La Fira de Xàtiva: les cendres que renten la coentor

VilaWeb

Només els naturals, i els habitants, de les proximitats de la capital de la Costera en sabem el nom correcte: aiXàtiva. I li coneixem la fama de ciutat que celebra totes les festes i festivitats tradicionals i noves. I sabem com es transforma en arribar la Fira d’Agost, per a convertir-se en un tropoll immens, en el petit centre d’un món atret per la història que d’ençà de Jaume I ha viscut aquesta cita.

Fins dijous, Xàtiva —la nostra aiXàtiva—, es troba immersa en els dies més intensos de la ciutat. Però la d’enguany no és una fira qualsevol, perquè després de molts —massa— anys comença a desfer-se de la coentor premeditada en què el PP l’ha enfonsada. Els governs del batlle Rus, literalment desaparegut després dels escàndols polítics i del bac electoral, van anar convertint la Fira d’Agost en un espectacle de gust indiscutiblement caspós, per al lluïment personal i del sector del puntet, eixos que són tan fins que pixen i no s’ho torquen. Van acabar fent una fira amb cartells de ‘vedettes’, d’estrelles comercials del mercat musical, sense continguts propis —els de casa eren vetats. Toni Cucarella, l’escriptor xativí, ho va denunciar ara i adés: la programació de la fira de Xàtiva podia servir perfectament per a la d’Albacete. En realitat, era com la d’Albacete.

L’obsessió del PP amb el mínim senyal de normalitat nacional que no fóra espanyola havia convertit la fira en una caricatura dramàtica, anquilosada, barallada amb la modernitat que molts sectors reclamaven i per a la qual, sobretot aquests últims anys, havien estat treballant de manera cada volta menys somorta.

El canvi del 29 de maig, no solament quant a color polític, sinó també generacional, ha permès de començar a capgirar el concepte de la fira per a tornar-la a acostar a la pròpia societat, als veïns que n’han de ser, més enllà de simples espectadors, protagonistes. S’ha notat bona cosa ja enguany, però rehabilitar-la després de tants anys necessitarà moltes idees noves per a situar-la al segle XXI i al País Valencià.

Vivim un temps d’il·lusions sòlides de recuperació dels espais de decisió i de convivència de què ens havien fet fora. La Fira d’Agost del 2015, rescatada de qui la va convertir en provinciana, és un símbol que representa els versos amb què Botifarra va tancar-ne la inauguració.

‘Vinc del cor de la Costera,

del poble dels socarrats,

d’allà on renaix de les cendres

el meu País Valencià.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor