Julià Blanco: “No té sentit que al cap de quatre setmanes d’haver-nos infectat ens posem una dosi de reforç”

Entrevista a l'investigador de l’IrsiCaixa i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol Julià Blanco per a parlar sobre la dosi de reforç del vaccí

VilaWeb
Txell Partal
21.01.2022 - 20:51
Actualització: 21.01.2022 - 21:51

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquesta setmana, s’ha obert la possibilitat que els més grans de divuit anys es posin una dosi de reforç del vaccí contra la covid-19. La majoria de la població, doncs, ja té accés a la tercera dosi. Però entre molta gent han sorgit dubtes. Cal que tothom se la posi? Quina protecció ofereix aquesta tercera dosi? Quins efectes pot tenir? La tercera dosi fa més reacció? En parlem amb l’investigador de l’IrsiCaixa i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol Julià Blanco, expert en vaccins.

Molts estudis han deixat clara la importància de la tercera dosi en més grans de seixanta-cinc anys o immunodeprimits, i també en gent que va ser vaccinada en un primer moment amb AstraZeneca o Janssen, perquè estan menys protegides. Però també cal, aquesta dosi de reforç, als joves? Què els aporta?
—Els joves tenen menys risc de desenvolupar la malaltia greu si s’infecten, i encara menys, si ja s’ha posat les dues primeres dosis de la vacuna. Això no obstant, per a ells també és interessant posar-se aquesta dosi de reforç, perquè els augmenten els anticossos. Els primers estudis demostren que la gent que s’ha posat la dosi de reforç té una reacció molt bona. Redueix el risc d’hospitalització. També afecta de manera clara i evident en la reducció del risc d’infecció, fins i tot en la gent d’edat més avançada. No crec que aquesta tercera dosi sigui dolenta. No tindrà cap impacte negatiu en la nostra resposta immunitària. Potser no calia? Si no hagués aparegut l’òmicron, segurament no. Ara, els anticossos van baixant a mesura que van passant els mesos de l’última punxada. Per això, la comissió de vacunes va considerar que la dosi de reforç era necessària per a tota la població. Volien mirar de fer augmentar els anticossos de la població i, d’aquesta manera, reduir també la transmissió de la nova variant.

Fins ara s’havia dit que, encara que era menys probable que els joves tinguessin una covid greu, era important que es vaccinessin per aconseguir la immunitat de grup i protegir la població més dèbil. Però amb l’arribada de l’òmicron, es va veure que això ja no era efectiu, perquè escapava el vaccí. Amb la tercera dosi canvia res, doncs?
—Sí, per això és important aquesta tercera dosi. Si no hagués aparegut la variant òmicron, segurament no hauria calgut una dosi de reforç. Però aquesta nova variant és més resistent als anticossos, i amb la tercera dosi intentem d’augmentar els tipus d’anticossos perquè bloquegin l’òmicron. Aquest és el seu objectiu en la població general.

Aquests dies, les xarxes van plenes de gent que explica les reaccions que els ha causat la tercera dosi. Hi ha qui es demana si té sentit passar aquests símptomes, tenint en compte que contagiar-se ara mateix amb l’òmicron, estant vaccinats amb dues dosis, comporta símptomes molt lleus, en la gran majoria de casos.
—Segurament això ha fet augmentar les reticències a l’hora de posar-se la dosi de reforç. Però la reacció que pot fer la vacuna, que bàsicament és febre i fatiga, no acostuma a durar més d’un dia. Les vacunes ARN fan això, sobretot entre la gent més jove. Es troben com si els hagués passat un camió per sobre. Ja passava amb les primeres dosis de la vacuna, no és pas nou. Aquesta simptomatologia va relacionada amb la reacció que fa la vacuna al nostre sistema immunitari. Com que el nostre sistema immunitari s’estimula, comença a produir nous anticossos, cosa que provoca febre o fatiga. És una mica similar al que passa amb la infecció.

I és possible de saber amb antelació quina reacció tindrà la tercera dosi? Si la segona dosi et va causar malestar, la tercera també?
—No hi ha estudis sobre això, que sàpiga. Enlloc es diu que si vas tenir reacció a la primera dosi, la segona i la tercera encara seran pitjor. En general, no ha d’haver-hi cap associació directa. Pots haver tingut reacció a la segona dosi i no tenir-ne a la tercera. No tenim prou informació per a dir com es reaccionarà a la tercera dosi segons com es va reaccionar a les anteriors.

Per què els menors de trenta anys s’han d’esperar vuit mesos a posar-se el vaccí, i la resta només cinc?
—Entenc que és una decisió basada en el balanç risc-benefici. Però he de dir que també crec que és bo esperar a vacunar-se. Vacunar-se sovint no és contraproduent, però probablement no és la millor manera de fer-ho. Si deixem que el nostre sistema immunitari torni a un estat basal, una reestimulació d’aquest sistema immunitari pot ser més eficaç.

Els governs diuen que una vegada contagiat de covid-19, cal vaccinar-se amb la dosi de reforç al cap d’un mes. Tenint en compte el que acabeu d’explicar, no és molt poc?
—Personalment, recomanaria d’esperar una mica més a posar-se la dosi de reforç. Les autoritats han obert aquesta possibilitat de vacunació, però crec que no és necessari. Com deia abans, la infecció per l’òmicron ens genera una resposta immunitària. Les dades que en tenim, per exemple de Sud-àfrica, demostren que no caldria, aquesta tercera dosi. Les persones vacunades que s’han infectat de l’òmicron han vist com els seus anticossos pujaven unes cent vegades, aproximadament. És a dir, la infecció aconsegueix el mateix efecte que la vacuna. Per tant, si acabem de passar una infecció per l’òmicron, tindrem una gran quantitat d’anticossos en sang. No té sentit que al cap de quatre setmanes d’haver-nos infectat tornem a estimular el nostre sistema immunitari. A més, una de les coses bones d’infectar-se de l’òmicron és que el nostre sistema immunitari veu aquesta nova variant. En conseqüència, generarà anticossos de la nova variant, i, per tant, seran de millor qualitat. Contràriament, qui es posi la dosi de reforç veurà una vegada més el mateix virus que les dosis anteriors.

Seria l’anomenada immunitat híbrida.
—Exactament. La immunitat híbrida es va definir per a les persones que havien passat la infecció i després es vacunaven. Ara tenim la situació contrària, hi ha moltes persones que s’han infectat quan ja duien les dues primeres dosis. En un principi, vam descobrir que les persones que havien passat la malaltia i més tard es vacunaven generaven una resposta immunitària de més qualitat. Ara sembla que en els casos contraris, també. Es genera una immunitat combinada que fa millorar la qualitat dels anticossos. Aquest efecte també el podem aconseguir combinant dues vacunes diferents.

Quan parlen de vaccins diferents, volen dir models diferents. És a dir, AstraZeneca i Pzifer, per exemple?
—Sí. No passaria igual si combinéssim Moderna i Pzifer, perquè són bàsicament el mateix. Són ARN i tenen un mecanisme de funcionament idèntic. Però, en canvi, les persones que es van vacunar amb AstraZeneca o Janssen, que probablement ja han rebut totes les dosis de reforç amb una vacuna d’ARN, veuran com aquest model de barrejar les vacunes els funciona millor que si només els haguessin posat Janssen o AstraZeneca.

La gent que s’hagi acabat d’infectar amb la variant òmicron, quant de temps s’hauria d’esperar a posar-se la dosi de reforç?
—La situació ideal seria que esperéssim a la nova generació de vacunes, que ja es basaran en la variant òmicron. Podria ser una bona opció. Com deia abans, quan presentem una proteïna d’espai d’una variant diferent, el nostre sistema immunitari aprèn a reconèixer diverses variants del coronavirus. Però en aquesta decisió també hi ha un risc, perquè pot ser que quan arribi la nova vacuna basada en l’òmicron aparegui una nova variant. Així i tot, el simple fet de combinar diverses variants ja hauria de tenir un efecte positiu per a la immunitat global.

Hi ha previsions de quan arribarà aquest nou vaccí?
—Tant Pzifer com Moderna hi treballen. Pzifer va anunciar que la podria tenir a punt a final de març. Tanmateix, una cosa és que ja estigui dissenyada, testada i preparada, i una altra que hi hagi prou dosis per a administrar-ne a tothom.

Queda clar que aquest vaccí protegeix de la malaltia greu, però sabem si protegeix de la covid persistent?
—No hi ha dades clares sobre això. Sí que hi ha algun report que diu que les persones amb covid persistent, una vegada vacunades, els milloren els símptomes. Però no queda clar. Podem esperar que si la vacuna ens protegeix de la malaltia més greu i redueix el temps que el virus es replica en el nostre organisme, les seqüeles també seran menors. Per tant, hauríem d’esperar un impacte beneficiós de les vacunes en la covid persistent. Però he de dir que no segueixo directament aquesta qüestió i potser no en tinc les últimes dades.

Sobre la reducció de la quarantena de deu dies a set, també hi ha dubtes. Si algú agafa la covid-19 i el setè dia rep l’alta, pot fer vida normal?
—És normal que molta gent tingui dubtes. Les dades ens diuen que les persones infectades per l’òmicron i vacunades tenen una càrrega més curta. Per tant, atès que la majoria de la població està vacunada, i que el nombre de baixes és insostenible per al sistema, es va prendre una decisió basada en els models de diferents països on s’havia reduït la quarantena. Hi ha països que han reduït la quarantena a cinc dies, com el Regne Unit. Però en aquests casos, es fan proves abans de sortir. És a dir, pots reduir la quarantena sempre que no tinguis símptomes i que t’hagin sortit negatives dues proves d’antígens. En canvi, si surten positives, es continua la quarantena. En aquests països s’asseguren que els qui acaben la quarantena abans de temps no transmeten el virus. En canvi, la decisió que es va prendre a l’estat espanyol va ser fer una quarantena de set dies. Una decisió intermèdia que  no està absenta de risc. Jo proposaria que tothom que estigui en quarantena es faci una prova d’antígens el setè dia. Si surt negativa i fa dos dies que no té símptomes, pot acabar la quarantena perquè ha eliminat el virus. El virus residual que pugui tenir ja no és contagiós. Ara, si el setè dia la prova d’antígens surt positiva, cal continuar la quarantena.

Però ara no es demana la prova d’antígens per donar l’alta. I si algú és positiu però no té símptomes, no li allarguen pas la quarantena. En aquest cas, si hagués d’anar a treballar, què hauria de fer?
—Si no té la baixa i ha d’anar a la feina, ha de sortir amb una màscara FFP2, que dóna la màxima protecció a la gent que té al seu voltant. Cal ser conscient que segurament el nivell de transmissibilitat que pugui tenir serà baix, però si el resultat de la prova d’antígens és positiu, pot transmetre la malaltia. Hem de minimitzar els riscs. Sempre que es pugui, s’hauria de fer teletreball, i si hi ha una necessitat de sortir de casa, cal sortir amb les màximes proteccions possibles.

La combinació de l’òmicron i el vaccí han fet variar l’evolució del contagi. Sabem que s’han reduït els dies contagi, però s’han avançat els símptomes, també? Aquest Nadal hem vist molta gent amb símptomes però amb l’antigen negatiu, cosa que feia que es relaxés, i l’endemà la prova sortia positiva.
—Pot ser que quan apareixen els símptomes encara siguem negatius. Per què passa, això? La primera simptomatologia que tenim és febre o fatiga, en la majoria de casos. És una simptomatologia que s’associa al sistema immunitari. Si tenim símptomes semblants al d’un constipat, significa que el virus ja es replica de manera molt activa, ens va destruint les cèl·lules. Però la fatiga i la febre no són causades directament del virus, sinó per la resposta immunitària que fem nosaltres contra el virus. Les persones vacunades, com que ja tenen una memòria immunològica, fan una resposta més ràpida contra aquest virus. Per tant, la primera simptomatologia apareix abans que hi hagi prou quantitat de virus per a transmetre. És per això que de vegades algunes persones poden tenir febre o fatiga i la prova d’antígens encara els surt negativa.

Si la prova d’antígens és negativa, la persona no contagia?
—En principi, si surt negativa en aquell moment, no contagiem. El problema és que al cap d’unes hores sí que podem contagiar. Per tant, si hi ha simptomatologia, seria bo fer-se regularment proves d’antígens. Perquè quan acabem d’infectar-nos, la quantitat del virus és molt petita, i l’antigen no ho detecta, però l’endemà tot pot canviar. Quan el virus comença a créixer, ho fa molt de pressa.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies