03.09.2015 - 06:00
El debat d’ahir al Parlament de Catalunya va ser interessant. La combinació dels dos temes que les circumstàncies van obligar a posar junts sobre la taula va motivar un seguit d’intervencions que serviren per a constatar l’abisme en la percepció de la realitat que hi ha entre els polítics del sí i els del no.
Les eleccions ja posaran cadascú a lloc i algunes floritures demagògiques d’ahir potser caldrà recordar-les amb les xifres a la mà passats els comicis. Mentrestant, he de dir que em va encuriosir molt la interpretació que feren alguns d’aquest peculiar còctel mediàtic i polític que vol sacsejar la campanya, a base d’ajuntar la presumpta corrupció de CDC amb el fet que Mas siga el número quatre de Junts pel Sí i fins i tot amb la conformació d’una candidatura plural. D’una candidatura, també amb ell dins, que supera d’una manera única la confrontació partidista, fins i tot ideològica.
La llista de Junts pel Sí és estranya. És clar que sí. No és normal que el qui farà de president siga el quart. És clar que sí. És desconcertant que gent d’esquerres i de dretes vagen junts, tots a l’una. És clar que sí. I resulta xocant escoltar alguns dels qui van a la llista com declaren sense embuts la seua oposició ideològica als altres, sense que això els faça trencar la relació ni la voluntat de guanyar junts. És clar que sí.
Ho diré a l’inrevés: si algú no vol entendre que aquestes eleccions no són normals és clar que no entendrà res. Si algú no entén que en aquestes eleccions el resultat que comptarà només, només, serà quants sís hi ha i quants nos és clar que no entendrà res. Si algú no vol adonar-se que la candidatura que amb tota probabilitat guanyarà ha estat formada pensant en el demà, vist que no hi ha cap manera de resoldre l’avui sense un canvi radical de règim, doncs simplement no entendrà res.
I la prova és precisament l’estupor que tots els del no comparteixen davant la llista de Junts pel Sí, davant la manera com ha estat feta, davant el paper que hi han adoptat tots els partits, CDC també, i davant el rol del president de la Generalitat mateix.
La llista de Junts pel Sí ja és, en si mateixa, la revolució que veurem entrar a les institucions d’una manera decisiva passat el 27-S. Junts pel Sí no és equiparable a res d’allò que hem vist d’ençà del naixement del règim actual. I aquesta és la gran qüestió que la retòrica esbravada d’alguns no pot esquivar ni a base d’hores i hores de compareixença parlamentària.
Perquè el règim funcionàs com ha funcionat, tots ho saben, calien partits monolítics, sense gens de democràcia interna, pures màquines de votar. Perquè el règim funcionàs com ha funcionat calia que aquests partits s’imposassen als que no són com ells, pocs i sempre minoritaris. Perquè poguessen fer-ho els calia obtenir un flux de diners que no tindrien mai sense recórrer als favors inconfessables, a això que avui (però no pas fa deu anys ni vint) en diem corrupció. Perquè el règim funcionàs com ha funcionat calia un tipus de diputats, de regidors, de batlles poc decantats a pensar per ells mateixos o, si més no, molts disposats a callar quan els de dalt els donaven ordres inexplicables.
I el contrast entre el sistema i això que ara anem conformant és tan obvi que la llista mateix ho demostra. O que algú m’explique com serà capaç –qui siga– d’obligar Lluís Llach a fer una cosa que no vulga. Que algú em diga com ningú convencerà Germà Bel o Carmina Castellví de votar una cosa que no vulga votar. O que algú m’indique de quina manera faran que Carme Forcadell o Oriol Amat acoten el cap quan no el vulguen acotar.
Junts pel Sí, precisament conformant la llista de la manera com ho ha fet, ha desfermat una revolució que no té parangó en el podrit sistema polític espanyol. I és això que aquells que es presenten a la manera de sempre prefereixen no veure; allò que prefereixen dir, amb molta retòrica impostada, que no entenen.
Ells aspiren, a tot estirar, a guanyar les eleccions per anar fent. La diferència és que nosaltres, tots els del sí, volem posar fi al règim. I a més sabem perfectament com fer-ho. Hem entès a la perfecció quina és la manera d’impedir que passen eixes coses que cínicament ahir alguns van fer veure que havien descobert amb gran sorpresa. Perquè estem disposats que res no siga mai més igual. Res.
