28.04.2022 - 16:46
|
Actualització: 28.04.2022 - 22:37
El Saló de Respecte de la Diputació de València acull des d’avui la mostra “Josep Renau i el temps de les imatges”, una exposició que incorpora desenes d’imatges de portades de llibres i il·lustracions de revistes. La mostra, comissariada pel doctor en Història de l’Art Enric Olivares, es podrà visitar fins al proper 10 de juliol, els dissabtes i diumenges de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, de franc.
La producció de Josep Renau, plena d’elements i tècniques innovadores com l’aerògraf o el fotomuntatge, està marcada per la concepció d’un art públic i social, ha explicat Olivares.
La mostra es divideix en les imatges festives i de promoció turística de la València dels anys 20 i 30; els cartells polítics i bèl·lics realitzats durant la Segona República; i els encàrrecs de productores cinematogràfiques amb què l’artista va poder guanyar-se la vida durant la guerra de 1936-1939 i, especialment, a l’exili mexicà.
Cartells polítics i bèl·lics
La retòrica visual dels cartells polítics i bèl·lics és una de les grans aportacions de Renau, considerat una icona del cartellisme republicà. Renau es va aproximar primer a les idees anarquistes i després ho va fer al marxisme. En la seva obra queda palès el seu compromís republicà que, segons el comissari de la mostra, difon a través d’una imatge impactant, atractiva, concisa i llegible, que apel·la més a l’emotivitat que a la racionalitat.
El 1936, Renau va convertir en icona la imatge d’un pagès que subjecta a la mà dreta un fusell amb baioneta, en què s’enrosca una amenaçadora serp, mentre porta una falç a l’esquerra. El cartell, realitzat per al Ministeri d’Agricultura, incloïa un missatge explícit i directe: “Defensa amb les armes el Govern que et va donar la terra”.
L’obra serveix d’exemple d’una etapa en què Renau feia servir una imatge realista per apel·lar a la mobilització patriòtica i la defensa del govern elegit pel poble.
El recorregut per l’obra de Renau proposat per la Diputació acaba amb el seu exili mexicà després de la derrota dels republicans a la guerra. Durant el conflicte bèl·lic, l’artista es va centrar en la promoció de pel·lícules comunistes, amb un disseny influït pel constructivisme rus.
La marxa a Mèxic, un país que no coneixia i on va viure durant gairebé dues dècades, el va obligar a cedir al caràcter comercial d’aquests encàrrecs cinematogràfics. D’aquesta època, concretament de l’any 45, és el cartell per a l’adaptació al cinema de la Barraca de Vicent Blasco Ibáñez, una producció d’Inter América Films.
