La pandèmia dels partits, també

«El sistema espanyol de partits genera i prioritza la mediocritat i les fantasies electoralistes, anteposa al bé comú la professió i el 'modus vivendi'»

Vicent Partal
Vicent Partal
07.04.2020 - 19:53
Actualització: 07.04.2020 - 21:53
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

M’imagine que també us passa a molts de vosaltres: llegir cada dimarts Marta Rojals és un plaer intel·lectual enorme, un goig lector que per uns minuts fa la sensació que és capaç d’aturar el temps. Ara ho recorde de memòria i potser no és la frase exacta però em sembla que va ser Anton Txèkhov qui, en preguntar-li què era un escriptor, va dir que no ho sabia ben bé, però que segur que era algú que no faria mai de venedor de perfums. La Marta és així. No transigeix amb floritures, no ven mai perfums i sempre va directa al coll. Però amb una elegància assassina que a mi, què voleu que us diga, em causa molta enveja.

Això ve a tomb perquè ahir ens va regalar un altre dels seus articulassos en què empenyia contra les cordes Miquel Iceta. Si no el vau llegir ja ho podeu fer. Al senyor Iceta se li va ocórrer de dir que quan passe això de la pandèmia ja no tindrà gens de sentit de continuar parlant del procés, frase poca-solta a la qual Marta Rojals replica amb la contundència d’un huracà: ‘Després del coronavirus, la independència serà més que mai una qüestió prioritària, sobretot perquè no torni a passar que davant d’una crisi monstruosa se’ns usurpi la capacitat de decisió com si fóssim criatures, o que ens facin empassar ninots disfressats amb medalles on hi hauria d’haver científics, o que ens enviïn la ultradreta uniformada a fer el merda pels nostres carrers, residències i hospitals.’

No cal, doncs, que insistesca en aquesta part de l’equació, que el dirigent del PSC ja ha quedat ben servit. Però hi ha un altre component de la frase d’Iceta que m’agradaria comentar avui: de quina manera el sistema espanyol de partits genera i prioritza la mediocritat i les fantasies electoralistes, anteposa al bé comú la professió i el modus vivendi i, en definitiva, allunya del sentit comú més bàsic persones que si no treballassen de polítics podrien ser fins i tot interessants.

Això, per desgràcia, no passa a Madrid i prou. També als nostres països ens n’hem contaminat a bastament, tant que estic convençut que és aquest, de fet, un dels problemes més grans que ara mateix tenim tots plegats. En els moments més intensos del procés cap a la independència la força del carrer va obligar el partidisme a rebaixar-se al mínim imaginable i amb això tots vàrem viure l’esclat d’una altra manera de fer política, molt més interessant i emocionant. Que és veritat que no va acabar assolint el resultat que tots volíem, però que ens va dur, de moment, al punt més avançat on hem estat mai, un punt on espere i estic segur que tornarem tard o d’hora, si sabem reconduir la batalla caïnita pel minvat poder regional.

De fet, ja fa temps que és ben visible que al Principat no tenim un govern sinó tres, el del PDECat, el d’Esquerra i el del president Torra, que pràcticament és ell tot sol. Tres governs que massa sovint es miren de reüll. Torra és qui ho fa menys, precisament perquè és el menys polític i el que menys interès té a continuar vivint de la política…

Perquè aquest fet, viure de la política, és el fonamental, el que diferencia més l’estructura espanyola de partits de la que tenen països on la democràcia és més oberta, on els partits no s’entenen com una cotilla de control dels votants sinó com una expressió ordenadora de la pluralitat. Ací es prioritza l’aparell sobre les bases, l’obediència a la democràcia i el silenci al mèrit. I així ens va.

Dic que així ens va perquè aquests dies, enmig de la gravetat sense parangó de la pandèmia, es veu amb una claredat absoluta això de què parle. Per un costat hi ha uns ciutadans ofegats, nerviosos, horroritzats, i per un altre una capa política que ni enmig de la mort més generalitzada no para de fer càlculs i veure oportunitats. Càlculs per a guanyar les eleccions, és a dir, per a tenir més poder a repartir entre els seus. Oportunitats de derrotar l’altre. Me’n faig creus quan intente entendre coses que, malgrat tot, ja sé que són incomprensibles.

Com aquesta que explicava abans que al govern català en compte d’arromangar-se tots junts es miren de reüll tota l’estona a veure qui es taca menys o qui acapara més titulars favorables. O com la que representa, torne al començament, Iceta.

Al principi de la pandèmia em va arribar un missatge que m’asseguren que circulava entre la militància del PSC, que deia que ‘Pedrito [es veu que a l’autoritat competent ells li diuen així] ens portarà a guanyar la Generalitat’. És això que deia abans: la pandèmia com a oportunitat i això que expressa la frase del no-president del senat espanyol afirmant la fi del procés, gràcies, oh!, a la pandèmia. Aquell missatge reclamava d’acusar Torra de tot i més, com efectivament després s’ha comprovat que han fet. A vegades amb derivacions sensacionals que ni fregant-te els ulls no arribes a entendre. Resulta que la presidenta de la Diputació de Barcelona, en representació per tant de la diputació que governa precisament amb el PDECat, ataca el president de la Generalitat carregant-li els neulers de les morts a les residències. És per a llogar-hi cadires.

Ja ho sé que no puc generalitzar i que hi ha gent per a tot. Seria injust, i no m’agradaria no reconèixer-ho, que hi ha polítics que aquests dies hi deixen la pell i les hores, la salut i tot, conscients del seu paper com a servidors dels ciutadans. Això és així. Però, per desgràcia, no és tot. Perquè, per increïble que parega, aquestes setmanes lamente constatar que pràcticament cada dia moltes de les decisions de la majoria de governs i partits es prenen tenint al cap consideracions més vinculades amb la demoscòpia i el gaudi de les institucions que no pas amb res més.

Un darrer exemple. Quan prove que m’expliquen des de l’entorn dels comuns com és que de sobte s’han tornat militaristes i còmplices en l’execució d’un nou 155, em responen que el govern d’esquerres i la coalició és massa important, que saben que tenen una gran pressió dels poders fàctics per a trencar-la i que per això van decidir d’adoptar mesures que l’extrema dreta no podia qüestionar, amb la sola intenció de protegir-ne la continuïtat. I quan els recorde que res no diferencia l’extrema dreta de les accions d’extrema dreta, en compte de raonar, discutir o pensar prefereixen acusar-me de radical.

És clamorosament evident que aquesta pandèmia ens obligarà a revisar moltes coses de la nostra vida quotidiana, sí. Espere que una d’aquestes coses siga la partitocràcia i la dependència que en té el sistema polític.

PS. Demà a les sis de la vesprada VilaWeb ha convocat un debat virtual en vídeo en què participaré jo mateix i alguns subscriptors, per parlar de l’actualitat aquesta tan complexa que vivim. El podreu seguir en directe a Facebook i YouTube, si us interessa i en teniu ganes.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Mercè Saló
Mercè Saló
07.04.2020  ·  22:14

A mi també m’ha indignat la crítica de la presidenta de la Diputació, però no oblidem qui la va posar on és. En tot cas val a dir que agraïda no n’és gaire

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
07.04.2020  ·  22:15

Si des del Gobierno de l’estat, fan de nacionalistes espanyols, en voler arrabassar-li a l’extrema dreta el patrioterisme, el centralisme i el militarisme espanyolista, perquè l’instauren “ells”, al remat, l’extrema dreta els passarà per davant, en un bufit, en fer les mateixes o més barbaritats encara… Quan “s’acabe” el conoravirus la necessitat de l’exercici de l’autodeterminació serà més gran… Els haurem de felicitar per esperonar-nos més!

Josep Usó
Josep Usó
07.04.2020  ·  22:20

Després de quaranta anys de democràcia “espanyola”, recorde els primers ajuntaments democràtics. Allà hi havia molts professionals: metges, advocats, economistes, fent de regidors de pobles mitjans. De Vila-real, per exemple. La major part, però, van desaparèixer en pocs anys. Van tornar a la seua professió. Des d’aquells primers anys, una bona part dels que s’han quedat són persones sense qualificació de cap mena (per exemple el propi Iceta) que fora dels càrrecs polítics que van encadenant no es podrien mantindre. Els seus únics principis són continuar tenint un càrrec per a poder cobrar a final de mes. La seua alternativa és la misèria, No és d’estranyar que els polítics més ben valorats siguen aquells que estan on són sense voler-ho. Els presidents Torra o Puigdemont, per exemple. I per això mateix la resta els odia i els tem. Perquè el seu interès és la política; no el càrrec.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
07.04.2020  ·  22:30

A mi el MH President Quim Torra em sembla una persona molt honesta i honrada. Durant aquest mandat s’hi deixa la salut cada dia i no veig que tingui el suport del Govern tal com es mereix un bon president. Tot el meu agraïment a la feina que fa i si no en fa més es perquè el seu propi govern li talla les ales. Força Predident!

Ramon Perera
Ramon Perera
07.04.2020  ·  22:37

Aquest vespre, una cadena sensacional: Marta Rojals – Vicent Partal – Josep Usó.
Tanmateix, tenim un cercle viciós que haurem de trencar però encara no sé com: necessitem la independència per canviar el sistema de partits i necessitem canviar el sistema de partits per arribar a la independència.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
07.04.2020  ·  22:39

Assemblea forta i prestigiada. Full de ruta clar. Guia carismàtic/a… determinació i coratge. I en marxa.

Joan Benet
Joan Benet
07.04.2020  ·  23:05

Què des dels comuns facin servir el mot radical com a exemple del que no s’ha de fer ja demostra com de baix han caigut…

Gemma R.
Gemma R.
07.04.2020  ·  23:07

La Marta Rojals m’ encanta, és lúcida i ràpida com una guineu, però va al coll com una serp. Sempre amb un llenguatge sense floritures amb el que molts i moltes ens podem reconèixer i quedar ben descansades, com si fós la nostra veu, sense la seva gràcia de traduïr-la en paraules escrites. Ahir no la poder vaig poder llegir, gràcies per ajuntar-ne el text, que de ben segur representa la resposta que donaria tot o la major part de l’ independentisme a aquest titella de l’ Iceta. Ja saliva pensant en la Generalitat. Pobre, no haurà de suar encara i dubto arribi a fer-ho mai si no l’ ajuda algún partit ex-independentista. Si no vaig errada, els votants d’ ERC ja han vist el que s’ hi dóna a Madrid pel que fa a Catalunya. I el partit haurà de posar-se rera els seus votants si vol seguir tenint bons resultats. Com ha de ser, baja.

Pdcat sembla que no acaba de païr l’ enorme carisma del President Torra, i de quan n’arribem a valorar la seva figura tant poc política. A mí em sembla de lo més futurista. Entre molts altres canvis que ha de fer el món sencer, crec que aquest, rodejar-se de molts Quim Torras com a representants, és un dels més importants. Ell va posar-se al front, només x guiar-nos cap a la independència. Però quan l’ assolim, m’ agradaría que tots hi arribéssin x a un projecte concre, que els ilusionés i en el que creuen. I aquesta ilusió els fa més humans, més vius, més encoratjadors, q coratge és el que necessitarem per fer front al futur. No apessebrats que canvien de discurs, de prioritats i de principis, cada vegada que el vent els bufa a la contra. I tot per a què? Per mantenir un sou prou bo, com x anar guarnint el seu pessebre. Però si és un punyetero pessebre! Sembla mentida que vulguin representar algú, quan les seves vides són tant buides de sentit.

Lluís de Carreras de
Lluís de Carreras de
07.04.2020  ·  23:29

Que Miquel Iceta hagi dit que “quan s’acabi aquesta crisi, el procés no ha de ser el tema prioritari” no és res estrany, és un mantra que els del règim del 78 (de dretes i d’esquerres) utilitzen sempre. Quan hi ha una situació problemàtica, algú surt dient que l’hem de solucionar “entre todos” i que les dèries dels dissidents, especialment independentistes, s’han d’oblidar per un temps (a veure si hi ha sort i s’obliden per sempre). Ara li ha tocat a Iceta, però aquesta estratègia va ser també emprada per tota la premsa espanyola -i tota vol dir tota- el dia 18 d’agost de 2017, el dia següent a l’atemptat. Aleshores es va dir a quasi tots els editorials i, en el seu defecte, en articles d’opinió d’una manera contumaç que s’havia de desconvocar el referèndum de l’1 d’octubre perquè “todos” estàvem en perill de ser arrossegats pel terrorisme islamista. El dia 18 d’agost es va parlar més de la necessitat de deixar de banda el referèndum que del que realment va passar: un atemptat amb 16 morts i prop de 200 ferits que van solucionar els mossos sense intervenció ni de la benemèrita, ni dels successors de la Policia Armada. Aleshores, davant d’aquest problema la preocupació principal era el referèndum. Això em va fer pensar què aquests editorials responien a una indicació política de la senyora Soraya perquè tots i a la mateixa hora proclamaven el mateix argument prioritari; i quan un ex-funcionari del CNI va sortir al cap de 15 dies a comunicar les seves sospites de la relació de “la secreta” amb l’atemptat, ho vaig acabar d’entendre. I ara, amb la pandèmia, el procés ja no és prioritari. En lloc de la Sra. Soraya ara és Miquel Iceta, la dreta i l’auto-denominada esquerra funcionen igual.

Lluís de Carreras

joan rovira
joan rovira
07.04.2020  ·  23:46

La claror al delta és especial perquè no cal enfocar. Natura, persona i objecte hi són presents.
Les eines es construeixen per assolir una finalitat concreta, s’adapten o es canvien.
L’objectiu col.lectiu essencial és la llibertat per salvar i fer créixer la vida.
Confondre percepció, instrument i objectiu és perdre l’horitzó.

jaume vall
jaume vall
07.04.2020  ·  23:53

Tots els comentaris al brillant escrit d’en Partal són força interessants. Ara bé, aquest darrer de Joan Rovira és enlluernadorament cristal·lí.

Molts, la majoria de polítics han oblidat que estan en el càrrec com a servidors públics. Han de servir al comú. No a la seva menjadora. Tan fàcil de dir. Tan difícil de fer. Però no impossible. Cal fixar-se en les societats que ho han fet menys malament.

francesc felip
francesc felip
08.04.2020  ·  00:07

‘Pedrito ens portarà a guanyar la Generalitat’. Amb l’ajut de qui us sembla, nois i noies ?.

Gabriel Vives
Gabriel Vives
08.04.2020  ·  00:17

Sempre he volgut estar a un partit basat en la democràcia participativa, i com no n’hi ha cap, l’hauríem de crear. Que fos horitzontal, i que cap representant pogués prendre cap decisió sense consultar-ho a les persones que afecti dita decisió. I que en les diverses especialitats que requereix la societat o comunitat, hi hagués els millors especialistes de la nostra societat/comunitat al capdavant, i no càrrecs polítics com ara que ni tan sols han estudiat mai el camp en el que exerceixen.
Si no fem aquest canvi, anem a la deriva en mans de corruptes que només els importa el seu interes personal, sense cap escrúpol ni sentiment a les altres persones.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
08.04.2020  ·  00:43

Crec que no fa bon servei malparlar del partidisme en una situació tan bèstia com l’actual.
Per damunt de tot necessitem construir solucions. I els partits ens seran fonamentals. No pas únics, però sí molt fonamentals.
L’antipartidisme català és aprofitat -i molt- per l’extrema dreta.
La nostradíssima i la de l’Estat opressor.

Oriol Roig
Oriol Roig
08.04.2020  ·  02:31

Amb tot el respecte per al MHP Torra, si hi ha “tres governs”, la culpa és en bona part seva. Que no vulgui seguir en política no és excusa. És el President i com a tal hauria d’actuar. Si hi ha algun conseller “que no creu”, fora. I se’l substitueix per un de millor qualificat. El govern no és un equip de futbol de l’escola on tots els nens “tenen dret a jugar”. I si no vol seguir en política, raó de més per fer-ho bé. I a qui no li agradi, fora. Se’n diu liderar, i anem curts de líders.

Joan López
Joan López
08.04.2020  ·  06:57

El que no més serveix per fer politica,de tot veu que pot treure proffit. Tan li fot que siguin morts,tragédias,desnonaments,la tur,etc,etc. El espectaculo que fan amb declaracions robotizadas es penòs. Ara Torra ha de ser al culpable….de qué? de tot….peró si ell demanava al confinament total i ha sigut cuan sa fet que la corva del covid-19 s’aplanat,i ningú politic li ha reconogut….doncs aixó mateix la culpa d’ell. La Marin,l’iceta, la Colau (quin frau)tots a una vers Torra. Bé jo mai mes tornaré a sentirme espanyol,mai mes,i tampoc autonomista, Soc i seré català independentista.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
08.04.2020  ·  07:28

Els polítics són, per norma general, persones mediocres en busca de vida fàcil. Són el gran obstacle per la llibertat. Si volem aconseguir la independència, tocarà passar per sobre de tots ells.

Com a mediocres que són proposo el següent per anul·lar-los: que, un cop aconseguida la República, puguin optar a repartir-se entre els partits polítics, els primers 16.000 milions que marxen a Madrit i no tornen. Ja veuries com tots, sense distincions es farien independentistes. Això sí, un cop cobrats les 155 monedes de plata, expulsats de la República fins 3 generacions després per mercenaris. Aquesta seria la paraula que més bé els definiria: mercenaris.

Divagacions a banda, tenim un gran problema amb tots aquests mercenaris si un país més democràtic volem aconseguir.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
08.04.2020  ·  07:32

Els partits no son fonomentals, i menys aquests residus de partidets que tenim i patim. No son gent vàlida per que no tenen principis ni idees, i s’enganxen com mosques a conceptes buits que els periodistes repeteixen cada dia fins a fer creure que son catecisme progre i sostenible.
La democràcia directe, o sigui, sense representació politiquera, sino a exercir per cada persona des de casa seva es l’unica solució. Colau nomes es representa a ella mateixa i dir que representa a altres es pura mentida, pura falsedat, i així tots els politiquets venedors de fum i estafar cada dia més

Rosa Gispert
Rosa Gispert
08.04.2020  ·  07:48

Dons si, els partits són la xacra de la democràcia. Els Comuns criticant el president per amagar la inoperància de l’ajuntament de Barcelona. ER callats com morts fins ara per amagar la mala gestió de les seves conselleries. La CUP fent el ridícul com sempre. PSC vergonyosos i impresentables com fa dècades per amagar la seva política nefasta i copiada al PP.

El President Torra i algun dels pocs que té al seu costat són el únics dignes del lloc que ocupen.

Carles Serra
Carles Serra
08.04.2020  ·  07:51

Gràcies Vicent; parlar de l’Iceta, és com parlar de Lerrux; Es un element sense escrúpols ni valors; Però el gran drama, ep!! per mi, es : tant ER com PDCAT seguiren amb els pactes que tenen amb aquest CRIMINALS I ASSASSINS del PSO€ a Ajuntaments,Diputacio i Consells comarcals?

Josep Segura
Josep Segura
08.04.2020  ·  08:09

Jo també sóc membre del club de fans de la Marta Rojals, l’arquitecta dels mots i dels conceptes. Talent enmig d’aquesta mediocritat depriment.

Ignasi de
Ignasi de
08.04.2020  ·  08:27

Covid-19 i Partits polítics.
És Sorprenent que els partits polítics associats al Govern de Catalunya no siguin capaços de donar una resposta clara i concreta en un tema tan simple i sensible com el de l’ús de mascaretes i barreres facials, per part de la població de Catalunya.
Mentre la Conselleria de sanitat (ERC) no es pronuncia sobre la conveniència de l’ús de la màscara pel carrer, el conseller Buch (JXSI) ens DEMANA que usem sempre la màscara.
PSC-PSOE i En Comú-Podemos mentrestant, estan per altres temes: Un Exemple són els atacs preventius contra la Generalitat de Catalunya, crec que per tal de diluir les responsabilitats de PSOE-Podem, que han dut una deriva ultraliberal, similar a les de Boris Johnson al Regne Unit, Donald trump a USA i Bolsonaro al Brasil. Una No-acció que ha causat milers de morts a Espanya i en aquests altres països i què volen amagar amb atacs a la Generalitat ..
La població ha d’assumir sense vergonya, l’ús de la mascareta facial, encara que sigui de fabricació casolana. L’exemple centre europeu es concloent pel que fa a llur eficàcia.
Cal donar un enfocament generós a el tema: Jo et protegeixen a tu i tu em protegeixen mi. Les especulacions de l’eficàcia de la mascareta en la meva propia protecció són especulacions egoistes.

Lluis Arambilet
Lluis Arambilet
08.04.2020  ·  08:30

Als polítics en general, els hauria de caure la cara de vergonya per com s’ha i s’està gestionant la pandèmia. Hores d’ara, la resta resulta força irrellevant, part del paisatge.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
08.04.2020  ·  08:32

Crec que una de les virtuts humanes més rares és el valor, el ser capaç de quedar sol. De tots els presidents autonòmics, l’únic que va tenir valor de quedar-se sol davant de Pedrito per defensar la salut de la població, va ser el MHP Torra. És el president que ha agafat la torxa en el pitjor moment. Davant d’aquests fets, les critiques que li fan són de “ments captives”.

Gràcies Vicent Partal pel seu escrit. Sàpiga que compartim gustos d’escriptors.

Carles Farre
Carles Farre
08.04.2020  ·  08:44

Doncs contra la pandèmia política, confinament de l’electorat el dia de les eleccions. si no la infecció sempre hi serà, en quant al paràsit anomenat Iceta, que representa un tipus de paràsit molt comú, en el fons, es bastant inofensiu, però molest, i com a qualsevol paràsit, ja sigui un minúscul artròpode, una protozous, bacteri o virus , el seu objectiu es viure de l’hoste, recordem però que hi han bacteris que ens son beneficiosos, sempre i quan no proliferin en excés.
Cal un revulsiu no només a Catalunya, si no també a Espanya, perquè si no hi es tampoc allà, on hi ha l’ARN que controla la replicació dels virus, sempre estarem infectats.
I per cert davant les campanyes de solidaritat, de figures com per exemple de l’esport, on fins i tot el jugadors del Barça, s’han rebaixat el sou fins a un 70%, que han fet els nostres polítics?? , que han fet els polítics espanyols??, continuant donant-nos pel sac…

Pep Agulló
Pep Agulló
08.04.2020  ·  08:49

ELS NECIS

L’obstinada persistència dels necis que ens trepitgen l’herba per alçar un mur que ens faci d’horitzó, no fos que veiéssim el món amb ulls de llibertat.

Albert Miret
Albert Miret
08.04.2020  ·  08:57

Crec que un dels grans errors que cometem és tractar de polític aquell que no ho és i sovint no ho ha volgut ser mai. És com si anomenéssim “Doctor” a qualsevol perquè treballa en un hospital encara que fos el jardiner. En totes les professions (que jo sàpiga) les persones tenen noms específics que defineixen experteses comprovades. Així i tot, quan en el mercat de treball, s’hi cola un professional que resulta que no sap fer el que prometia, se l’envia a casa. Però en el cas de la política no és mai així, perquè des de fora, es podrien explicar massa coses inconvenients. Així, hom pot arriba a ocupar un lloc dels més alts d’un país, sovint sense demostrar cap coneixement ni expertesa en política, sinó només en l’art de l’escalada i del sacrifici d’aquells que s’oposen als seus objectius, en el fons sempre molt més personals que socials. Així, la majoria d’aspirants no tenen ni cap ideologia clara ni gens d’interès per a tenir-ne. A més, els propis partits no ho són de polítics. Allà dins, ningú estudia ni cultiva la política, sinó que només són escoles de males arts que ells anomenen “estratègies de partit “i d’enveges que després serviran als militants o alumnes per a sacrificar contrincants i destruir les virtuts socials més essencials, si els cal fer-ho. Per això, els que resulten més preparats per a representar al poble, en un país inculte, acostumen a ser els pitjors per a fer-ho. A més, la immensa majoria dels “polítics” d’un poble mal educat, només són escaladors mal educats i quan ho necessiten, enemics del seu propi poble en benefici del seu afany de lucre o d’aquell que els pot portar encara més amunt, com és el pervers cas Iceta i molts d’altres. I no diré la cosa tan coneguda de què no tots són iguals perquè ja ho sé. Però en un país on s’han permès i aclamat tota mena de perversions i corrupteles i s’admira molt més la puteria que la intel·ligència, això és el més abundant en la seva “classe política”.

Francesc Font
Francesc Font
08.04.2020  ·  09:05

Estic plenament d’acord amb aquests de Podemos que diuen que ser part del poder, un poder que no ens enganyem, és delegat, i no dels seus votants sinó dels qui veritablement manen, és important… per a ells, esclar. I estic d’acord, perquè aleshores les coses queden clares per qui vulgui mirar-les cara a cara. Ja fa temps que són uns oportunistes que estan fent tot el possible per rebre les benediccions… i els seus beneficis. de la un dia tan I a qui encara, creient-se els seus raonaments, pensa que són una opció no ja d’esquerres sinó que simplement progressista, li diré una afirmació de Marx i Engels a La ideologia alemanya. “Ningú és allò que diu que és, ni tampoc allò que creu que és, sinó allò que fa”. I això va per podemites d’allà i comuns d’aquí… I partint de la frase reproduïda, ja fa temps que penso que aquí, a Catalunya, cal afegir-ne algú més.

Jordi Torres
Jordi Torres
08.04.2020  ·  09:08

El nostre panorama polític està ple d’Icetes, no són tan insignes però n’hi ha per tot arreu. Se m’acut que potser la qüestió de fons és, entre tots, veure com hem de fer per no promocionar la figura del polític de carrera, que és l’espècie dominant a les nostres institucions. Gestors mediocres, supervivents, oportunistes, que no tenen altre ofici ni benefici que la menjadora pública. És humà que sentin vertígen només de pensar a abandonar la cadira ja que no han sabut, o no han pogut, desenvolupar una altra eixida laboral. Aquests professionals de la contemporització són els qui malden mantenir l’estabilitat del sistema per sobre de tot. És darwinisme pur.

I nosaltres en tenim part de responsabilitat, si com a societat insistim a denigrar la classe política d’aquesta forma tan descarnada i contínua, no podem esperar que la gent que s’hi dedica no acabi compensant aquesta degradació social traient-hi un rèdit personal. La lògica de la picaresca: “En que comía yo dos a dos y callabas”. Només els idealistes, els qui tenen vocació de servei públic, que també n’hi ha però menys, accepten aquest bescanvi. Per tant, dignifiquem la política, reduïm els mandats per llei, pensem sistemes de conciliació que permetin compatibilitzar la política amb altres activitats professionals, paguem un bon sou però alhora molt ben regulat (res de dietes i d’altres complements opacs, que acaben pujant la nòmina de forma estratosfèrica), i potser amb el temps tindrem uns polítics més motivats, millor preparats, que en comptes de posar-se a ballar al so de l’amo només per seguir dalt de l’escenari, pensaran en la gent que hi ha a la platea, que són qui els ha escollit i qui els hi paga el sou.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
08.04.2020  ·  09:20

Ha fet una bona anàlisi Vicent.
El problema rau que la política perverteix a molts polítics.
Sort en tenim que no a tots.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
08.04.2020  ·  09:52

Si tota aquesta energia a desconstruir la nihilista política del regne la dediquéssim a desconstruir la de la seva sucursal autonòmica “independentista,” les coses ens anírien millor. Ben pensat, veient l’autoritarisme a nivell mundial a què ens veiem abocats, Espanya té un avantatge competitiu important, amb un poder nascut al sí d’un franquisme arrelat en la tradició més autoritària, un capitalisme d’amics blindat i una població anestesiada per un nacionalisme ranci i resignada a la pobresa tant econòmica com d’esperit.

Josep Salart
Josep Salart
08.04.2020  ·  10:04

Si ho mirem bé, tampoc és tan complicat. La culpa la tenim nosaltres, els votants.

Si no tens un mínim de cultura política ( que si no has llegit una mica de història, hauràs d’anar preguntant i/o escoltant), sempre pots caure embaucat a la tómbola d’un partit polític. No hi ha més culpable de la situació que tu.

Si et diune que desapareixen 16 mil milions cada any d’allà on has decidit viure (i d’això ja fa bastants anys), si això no et fa moure, mirar si és veritat, si ara quan facis la renda et sortirá a tornar i el teu germà bessó ( d’un únic òvul i d’un únic espermatozoide) que viu a espanya pagarà menys, si ja portes enganyat dos o tres legislatures votant a un paio que s’apunta a la política per viure de tu, que el que mana li paga la hipoteca i tot això, es que ets un babau, i tarat, que fas nosa. Només tens un moment d’alegría quan et donen el copet a l’esquena, una piruleta i la gorra.

El comentari de l’Oriol Roig, molt ben escrit en el començament, també te part de raó. Que és dificil, si.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
08.04.2020  ·  10:21

Em sembla que per poder tenir un criteri polític, cal tenir una formació cultural, que inclou un coneixement de la història, tenir una història personal que inclou haver fet uns estudis,( no només tenir un títol i uns masters), haver tingut una o varies experiències professionals d’anys , en feines que t’has treballat, (no que t’han donat perquè ets d’un partit) , ja que això dòna una experiència personal, i en fi, tot plegat ,permet arribar tenir una opinió.
Una vegada arribem a aquest punt, es pot entrar a fer política, però no indefinidament, per un període de temps i prou, i quan s’acabi aquest temps, tornar a la seva feina habitual.
Crec que aquest és un dels fracasos de l’actual panorama, gent que no té ni idea de res i que amb endolls mantenen una feineta darrera l’altra, que quan aconsegueixen entrar en política cobren molts diners ( perquè un polític ha de cobrar molt més que un metge especialista?), i no hi ha manera que pleguin, es perpetuen i es perpetuen…. i així estem.
Ànims i no defallim!
Miraré de veure el debat.

David Badia
David Badia
08.04.2020  ·  10:26

Si tinguessin els 16.000 milions que cada any s’en van i no tornen, quina sanitat i educació i residencies tindriem, segur que serien de les millors del mon. Aixo els tertulians i comunicadors de Rac1 no en diuen res. De l’Iceta es un gran nacionalista español i com a persona no cal ni parlar-ne.

J. Eduardo Polío
J. Eduardo Polío
08.04.2020  ·  10:32

Llegin aquesta editorial he recordat la mentalitat dels falsos demócrates que viuen de la política, sí, aquells que van sortir durant i desprès dels dies de la transició i que molt bé els va resumir una vinyeta cómica (no recordo de qui) que deia “¿Y de lo mío, qué?”

Jaume Riu
Jaume Riu
08.04.2020  ·  11:59

Marta Rojals ve a dir el que jo pensava ahir
EN DEFENSA PRÒPIA.
A partir de la mala gestió de l’1-O i tot el seguit de fracassos en la gestió del judici al T.S. i la sentència sense proves, la gestió peeventiva dels presos polítics, la gestió de les euroordres de recerca i captura i de la immunitat dels eurodiputats, la gestió del pressupost, la gestió del dèficit econòmic, la gestió de les comissions il·lícites de la Casa Reial amb una fortuna acumulada en paradisos fiscals, fins a la gestió de la pandèmia, veiem que el regne d’Espanya no se’n pot sortir ni econòmicament, ni política.
El rescat d’Espanya desestimat quan era possible, ara s’ha fet impossible perquè la xifra necessària és astronòmica i, a més, pel desprestigi a Europa, de manera que Catalunya ha d’esdevenir aviat un estat independent en forma de república, també en “defensa pròpia”.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
08.04.2020  ·  12:11

L’editorial d’avui em suggereix que moltes de les reaccions personals i posteriorment de certs col·lectius responen a frustracions o ressentiments contra algú que “representa” una ideologia i, aleshores, l’afectat generalitza aquest ressentiment. Com es pot entendre sinó les declaracions d’Alfons López Tena -ex independentista radical malferit per les eleccions en que gairebé ningú el va votar- “Antes de que me mate un gobierno como el de la Generalitat, me mato yo” https://www.vozpopuli.com/elliberal/politica/Lopez-Tena-mate-gobierno-Generalitat_0_1343866790.html
O aquest comunicat d’una part del món de la cultura -molt de part del PSOE- que diu que les critiques al govern són perquè el govern governa i és progressista https://beteve.cat/artic/titiriteros-titiriteras-mon-cultural/
Col·lectiu molt conegut, si repasseu els signants, pel seu tarannà espanyolista i esquerranós, diuen, però que no n’hem llegit cap declaració contra els fets fraudulents de la monarquia. Un dels signants principals, director de teatre i d’esquerres -com no podria ser d’altra manera- ha estat director del Teatro Español de Madrid (alcalde Ruiz Gallardon PP) amb deutes importants amb hisenda i amb una posició “molt esquerranosa” amb el feminisme https://www.lavanguardia.com/vida/20190925/47639769846/el-director-de-teatro-mario-gas-aboga-por-la-presuncion-de-inocencia-para-placido-domingo-porque-no-hay-nada-taxativo.html
El problema és que masses coses pengen del sistema polític, el pastís és massa temptador i si en vols un bon tros la moral no compta. Com deia aquell jueu universal: “Aquesta és la meva ideologia; si no li agrada en tinc d’altres”.

Joaquim Rúbies
Joaquim Rúbies
08.04.2020  ·  12:38

Gobierno de Izaquierdas, progresista!
Qiins collons!
Anéu a cagar a la via!

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
08.04.2020  ·  13:15

El termino “Política” deriva del griego “Polis – Ciudad Estado” es una expresión con el cual se indica todo el conjunto de actividades que se refieren a la “vida publica” y a los “asuntos públicos” de una comunidad humana, y que, en las huellas de la obra de Aristóteles “Política”, lleva el Noble significado de todo el conjunto de conocimientos que tienen por objeto la especifica dimensión del actuar asociado.

En esta España, hundida en la vulgaridad y en la ignorancia y que desde siempre ha olido a podredumbre criminal, los políticos son una casta de parásitos que se creen en derecho de imponerse sobre la sociedad explotándola y sacando provecho de su actividad de producir riqueza y bienestar.

No hay que extrañarse que estos “políticos”, disgustosamente españoles, sean totalmente ajenos a sentirse responsables del bien y del mal de la sociedad sobre la cual ejercen el poder … Sencillamente a esta gentuza, disgustosamente obtusa, ignorante y extremadamente arrogante de España, el bien de la sociedad es lo de menos … Es lo de menos hasta los asesinatos de un genocidio.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
08.04.2020  ·  14:10

Aconseguir la fi de la partitocràcia.

Demanar independència és inútil amb el sistema de partits actual.

Repeteixo:
ÉS INUTIL DEMANAR LA INDEPENDÈNCIA sense haver aconseguit anorrear el sistema de partits actual.
No penso perdre més el temps.
Només és bo per EspañaUna perdre el temps.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
08.04.2020  ·  14:54

En primer lugar y volviendo al tema de ayer, este titular de Le Monde hoy.

