02.01.2018 - 22:00
|
Actualització: 03.01.2018 - 07:22
El director de TV3, Vicent Sanchis, explica avui en una entrevista a VilaWeb de quina manera una nova maniobra del govern espanyol –la nova llei de contractes del sector públic, relacionada amb un canvi de criteri a l’hora de comptabilitzar la deducció de l’IVA de les subvencions públiques– pot ferir de mort la televisió pública, precisament en el moment més decisiu de la vida d’aquesta cadena, quan té més reconeixement.
L’operació és prou coneguda i no afecta només TV3. D’acord amb aquesta llei, aprovada el 10 de novembre pel govern de Rajoy, l’agència tributària espanyola cobra per l’IVA cultural el que abans no cobrava i fins i tot reclama el de subvencions corresponents als cinc darrers anys, de manera retroactiva. La cacicada de Montoro, perquè no és sinó això, implica, per exemple, que TV3 haja rebut una reclamació de 168 milions d’euros i n’haja de pagar immediatament trenta, cosa que en fa perillar la continuïtat i tot. I es troben igual tot de mitjans privats, editorials, festivals com el Temporada Alta –al qual reclamen gairebé 1,4 milions d’euros–, teatres com el Lliure i el Mercat de les Flors i fins i tot museus, com és el cas del Macba, el MNAC i el CCCB, als quals exigeixen més de tres milions d’euros en conjunt.
Quan el govern espanyol prova d’explicar per què ha activat ara aquesta maniobra no convenç gens. Sobretot, a l’hora de justificar la retroactivitat i la intransigència, i encara menys a l’hora d’explicar amb quin criteri reclama aquestes subvencions sobre els anys passats als uns i no als altres. La llei canvia el panorama des de l’any passat, però les inspeccions sobre els cinc anys anteriors no les reben tots i el mapa dels afectats coincideix de manera més que sospitosa amb el mapa de desafectes al règim. Per exemple, totes les institucions i moltes empreses catalanes són en el punt de mira de Montoro i els seus inspectors. Al mateix temps que les ofega, premia, per exemple, la tauromàquia, rebaixant l’IVA de les corregudes de bous del 21% al 10%. I sense explicar per quin motiu ho fa.
La situació és greu i pot tenir conseqüències molt nefastes, com posa de manifest el cas de TV3. Però és més greu encara perquè remarca l’arbitrarietat permanent en què es mou el govern espanyol, que fa servir totes les eines que té a l’abast per premiar els seus i castigar aquells qui representen una alternativa al seu model de govern. No és banal ni anecdòtic, això que passa amb l’IVA cultural. I no ho és tampoc que s’intervinguen els comptes bancaris de les dues Generalitats i de l’Ajuntament de Madrid, per exemple. Que es diga a l’Ajuntament de València que dissolga l’empresa metropolitana de transports perquè és deficitària. O, per a posar un exemple contrari i ben feridor, que Florentino Pérez cobre els diners del Castor del 2018 abans de començar l’any, malgrat la sentència recent que diu que no els pot cobrar. Al capdavall, l’arbitrarietat en la persecució i les conseqüències demostra que això és una política de cacics, que simplement no hauria de tenir cabuda en l’Europa actual.
PD: I, per si de cas, recorde la definició de caciquisme: sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però on a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen més influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió o tenen la capacitat de distorsionar-la, gràcies a les decisions que pren el govern.
Montoro i els seus no són res més que uns titelles en mans del poder real. Unes empreses familiars en retrocés imparable que necessiten, per a poder subsistir, que tots dediquem tots els nostres esforços a pagar-los uns productes que ni tan sols són capaços de produir. En particular, des de sempre han tingut la Cultura, en general, i la Ciència en particular en el seu punt de mira. Penseu que els sembla fantàstic titllar de “fiesta nacional” les corregudes de bous. Encara no han vist que han passat de moda fins i tot per als turistes més casposos. Fa tot l’efecte que estan ferits de mort, que ho saben i que volen morir matant.