La societat civil de Mallorca mostra el compromís amb el català

Representants d’una trentena d’organitzacions de la societat civil de Mallorca es van aplegar ahir al teatre Xesc Forteza de Palma per fer visible el compromís amb la llengua catalana en un acte organitzat l’Obra Cultural Balear (OCB). S’hi va tractar l’ús social del català, l’aprenentatge i els drets lingüístics, i hi van actuar els glosadors Antònia Nicolau (Pipiu) i Antoni Viver (Mostel), el músic Josep Cabot, l’actor Xavi Frau i es va connectar en directe amb Ca n’Alcover, on l’artista Joan Aguiló enllestia l’obra “Compromís amb la llengua”, recordatori permanent d’aquest compromís comú.

Hi van assistir representants del GOB, STEI, UGT, Comissions Obreres, UOB, Alternativa, Unió de Cooperatives de Treball de les Illes Balears, Federació de Cooperatives de les Illes Balears, Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Fundacions Darder, Mascaró i Gabriel Alomar, PIMEM, Habtur, Plataforma per la Llengua, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Escoltes de Mallorca, Patronat Municipal d’Escoles d’Infants de Palma, Universitat de les Illes Balears, UNED, Escola Municipal de Mallorquí, Joves de Mallorca per la Llengua, Unió de Pagesos, Fòrum de la Societat Civil, Gremi de Llibreters, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, PEN català i més, fins a arribar a una trentena d’entitats que s’han adherit al compromís per la llengua.

El primer bloc de l’acte, referent a l’ús social del català, el va tancar la vice-presidenta de l’OCB, Catalina Bibiloni: “La llengua és l’element cohesionador més important de la nostra societat i s’ha de poder utilitzar amb naturalitat a tot arreu. Volem poder emprar el català a tots els àmbits. Viure plenament en català és el nostre dret.”

Lena Serra, també vice-presidenta de l’entitat, va posar l’atenció en la importància de l’aprenentatge del català per a fer-la perdurar. “Les llengües són un tresor de la humanitat i el futur passa indiscutiblement per transmetre la llengua als infants, per ensenyar-la a les escoles i per transmetre-la als nous mallorquins vinguts d’arreu del món.” A més, va afegir que les institucions havien de garantir les condicions d’ús del català, i que el català havia de tenir un paper simbòlic per a tothom, siguin autòctons o nouvinguts: “És imprescindible que la socialització, entre els uns i els altres, es faci en català.”

Finalment, el president de l’OCB, Joan Miralles, va tancar l’acte i va agrair la presència dels representants de la societat civil i autoritats polítiques, entre les quals la presidenta del govern, Francina Armengol. Miralles va avisar que el català travessava una etapa delicada que en determinaria la salut els anys vinents, i va dir que l’OCB assumia la responsabilitat de ser la consciència lingüística del país. “Sempre que ha estat necessari, ha reivindicat amb força i determinació la rectificació d’aquelles decisions polítiques que ha considerat inadequades o contràries a la normalització de la llengua catalana”, va recordar.

A més, va demanar als representants dels partits polítics presents a la sala un compromís valent en defensa del català, i va comprometre-hi també l’OCB: “Posarem tota la nostra experiència, coneixements i força al servei de qualsevol iniciativa en favor de la nostra llengua, i de la mateixa manera estarem a l’aguait per a qualsevol mesura que la pugui perjudicar. És el nostre compromís.”