La prova empírica que demostra que Gràcia és el centre del món

  • L'editorial Males Herbes reedita 'El regal de Gliese', la primera novel·la de Víctor Nubla, com a primer homenatge després de la seva mort

VilaWeb
Sebastià Bennasar
26.07.2020 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una de les millors maneres de retre homenatge als escriptors que ens han deixat recentment és llegir-ne les obres, o o rellegir-les. A l’editorial Males Herbes ho saben del cert i per això han recuperat El regal de Gliese, la primera novel·la en català de Víctor Nubla (1956-2020), mort el 31 de març. Diu l’editorial: ‘Víctor Nubla ha mort tràgicament aquesta primavera del 2020, en el millor moment de la seva carrera literària. La recuperació d’aquest llibre és la primera d’una sèrie de publicacions amb les quals volem recordar i reivindicar la seva obra.’

La novel·la s’ambienta en les festes de Gràcia –el barri fetitxe de Nubla– i a la sinopsi es pot llegir això: ‘Una nit d’agost l’escriptor Sebastià Janowsky troba un cadàver entre els convidats a una festa privada al barri del Carmel; pocs minuts després perd el coneixement. Quan torna en si és en un apartament desconegut, amb el mort al costat, sense documentació i amb un feix de bitllets a la butxaca. Així arrenca El regal de Gliese, una novel·la de ritme trepidant, poblada d’artistes excèntrics i investigadors aficionats, que barreja el gènere policíac, la ciència-ficció i l’humor de tira còmica. El regal de Gliese va ser la primera novel·la de Víctor Nubla, i va suposar la seva consolidació dins la literatura catalana.’

En realitat, la novel·la es pot llegir com una contrapartida a Emulsió de ferro (2009), la novel·la que va publicar Sebastià Jovani (1977) i on feia aparèixer Nubla com un detectiu ocasional (transformat en Víctor Neige), contractat pels gitanos de la plaça del Raspall de Gràcia perquè esbrinés qui havia mort un home que apareixia en un banc. Els gitanos temen que els encolomin el mort i per això contacten amb el músic. La novel·la de Jovani s’ambientava en l’any 1977, en plena transició espanyola i quan el barri era un punt referencial del moviment contracultural barceloní i d’un nou anarquisme. En aquell cas, Jovanni va posar de protagonista en Nubla i anys després va ser ell qui va incloure Jovanni com a protagonista de la seva obra.

De fet, en una entrevista feta el 2012, que és quan va aparèixer originàriament la novel·la, Nubla explicava: ‘El regal de Gliese és una síntesi dels meus amics. Quan la vaig començar a escriure, tenia dos objectius, un que es podria anomenar tècnic, que era com fer que la trama fos natural sense que cap dels protagonistes pogués actuar-hi sobre, cosa que em feia gràcia de fer, i l’altre era fer una exaltació de l’amistat. És una novel·la de col·legues, fins i tot tenen un gos. És Los cinco en la mina abandonada, és descarat el meu punt Enid Blyton, per què negar-ho.’

Un dels grans encerts i dels grans mèrits que té la novel·la de Nubla és que és capaç d’incardinar l’humor i els gèneres populars en un sol artefacte narratiu i aconseguir que funcioni amb molta solvència, cosa que no és fàcil en una narrativa com la catalana, on l’humor s’ha utilitzat amb comptagotes i poques vegades com a motor principal de tot un text. També cal destacar especialment l’intent de convertir el propi món en una cosmogonia per si mateix, amb un epicentre molt clar que és la plaça del Raspall de Gràcia, en ple cor del barri gitano.

En aquest sentit, cal recordar que la novel·la de Jovani també començava en aquesta plaça i que el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Enric Casasses, també va escriure tot un poemari ambientat a la plaça que li va valdre el premi Ciutat de Palma de 1997. Nubla explicava: ‘Els gitanos del barri tenen una llegenda molt antiga que diu que sota la plaça hi ha una pedra magnètica que atreu els carallots. I diuen que de tant en tant la pedra s’excita i atreu carallots de tot arreu. Jo ho he viscut i ho he escrit a Màgia tridimensional perenne. El Xavier Theros diu que abans hi havia un menhir. Ha documentat tots els que hi havia al pla de Barcelona, que n’hi havia un fotimer, i la llegenda gitana podria tenir l’origen en el fet que n’hi hagués hagut un’.

El cas és que El regal de Gliese va significar per a molta gent de fora del barri de Gràcia i de fora de l’escena musical el descobriment de Víctor Nubla. L’editorial Males Herbes havia obert una porta fins aleshores desconeguda –la novel·la, en català– a aquest artista total, referent musical de primer ordre a Europa en el camp de la música experimental (el seu grup Macromasa es va fundar el 1976 i continuava en actiu i amb projectes d’enregistrament d’un nou disc) i que fins i tot havia trobat una manera força peculiar de fer circular els seus textos, a través de la Biblioteca para Misántropos, editorial creada per Nubla per editar els seus textos i on havia publicat llibres inclassificables com Cinc receptes amb fetge de rap en edició trilingüe; el seu Ensayo contra la rueda i, sobretot, les set històries sobre Gràcia aplegades a Màgia tridimensional perenne, entre altres títols.

Aquests textos fets amb total llibertat creativa i amb una escampadissa irregular pel que fa als seus lectors, ja feien albirar moltes de les potencialitats narratives de Nubla, que efectivament esclataren amb aquesta primera novel·la i després amb Les investigacions del cap Pendergast i amb Metal·lúrgia. Abans ens havia deixat en català i castellà una col·lecció de textos i assaigs inclassificables i de vocació renaixentista: tot allò que interessava a aquest artista total passava per la seva dissecció per a fer pensar els seus lectors de forma diferent.

Víctor Nubla i els editors de Males Herbes feia temps que es coneixien, i hi havia influït també l’escena musical i cultural de Gràcia. D’aquí a publicar amb ells hi havia només un pas. Nubla explicava que havia estat el segon autor de l’editorial i que hi estava molt a gust. També deia: ‘No ho he fet mai, això d’anar a trucar a les portes de les editorials, perquè com a músic portava un màster a una discogràfica i a una altra i me n’he endut tants mocs que ara amb els llibres no vull tornar a tenir aquells terribles disgustos. En el cas de Males Herbes, en realitat, varen ser ells els qui em varen obrir les portes i van veure què feia. Alguns dels textos han estat directament encàrrecs seus que van néixer a la revista i després es van convertir en llibres’.

Així doncs, qui vulgui descobrir la primera entrada en la narrativa llarga de Nubla i retre-li el primer dels homenatges possibles llegint els seus textos, a més de descobrir com Gràcia es pot convertir en el centre del món (cosa de la qual els graciencs no han dubtat mai), ja ho pot tornar a fer amb la reedició d’El regal de Gliese mentre espera les noves accions que han promès els editors.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes