Deliveroo

El jutjat social numero 24 de Barcelona ha declarat que 748 ‘riders’ de Deliveroo operaven com a falsos autònoms en una sentència que s’ha publicat avui. La magistrada ha donat la raó a la Seguretat Social, recordant que el Tribunal Suprem espanyol ja va dictaminar a l’estiu que un repartidor de Glovo tenia una relació laboral amb la plataforma.

En el text de seixanta-nou pàgines, el jutjat demostra que la pretesa llibertat del repartidor que argumenta la plataforma en la seva defensa “no és tan àmplia com es vol aparentar”, ja que “en cas de rebutjar comandes no se li garantiran les comandes mínimes, i fins i tot pot prescindir dels seus serveis”. A més, estableix que el ‘rider’ rep una retribució periòdica, un “salari per unitat d’obra”, que és admissible en les relacions laborals.

A través de la plataforma, l’empresa feia un seguiment de l’activitat dels repartidors i del seu temps de repartiment. La magistrada recorda que els repartidors eren objecte de valoració sobre el seu grau de fiabilitat, a partir de dades subministrades per l’aplicació informàtica, donava informació sobre la disponibilitat real en els torns assignats, la realització efectiva dels serveis, temps de resposta en el lliurament de les comandes, i prestació de serveis en hores-punta.

“Si la valoració del repartidor era deficient, se li concedia un preavís de trenta dies durant el qual s’observava si modificava la seva conducta. En cas contrari, Roofoods Spain SL podia donar de baixa al repartidor en l’aplicació informàtica i finalitzar la seva col·laboració amb ell”, detalla el text. En definitiva, conclou que “sí que hi ha subjecció a ordres o instruccions empresarials” entre els ‘riders’ i l’empresa.

El jutjat número 24 considera que “no es pot afirmar que el repartidor posseís la seva pròpia organització (ni material ni estructural), perquè amb els únics mitjans o elements aportats per aquest (bicicleta o motocicleta i telèfon mòbil) no podia haver realitzat una activitat com la dels “riders””, és a dir, servir habitualment comandes des dels restaurants als consumidors. Afegeix que aquesta activitat “només podia realitzar-se mitjançant la incardinació dels repartidors en l’organització o estructura pròpia” de l’empresa que venia donada “pels múltiples acords comercials subscrits entre aquesta i una gran quantitat de restaurants”, “per la complexa plataforma i aplicació telemàtica que posava amb relació a la mateixa empresa, als repartidors o “riders”, als restaurants, i als consumidors”.

Amb aquesta, ja hi ha quaranta-una sentències judicials que dictaminen a favor de la laboralitat de la relació entre repartidors i plataformes, un assumpte que el govern espanyol ha intentat blindar per llei mitjançant una negociació amb els agents socials. Després d’un mes de negociació encallada, les converses es reprendran demà.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.