de capgirar. Tan fàcils, de fet, que tan sols reclamen més Jordis Juanicos. Molts Jordis Juanicos. Més coratge personal. Que nosaltres entenguem que els drets no poden ser objecte de debat ni estar sotmesos a cap amenaça perquè això ens fa indignes. I que, per tant, cada vegada que algú intente trepitjar-te has de defensar-te. Especialment, alerta amb això, quan resulta que els qui actuen fora de la llei, emetent ordres il·legals, són ells, els que sempre corren a introduir com siga l’espanyol. Que aquesta és l’altra part de la història: si corren a resoldre les coses no és tan sols per la protesta de la gent. També és perquè saben que ells les fan malament i no tenen raó.

La meua enhorabona, professor. I sobretot el meu agraïment.

Només a VilaWeb

Permeteu-me que avui us recomane aquest article d’Esperança Camps que posa el focus en un acte previst aquesta setmana a València: ““Altres polítiques”, la trobada de Mónica Oltra amb “amigues” que inquieta Compromís“. Dissabte Mónica Oltra, vice-presidenta de la Generalitat, que va concórrer a les eleccions com a cap de llista de la Coalició Compromís; Yolanda Díaz, vice-presidenta segona del govern espanyol i membre d’Unides Podem; Ada Colau, batllessa de Barcelona i dirigent de Barcelona en Comú; Mónica García, dirigent de Mas Madrid; i Fatima Hamed Hossain, dirigent del partit Moviment per la Dignitat i la Ciutadania i diputada al parlament de Ceuta, parlaran en un acte que ha cridat molt l’atenció perquè clarament forma part d’aquesta especulació sobre l’enèsima renovació de l’esquerra espanyola, que voldria, una altra vegada, intentar d’absorbir les esquerres nacionals –començant en aquest cas per Compromís. Alerta, doncs, amb això.

La fotografia

Un grup de dones es preparen per a la posta de sol durant la celebració del Chhath Puja, a Bombai, a l’Índia. El Chhath Puja és un ritual relacionat amb l’eixida i la posta de sol, durant el qual les dones recorren estanys i rius per banyar-s’hi finalment. La fotografia és de Divyakant Solanki.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume vall
jaume vall
10.11.2021  ·  22:08

Doncs això, enhorabona i moltes gràcies al professor Juanico.
I molta pena i molta vergonyq pels gestors que hem tingut al govern i a les institucions públiques perquè s’hagi arribat a aquest punt.

Josep Usó
Josep Usó
10.11.2021  ·  22:09

Enhorabona al professor Juanico. Val a dir que allò de la “internacionalitat” sol ser una excusa per ocultar una incompetència còsmica. El sistema universitari espanyol, amb un primer cicle que generalment és de quatre anys (a diferència del de tota Europa que és de tres) dóna lloc a uns màsters d’un sol curs (60 crèdits). De manera que els estudiants europeus no solen vindre a fer màsters ací. D’altra banda, és possible, a les nostres universitats, que un professor acabe el màster, faça la tesi doctoral i treballe de professor a la mateixa universitat. A altres països, per exemple a Suïssa, això està senzillament prohibit. És raonable que els mediocres s’emprenyen amb els qui no ho són.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
10.11.2021  ·  22:16

La meva més sincera enhorabona pel professor Juanico, i, tal com diu en Vicent actuant amb normalitat amb el català, i sense avergonyir-nos de fer-ho servir i defensar-lo amb normalitat, és com el mantindrem viu.

Anna Fons
Anna Fons
10.11.2021  ·  22:41

Gràcies professor i gràcies a una professora d’alemany de BcN languages de la sagrada familia que no ha tingut tanta sort i l’han acomiadat. Això també passa

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
10.11.2021  ·  22:49

Felicitats al professor Juanico. Amb la seva actitud ha donat molt bon exemple als seus estudiants. I de passada ha avergonyit la universitat. En calen molts més Juanicos.

Jaume Riu
Jaume Riu
10.11.2021  ·  22:52

LA LLIÇÒ MÉS INTERESSANT DE TOT L’ANY
Senzillament Jordi Juanico és un professional lliure, no esclavitzat.
En una altra ocasió aquest mateix professor ja va fer el mateix i no es va deixar imposar les condicions que ell troba inaceptables, ell decideix les condicions laborals i no el patró. Ho trobo magnífic.
Dic això per sortir del bucle: català – internacionalització, que no és del que es tracta. La lliçò magistral impartida per aquest professional professor de master és sobre les relacions laborals, i no només sobre l’ús del català.
Juanico ens ha ensenyat que la feina laboral remunerada esclavitza aquells que es deixen imposar les condicions, com fa una majoria de professors de la universitat, i com fa una majoria de directius d’empreses, i com fa una gran majoria de professionals de la política.
Ja som al mes de novembre i em sembla acabem de ser testimonis de la lliçò més interessant de tot l’any.
Gràcies Jordi Juanico per ser tan bon professor.

Antoni Perelló
Antoni Perelló
11.11.2021  ·  00:00

“La meua enhorabona, professor. I sobretot el meu agraïment”, també.

Llorenç Carreras
Llorenç Carreras
11.11.2021  ·  00:01

No sé quines són les consignes a la Universitat de les Illes Balears, però la meva filla hi estudia filologia anglesa i, al marge de l’anglès, en general la llengua de comunicació és l’espanyola. Fins i tot va tenir una professora que feia les classes directament en espanyol. Aquest curs és a Àustria i, als estudis anglesos, la llengua de comunicació és l’anglès, i no l’alemany.

Lola Tomàs
Lola Tomàs
11.11.2021  ·  00:23

El meu sentit homenatge, avui especialment al professor Juanico, a totes aquelles persones

que gosen protestar quan no estan d’acord amb el que els imposen
que tenen el coratge de dissentir i expressar una opinió contrària al sistema
que exigeixen i lluiten per la diversitat i la llibertat a tots els àmbits
que conserven la capacitat d’indignar-se i rebel.lar-se en una societat que promociona l’aborregament
que posen per davant la integritat moral i la coherència interna

Parlar en català, rebutjar una vacuna o un líquid experimental, prioritzar la medicina natural o homeopàtica… poden esdevenir actes de valentia en una societat uniformitzadora, globalitzadora i cada cop més totalitària. És igual en nom de qui i quina sigui la bandera. Gràcies per la vostra valentia.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
11.11.2021  ·  00:38

Com diu el Partal. Només cal reclamar els nostres drets i lluitar per ells.
I ser conseqüents. Com el professor Juanico.
I també, com diu el Vicent, tenim més força de la que ens creiem. I podem canviar moltes coses des de baix.
I podem desmuntar governs.
El poble salva el poble.
El poble mana i el govern obeeix.
Aquestes frases han de ser les nostres guies.

Albert Ventura
Albert Ventura
11.11.2021  ·  02:07

Tot aixo esta molt be pero encara no he sentit parlar de cap destitucio i, si no hi ha consequencies, tornarem a estar igual dema passat quan s’hagi oblidat l’assumpte.

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
11.11.2021  ·  05:21

Moltes gràcies Profesor Juanico. Una lliçó magistral la vostra. El cap ben alt i el cos d’empeus sense afluixar.Ja ni ha prou!

Salvador Molins
Salvador Molins
11.11.2021  ·  06:54

“Alguna cosa està passant”, ens diu Jordi Juanico.

No deixem apagar un foc que sembla que s’ha encès a la nostra terra.

Entre tots nosaltres hem de fer una gran moguda amb voluntat i petites accions; la màxima que ens inspiri podria ser “Defensem i Visquem la
Llengua”.

Per allà l’any 1979 els berguedans vam adonar-nos que la Patum estava en perill i tot i la dificultat de moure’ns com a Poble ens vam reunir en una gran assemblea per cercar petites solucions i actituds que ens ajudessin a redreçar la festa; la frase i màxima que aleshores vam fer servir fou “La Patum és més que una festa!” i va funcionar. Si els berguedans hem pogut, per què no ho hem de poder fer els catalans amb la Llengua? Tot i la dificultat que se suposa molt més gran.

Ens ho empassem amb patates, com una cosa normal, una més, entre altres renúncies de moltes persones i entitats de Catalunya, o pel contrari fem un clam com el següent: “A Catalunya, els Musicals en Català !”

Diu en Juanico que li sembla que entre nosaltres ha passat alguna cosa, i potser és cert. És com un petit foc que s’està encenent al llarg i ample de Catalunya i que no hem de deixar que s’apagui.

Els professionals i els defensors de la Llengua fa temps que ens avisen, les institucions, alguns mitjans, les estadístiques també, o sigui que ells ja fan la seva feina, aporten la seva contribució, i amb ells ens hi hem de sumar tots els parlants que ens anem desvetllant dels riscos que està patint la nostra llengua, de la gran necessitat de no abandonar-la, de no baixar, de no claudicar com tantes vegades fem i hem fet.

Cal, …. ens cal, un Gran Pacte, una ampla moguda entre tots, parlants, activistes, professionals, lingüistes, mestres, professors, catedràtics, polítics, alcaldes, regidors, diputats, consellers, govern, Presidència, … per defensar el present i el futur del català, la nostra llengua en perill.

No abandonem la Llengua.

VISQUEM LA LLENGUA

A Catalunya tot en català, si us plau!

I a nivell dels polítics de més amunt: Una Vicepresidència per la Llengua que coordini tots els departaments i Conselleries, àdhuc Presidència i Parlament.

I com a colofó polític, una dotació pressupostària adequada i gens esquifida, que permeti campanyes, ajudes, subvencions i tot el que calgui per revitalitzar un dels valors més importants del nostre Poble.

No siguem escassos, siguem conscients del valor que té i representa.

Si sumem la dignitat de Juanico amb la dignitat de Jaume Sastre que des de Mallorca va arribar fer una vaga de fam pel nostre Dret a la Llengua Catalana i per preservar viva una dels milers de llengües en perill, i a les seves dignitats hi sumem les nostres, … ens en sortirem Jordi Juanico! Gràcies!

David Gallifa
David Gallifa
11.11.2021  ·  07:05

Em sap greu contradir-te Vicent, però el català està desapareixent. I el mes greu es que no salten les alarmes adequades.
El jovent, i els mes petits, han deixat de parlar-ho entre ells. Quin tingui nens petits ho sap de primera mà. Ells son el futur del català. La pressió de l immigració, la manca de continguts i plataformes, etiquetatge inexistent…. Es pot resistir, però tot té un límit. 300 anys de prohibició acaben pagant-se.
Una vegada vaig sentir dir al mestre JM Virgili que “fa anys que amb el català anem perdent llençols a cada bugada” metàfora enganyosa, per que sembla que es una pèrdua linial, facil de revertir.
Res mes lluny de la realitat.
Es un descens logarítmic, o sigui que comença suaument, pero amb el temps la perdua de parlants es va incrementant progresivament, per la suma acumulativa de pressions, fins que la pendent es torna irreversible. Impossible de revertir. Ens apropem a aquest punt. No es broma, anem directes a l extinció en dues generacions.

Albert Miret
Albert Miret
11.11.2021  ·  07:32

Gràcies, Professor Juanico. Moltes gràcies!

Martí Riera
Martí Riera
11.11.2021  ·  07:38

Crec que ha de costar el càrrec a la persona que va vulnerar els nostres drets lingüístics i el responsable que ho va permetre. Altrament surt molt barat aquest imperialisme cultural, aquest menyspreu.

És resposabilitat nostra sancionar els responsables, no pas de Madrid. No tot el mal ve d’Almansa.

Jordi Torres
Jordi Torres
11.11.2021  ·  08:20

Moltes gràcies al professor Juanico i al seu insubornable compromís amb la llengua per fer visible aquest problema.

No podem deixar que sigui el mercat qui governi la cultura. Cal protecció i defensa activa. Si cedissim sempre a les lleis del mercat, totes les llengües minoritàries, en pocs anys, desapareixerien i només tindríem programes com ‘Sálvame’ a la televisió.

Jaume Rigau
Jaume Rigau
11.11.2021  ·  08:28

Un altre gra de sorra molt rellevant hauria de ser aportat pels polítics catalans arreu. És molt simple i visible: des del faristol emprar sempre el català. Cas d’interrupció, recordar l’existència d’intèrprets i plegar. A les entrevistes, recordar l’existència dels subtítols i doblatge. Res més. Qui et vol escoltar i entendre, ho fa. No cal soroll. Calen fets. Com el d’en Juanico.

Núria Feliu
Núria Feliu
11.11.2021  ·  08:48

Moltes gràcies professor Joanico per la seva lluita.

Ramon Bonet
Ramon Bonet
11.11.2021  ·  08:52

No és cap victòria . La UAB li ha dit que ” si vol ” pot fer les classes en català , deixa la porta oberta a la discrecionalitat dels professors a allò que és obligat en el Plà d’estudis .

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.11.2021  ·  08:55

Disculpeu ela lectors per la pràctica repetició del text, però el tema és el que demana.

Petites coses per un gran canvi.

Als treballadors d’empresa, començar sempre en català si estan a Catalunya (darrerament, uns 3 anys o més, no ho fan, tot i ser catalanoparlants)

A nosaltres, no canviar de parla, de bones a primeres, quan se’ns adrecen en castellà. D’entrada seguir en català preguntant si s’entén. Si diuen si o el parlen, problema tancat. Si diuen no, i no en tenim un interès propi, i no són nouvinguts recents o turistes, finalitzar.

A la Generalitat i altres institucions amb funcionaris i cossos policials, que parlin sempre en català, entre ells i al poble, només si és un nouvingut recent o un turista, es pot parlar en anglès, espanyol, francés, etc, etc.

A la actualment botiflera TV3, les entrevistes al carrer en català (darrerament s’entrevista a masses espanyols), les tertúlies amb tertulians catalans i, en altres llengües si el personatge s’ho val (portar al Carrizosa, per exemple, perquè parli en espanyol NO).

A l’actualment botiflera CatRadio, el mateix dit per TV3.

A les administracions exigir a Catalunya la retolació dels comerços en català i en primer lloc.

A les Universitats, complir amb el que diu la matriculació de la assignatura, si diu català, es fa en català, i no val que algú, que s’ha matriculat, digui que no ho entén. Això si programar un 75%, com a mínim, de classes en català.

Als col·legis, complir amb la normativa, 75% de classes en català (en un país independent seria el 100%) , el professor no pot canviar l’idioma ni tan sols si se li adreça un alumne parlant espanyol.

Etc., etc

Rubén Cruz
Rubén Cruz
11.11.2021  ·  09:04

Sento una poderosa atracció pels forats negres, perquè escenifiquen una tensió dramàtica que no trobes a l’espai interestelar, lluny de la força gravitatòria de qualsevol cos d’una certa massa.
M’agrada el punt de vista derrotista del senyor Gallifa ( 11.11.2021 | 07:05 ) perquè dona per venut el peix, i en aquesta atmosfera apocalíptica de final dels finals on el món s’acaba (no el planeta, que ens sobreviurà, sinó la cova que se’ns desfà, de tant foradar-la perquè uns quants tinguin terrassa amb vistes a una piscina infinita). Com que ja donem per mort el nostre mode de vida (tenim la sensació de fer tard arreu i que la frenada ja és inútil), fem una altra volta al cercle concèntric de l’embut que ens desguasarà i fem bons tots els mals auguris, obsedits en la contemplació dels crèdits de la pel•lícula que acaba.
… …
Tanmateix, encara conservo un mínim d’instint de supervivència per apreciar l’esforç col•lectiu de buscar una sortida, com planteja el senyor Salvador Molins (11.11.2021 | 06:54). Fer servir la llengua pròpia i adonar-se que ho és fora la condició per trobar-la, una finestra compartida, una eixida.
Fa cinquanta anys que volta pel català la idea d’autoodi, un artefacte acadèmic estrany que ha esdevingut un sentiment normal. L’antídot diuen que és prestigiar la llengua, per fer sentir el parlant membre d’una comunitat afortunada… Potser un club de poderosos aniria més bé, perquè és qüestió de poder: si els membres d’un club no fan per defensar els interessos llurs per impotència, ningú més vol entrar-hi, i el club es torna aiguapoll i es desgavella.

Com a comunitat política, què estem fent per prestigiar-ne la pertinença?

Francesc Clarà
Francesc Clarà
11.11.2021  ·  09:05

Gràcies i enhorabona professor Juanico! Cal que tots seguim l’exemple del professor i que no afluixem ni una mil·lèsima. Per altra part i com molt bé diu en David Gallifa cal centrar el focus en els nostres nens i joves que s’han passat massivament al castellà per intentar revertir la tendència i encaminar-los novament al català. Hi ha molta feina a fer, així que traiem-nos la son de les orelles i, exigim també al govern de la “tauladediàleg” que almenys amb el català, es posi les piles i sancioni quan sigui necessari.

Francesc Ermi
Francesc Ermi
11.11.2021  ·  09:21

La reacció d’aquest professor fent una denuncia pública a Twitter, entenc que està en la línia del que defensava Clara Ponsatí en l’entrevista del FAQS.
L’experiència demostra que amb la denuncia i la mobilització podem aconseguir moltíssim mes que callant i abaixant el cap.
Ara només falta que TOTS els partits independentistes ho entenguin.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
11.11.2021  ·  09:35

Em sumo a l’agraïment. El català es defensa parlant-lo, especialment en els espais públics.
Aquesta va ser la meva divisa mentre vaig exercir de professor.

Carles Serra
Carles Serra
11.11.2021  ·  09:36

Molt d’acord amb el Sr. David Gallifa 07:05
Si hem arribat aquest nivell entre altres coses sobre el català, ha sigut sobretot gràcies en els responsables de Cultura, començant per això que li diuen govern de Catalunya.
Grans lleis, grans proclames per no fer complir-les, no tant sols això, negant els crits d’alerta d’entitats que fa temps que denunciaven la situació que ara ens esgarrife’m; l’aniquilacio de la nostra cultura, no tant sols la llengua, si no la cultura en general.
Mentres els governs d’espaÑa es gasten € una millonade muntant instituts de Cervantes per donar dimensió a l’espaÑol, doncs així ho defineixen ells, apart d’anar fent totes les lleis des de 1714 per anar arrecomanat/aniquilant el català.
Cal recordar lo que ha dit sobre el català el mossèn Junqueres Vicent? i el seu cap visible a Madrid el gran Rufián?
Ja que dir que un partit franquista com CS va ser el partit més votat en una legislatura en el parlament de Catalunya, amb el missatge sobre la IMPOSICION DEL CATALAN.
És la societat que tenim i ens la varen imposar, ens va venir gent de diferents pobles d’espaÑa amb mentalitat franquista i colonialista, ja em direu l’Arrimadas, Ribera, Carrizosa, etc.etc. amb la col·laboració de catalans com Illa, Ernest Maragall i així una llarguíssima llista.

PERE SIO
PERE SIO
11.11.2021  ·  09:45

Enhorabona al professor Juanico. El català està arraconat per una immigració espanyola, que amb més de 40 anys que porta a Catalunya, majoritàriament no li dona la gana d’aprendre ni de parlar amb català. I els fills i nets d’aquests només senten parlar el castellà i segueixen el model dels progenitors.
Passejar-se per l’Àrea Metropolitana l’estrany i minoritari es trobar algú que parli en català.
I a l’ensenyament el català està arraconat per culpa de molts docents que segueixen el mateix model.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
11.11.2021  ·  09:46

El cas Català és un Genocidi sense paliatius

Rafael Benavent
Rafael Benavent
11.11.2021  ·  10:00

El domini del castellà parlat i escrit, és més que evident al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears. La nostra llengua, a casa nostra, està sent substituïda, relegada. El castellà tindria que ser una assignatura obligada per garantir-la entre nosaltres. Tret d’això, la resta, tot en català. I a tot arreu d’entitats oficials. Sense la pròpia llengua, no hi ha Independència. Sense Independència, desapareixerà nostra llengua. Sense llengua pròpia, desapareguem com a poble.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
11.11.2021  ·  10:02

Bona lliçó de Juanico al govern que ha traït al 52% amb el seus còmplices de TV3 i diaris ‘independentistes’.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
11.11.2021  ·  10:20

El cas Juanico demostra tres coses com a mínim: Primer que revelar-se i no obeir és un camí legítim i a vegades l’únic camí. La virtut del professor Juanico és que ha estat molt valent, perquè cal valentia per enfrontar-se, inicialment sol, al rectorat de la UAB -en aquest cas- o a qualsevol alt funcionari de l’administració. També s’ha de dir que ha estat la reacció de la gent, després que el professor es plantés, el que ha posat les coses al seu lloc. Per tant és evident que la desobediència col·lectiva funciona. La segona cosa que voldria remarcar és que, en general, la gent té por. La gent que està per sota dels que donen ordres i els que les donen i, fins i tot, els mateixos polítics. Tots tenim por perquè, si és veritat que estem en pendent ferroviària -diria que si-, i hem de caminar, costi el que costi, cap a la República Catalana i pel camí hem de salvar unes quantes coses, la llengua és la principal, l’estat espanyol -fruit també de la por que li va generar l’1 d’octubre- deu haver arribat a la conclusió que ha d’acabar amb el problema territorial de manera definitiva i això vol dir aniquilar-nos culturalment i homogeneïtzar-nos amb els espanyols, i això ho fa sense estalviar-se res ni importar-li el preu que li pot costar. Que ningú ho dubti, la independència portarà a la ruïna -perdre el patrimoni- la presó, la salut i tal vegada alguna vida a una part de la població. D’aquí ve la por. I finalment la tercera variable és que aquest cas ens demostra que per revelar-se cal arriscar-se. El professor Juanico s’ha arriscat, el risc és sempre relatiu i ell sabrà fins a quin punt. No hi ha revolta sense risc, el què cal saber és quin risc estem disposats a assumir els catalans per la nostra llibertat. Valentia-desobediència col·lectiva-saber gestionar la por-assumir els riscos. Aquest és el punt d’ebullició al que hem d’arribar.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
11.11.2021  ·  10:27

Jo sóc nascut a un petit poble de la Franja de Ponent, on la castellanització ha estat demolidora: els meus avis no en sabien gaire de castellà, el meu pare domina les dues llengües i molts dels meus cosins ja només són capaços de parlar castellà. I així a tot el poble. Durant la segona meitat del franquisme, al col·legi de monges (principal institució educativa del poble) es va portar a terme principalment aquesta aniquilació lingüística amb l’argument d’evitar que els nens no fossin tractats com a “pueblerinos” en una societat que estava en plena “modernització”.

Les raons que fan servir els espanyols per matar el Català, per alguna raó misteriosa, acaben tenint un cert èxit malgrat l’absurditat inherent. Aquest és un exemple de com som de beneits els catalans i com de bé que ens han ensenyat a no estimar i tenir cura de la nostra cultura i la nostra llengua. Fins i tot a arribar a sentir-se avergonyit d’elles.

Una vegada s’ha perdut la parla és pràcticament impossible de recuperar-la.

A espanya li fa molta por que TANTA GENT ENCARA parli Català als Països Catalans. Sap que la llengua i la cultura són unes de les nostres fortaleses més potents.

Practicar el genocidi lingüístic i cultural és el pas necessari per completar l’exterminació de la identitat dels pobles. Estic segur que al Dret Internacional això ha de tenir algun tipus de cobertura i protecció, i si no és així, busquem al Sr. Boye i/o uns quants com ell per anar bastint la norma protectora de les Identitats.

I mentrestant siguem cadascú de nosaltres el defensor individual de la nostra identitat. Ningú no ens pot obligar a canviar de llengua amb les lleis actuals. Siguem tots/totes un/una Jordi Juanico. Un exèrcit tan gran de defensors és invencible. Ser invencible condueix sempre a la victòria.

Cap govern / administració col·laboracionista de la Generalitat, cap institució acovardida i obedient a l’estat espanyol, ni cap exterminador qualsevol del Català ens pot negar el nostre dret, la nostra millor arma (ara mateix) per defensar el nostre Poble, la nostra Nació.

Sempre en Català, excepte quan sigui estrictament necessari. La gent que ve a Catalunya sap que la llengua pròpia és el Català. Si no ho saben, amb amabilitat i educació se’ls explica i se’ls ajuda a conèixer l’idioma.

Victor Serra
Victor Serra
11.11.2021  ·  10:44

No ens deixem colar el discurs espanyolista i parlem clar. Si es vol fer un Master internacional s’ha de fer en anglès, que és la llengua realment internacional i que parlen tots els estudiants de la UE que volen fer masters fora del seu país. Punt. El castellà no és una llengua internacional en l’àmbit universitari a Europa quasi ningú el domina per poder fer classes, màxim poden atreure alguns estudiants sudamericans, però això no et fa internacional en l’àmbit del coneixement.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
11.11.2021  ·  11:59

Moltes gràcies professor Juanico pel coratge que teniu i aixo és una bona lliço per no abaixar el cap i fer que el nostre idioma sigui present i defensar-lo amb dignitat

david graupere
david graupere
11.11.2021  ·  12:42

El subtítol: el català simplement ha estat arraconat per un seguit de circumstàncies que són fàcils de capgirar, és ingenu. Molt ingenu si se sap com rutllen, per exemple, els serveis lingüístics de les universitats: els exàmens dels nivells avançats són semblants als oficials però… els criteris de correcció no pas, i els filòlegs han d’aplicar-los obedientment, talment com secretaris sense llicenciatura ni màster. Si seguim amb la ingenuïtat de la militància lingüística com a recepta principal, bé ja en tornarem a parlar quan arribem al 15%.

La universitat no s’ho creu això del català i de fa moltíssims anys. Els caps volen que la fàbrica reparteixi títols i que ningú s’exclami. Una vergonya com tantes altres del semi-estat de les meravelles pujolià/maragallià.

L’elit universitària, qui dirigeix la universitat, ha estat integrada al sistema econòmic i polític, ha perdut la no gaire autonomia que tenia. Des del meu punt de vista, ni les universitats ni els parcs naturals no haurien de pertànyer a cap estat. Haurien d’esser un poder independent. D’aquí que el català anirà perdent terreny, com ja ha passat a d’altres universitats del fòssil vivent xarxa Vives.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.11.2021  ·  12:58

Juanico, Josep Costa, Ponsati i Mireia Boya fan el que ens portarà a la llibertat.

Però són de les poques persones que entenen com hauríem d’actuar TOTS els que estimem Catalunya.

És fàcil d’entendre.
ÉS DIFICIL DE FER EL QUE FAN ELLS per l’autosensació de ser una bestiola rara-avis.

Tres-cents anys d’autoodi amb dominació-ocupació castellana ens porten a ser SEMPRE molt febles, porucs, a dir “encara som pocs i no podem guanyar” igual que fan ERC i aguns de Junts.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.11.2021  ·  13:10

Agraida al Sr. Juanico.

Ara, mentre “la majoria dels mestres actuen de manera il·legal a les classes quant a l’ús de la llengua”, no anirem en lloc.

Em pregunto, si actuen de manera il.legal, denunciats i al carrer…. o no?

maria serra
maria serra
11.11.2021  ·  13:25

El que hem fet moltes vegades nosaltres amb els nou vinguts al canviar a vegades de llengua, ho ha fet l’administració i aquí encara és més greu, perquè és dona per fet que aquí no cal el català, com si aquí la llengua oficial fos el castellà.

Roser Caminals
Roser Caminals
11.11.2021  ·  15:55

El professor Juanico ha demostrat el que ja sabem. La confrontació funciona. Ara, de la victòria personal hem de passar a la col.lectiva mitjançant una campanya intensa. Què farà Òmnium? Què farem tots?
L’estat espanyol sap que la repressió lingüística té més recorregut que la policial i la jurídica perquè no hi haurà interferència europea. El català ha de saturar les aules, no sols universitàries sinó, més important encara, les de primària.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
11.11.2021  ·  16:08

Gràcies, Víctor Torguet, pel seu testimoni.

Moltes gràcies.

Irene Martínez
Irene Martínez
11.11.2021  ·  19:22

Vaig arribar a Catalunya amb 16 anys, sense parlar ni un borrall de català. El vaig aprendre a l’institut, també a casa (l’àvia i la mare amb qui em vaig retrobar el parlaven) i, sobretot, a la UAB, prenent apunts primer en castellà i després en la llengua docent, el català. Sort que a finals dels 80 les classes les vaig rebre principalment en català.
Ara sóc professora d’institut, ja m’acosto a la jubilació. I sempre, a poc a poc si cal, m’adreço a l’alumnat en català per no privar-lo de l’oportunitat d’aprendre’l. I fins ara sempre ho han entès, encara que hagin acabat d’arribar d’un país on l’espanyol va desplaçar les llengües d’origen.
El meu agraïment al professorat de la UAB que als anys 80 feia les classes en català tot i que hi haguessin alumnes castellanoparlants com jo.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes