
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
S’ha acabat l”operació diàleg’. És oficial. Ni tan sols hi haurà cap reunió entre els presidents Rajoy i Puigdemont. És cert que no podem dir que tal operació haja donat molt joc, però en definitiva pretenia dissimular l’autoritarisme de l’estat i millorar, en la mesura que fos possible, la imatge que el govern de Rajoy té al món, la imatge d’intransigent pel que fa a la qüestió catalana.
S’ha acabat, però. De manera fulminant. Cosa que evidencia que era cert allò que Arnaldo Otegi va dir i va repetir la setmana passada: que la darrera esperança d’Espanya era que la CUP i Junts pel Sí no es posassen d’acord. Tancat l’acord, la màscara ha caigut i el vocable que acapara el cervell dels governants espanyols és ‘repressió’. Activar la fase de repressió contra tot i contra tothom. Sobre això, us recomane que us llegiu l’informe de Josep Casulleras.
Tanmateix, amb això Espanya acaba de crear-se dos grans problemes. Un de temps i un altre de concepte.
Primer, el de concepte: Espanya no té exèrcit i no em cansaré de dir i repetir que aquest és l’element clau i determinant que explica per què ara la situació és radicalment diferent. No hi ha la possibilitat d’ocupar militarment Catalunya i, per tant, la capacitat que té l’estat d’enfrontar-se a la població és limitada. La lògica de la repressió (contra la de la negociació) els acabarà duent a pensar com detenir dos milions de persones. Un minut abans d’adonar-se que això és literalment impossible i, per tant, de col·lapsar-se.
Ahir es va filtrar, per exemple, que volen precintar els col·legis públics perquè no s’hi puga fer el referèndum. Molt bé. I quan cinc minuts més tard es trenquen els precintes i una cua de milers de persones comence a emetre el vot de manera pacífica, ordenada i davant les càmeres de televisió de tot el món, què es pensen que faran?
Entrar en la lògica de la repressió conduirà la classe política espanyola, però sobretot el govern, directament al penya-segat. Ja sabeu la meua tesi del pendent ferroviari. El govern espanyol ara ja no té la capacitat de conduir políticament el procés des del seu costat i com més repressió aplique, pitjor: la repressió anul·la la política. Cosa que serà una greu mancança per a ells perquè a l’altra banda el govern català ara condueix el procés amb una finezza de notable alt. (Mireu, per exemple, la seqüència: acte del Parlament Europeu – opinió de Carme Forcadell al New York Times – audiència als cònsols. I sumeu-hi allò que vindrà avui o demà… Preparació, rigor, execució discreta, eficàcia. Política, en definitiva. Política i més política.)
I per si fos poca cosa, tindran si més no un problema afegit, que és el temps. D’ací al setembre no hi ha temps de res. En el cas del govern català, les opcions són previstes i els divuit mesos s’han aprofitat. A banda la feina feta des de fa quatre anys. No és tot perfecte ni acabat al cent per cent, però les eines principals hi són i han dibuixat els escenaris amb una minuciositat excel·lent. En canvi, a Madrid sembla que hi regna la improvisació i els plans són molt poc treballats. El seu gran error ha estat menystenir tot allò que passava a Catalunya: no han volgut veure la realitat durant anys i ara passa allò que havia de passar: que la realitat els atropella. És així.
13 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
01.02.2017 | 22:44
Des de fa molt temps ja hi havia opinions segons les quals el major error que podia cometre l’estat espanyol era optar per la violència i la repressió. Sembla que ara han triat aquesta opció. Probablement era la seua darrera possibilitat, perquè duen anys fent veure que no passa res; i tot el temps que han perdut, ja no el podran recuperar. La carrera ha entrat en la darrera volta. Segurament, a la seua banda hi haurà persones intel·ligents que saben que així no arribaran enlloc, però la seua pròpia cohort d’energúmens no els deixarà dir res. Com es va veure clar des del mateix dia que es van acordar els pressuposts, ara venen uns mesos apassionants, intensos i de dura brega. En qualsevol cas, les insinuacions segons les quals el referèndum es podria avançar fins al maig, els hauran acabat de treure de polleguera del tot. Ens divertirem. Segur que sí.

David
01.02.2017 | 23:06
Estem a punt. Fa anys que ens preparem per als mesos que vindran. No tenim por i sabem el què ens hi juguem. Sense violència però amb fermesa i passió per aconseguir l’objectiu d’una república catalana. Com molt bé indica en Vicent, la repressió només portarà a precipitar els esdeveniments. Som molts els què sortirem al carrer (com portem fent els darrers temps però ara encara més motivats). Nosaltres tenim un horitzó d’esperança i canvi molt clar. Ells…ells no tenen res més que la negació constant de la realitat.
Estem a punt!

Antoni Escudé
02.02.2017 | 01:41
Estan fent el mateix que van fer a finals del XIX a Cuba. Repressió i dir que no es podien independitzar. Pero despres d’una guerra, Cuba va ser lliure.
I ara no poden ni fer servir les armes.
Despres de la conferencia Brussel·les, de l’aprovaciò del presupost, de l’escrit de la Forcadell al NYT, de que saben que diluns tot el mon veurà la concentració pel Mas…no saben que fer.
Veuen que ho tenen perdut i amb les accions que faran aniran perdent el poc prestigi que tenen al mon.
La caverna encara els anira apretant i encara perdran mes prestigi.
Cada cop ho tenim millor
Serem lliures !!!!

Joan Rubiralta
02.02.2017 | 01:46
Quan un govern no democràtic veu que el poder se li està anant de les mans, aplica la repressió. Això és el que passa a Espanya perquè ha vist que totes les diverses maneres d’entorpir el projecte independentista han fallat i ara només li queda el pendent de la repressió, explicitat ahir amb, l’amenaça del possible tancament dels centres escolars. Pregunto, també tancaran tots els recintes esportius, esplais de la gent gran, centres cívics i altres estances que es puguin habilitar? Ja tindran prou efectius policials per fer-ho? A més, també s’ha de comptar que el precinte es pot trencar i llavors la policia serà capaç d’impedir-ho? Han pensat en el ressò que aquest greus atemptats contra la llibertat d’expressió i contra la democràcia tindran arreu del món?
Doncs ja s’espavilaran perquè nosaltres estem decidits a fer un referèndum i el farem, i possiblement abans del setembre segons com vagin les agressions espanyoles.

Ramon Perera
02.02.2017 | 01:47
És veritat, ara Espanya ja no pot fer res efectiu per aturar la celebració del referèndum o bé pot fer alguna barbaritat que justifiqui el pas directe a la independència. Situacions així no només es donen a la gran política, també es poden donar en les relacions entre les persones. Si un costat del conflicte ignora permanentment aspectes significatius de la realitat i es tanca exclusivament en les seves obsessions, acabarà inevitablement en una situació perdedora sense cap mena de possibilitat de rectificar.

Víctor Serra
02.02.2017 | 01:48
Ah ! Però l’operació diàleg havia començat ? .
A mi també em sembla molt clar que el govern espanyol hi ha fet tant malament com ha sabut.
Una negociació política seriosa des del principi segurament hauria aturat l’independentisme.
El que trobo molt estrany és que a Espanya ningú els demani responsabilitats per aquesta gestió tant desastrosa. Han repetit tots els errors que venen fent una vegada i una altra i que els ha portat, no tant sols a perdre totes les colònies, sino a tenir-hi males relacions durant molts anys després.

Josep Jallé
02.02.2017 | 01:49
L’anàlisi del director és concret vers el que els està passant ara als representants de l’Espanya del “sostenella y no enmendalla”. Però al llarg de la història dels darrers segles aquesta manifestació de suficiència davant dels problemes ha estat la resposta habitual. Quasi mai, desprès de que les accions no ho hagin reeixit segons llurs desitjos, no han fet analítica del perquè i no diguem autocrítica. Els culpables sempre son fora o son les circumstàncies. Per exemple: tots recordareu la baralla naval de Trafalgar i el resultat desastrós per la flota espanyola. Frase monàrquica de resposta “yo no mande a mis barcos a luchar contra las tempestades”. Un dia vaig preguntar-me si aquelles onades i tempestat tenien una línia vermella que no afectava a l’armada britànica, tant a tocar, no?. El menysteniment, esdevingut insult, acaba impregnant el tracte fins que un dia el remença diu prou!. Hem dit prou.

Pep
02.02.2017 | 09:55
La repressió, quan els tribunals no ens aturen, serà la que menys és vegi: cyberattacks, sabotatges (talls de llum, etc.),…i la utilització dels mossos. Res de g. civils i tancs.

Gerber
02.02.2017 | 11:08
Precintar les escoles es una tonteria. En el pais democratic Angleterra, un dels més antigues en el mon, el referendum de Escocia es va fer en una cafetaria o en una casa d’una persona civil que viu en una illa remota! Si, i aixó amb totes les garanties democràtic com deu Deu mane. Es va posar la urna electoral en un racó de la cafetaria si no hi havia una escola en el poble o sobre la taula del menjador en una casa d’un poble remot. Amb un funcionari com gestor del cens i dos policies ja ni havia prou per garantir que tot anava controlat i amb les garanties democràtics necessaries. Doncs no sé perquè no el podriem fer nosaltres igualment.
No ens aturem, no tenim por!

Judith
02.02.2017 | 13:30
Quan he llegit que volen precintar els col·legis per tal d’impedir que votem, he hagut de pensar com al 1990 es va obrir la frontera entre l’Alemanya de l’Est i la de l’Oest.
Com a recordatori i simplificant, allà la frontera no és que estigués precintada, sinó que directament hi havia un mur i vigilants amb l’ordre de disparar a qualsevol persona que gosés atravessar la frontera. I aixó no va impedir que la gent passés igualment, i que el 1990 s’obrís definitivament quan una massa de gent va decidir anar-hi per a reclamar la obertura.
I ara pretenen aturar-nos amb un precinte? Per mi endavant!

Josep Maria
02.02.2017 | 13:48
Això ja ho esperàvem. Seguirem avançant amb ànim de victòria per convèncer els indecisos.
Els indecisos i la bona gent poc informada seran la clau de la victòria. Hem d’arribar a tothom amb el nostre entusiasme, “savoir-faire” i convenciment.
No són només els convençuts els importats, també són importants aquells que reben els missatges viscerals en castellà perquè només tenen accés a les televisions, emissores i diaris centralistes.
Per part d’España és un gran missatge dir: No se podrà hacer. La independència es impossible. El gobierno no lo permitirá.

Llorenç
02.02.2017 | 16:11
Hola a tothom,
Vicent, tu dius que no tenen prou soldats per invadir Catalunya, imagino que tu comptes els militars actuals,….però jo per lo que he sentit, ells comptan amb fer diguem un altra “División Azul”, amb voluntaris espanyols de fora i de dins de Catalunya, gent que no tenen feina o si,..i que per res del mon volen una República de Catalunya, per raóns varies, com economiques, patrioteras, o familiars, etc, etc….se i em consta que aquest reforç a l’exercit el tindrien, no se si sumarien entre tots (militars i voluntaris) prous per invadir Catalunya, però no tenim de descartar, ni menysprear això….

Josep Maria
02.02.2017 | 17:51
Més que una división azul nova, que desesperats poden reinventar, hem d’anar pensat la resposta a la possible suspensió total de l’autonomia. Estiguem preparats i organitzats.
S'ha afegit la noticia a Favorits