Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Tot i que el terme més divulgat pels mitjans de comunicació és ‘llevadora’, el que abasta més territori és ‘comare’. I encara cal afegir-hi ‘madrina’, el mot més antic per a referir-se a aquest concepte.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

comare   comare/llevadora/madrina  comare/madrina  llevadora llevadora/madrina  madrina

Les denominacions de la dona que assisteix una partera es distribueixen avui en dos grans grups. El primer és llevadora, que viu al Principat, excepte a l’Alta Ribagorça i la franja d’Aragó, i que és ja antic (1385,DCVB) i fou també conegut en temps passat a Mallorca; té el punt de partida en l’expressió llevar l’infant.

L’altre grup és el de comare. Les formacions amb reflexos derivats de MATER són normals, cf. l’espanyol comadrona. En català antic l’expressió més estesa fou madrina, com ho mostra l’abundosa documentació: 1380 (Rubió, Docs. cult. II, p. 170, nota 1), Crònica de Pere del Punyalet (ed. A. Pagès, p. 52, ratlla 9) o 1398 (AIEC, 1911-1912, p. 126, doc. núm. 85), la qual es prolonga a València fins als segles XVI i XVII (1564, Taraçona, Institució dels Furs, p. 13; Pere Joan Porcar, p. 90) (d’aquí que, per exclusió, la que és present a les fonts baptismals és la padrina), però avui amb prou feines aquest mot és usat en algun punt del català occidental.

El nom més estès en terres lleidatanes, al País Valencià i les Illes Balears és comare, ja atestat a la darreria del segle XV a València; al Procés de les olives s’esmenta dues vegades el lexema comare de bena (CSV, I, ratlles 672 i 773), que viu en algunes contrades amb el sentit de ‘padrina de bateig’.

Vegeu també:          

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.