“Singapour mise sur le Bluetooth pour suivre l’épidémie.
L’application identifie avec qui l’usager a passé plus de trente minutes à moins de deux mètres de distance.
L’usage de TRACETOGETHER est basé sur le volontariat à Singapour, mais fortement encouragé.”

“Singapur apuesta por el bluetooth para hacer un seguimiento de la epidemia.
La aplicación identifica con quien ha pasado el usuario más de treinta minutos a menos de dos metros de distancia.
La utilización de la aplicación TRACETOGETHER [RASTREEMOSJUNTOS] es voluntaria pero encarecidamente recomendada”.

¡Alucinante!

Si los que detentan el poder fuesen todos tan cándidos como el “Coro de niños cantores de Viena”, a mí me parecería genial, incluso me emocionaría hasta las lágrimas ante tamaño logro tecnológico. Pero claro, mucho me temo que no, que no es así.

Esto del covid-19 es (también) un banco de pruebas.

Es como cuando Alfred Nobel descubre la dinamita. Él estaba la mar de contento porque la dinamita facilitaba el trabajo de los mineros y, más adelante, se arrepiente de haberla descubierto porque de la dinamita también se aprovechó la industria armamentística y, lo que destrozaba, eran cuerpos humanos, no solo rocas. De ahí que, probablemente, dejó su fortuna para establecer el Premio Nobel de la Paz. Pero, demasiado tarde, el bluetooth nunca más dejó de hacer (también) estragos.

Vamos que los bípedos estamos siempre condenados a lidiar entre nuestras buenas intenciones y nuestras malas intenciones. No hay tu tía, no hay manera de salir del dilema y, quizás sea ahí donde radica nuestra grandeza: la posibilidad de poder escoger.

Y enlazando con el tema del editorial de hoy, con los políticos (esa tribu tan peculiar que por no sé qué conjunción astral pasan de prometerlo todo a hacer todo lo contrario) solo cabe una opción. Controlarlos. Sí, con-tro-lar-los. No sé si mediante bluetooth, wi-fi o directamente una correa para perro pero con-tro-lar-los.

La opción suiza me parece muy acertada, no es la panacea porque los políticos, incluso en Suiza, hacen parte de la tribu de los infectados por el virus de la poltronitis, pero lo cierto es que los suizos (los de a pie) tienen más instrumentos de control sobre epidemia. En Suiza si la ciudadanía recoge 100.000 firmas en favor de una iniciativa, la cosa va a referéndum, y si en el referéndum gana la iniciativa, ésta es de obligado cumplimiento. Es decir que se aplica, es ley.

Hay más maneras de controlar a los enfermos de coropoltronitis. Por ejemplo, que al cabo del tercer año de su gestión política (suponiendo que el plazo total sea de 4 años) estén obligados a hacer público un balance entre sus promesas y el cumplimiento efectivo de sus promesas, con todo el derecho a explicar por qué no las han podido cumplir ¡faltaría más!. De esa manera, la ciudadanía podría forjarse su propia opinión crítica a la hora de votar en las siguientes elecciones.

Pero claro, para todo esto (incluso para aplicar el sistema suizo ya existente) es necesario que los ciudadanos se interesen por la res publica y mucho me temo que el teléfono inteligente los tiene, en su gran mayoría, idiotizados cuando no lobotomizados. Jamás en la historia de la humanidad se ha hecho tanto ejercicio físico moviendo los dedos de las manos sobre … una pantallita.

Esperemos que una desgracia como la del covid-19, despierte conciencias.

En fin, entiendo que se me ha ido la olla pero es que no podía menos que contarlo y no solo guardármelo para mí.

Salut i República de Catalunya (antes de que nos controle irremediablemente el bluetooth español).

francesc rubi
francesc rubi
08.04.2020  ·  15:09

A mi també em va semblar molt bé l’article de la Marta Rojals. I el vaig voler “rebotar” cap alguns contactes que no reben Vilaweb. Com moltes altres vegades, l’article que s’enganxa no és el que vull, i per tant no l’he pogut passar.

Joan Torres
Joan Torres
08.04.2020  ·  15:34

I mentrestant a TV3-155 ara mateix al Telenoticies Migdia Ariadna Oltra continua anomenant ” els líders independentistes empresonats” tot per no dir presos polítics, es increible pero es així TV3 i uns quants presentadors no tenen dignitat, submisió total a Ñ,molts periodistes i presentadors/es de TV3 son cómplices i colaboracionistes del que passa.

josep pecanins
josep pecanins
08.04.2020  ·  21:06

Contra el que dius, apreciat Vicent, em sembla que la partitocràcia que regeix (a Ñ i a Catalunya) no la mata ni el Covid19, ni el virus que vingui després.

JOSEP TORRA
JOSEP TORRA
08.04.2020  ·  21:33

Quina llàstima que aquesta crisi sanitària no l’hagin gestionat Iceta i la Colau tot el merder hauria estat impresionant amb la seva saviesa.Mare meva quins polítics tindreu jo ja tinc una edat i pel que es veu els separatistes som els culpables. de tot

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €