La falta d’informació que proporcionen centres i organitzacions sobre l’ús d’animals en investigació científica deixa un nínxol de comunicació especialitzat que grups aliens a la ciència han sabut explotar per a posar al seu favor l’opinió pública. L’opinió pública va lligada al desenvolupament d’una societat. El desconeixement provoca la creació d’opinions infundades, alienes al desenvolupament cientificotecnològic, que contribueixen a introduir progressivament mesures cada vegada més restringents que juguen en detriment de la investigació científica i del progrés social. Per contra, una societat informada pot i ha de participar en el desenvolupament d’una investigació responsable que alinee, des de les seues primeres etapes, la investigació i els seus potencials beneficis amb les necessitats de la societat mateixa.

Al setembre del 2014 es va esdevenir la primera crisi de comunicació en la investigació amb animals de què he estat testimoni com a professional en el tema. Un canal de televisió alemany va emetre un documental de set minuts que mostrava imatges d’unes mones que s’havien utilitzat per a investigació en l’Institut Max Planck de Biologia Cibernètica de Tübingen. En el vídeo, editat per a transmetre la major crueltat i patiment possible, es mostraven mones amb sang i cicatrius al cap després d’haver estat sotmeses a operacions al cervell. Les imatges, preses en secret durant sis mesos per un activista que es va fer passar per tècnic de laboratori, van circular per internet i van arribar a tots els racons del món. La Societat Max Planck, a qui pertany el centre, una de les organitzacions d’investigació més prestigioses d’Alemanya, es va veure sotmesa a un intens escrutini dels mitjans de comunicació i de l’opinió pública arran d’aquest vídeo. La pressió mediàtica va assolir tan gran escala que fins i tot va donar lloc a escorcolls policials en el centre d’investigació en cerca de documents que ajudaren a aclarir el que succeïa i poder adjudicar responsabilitats.

«La investigació responsable també requereix compartir els seus resultats amb la ciutadania per a possibilitar la formació d’opinions informades»

Uns dies després, la Societat Max Planck va publicar una declaració en la seua pàgina web informant que, a part de la investigació independent que van dur a terme les autoritats, havien demanat assessorament a un expert en la investigació amb primats no humans, el director del Centre Alemany de Primats, el professor Stefan Treue, per a ajudar l’organització a aconseguir un veredicte sobre els fets tan ràpidament com fóra possible. En el seu informe, Treue va concloure que no s’havia comès cap negligència amb els animals i que, en alguns casos, es poden produir hemorràgies postoperatòries, com pot ocórrer després d’operacions en humans. En resposta a l’anàlisi de Treue, el president de la Societat Max Plank, el professor Martin Stratmann, va anunciar que s’incrementaria l’atenció permanent dels animals mitjançant la contractació d’un nou responsable veterinari, s’introduiria un nou sistema electrònic per al seguiment de l’atenció als animals i que l’Institut no podria sol·licitar noves llicències per a investigació amb primats fins que s’aclarira què havia succeït.

Desafortunadament, l’incident ocorregut en aquest centre no va ser un fet aïllat. Altres casos semblants, o amb intencions semblants, van ocórrer a l’Imperial College de Londres en 2013, a l’Hospital Universitari Gregorio Marañón de Madrid en 2015 i a la Universitat Lliure de Brussel·les en 2016. La manera i promptitud a respondre a aquests reptes és crucial per a mantenir la reputació i el funcionament normal del centre.

Aprenent de les lliçons passades

Una resposta empàtica i informativa a temps és més efectiva que no una d’elaborada amb uns quants dies de retard. El cas de la Societat Max Planck contrasta amb el de la Universitat de Cambridge. En 2013 un activista infiltrat va publicar un vídeo acompanyat d’un informe sobre les investigacions neurològiques en ovelles en aquesta universitat. L’informe i el vídeo acusaven el centre de causar patiment innecessari als animals d’investigació. La Universitat va actuar amb diligència i va publicar immediatament una declaració explicant amb detall la investigació a què l’informe i el vídeo es referien, i al·legant que, encara que la recerca amb animals segueix unes normes molt estrictes i uns nivells de benestar animal molt alts, s’investigarien totes les al·legacions. Pocs dies després va rebatre totes i cadascuna de les acusacions en la seua pàgina web. Les autoritats reguladores britàniques van concloure en la seua investigació que no hi va haver cap infracció de les normes per part del centre ni del personal a cura dels animals o de l’investigador responsable del projecte.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Emma Martínez, doctora en Biologia Cel·lular i responsable de Comunicació i Política Científica de l’Associació Europea per a la Investigació Animal (EARA).

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb