El 31 d’octubre de 1517 Martí Luter va penjar noranta-cinc tesis a les portes del castell de Wittenberg. El seu gest va impulsar a Europa una revolució religiosa, però també política, social, cultural i econòmica. Per a commemorar el cinquè centenari d’aquell fet, el CaixaFòrum de Barcelona acull la lectura pública de les noranta-cinc tesis a càrrec de noranta-cinc personalitats del país. Aquest acte forma part de l’exposició ‘500 anys de reforma protestant’, que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira i que estarà oberta fins al gener de l’any vinent. Aprofitant l’efemèride, conversem amb l’ex-dirigent d’ERC, gran entès en aquesta religió i que fa un any va publicar la Història del protestantisme als Països Catalans (Edicions 3i4).

Què hi trobem, en aquesta exposició, i què hi podem aprendre?
—L’exposició és un recorregut per la història del protestantisme, des del començament de la reforma. I explica com arriba Països Catalans, quina presència hi té i quines conseqüències. S’hi poden veure des de coses absolutament originals, com la primera edició del Nou Testament i la Bíblia traduïts per Luter a l’alemany, i que són una meravella, fins a les quatre edicions de Lo Nou Testament traduït pels protestants al català el 1832. Aquesta va ser l’aportació més gran feta pels protestants a la cultura catalana.

Expliqueu que el protestantisme és la segona confessió religiosa del país. Podríeu esmentar personatges il·lustres que van ser protestants?
—Hi ha molts personatges de la societat catalana vinculats al món protestant i que la gent no ho sap. És el cas de Joan Gamper, un dels quatre presidents protestants que ha tingut el Barça; Ferdinand de Lesseps, que rebia literatura protestant per balisa diplomàtica i després s’encarregava que es distribuís clandestinament; Josep Pijoan, que és la persona que crea la Biblioteca de Catalunya i el primer secretari general del IEC; o Bernhard Schadel, un filòleg alemany que va ser molt important perquè fou el mestre d’Antoni Maria Alcover i el va convèncer de fer un Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906, de fer l’Institut d’Estudis Catalans, de fer el Diccionari Català-Valencià-Balear…

Per a commemorar el cinquè centenari del naixement del protestantisme, noranta-cinc persones llegiran avui les noranta-cinc testis de la reforma. Qui hi podrem veure?
—Cinquanta són protestants de totes les denominacions i els altres són personalitats notables de la societat catalana, com ara Vicent Sanchis, Saül Gordillo, Vicent Partal, Karma Peiró, Salvador Cot, Xevi Xirgu, Albert Sáez, Lluís Foix, Tomàs Molina, Antoni Bassas, Xavier Grasset i Mònica Terribas.

Per què l’heu escrit, aquest llibre?
—Vaig decidir-me quan vaig constatar que el protestantisme era la segona confessió religiosa del país, per damunt de l’Islam. Aquí cometem un error i ens pensem que tots els marroquins són musulmans. I no. Molts són laics. D’oratoris musulmans n’hi ha uns 270, a Catalunya, però al Principat els centres protestants són 670. Dit això he de confessar que a mi sempre m’ha fascinat la dissidència, la gent que és capaç de mantenir unes idees en un context de pensament únic. I això fa que hi treballés més a gust, amb aquest llibre. He estat cinc anys anant per arxius dels Països Catalans, França, París, Tolosa, Montpeller, Ginebra. També m’he passat molts mesos a l’església protestant de Barcelona centre, carrer Tallers 26. Hi ha una biblioteca i arxiu magnífics. A mi m’ha impactat la Societat d’Història del Protestantisme de París. Edifici espectacular. A França el protestantisme representa el 2% de la població, però són senyors noms: Lionel Jospin, Michel Rocard, Jean Luc Godard, André Gide. Són minoria sòlida però amb pes important.

Dieu que als Països Catalans hi ha mil centres de culte protestant.
—Sí, hi ha uns 400.000 protestants als Països Catalans. Els grans focus són Barcelona i València. En el llibre estudio el protestantisme històric, anterior al segle XIX. I l’estudio complet: Luterans, calvinistes, baptistes, metodistes, anglicans i assemblees de germans.

On neix la primera església protestant?
—A Menorca, a Maó, el 1868. Curiosament el fundador de l’església protestant també funda la primera lògia maçònica. Hi ha una gran connexió entre maçoneria, protestantisme i republicanisme: tots compartien un adversari comú: els sectors dominants de l’església. Menorca, al segle XVIII, és de sobirania britànica i se suprimeix la Inquisició el 1715. Amb la supressió es permet una gran florida intel·lectual i cultural. La resta del país està trinxat per la guerra de successió i allà viuen en un oasi cultural i de tolerància religiosa: esglésies catòliques, anglicanes, metodistes, una sinagoga i una església ortodoxa. Impensable a la resta de Països Catalans.

Per què el protestantisme és tan potent al País Valencià?
—Per una qüestió demogràfica. La gran ciutat al segle XVI és València, i no Barcelona. València té 50.000 habitants llargs, i Barcelona una mica més de la meitat. València és port d’entrada de mercaderies, però també d’idees. I València rebia els efectes benèfics del segle d’or de la literatura catalana, amb una florida intel·lectual de personatges que estudien a l’estranger. Hi ha un nucli important de protestants a Morella. Gaspart de Centelles era un noble de València. Jeroni Conques vivia a València i és el primer que tradueix al català El llibre de Job. De fet, un altre valencià, Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer, és qui primer tradueix la Bíblia al català. I és la tercera llengua del món que ho fa.

El català és la tercera llengua amb què es va traduir la Bíblia. El primer exemplar va ser aquesta ‘Bíblia valenciana’

Perdó? El català és la tercera llengua a traduir la Bíblia?
—Sí, la tercera. La primera és l’alemany, la segona és l’italià. La Bíblia traduïda per Ferrer es coneix amb el nom de Bíblia Valenciana, i la Inquisició en va cremar tots els exemplars. N’han quedat pàgines escrites, que avui es guarden a la Biblioteca Nacional de París. I és gràcies a les traduccions de la Bíblia a les llengües vulgars que la major part de llengües d’Europa es modernitzen i se’n fa l’estàndard lingüístic. Fins al punt que segons Umberto Eco, l’alemany seria una altra cosa sense la traducció de Luter. Doncs aquí, després de la Bíblia de Ferrer, no és fins al 1832 que es publica català altre cop la bíblia. És Lo Nou Testament, la gran aportació cultural dels protestants.

Qui la fa, aquesta traducció?
—Protestants catalans de Londres. Segons els protestants si la Bíblia no es traduïa, es reservava la veritat de les escriptures. A mesura en què obres la Bíblia a tothom, comparteixes la veritat revelada a tothom. En el nostre cas són protestants a l’exili de Londres. Josep Melcior Prat n’és el traductor, nascut a Prats de Rei. Lo Nou Testament de Melcior Prat té un valor filològic molt presentable, i encara més destacable és la consciència d’unitat lingüística. Melcior Prat dedica l’obra als lectors de català, i, cito, ‘de França, Catalunya, València i les Illes Balears’.

En aquest vídeo Josep-Lluís Carod-Rovira explica l’exposició ‘500 anys de reforma protestant’. Es va obrir el 17 d’octubre i es podrà visitar fins el mes de gener vinent:

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.